dimarts, 27 de gener del 2009

Tardes literaries - Gener 2009

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 23 de gener ...

Club de lectura Tardes Literàries

El jardí dels hostes, de Pilar Duocastella
1. L’autora









Nascuda el 1959 a cal Marquet de Castelltallat (comarca del Bages), és infermera i treballa a la Fundació Althaia (Hospital de Sant Joan de Déu), de Manresa. També col·labora en la revista Agathos, de la qual n’és subdirectora. Durant molt de temps ha viscut a pagès, a la masia Les Planes de Sant Mateu de Bages.
La seva primera novel·la Dona i cadira (1998), ha estat traduïda i publicada en castellà sota el títol Silla de anea (2003). En aquesta obra la Lluïsa, la protagonista, comença a patir els inicis de la malaltia d’Alzheimer i davant la por de perdre els seus records, decideix escriure’ls en una llibreta, asseguda a la seva cadira de boga.

El jardí dels hostes (2004) és la segona novel·la de Pilar Duocastella i amb ella va resultar finalista del premi El lector de l’Odissea l’any 2002. Per la seva banda, el Grup de Teatre ACR de Fals va representar una adaptació de l’obra el passat mes de gener, dins el Cicle de Teatre Encaix.

2. L’obra














El jardí dels hostes és la història d’una casa i d’una dona, que s’esforça a tirar endavant un mas amb tot el seu patrimoni.” Amb aquestes paraules comença la ressenya que podem llegir a la contraportada del llibre, però val a dir que El jardí dels hostes és molt més que aquests dos referents.

Per una banda, perquè rere la lectura àgil i amena d’aquesta novel·la hi trobem una denúncia, o un crit de queixa, contra l’abandó a què sovint es veuen sotmeses les zones rurals. El seus habitants, generació rere generació, han lluitat per conservar el patrimoni i les seves formes de viure. Però per motius diversos (les circumstàncies de la vida, la manca de comoditats o, com és el cas que trobem a la novel·la, els incendis forestals) s’han vist obligats a prendre determinacions forçades. Alguns han marxat abandonant la casa pairal, d’altres han continuat o tornat a començar, i d’altres han obert les seves portes al turisme rural. Aquesta és l’opció que pren la protagonista de la novel·la, la Joana, amb el mas que ha de salvar, Cal Llumà.

Però per altra banda l’autora no només ens mostra aquesta lluita per conservar el patrimoni, sinó també l’afany de superació personal per part de la Joana, la protagonista, una dona forta que s’ha construït a ella mateixa tot lluitant contra les adversitats. I sobretot, l’acceptació de la vida tot provant de comprendre l’entorn, els altres, i intentant entendre l’amor incipient que sent néixer dins d’ella quan ja no esperava un sentiment com aquest.

3. Tertúlia del divendres 23 de gener de 2009

En aquesta nova trobada de les Tardes Literàries comptàvem amb la presència de l’escriptora, la Pilar Duocastella. I de nou s’ha fet evident el gaudi del lector quan no només pot compartir la lectura amb altres persones del seu entorn, sinó que també pot entrar en els envitricolls de la creació d’una novel·la de la mà de la mateixa autora.

El jardí dels hostes ha resultat ser una lectura amena i àgil que, en general, ha arrelat en tots els membres del grup. En termes molt positius s’ha posat de manifest la capacitat de la Pilar Duocastella per mostrar-nos un ambient rural amb tota la complexitat de la vida que l’envolta: els silencis dels seus personatges, el coratge per tirar endavant amb la preservació del patrimoni, el determinisme que mena aquesta vida... I sobretot un parell de personatges: la Joana, la protagonista, una dona forta que ho sacrifica tot en pro de les terres on ha nascut i que formen part d’ella mateixa; i l’Aineta, la criada de tota la vida, una figura entranyable, com la vam qualificar al llarg de la xerrada, i que es constitueix com el bàlsam que necessita cal Llumà, una casa de parets massa gruixudes i records estacats en el passat. I encara més, perquè per damunt d’aquests grans temes hi trobem l’amor, un sentiment que es converteix i esdevé el motor de tota la història que se’ns explica.

Amb tot, i aquesta és precisament la gràcia i la riquesa de les tertúlies literàries, hi va haver qui va qüestionar un detall estructural de l’obra: la sistematització dels capítols centrant-se gairebé únicament en l’acció que té lloc al llarg dels caps de setmana. Una reiteració que per a la majoria va resultar d’una cadència agradable, però que en alguns casos va significar un alentiment injustificat del ritme narratiu. I insisteixo: aquesta és la màgia i l’enriquiment de les tertúlies literàries ja que, tot agafant la frase atribuïda a Joseph Conrad, l’autor només escriu la meitat del llibre perquè de l’altra meitat se n’ha d’encarregar el lector.

Per acabar, li hem demanat a la Pilar Duocastella que ens deixi una breu dedicatòria al Bloc, i aquestes són les seves paraules: A vegades he pensat que els llibres s'engendren dins la més profunda i silenciosa soledat de cadascú, en canvi es creixen i prenen forma en la tertúlia compartida. Assistir al Club de Lectura de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes va ser per mi molt més que enriquidor.
Gràcies, Pilar, i esperem veure’t en una altra ocasió.

Sílvia Romero
Gener 2009