Pàgines

dimarts, 25 d’octubre del 2022

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres passat...

Bruixes 1617. L’any del diluvi, d’Oriol Garcia Quera

• Tertúlia de divendres 21 d’octubre de 2022

Des de ja fa uns anys en el Club de lectura Tardes literàries, que de manera habitual es dedica a la lectura i comentari de novel·les, dediquem una sessió al llarg del curs a treballar el comentari d’un còmic. És aquest un projecte que s’organitza i gestiona des de la biblioteca i que té al capdavant, com a competent i entusiasta instigador, el bibliotecari Josep Benabarre. I val a dir que es tracta d’una activitat que, de moment, sempre ha resultat plenament satisfactòria.

Enguany la lectura triada ha estat el còmic Bruixes 1617. L’any del diluvi, d’Oriol Garcia Quera. A més, hem pogut comptar amb la seva assistència el dia de la nostra trobada, i tot aprofitant aquest aspecte, en la primera ronda de valoracions ja hem aprofitat per plantejar-li preguntes, dubtes, comentaris i, així, conèixer la seva resposta.

Val a dir que la primera constatació que hem pogut extreure d’aquest tempteig lector ha estat el d’una lectura interessant, amena, i sobretot molt enriquidora.

Referent a la trama del còmic pròpiament dita s’ha valorat molt positivament alguns petits girs de guió –que no esmentaré per no fer espòiler–; la bona definició dels personatges malgrat la brevetat de la història narrada; el lèxic utilitzat en funció dels personatges –per exemple s’ha remarcat la manera de parlar de la Gavatxa i les altres dones–; i també el desenllaç, que es converteix en un final que et permet albirar un bri d’esperança.

Encara mantenint-nos en els aspectes narratius, s’ha aplaudit el breu recull de dades històriques que trobem a l’inici del llibre. Un mena de pròleg que ens ubica a la perfecció en l’època en la qual entrarem en llegir el còmic i de la qual cal destacar la seva, repeteixo, brevetat, i també, afegeixo, concisió.

Quant a l’apartat gràfic el que ha cridat més l’atenció i també ha estat valorat positivament ha estat el color que amara totes les pàgines, un to on impera certa fosquedat, però que, així ho han considerat totes les clubaires, és el més adient per a la història narrada i, sobretot, per a l’ambientació històrica –de la qual en parlaré més endavant. Al costat d’aquest aspecte del color també s’ha parlat de l’organització de les il·lustracions en el conjunt de la pàgina. Perquè Bruixes 1617. L’any del diluvi no es presenta amb un seguit de vinyetes idèntiques, sinó que l’autor juga a harmonitzar la pàgina sencera com una gran il·lustració en la qual les vinyetes tenen formes i mides diferents, sempre en funció dels aspectes en els quals li interessa més incidir per aconseguir captar l’atenció del lector.

Però més enllà de la trama que se’ns exposa al còmic, i d’aquestes dades tècniques al voltant de la seva part gràfica, un dels aspectes que més hem comentat ha estat el de la documentació, i sempre, evidentment, relacionant-lo amb la història de la cacera de bruixes, el gran tema que trobem a Bruixes 1617. L’any del diluvi.

Per exemple, la documentació treballada per part de l’autor, Oriol Garcia Quera, permet que la recreació detallista i realista dels dibuixos ens traslladi totalment al segle XVII, tant per l’arquitectura de les cases i altres edificis, com per les eines que veiem que utilitzen els diversos personatges –els pagesos, les dones, el metge...–, o el vestuari i els costums de l’època.

Però d’aquest treball de recerca i investigació, un dels punts que més han cridat l’atenció a les clubaires i dels quals n’hem parlat a bastament, ha estat la descoberta de la idea errònia que teníem totes sobre el paper de l’Església en la persecució i cacera d’aquestes dones innocents. Les explicacions de l’autor al voltant d’altres interessos, entre ells l’econòmic, per part de les classes governants, i la llibertat que existia, a causa d’unes reminiscències feudals, de fer justícia –o suposada justícia–, des de la població, sense haver de demanar la intervenció d’instàncies superiors, ens han fet eixamplar la visió que teníem sobre aquest terrible episodi de la nostra Història.

A més, hem anat entrant en tota la casuística terrible i nefasta que va coincidir en l’any 1617, a més de la pluja i les tempestes a què es fa referència en el títol del còmic.

Ha estat realment una trobada interessant i, més que mai, molt enriquidora. A partir del còmic d’Oriol Garcia Quera hem pogut repassar diversos episodis històrics i aclarir-ne alguns detalls. I tot plegat ens ha dut a la conclusió, o certesa, que aquest és un llibre amb una funció clarament didàctica i pedagògica. Una lectura que caldria tenir ben present per a la programació a escoles i instituts.

Només ens queda agrair de nou a Oriol Garcia Quera que hagi acceptat compartir amb nosaltres aquesta trobada i que ens hagi aportat tant al voltant de Bruixes 1617. L’any del diluvi.

• Oriol Garcia Quera ens parla sobre la seva participació a la trobada
• L’autor

Dibuixant i guionista, Oriol Garcia i Quera neix a Barcelona el 1967. Al llarg de la seva trajectòria s’ha especialitzat en el còmic de temàtica històrica, incidint especialment en aquells personatges i esdeveniments que configuren la història de Catalunya.

Els seus orígens els trobem com a dibuixant en la revista Cavall Fort, on comença a publicar l’any 1987. Més tard, cap als anys noranta, treballarà per a l’Editorial Signament tot col·laborant en la col·lecció de còmics Temps d’espases, que comptaven amb guions de l’historiador Xavier Escura. I també cal destacar la seva tasca com a professor a l’escola Joso (Centre de Còmic i Art Visuals) des de 1989. Aquesta vinculació amb el món de l’ensenyament l’ha dut a desenvolupar el programa “Un còmic amb una història”, adreçat a alumnes de secundària i patrocinat pel Departament d’Ensenyament i el Consorci d'Educació de Barcelona.

De tota la seva obra la crítica en destaca el rigor documental amb què treballa els diversos projectes, cosa que l’ha dut a participar en diferents iniciatives museogràfiques, com seria el cas de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, o el Parc Arqueològic de les mines de Gavà o, per citar un darrer exemple, el Centre Arqueològic de l'Almoina de València. L’any 2007 es va obrir al públic una exposició, Historieta de Catalunya, dins les activitats del Saló del Còmic de Barcelona, que en gran part estava formada per pàgines de diferents àlbums seus.

Alguns dels últims còmics que té publicats, a més de Bruixes 1617. L’any del diluvi, del qual parlarem en el nostre club de lectura, són Miquelets. Bages 1714 (2014), Terra de frontera. Olèrdola 1058 (2015), Cessetans. Entre Roma i Cartago (2017), Pompeu Fabra. L'aventura de la llengua (2017), i Carlins 1838. Guerra i fam (2019).

• L’obra

Parlar de bruixes o de bruixeria implica, en primer lloc, intentar definir aquests personatges que es mouen entre el món fascinant de les llegendes i les crues cròniques que ens han deixat alguns esdeveniments de la història. Perquè cal recordar que al llarg del segle XV i fins al XVII aproximadament, la cacera de bruixes es va convertir en un autèntic malson per a moltes dones.

El còmic Bruixes 1617. L’any del diluvi ens exposa, precisament, una d’aquestes caceres de bruixes. L’autor, Oriol Garcia i Quera, ubica la narració al voltant d’Olèrdola, al Penedès, i el seu rigor històric no el treballa, només, en la recreació del guió, sinó que també els espais que dibuixa estan creats en base a localitzacions reals. Sempre, evidentment, traçades en funció de la imatge que deurien presentar en l’època en què té lloc l’acció.

D’aquesta manera com a lectors obtenim una doble lectura. Per una banda aquella que obeeix a una narració amb la clàssica estructura de presentació, nus i desenllaç, i que ens aporta un desenvolupament interessant, amb personatges que esdevenen botxins i d’altres que es converteixen en víctimes. I per l’altra banda el seu dibuix, amb un traç realista, farcit de detalls que ens permeten visualitzar i copsar l’ambientació d’aquells episodis històrics, i sempre amb una gran cura per la composició general de la pàgina.

Són diversos els aspectes que podem assenyalar entre els continguts temàtics de Bruixes 1617. L’any del diluvi: el rol de la dona en una societat en què en la majoria de casos eren elles les que exercien de remeieres i curaven els seus veïns; el domini i prepotència amb què actuava l’Església; els mecanismes en què es basava la tasca i les decisions dels tribunals locals; la detenció d’aquestes dones acusades de bruixeria, els interrogatoris, les tortures...

Cal assenyalar, també, que més enllà del guió i el dibuix, el còmic compta amb una introducció que ens exposa alguns elements bàsics al voltant de la cacera de bruixes a Catalunya.

Altres dades:

• Oriol Garcia Quera a la Viquipèdia 

• Article sobre “La novel·la històrica gràfica catalana” al digital Núvol

• Bruixes 1617 a El Punt Avui

• Presentació de Bruixes 1617 a la Biblioteca de Calella

• Curs d’història “La cacera de bruixes

• Llibres d’Oriol Garcia Quera al Catàleg Aladí


Sílvia Romero
(octubre 2022)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada