Pàgines

dimarts, 23 de maig del 2023

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga

Tertúlia de divendres 19 de maig de 2023

Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga, és la novel·la que hem treballat al Club de lectura Tardes literàries per tal de compartir, a la trobada del mes de juny amb l’autora, algunes preguntes i qüestions que ens han cridat l’atenció. I val a dir que la nostra tertúlia ha estat molt viva i molt interessant, per la qual cosa intuïm que el dia en què puguem debatre amb Anna Maria Villalonga alguns dels temes que ens hem plantejat, tots plegats en gaudirem de debò.

I avui inicio la redacció d’aquesta crònica pel final. Perquè des de l’instant en què hem començat a fer la primera ronda de valoracions i fins al moment en què ja debatíem sobre les diverses matèries a tractar, sempre apareixia algun comentari al voltant del desenllaç de la novel·la.

A algunes clubaires els ha fascinat el recurs que utilitza l’autora per tancar la història narrada. A d’altres els ha sobtat aquesta tècnica, la manera de sorprendre’ns amb un gir de guió inesperat. I també ha hagut alguna que s’ha sentit “estafada”.

Aquest aspecte ha estat un dels elements que ha ocupat més minuts de la nostra tertúlia i ens ha permès analitzar l’argument des de diferents punts de vista en base al gir final, però també ens ha regalat una bona estona de debat al voltant d’aquesta tècnica literària. Una tècnica que hem relacionat amb altres lectures efectuades al nostre club, o amb altres títols no treballats en el club però que s’han posat damunt la taula per enriquir els exemples de comparació.

A banda d’aquestes qüestions sobre el desenllaç de la novel·la, també hem parlat del personatge d’Irene, la protagonista i veu narradora. Ens ha semblat que el que cal destacar en ella és la solitud immensa en la qual viu i la incapacitat per comunicar-se, motiu pel qual cerca altres persones en qui fixar-se i prendre com a model, fins a emmirallar-se en el personatge de Bruna, la grafitera. I també cal destacar, com a personatge proper a Irene i amb qui s’hi sent còmoda, la seva companya d’habitació Rita.

També hem comentat l’aspecte de la malaltia d’Irene, cosa que ens ha dut a parlar de la crítica que s’estableix a la novel·la al voltant del sistema sanitari, sobretot en l’àmbit de la salut mental, i ens ha semblat que la manca de sintonia i empatia amb el metge de referència és, en gran part, el motor de tot el que succeeix a Els dits dels arbres. Amb tot, hem considerat que la novel·la no parla ben bé de malalties mentals, sinó que s’enfronta a aquesta temàtica des d’un punt de vista intern i per tant més sensitiu que no pas mèdic.

Hem convingut en la duresa de les vivències d’Irene, les que ella anomena només amb les inicials del nom: el c., el s., i la b. Un aspecte, aquest, que ens duu a esmentar la dificultat que encara sent per afrontar-ho, que ens duu a considerar que tot plegat és un tema tabú.

Però al costat de totes aquestes dificultats, Irene també té moments de felicitat, i aquestes les hem volgut ressaltar perquè, a més, són molt importants dins la història que llegim. Per una banda tenim la presència del tiet, en Miquel, malgrat visqui a Holanda. Des de la llunyania ell intenta estar al seu costat, i és gràcies a ell que Irene gaudeix d’instants alegres. I un altre instant d’aquest estil és quan Irene coneix l’esmentada grafitera, la Bruna.

Hi ha molts i molts detalls que han anat sorgint al llarg de la conversa mantinguda durant la trobada del club de lectura, com seria el cas de la peculiaritat de les llibretes que utilitza Irene per escriure (gat groc, dofí blau i elefant vermell), i el suggeridor títol de la novel·la, aquests dits dels arbres que esdevenen una metàfora de la mateixa situació en què es troba la protagonista. Un aspecte, aquest del títol, que ha complagut en la seva totalitat.

En definitiva Els dits dels arbres, d’Anna Maria Villalonga, és una lectura amb un estil d’escriptura engrescador, que ens planteja un tema que podem considerar de gran duresa, però que esdevé d’agradable lectura perquè tot plegat ve embolcallat per un fi sentit de l’humor, per l’ús de la ironia, fins i tot en ocasions amb un punt de cinisme.

I ara ja esperem amb candeletes la trobada amb l’escriptora, que tindrà lloc el 15 de juny.

L’autora

Escriptora catalana (Barcelona, 1959), es dedica també a la crítica de literatura i cinema, la traducció i la investigació. Es va formar en Filologia Hispànica i Catalana i ha treballat com a professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona.

Membre fundadora de l'Associació en Negre per a la defensa i la promoció de la novel·la negra en català, i sòcia fundadora de la societat EnVeuAlta, dedicada a la literatura en àudio, ha publicat diversos llibres i articles d'investigació vinculats a la seva recerca acadèmica, centrada en la literatura catalana de l'Edat moderna (sobretot el teatre del segle XVIII) i la Contemporània.

En el camp de la ficció cal destacar les novel·les La dona de gris, El somriure de Darwin, i Els dits dels arbres, obra que comentarem en el nostre club de lectura. En narrativa breu tenim els reculls de relats Contes per a les nits de lluna plena i La mala pluja. I encara en l’àmbit de la ficció ha coordinat un parell d’antologies de relats negres escrits per dones: Elles també maten i Noves dames del crim.

L'any 2018 va ser nomenada Comissària de l’Any Pedrolo (es commemorava el centenari del naixement de l’escriptor), i en l’actualitat forma part de la Junta de la Fundació Pedrolo. Un any després agafa la direcció del festival de novel·la negra Tiana Negra, càrrec que encara regenta.

Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l’italià.

L’obra

La narració s’inicia quan Irene, protagonista i narradora, acaba de sortir d’un hospital psiquiàtric després de dos anys ingressada. De seguida veiem que viu sola, sense familiars propers, per la qual cosa el metge li aconsella continuar amb la medicació, i escriure.

La relació entre escriptura i les seves propietats catàrtiques és un clàssic, però en aquesta novel·la hi ha un altre detall a tenir en compte: Irene, abans de ser ingressada, havia escrit una novel·la que va resultar guanyadora d’un dels premis més importants dels que es convoquen. Per tant, ella ja té tendència i aptituds cap a l’escriptura.

Des d’aquest punt de partida la lectura ens conduirà, precisament, cap als escrits que duu a terme la protagonista. I ho farà sobretot en base a les tres llibretes que utilitzarà, seqüencialment, la Irene, i que són anomenades segons la imatge de la seva coberta: El gat groc, El dofí blau, i L’elefant vermell.

Amb les anotacions d’aquestes llibretes anirem descobrint i entenent els motius pels quals la protagonista acaba de sortir d’un psiquiàtric. Coneixerem el seu passat, les peripècies i vicissituds... Però a més estarem pendents, en tot moment, del seu gran secret: un fet cabdal que esdevé el detonant de la seva situació actual.

Els dits dels arbres va descabdellant, capa rere capa i amb ritme àgil, el caràcter d’Irene: les seves accions, l’evocació del passat, les reflexions...

Altres dades:

• Anna Maria Villalonga a la Viquipèdia
• Els dits dels arbres a Núvol
Anna Maria Villalonga parla de la novel·la Els dits dels arbres
• Obres d’Anna Maria Villalonga al Catàleg Aladí 

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
(maig 2023)