Cinc cèntims de la trobada...
LA MESTRA I LA BÈSTIA. Imma Monsó
A la trobada del mes de març del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la La mestra i la bèstia (Anagrama, 2023) de l’escriptora Imma Monsó. Aquesta obra va rebre el prem Òmnium a la millor novel·la de l’any 2023.
L’Imma Monsó (Lleida, 1959) és autora de vuit novel·les, tres reculls de contes, un parell de llibres per a joves i una crònica. Ha guanyat els premis Prudenci Bertrana i Cavall Verd per Com unes vacances (1998); Ciutat de Barcelona per Millor que no m’ho expliquis (2003); Salambó, Maria Àngels Anglada, Terenci Moix i Scrivere Per Amore per Un home de paraula (2006), i Ramon Llull per La dona veloç (2012). L’any 2013 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès i l’italià, entre altres llengües. Col·labora habitualment a La Vanguardia.
La mestra i la bèstia és un subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. És una novel·la plena d’intel·ligència i humor.
Imma Monsó és una autora consolidada de la literatura catalana contemporània, coneguda pel seu estil irònic, per la seva intel·ligència narrativa i per la manera com sap capgirar temes aparentment quotidians fins a mostrar-ne l’estranyesa o la crueltat. Amb aquesta novel·la, torna a demostrar la seva capacitat per jugar amb les formes del relat i per fer-nos pensar a través de la inquietud i una profunda lucidesa.
La història comença el setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant. La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
Temes que van sortir a la conversa:
La mestra i la bèstia explica una història que ens ha atrapat; és un llibre que es gaudeix. Han agradat sobretot els personatges i els llocs on transcorre la història (l’escola, el poble).
En aparença, la novel·la narra la història d’una jove mestra que arriba a un poble remot i que topa amb una comunitat tancada, amb codis propis i un rerefons opressiu. El que sembla un relat de formació aviat es transforma en una exploració fosca de les relacions de poder, de la por i de la necessitat de pertinença.
La "bèstia" del títol és una figura ambivalent: és una persona, però podria ser una metàfora, un mirall de la pròpia protagonista. A més, és la persona que l’ajuda a connectar les peces del seu passat. Monsó juga amb la idea de la violència silenciosa, de com la comunitat pot ser tan destructiva com protectora, i de com els individus poden arribar a normalitzar l’opressió quan és l’única forma de convivència que coneixen.
El poble és un personatge més: és tancat, hostil, però també viu segons unes lògiques pròpies que poden resultar comprensibles un cop enteses. Com va apuntar una de les clubaires “Poble petit, infern gran”.
L’estil narratiu va ser motiu d’admiració. La prosa de l’autora, aparentment senzilla, amaga una gran densitat emocional i intel·lectual. Els silencis, les escenes tallades i les reflexions de la protagonista conviden a una lectura activa i compromesa. Monsó no infantilitza el lector i confia en la seva capacitat per llegir entre línies.
Per altra banda, el paper de la mestra representa una voluntat de canvi que es troba amb resistències molt arrelades. L’escola, en comptes de ser un lloc de llibertat, pot acabar sent un espai de reproducció del poder. Això es connecta amb altres lectures que hem fet sobre educació i resistència. Per a ella, els deu mesos que hi passen la marquen profundament.
Aquesta novel·la ens ha permès reflexionar sobre la comunitat, la identitat femenina, el poder i la resistència. Imma Monsó, un cop més, ens ha fet sortir de la zona de confort.
De la novel·la han dit:
«L’abast de la narrativa d’Imma Monsó s’ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre» (Ponç Puigdevall, El País).
«Una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).
«Una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània» (Montserrat Lunati).
«Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d’una aparent excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l’adjectiu d’“escriptora inclassificable”» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).
Per a saber-ne més, podeu escoltar aquest vídeo on comenta fragments de la novel·la que li van fer a l’autora en rebre el premi.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club