Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada de febrer.. 

JA ESTEM MORTS, AMOR. Xavier Aliaga

Aquest mes de febrer, al club de lectura ‘Dijous entre lletres’ hem llegit i comentat la novel·la Ja estem morts, amor (Angle Editorial, 2021) de Xavier Aliaga. Aquesta novel·la va ser finalista del Premi Llibreter 2022 en la categoria de literatura catalana i és una emotiva història sobre el dolor i l’amor que comença amb un originalíssim punt de vista que atrapa: “Em diuen Anaïs, el nom recargolat i afrancesat que em van posar perquè la meva mare adorava l’escriptora que el va fer cèlebre. I a mi ja m’està bé. Em diuen Anaïs i vaig morir quan tenia setze anys. Em diuen Anaïs i és perquè estic morta que us podré contar la nostra història. Perquè morir és l’única manera de saber-ho tot”.

Per tant, la narradora de la història, l’Anaïs, ens explica la història dels seus pares, Tristany i Minerva: com es coneixen, s’enamoren i comencen plegats una vida. L’autor ens narra les passions, la rutina de la vida laboral, algunes traïcions i, sobretot, com s’enfronten a la pitjor de les pèrdues. Serà a partir de llavors que hauran de reconstruir la parella per a poder continuar vivint “perquè les felicitats més rotundes poden fer-se miques com una copa de vi estavellada contra la paret”.

Xavier Aliaga explica aquesta història colpidora sobre l’amor, els pas del temps i les relacions interpersonals amb un estil sensible, emotiu, minuciós i un gran domini dels llenguatge, que de vegades és fins i tot poètic: “Hi ha milions de maneres de passar del cel a l’infern en el que tarda un raig a besar la terra”.

És, sens dubte, una obra literària escrita amb ambició narrativa que convida a la reflexió, que transmet la bellesa de la vida i la importància de les relacions humanes. I un cop acaba, després de la sorpresa final, et deixa pensant uns dies i et fa veure la vida des d'un altre punt de vista.

Temes que van sortir a la conversa:

El primer que comentem és com d’original és el punt de partida de la novel·la: captiva el lector des del primer moment. Ens ha sorprès molt que el punt de vista sigui el d’una noia morta, tot i que no ha agradat a tothom aquesta tria.

Tota la història es desplega com un mosaic; el capítols estan molt ben estructurats i mesurats ja que en poc espai l’autor ens dona molta informació, sobretot aquest mecanisme ressalta al capítol final.

També comentem el tema del dol, com el viuen els pares (Minerva i Tristany), com intenten superar plegats la tragèdia, la mort: “La infelicitat és més duradora, es podreix lentament i t’acostumes a l’olor de descomposició. I el que angoixa de veritat és pensar que pot ser per sempre”. Xavier Aliaga aconsegueix transmetre la càrrega emocional de la relació entre els dos personatges, i a més té la capacitat de commoure’ns i emocionar-nos. 

Els personatges de la novel·la (les filles Anaïs i Chloe, els pares Minerva i Tristany, la tia Berta i la Sara) són profunds, realistes i amb una gran càrrega emocional, que el lector pot sentir en cada pàgina. En aquest sentit, la novel·la és un exemple de la millor literatura introspectiva, on els personatges són el centre de l'obra, i els sentiments i les emocions són el motor de la història.

Tota l’obra gira al voltant de la mort, del morir: “... de tornada el pare pensa que hi ha moltes maneres diferents de morir. Que pots morir a poc a poc (...) Que pots estar mort i no adonar-te’n. Com en aquella pel·lícula de Bruce Willis”. A través dels pensaments de Tristany, l’autor reflexiona sobre la tristesa de la vida i sobre la mort com a part inherent del cicle de la vida.

Per últim, parlem del gir final, del darrer capítol que ens fa replantejar tot el que hem llegit fins aquell moment i que dona un altre significat al títol. Per no desvetllar-lo, només apuntaré que “aquest llibre no va de mort, sinó de vida”. I que ens fa tenir la sensació d’estar davant de dues novel·les en una.

Per tant, és important destacar com a tema central, a més de la mort, l’amor. En Xavier Aliaga explora les diferents dimensions de l'amor i la manera en què les relacions humanes poden ser una font d'esperança i felicitat en un món marcat per la fragilitat i la mortalitat.

En definitiva, "Ja estem morts, amor" és una obra literària d'una gran bellesa i profunditat, que captiva per la capacitat de reflexionar sobre temes universals i complexos, i per la seva habilitat per crear un món ficcional ric i vibrant que atrapa el lector des del primer moment.

Sobre la novel·la, i d’altres temes, podrem parlar-ne amb l’autor al Festival VilaPensa d’enguany.

Per saber-ne més, podeu llegir aquest article.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club