Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
La vida al davant, de Romain Gary (Émile Ajar)
(traducció: Jordi Martín Lloret)
Tertúlia de divendres 24 de febrer de 2023
És la segona vegada que treballo aquesta novel·la en un club de lectura i puc dir, en base a les tertúlies resultants, que La vida al davant de Romain Gary és un títol molt interessant per ser programat en un club de lectura. I com a mostra acabo de viure l’experiència en el grup Tardes literàries. La trobada ha estat apassionant, farcida de comentaris i intercanvi d’opinions. Tot el que ens agrada viure en aquestes sessions.
Val a dir que de la trentena, gairebé, de membres de Tardes literàries, han hagut dues o tres persones que no han acabat d’entrar en la història que se’ns mostra. L’han llegida amb bon ritme, però no els ha impactat tal com ha succeït en la resta de clubaires.
És difícil resumir en unes poques línies el que hem estat parlant al voltant de la novel·la. Per una banda hem lloat la figura del protagonista, Momo, aquest nen d’edat indefinida que és qui es converteix en la veu narradora. Momo és un pillet que se les enginya per subsistir en un ambient sòrdid; sap com moure’s en aquest món on el que sobresurt és la drogoaddicció, la prostitució, les diferències de classe i el racisme... Sí, Momo és un pillet, però un pillet entendridor. Un nen que necessita sentir-se estimat i que busca contínuament aquest amor al seu voltant. I també un nen amb una gran capacitat per estimar.
I la receptora d’aquest amor és la senyora Rosa, l’altre personatge important, ferm, indispensable per a l’evolució de la història. També ella és ben peculiar, amb una història dura al darrere que la converteix, igual que li passa a Momo, en una persona que mira endavant perquè el passat, i el present, no són gens agradables.
Tots dos, amb la seva relació d’afecte –val a dir que, de cara al lector, és una relació d’afecte que va creixent a mesura que avança la trama de la novel·la–, ens permeten copsar la seva realitat, l’ambient del barri on viuen. I el que hi trobem, de retruc, és una crítica a aquesta societat que no protegeix els seus ciutadans, una denúncia constant al sistema imperant.
Al costat d’aquests dos personatges principals n’hem destacat d’altres que, per un o altre motiu, ens han cridat l’atenció. Per començar tenim la senyora Lola, una senegalesa transvestida que treballa al Bois de Boulogne. També els germans Zaoum, transportistes que en un moment donat ofereixen un cop de mà a la senyora Rosa i a Momo. O el grup d’africans que proven de col·laborar en l’intent de fer revifar la senyora Rosa. O per citar un darrer personatge, el vell senyor Hamil, antic venedor de catifes.
De tots ells en destacaríem la solidaritat, la germanor que creen davant les adversitats, i sobretot la dignitat. Perquè un detall que ens ha cridat molt l’atenció és la capacitat, per part de l’autor, de mostrar-nos aquest món sòrdid, aquest món de misèria, amb personatges tan dispars i en situacions tan especials i, de vegades, límit... però sempre amb la dignitat de l’individu com a característica de cadascun d’ells.
Al llarg de la lectura són moltes les matèries que van apareixent davant nostre. L’amor ja l’he esmentat, però al seu costat la pulsió de la mort és un aspecte que amara tota la novel·la. I lligada a ella tenim la malaltia i el dret a una mort digna. No en va es parla en més d’una ocasió de l’eutanàsia. També, com he dit, hi ha el tema de la prostitució, ben arrelat al barri; i al seu costat la drogoaddicció, de la qual només se’ns mostra rebuig per part dels personatges principals. Un altre aspecte que apareix sovint a la novel·la i que hem comentat és el del respecte a la gent gran, als vells. Una conducta que Momo té molt assumida i assimilada.
Tècnicament hem aplaudit el to triat per l’autor per explicar-nos aquesta història: des d’una primera persona situada en la veu de Momo i utilitzant la ingenuïtat de l’edat per jugar amb la visió que ens ofereix del món dels adults, i sempre amb un to d’humor i ironia que ajuda a assuaujar la cruesa del que se’ns mostra. Un humor que en ocasions podríem qualificar d’humor negre, i un humor, també cal dir-ho, que ens fa esbossar un somriure en situacions ben dramàtiques, i de vegades fins i tot aconsegueix fer-nos riure.
Per anar tancant aquest resum sobre el que s’ha comentat durant la tertúlia, esmentar que el desenllaç de la novel·la ha presentat, també, debat. De nou, a un parell o tres de clubaires no els ha acabat de fer el pes, tot i que tampoc no veuen cap altre final possible, mentre que a la resta sí que els ha agradat i en valoren la càrrega simbòlica si ens fixem en el lloc on succeeix aquest desenllaç: el soterrani de la finca. Un soterrani ben especial per a la senyora Rosa –i no detallaré res més per no fer espòiler.
En definitiva La vida al davant de Romain Gary és una novel·la de grata lectura i molt recomanable per a un club de lectura.
L’autor
El nom real d’aquest escriptor francès d’origen rus (Vílnius, 1914 – París, 1980) és Roman Kacew. Els primers anys de la seva vida els va passar a Rússia i a Polònia, on va estudiar Dret. En esclatar la Segona Guerra Mundial hi va participar com a aviador. El 1945 va ingressar en el món de la diplomàcia tot treballant en el ministeri d’afers estrangers (1946-1956) i més endavant va ser cònsol francès a Los Angeles (1956-1960).
Es va casar amb l'escriptora britànica Lesley Blanch i anys més tard amb l'actriu americana Jean Seberg, amb la qual va mantenir la relació fins al suïcidi d'ella. Va fer servir diversos pseudònims: Émile Ajar, Fosco Sinibaldi i Shatan Bogat. L’ús d’aquests àlies va propiciar que es convertís en l'únic escriptor en la història que ha guanyat dues vegades el Premi Goncourt (el segon cop s’hi va presentar sota el nom d’Émile Ajar). Aquest fet, d’implicacions legals, va generar gran polèmica a França i fins poc abans de la seva mort no es va arribar a resoldre. D’aquesta manera Gary es va burlar de l'alta cultura francesa i de la crítica literària més dogmàtica, que malgrat considerar la seva obra com a romàntica i passada de moda, el premiava i lloava (sota el nom d’Émile Ajar) quan encara no sabien que es tractava d’ell.
Algunes de les novel·les que podem trobar traduïdes al castellà són Los colores del día, Las raíces del cielo (premi Goncourt), Lady L, Mimos, i La promesa del alba. En català cal destacar Gos blanc i la novel·la que tractarem en el nostre Club de lectura, La vida al davant (premi Goncourt). A més de novel·les també va escriure relats, assajos, memòries, i guions de cinema, arribant a dirigir un parell de pel·lícules protagonitzades per la seva dona, Jean Seberg.
Es va suïcidar el 1980 al seu apartament de París.
L’obra
“La primera cosa que us puc dir és que vivíem al sisè pis a peu i que per a la senyora Rosa, amb tots els quilos que duia a sobre i amb només dues cames, allò era una autèntica font de vida quotidiana, amb tots els neguits i les penes.” Amb aquestes frases s’inicia la narració de La vida al davant, de Romain Gary (Émile Ajar). La veu que ens parla en primera persona és la del protagonista, Momo, un nen d’edat indefinida que viu en un pis d’acollida amb aquesta senyora Rosa, esmentada en el fragment citat, i amb altres infants.
Momo ens exposa per una banda la seva pròpia història, però per l’altra banda també ens ofereix la seva visió del món dels adults. I tot plegat ho fa amb un estil directe, planer, ben sovint amb un lèxic particular i regalant-nos, des de la ingenuïtat de la seva infantesa, plantejaments crítics de la realitat que l’envolta, perquè el pis on viu Momo amb la senyora Rosa es troba en un barri marginal de París on el que hi abunda és la drogoaddicció, la prostitució, els robatoris, el racisme.
De fet la senyora Rosa també és un personatge peculiar. D’origen jueu, és una supervivent del camp d’Auschwitz, experiència que, òbviament, ha marcat el seu caràcter i el seu plantejament de vida. Durant anys es va dedicar a la prostitució, i en fer-se gran va optar per acollir, a canvi de diners, aquests infants abandonats o, també, fills de prostitutes.
Per tot plegat ambdós personatges intenten no mirar mai enrere sinó continuar, sempre continuar caminant: la vida viscuda no paga la pena ser recordada i el que tenen és la vida al davant.
Momo ens parlarà de vegades a crits i en ocasions a cau d’orella, i l’escoltarem amb una emotiva barreja de sensacions mentre, al llarg de la novel·la, trobarem temàtiques com la supervivència, l’eutanàsia, la bellesa versus la lletjor... i per damunt de tot, l’amor.
Altres dades:
• Romain Gary a la Viquipèdia
• Sobre Romain Gary i el premi Goncourt (article a El País)
• La vida al davant a la Viquipèdia
• Recomanació de La vida al davant des de Xarxa de Biblioteques
• La vida al davant a la revista digital Núvol
• Obres de Romain Gary a Xarxa de Biblioteques
Sílvia Romero
(febrer 2023)