Pàgines

dimarts, 28 de març del 2023

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada del passat divendres...

L’última humiliació, de Rea Galanaki
(traducció: Mercè Guitart)

Tertúlia de divendres 17 de març de 2023

De nou, en el Club de lectura Tardes literàries, hem gaudit d’una trobada viva i interessant al voltant d’una novel·la farcida de contingut, ben elaborada, i amb una lectura exigent: L’última humiliació de Rea Galanaki.

I si es esmento aquest aspecte de “lectura exigent” és perquè en molts casos les clubaires han manifestat certa dificultat per acabar d’entendre, a les primeres pàgines de la novel·la, què ens estava transmetent amb exactitud l’autora. Val a dir que el punt de vista narratiu que empra en aquest inici de narració és una segona persona del singular –després passarem a la tercera persona, que és la que governa la major part de la narració. Aquesta segona persona s’adreça a un dels personatges –i en ocasions a més d’un– amb un clar to de narració poètica, i també amb certes similituds a les característiques de la tragèdia grega, un referent al llarg de tot el llibre.

Aquesta veu que parla en primera persona, així ho hem considerat, es correspon amb els fantasmes de la casa de davant d’on viuen les nostres protagonistes, Tirèsia i Nimfi. I, alhora, també es correspon amb la veu de la ciutat: l’esperit d’Atenes al llarg de la Història.

Però un cop les clubaires han resolt aquesta qüestió de la veu narradora, cosa que té lloc ben aviat quant a nombre de pàgines, la lectura esdevé clara però, això sí, continua essent exigent per la quantitat d’idees que hom voldria remarcar, pels pensaments que hi trobem, per les referències a la Història de Grècia i a la seva mitologia. Un aspecte, aquesta exigència, que contràriament al que pugui semblar a priori, ha esperonat les lectores a continuar endavant i a llegir la novel·la amb interès per tot el que ens estava oferint.

Acabo de comentar que Tirèsia i Nimfi són les dues protagonistes... però potser hauria de rectificar aquestes paraules, ja que en un moment donat de la tertúlia, quan ens hem plantejat qui és, de tots els personatges, el qui arrossega amb ella l’acció, la potència del missatge, la intensitat de la història, hem conclòs que és Atenes. Aquest personatge col·lectiu que amara totes les pàgines del llibre.

Amb tot, és evident que aquestes dues dones grans, Tirèsia i Nimfi, són els dos personatges referents de la novel·la, i és sobretot a través d’elles que anem veient aquesta Atenes devastada, sumida en una crisi de la qual no aconsegueix aixecar el cap i que ens duu cap a altres moments en què el país s’havia trobat en una situació similar, com seria el cas de la Revolta de la Politècnica de 1973, en plena Dictadura dels Coronels.

Aquesta relació contínua entre els fets actuals, els que ens exposa a través dels personatges i que se situen a principis del segle XXI, i els fets de la revolta esmentada, ha estat una constant al llarg de la novel·la i ens ha servit per comprendre els personatges, les seves pors, les seves mancances...

Hem considerat que ens trobem davant d’una bona novel·la que ens exposa de manera clara la denúncia vers un sistema corrupte, i això ho fa en tots els àmbits. Tant en el món polític, on veiem com es comporten per mantenir el poder i sortir-hi guanyant; com a la banda dels revoltats, on també tenim clares mostres d’enveges i traïcions; com, per citar un darrer exemple, en el sector dels sensesostre, del qual se’ns dibuixa tot un microcosmos que copia la nostra societat, amb tot els elements que pugui tenir de positius i de negatius.

Dels records que angoixen les dues dones, aquells fets del passat que no han acabat de superar, el que ens ha cridat més l’atenció és la història de Tirèsia i la relació amb el seu pare. Perquè amb aquest record el que sempre l’acompanya és el sentiment de culpa pel que va succeir, i d’alguna manera, quan proposa a Nimfi marxar del pis tutelat on viuen ambdues, el que està fent és repetir les accions del passat. Com si amb això pogués passar pàgina i corregir els suposats errors comesos.

També les pinzellades al voltant dels personatges més joves han estat debatudes durant la tertúlia. I en concret ens hem fixat, sobretot, en els fills. Per una banda Orestes, fill de Nimfi, i per l’altra banda Takis, fill de Katerina, una parenta que també viu amb elles i que s’encarrega de la casa. Aquests dos joves se’ns presenten amb una ideologia totalment oposada. Orestes és un revolucionari que lluita activament per canviar les coses, i Takis està adscrit a un partit neonazi.

Sigui com sigui, el que cal remarcar d’aquests personatges és la seva evolució al llarg de la novel·la. Tirèsia és la forta en els inicis de la narració, i amb el transcurs de la trama veurem que Nimfi va prenent les regnes de la seva vida i que gairebé és capaç de situar-se per damunt de la companya per recolzar-la i ajudar-la. El mateix passa amb Orestes, que en les primeres pàgines és un jove lluitador que només té aquesta idea al cap, i a poc a poc va prenent consciència d’altres aspectes més emocionals, de la vida, dels quals paga la pena tenir-ne cura.

Hem parlat de molts, molts altres aspectes. La mirada del sensesostre, la dignitat de l’individu, la solitud, la por, les enveges i traïcions... Impossible exposar en un breu resum el contingut de la tertúlia. En tot cas només afegir que L’última humiliació, de Rea Galanaki, és una novel·la recomanable que demana, tal com s’ha esmentat més amunt, una lectura atenta. És una obra complexa, dura, i profundament humana.

L’autora

Escriptora grega (Creta, 1947), va estudiar Història i Arqueologia a la Universitat d'Atenes durant la dictadura. La seva obra abraça la publicació de novel·les, contes, assaigs i llibres de poesia, i ha estat guardonada dues vegades amb el Premi Nacional de Literatura de Grècia.

En el camp de la novel·lística podem destacar, entre d’altres títols, The life of Ismail Ferik Pasha, I shall sign as Loui, Eleni or Nobody (publicada en castellà per editorial Metáfora: Helena o Nadie), The Century of Labyrinths, Silent deep sea, o per esmentar la que tractarem en el nostre club de lectura The last humiliation (publicada en català per Tigre de Paper: L’última humiliació). Totes elles l’han consolidat com una de les principals novel·listes gregues de l’actualitat.

Ha treballat temàtiques com la doble identitat, la impossibilitat dels nostos (retorn, regrés), el significat de la nacionalitat o feminitat de la història mateixa... I a aquestes matèries cal afegir alguns dels temes centrals de la seva narrativa dels darrers anys: el ressorgiment del racisme, del feixisme, i la crisi i els canvis socials contemporanis. El seu estil d’escriptura és reflexiu però alhora sensible, i és considerada com la renovadora de la novel·la històrica.

S’han publicat diversos assajos crítics al voltant de l'obra de Rea Galanaki, no només a diaris i revistes de literatura gregues, sinó també, entre d'altres, a Le Monde i Le Soir. Les seves novel·les s’han traduït a nombroses llengües: anglès, francès, alemany, italià, holandès, txec, suec, turc, àrab, xinès...

L’obra

Teresa i Theonomfi són dues dones grans a qui la vida i la crisi –cal situar-nos en la fallida econòmica grega de 2008 i les repercussions socials que comporta– han apartat de la circulació i viuen, o sobreviuen, en un pis tutelat. Curiosament, en aquesta nova etapa de la seva vida ambdues s’han canviat el nom: Teresa es fa dir Tirèsia, tot feminitzant el terme amb què s’anomenen els endevins, i Theonomfi es fa dir Nimfi. Comparteixen el pis amb Katerina, una parenta llunyana de Nimfi que s’encarrega de fer-los el menjar i acompanyar-les si en alguna ocasió han de sortir al carrer. També reben de tant en tant la visita de Danai, l’assistent social; Iasmín, que hi va per fer la neteja un cop a la setmana; i el patriarca, el metge que té cura d’elles.

A més d’aquests personatges que conformen el nucli que entra i surt del pis de manera habitual, també tenim com a destacats el fill de Nimfi, Orestes, un jove rebel i activista, i el fill de Katerina, Takis, a qui cal situar a l’extrem oposat de la ideologia de l’esmentat Orestes.

Però Tirèsia i Nimfi, malgrat ser dues dones grans que es troben apartades de la vida per la duresa de la problemàtica social i, també, per les seves circumstàncies personals, ja que totes dues arrosseguen un passat ple de remordiments i enyors, anhelen sentir-se lliures. Més Tirèsia que no pas Nimfi. I un dia maquinen i duen a terme un pla per sortir del pis sense permís i sumar-se a les manifestacions que omplen els carrers d’Atenes. Amb tot, les seves expectatives difereixen força de la situació en què acabaran trobant-se, i a l’hora de tornar a casa seran incapaces de recordar el camí.

A través de la seva vivència, de les noves relacions que estableixen, dels somnis, dels records que omplen el seu dia a dia i que sovint ens traslladen als fets de la revolta de la Politècnica del 1973, durant la dictadura dels Coronels, l’autora ens exposarà temes com la nostàlgia i l’enyor, la culpa i el penediment, l’èxit i el fracàs, la passió i la cultura, la llibertat i el silenci, i potser per damunt de tots ells l’amor i l’amistat.

Altres dades:

• Rea Galanaki a la Wikipedia (en anglès)
• L’última humiliació, ressenya al setmanari cultural El Temps 
• Entrevista al diari Ara
• Obres de Rea Galanaki al Catàleg Aladí

Sílvia Romero
(març 2023)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada