dimarts, 11 de desembre de 2018

Xerrada

Dijous 13 de desembre, a les 18:30 h.


A càrrec de José María Álvarez

Cicle: Històries del cinema clàssic

dimecres, 28 de novembre de 2018

Exposició fotogràfica

Del 30 de novembre al 22 de desembre, a la sala polivalent 

INTERCANVI DE MIRADES


A càrrec de Norbe Muniategui i Puig i Jordi Piqué Vericat

Inauguració divendres 30 de novembre, a les 18:00 hores

dilluns, 26 de novembre de 2018

Contes per a adults

Dimecres 28 de novembre, a les 19:00 hores


Relats finalistes
del
2on concurs de Relats Eròtics
DO Penedès



En acabar es farà l'entrega dels premis del concurs de fotografia:

#vinstagrampenedès2018

Hi haurà un tast de vi de Vega de Ribes / Puig i Batet



Amb la col·laboració de:



divendres, 23 de novembre de 2018

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Novembre..., de Núria Valentí

·   Tertúlia de divendres 16 de novembre de 2018  
La sessió del mes de novembre és la que dediquem al cicle Literatura DO, motiu pel qual ens reunim en una tertúlia amb algunes característiques diferents. Per una banda el llibre que comentarem té a veure amb tota aquesta temàtica vitivinícola. Es tracta de Novembre..., de Núria Valentí, qui amb aquesta obra va obtenir el Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2016. L’altra particularitat és que comptem amb la presència de l’autora.

Aprofitant, doncs, el fet de tenir l’autora del llibre entre nosaltres, vam passar
directament a transmetre-li algunes de les preguntes, consultes, o dubtes que havia suscitat la lectura de la novel·la. Tot i que, també cal dir-ho, les primeres paraules que li adreçaven eren en clau positiva quant a la valoració d’aquesta novel·la.

Una de les primeres qüestions es va concretar en el títol: per què aquests punts suspensius després del mot “novembre”. I la resposta la podem argumentar en dos sentits. Per una banda perquè, tal com indica Núria Valentí, es tracta d’un mes de novembre com qualsevol altre, i ja està. Tot queda resumit en aquest període. Però alhora, i aquesta és l’altre vessant de l’explicació, perquè en acabar de llegir la novel·la, que està perfectament tancada, l’autora hi deixa, però, alguns fils, alguns serrells que regala al lector perquè es plantegi què passarà a partir d’aquest instant.

Aquest final que queda clos quant a la història, però obert quant a la possible visualització de continuïtat per part de les clubaires, va ser valorat positivament. Perquè no hi falta un tancament, sinó que ens anima a pensar i entrar en els personatges per respondre a alguns fets que es poden resoldre de múltiples maneres: la salut de Miquel, el fill d’Olívia, el futur de la parella protagonista...

El món del vi, el cava, la vinya, i tota la cultura que l’envolta, va ser un dels aspectes més comentats i millor valorats. Tothom va lloar les magnífiques descripcions d’aquests paratges, en les quals gairebé podíem veure l’amalgama de colors, olorar les aromes, i fins i tot... escoltar el plor de la vinya. Aquest és un dels moments clau de la novel·la i on totes les clubaires van coincidir que era un fragment de gran intensitat.

La protagonista, Olívia, va ser el personatge del qual més se’n va parlar. Vam diseccionar el per què de moltes de les seves reaccions, les vam valorar (en alguns casos amb diversitat d’opinions, en altres casos amb consideracions unànimes), i vam concloure que és un personatge coherent, que camina, avança, i la trobem canviada si comparem les primeres pàgines de la novel·la amb les darreres. Però més enllà de l’Olívia també vam aturar-nos a comentar altres personatges: Manel, el marit que comença a allunyar-se; Sergi, l’home interessant amb un secret; Miquel, el nen malalt...

El cas de Miquel, amb la seva malaltia i com la viu des de la seva posició d’adolescent (de vegades en contraposició a com la viuen els adults), també va ser un tema que vam discutir tot considerant que el tractament que li atorga l’autora és molt respectuós. I l’altre gran tema és el del món de l’ensenyament, amb aquesta ànsia de, realment, ensenyar, i no només complir amb un programari. Una voluntat, la d’ensenyar, que amara tota l’obra.  

En definitiva Novembre..., de Núria Valentí, ha estat una lectura amena i agradable que s’ha superat amb escreix en poder conversar amb la seva autora. I tot plegat en el marc habitual de les nostres trobades de Tardes literàries, però amb l’afegitó d’un tast de vi dels cellers que col·laboren en tot el projecte de Literatura DO, Vega de Ribes i Puig Batet, i d’un pica-pica amb Patates Piqué, l’altra empresa col·laboradora.

·   Unes paraules de l’autora
Sempre és emocionant tenir cita amb els lectors. És arriscat, i per això m'agrada. No saps mai quin efecte haurà causat la novel·la a persones molt avesades a llegir. Tampoc quina relació s’haurà establert entre cada lector i cada personatge, al capdavall els personatges són persones i, encara que els lectors se’ls han d’imaginar, a vegades es cauen bé i s’entenen i a vegades no... Vaig arribar al club uns vuit minuts tard... Uff molt per mi que soc sempre puntual. Però per sort, el meu retard no va ser gaire greu i ens vàrem posar tot seguit de cara a la feina.

El club de lectura de Sant Pere de Ribes era molt nombrós. La Sílvia amb la seva habitual professionalitat s’organitza molt bé per tal que participi una mica tothom, així que, aleatòriament, es va començar el torn de preguntes i comentaris amb una lectora aplicada que portava set preguntes! Un començament fantàstic!!

Un a un els lectors varen dir la seva. El més joiós per a mi és que tothom deia que la novel·la li havia agradat i que s’ho havien passat bé llegint-la. No cal dir que les floretes agraden sempre. Després d’haver fet uns quants clubs de lectura sé que tothom parlarà del “tros” que els ha agradat més. Jo ja sé quin tros és el “tros”... El vaig escriure per fer-los gaudir d’aquest moment màgic de la natura que es barreja amb la natura humana. També sé que acte seguit jutjaran l’Olívia i seran molt severs amb ella. Llavors és quan em toca fer-los veure les circumstàncies del personatge, la rapidesa en què s’han desenvolupat els esdeveniments, la intensitat d’aquests i el cansament que provoquen les emocions fortes. De mica en mica van comprenent a l’Olívia.

La novel·la, sota del to romàntic i un xic poètic és molt reivindicativa i, sobretot, pretén ser molt pedagògica. En aquest club de lectura va quedar ben clar que tots els lectors, després de la lectura de Novembre..., es miraven la vinya amb uns ulls diferents i que gaudien molt més quan hi passejaven. Això representava un premi per a mi. Ho havia aconseguit! Però... així i tot quedava encara el tabú dels tabús... Altra vegada s’havia jutjat sense analitzar.

Crec que els clubs de lectura són una eina fantàstica per a tothom. Els clubaires s’ho passen molt bé compartint les seves opinions i per als autors, o almenys per a mi, és un moment màgic pel qual val la pena haver escrit aquesta història. Suposo que a la Sílvia aquesta feina li deu agradar molt. Es nota en l’ambient que es respira en els seus clubs.

Només puc donar mil gràcies a tots els participants i a la biblioteca per haver escollit el meu llibre. Per a mi cada lector és l’esperança de que amb la lectura aprenguin com de rics som quan sabem què tenim.

En fi... moltes i moltes gràcies. Va ser una tarda molt xula!

·   L’autora

Núria Valentí Arbós neix a Les Franqueses del Vallès el 1964, i el fet de créixer en un entorn rural marcarà profundament la seva manera de ser. Estretament vinculada al món de l’art, passa llargues temporades al sud-oest de França, tot participant en projectes amb artistes de Bordeus. Un dels trets a destacar del seu caràcter és la inacabable curiositat, i les diverses estades en aquests paratges, per motius artístics, esdevindran també el punt de partida que la durà a aprendre, interpretar i entendre la vinya i el vi, així com tot allò que envolta el món dels productors artesans gastronòmics.

Aquest aprenentatge influirà enormement en la seva sensibilitat a l’hora de valorar els productes autòctons, i a poc a poc es va formant la idea de crear la revista Art-e-sans, cosa que durà a terme el 2013. Amb aquesta publicació, Núria Valentí pretén difondre els valors de la gastronomia catalana, dels productes de proximitat i de la cuina del país, sempre basant-se en uns productes agraris de primeríssima qualitat.

Amb l’obra que tractarem en la nostra trobada del Club de lectura, Novembre..., Núria Valentí va resultar guanyadora del Premi de novel·la curta Celler de Lletres 2016, certamen organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Una novel·la que es converteix en un cant a l’adaptació a un nou lloc, a l’esforç de pertinença a l’espai que ens acull i a la regeneració personal com a únic camí en la cerca de la felicitat.

·   L’obra

Novembre... ens planteja, entre d’altres qüestions, el gran tema que mou l’ésser humà: l’amor. I aquest sentiment se’ns mostra en la relació de parella, en l’afinitat entre companys, en la devoció vers l’ofici triat, en el lligam entre pares i fills, en el vincle entre la mestra i l’alumne... i per damunt de tots ells, en l’estima vers la terra, la natura, la seva llum i els seus colors.

La protagonista, Olívia, s’endinsa ja des de les primeres pàgines en un procés d’aprenentatge i coneixement de la vinya, del vi, i com he esmentat més amunt, de la terra que els crea. Però ella evolucionarà, com en un viatge iniciàtic, al mateix temps que duu a terme aquest aprenentatge, i anirà retrobant l’essència dels somnis i il·lusions perduts al llarg dels anys de tal manera que, durant el trajecte d’autoconeixement, descobrirà l’amor.

La novel·la, escrita en tercera persona, avança cronològicament al llarg de tot just dues setmanes del mes de novembre. Però la veu narradora ens ofereix, amb mesurada dosificació i sempre mantenint la pulsió expressiva, diverses dades al voltant del passat dels personatges, cosa que ens permetrà construir, mentalment, una imatge sòlida i coherent de cadascun d’ells.

Potser caldria matisar, fent referència a aquest acotament temporal dins la ficció novel·lística de Novembre..., marcada en poc més de dues setmanes, que malgrat la seva brevetat l’autora ens exposa, a més de la història d’amor que viu la protagonista en primera persona i l’estima per la terra, un parell de temàtiques interessants: el món de l’ensenyament i, malauradament, l’experiència que comporta el fet de viure prop d’una persona malalta.

En definitiva Novembre..., Premi Celler de lletres de novel·la curta 2016, és una bona entrada en la literatura de ficció per part de Núria Valentí.

Sílvia Romero
(novembre 2018)