dissabte, 12 de juny de 2021

Any Internacional de l'economia creativa i del desemvolupament sostenible

La creativitat és la facultat que tenim totes les persones d’idear i donar forma a coses noves a partir de l’observació del món que ens envolta i de la imaginació. La creativitat ens proporciona respostes als reptes existents i ens ajuda a forjar solucions als problemes en la nostra vida quotidiana, tant a casa, com a la feina o a la comunitat on vivim. De la creativitat també n’emergeixen històries i fantasies que ens entretenen i que també en permeten transmetre models i valors.

Algunes persones han educat i desenvolupat la seva creativitat i han orientat la seva vida a la realització d’activitats, com les arts, la literatura, l'arquitectura, la recerca, l'enginyeria, el disseny o les arts aplicades. La creativitat, però, és una facultat que tenim totes les persones. Totes podem conrear-la, estimular-la i canalitzar-la, especialment quan l’entorn que ens envolta es mostra obert als canvis.

La humanitat fa front al gran repte d’assolir una vida i un món més sostenibles. Cal un replantejament profund de la nostra manera de viure i de treballar per deixar de comprometre les possibilitats de les generacions futures. Una nova forma d’estar en el planeta encaminada a assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos a l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible.

En aquest repte que ens compromet a totes i a tots, l’Organització de Nacions Unides ens convida a celebrar enguany l’Any Internacional de l'Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible. Les biblioteques et convidem a fer-ho plegats tot compartint recursos i iniciatives per a conrear el potencial creatiu que totes i tots tenim i cercar noves respostes i solucions al repte de la sostenibilitat en la nostra vida quotidiana i en la nostra comunitat.

divendres, 11 de juny de 2021

Club de lectura Dijous entre lletres

Resum de la trobada del passat dijous...

LA CUINERA 
Coia Valls 

Aquest curs singular hem fet una darrera trobada al mes de juny al Club de Lectura ‘Dijous entre lletres’, un tancament diferent per acomiadar-nos de la millor manera possible: amb l’assistència de la Coia Valls, l’autora de La cuinera (Ediciones B, 2014), la novel·la històrica que hem llegit i comentat aquest mes. 

La Coia és una reconeguda escriptora de novel·les històriques i amb La cuinera el fil conductor del curs (‘Amb els 5 sentits’) hi apareixia molt ben representat. 

En aquesta història l’acció se situa a finals del segle XVIII i la protagonista és una jove cuinera de 16 anys, la Constança Clavé, que viatja amb un llibre de receptes del seu primer mestre (el xef Antoine Champel) des de Lima fins a Barcelona per viure amb els seus avis i convertir-se en una reconeguda cuinera gràcies a la seva gran habilitat en aquest ofici. 

Temes que van sortir a la conversa amb la Coia: 

La cuinera és la seva novel·la més sensual, per això un dels primers aspectes que ens va explicar és que “cuinar és un acte d’amor” i que li agrada molt el món de la cuina perquè és estètica, però també ètica (representada aquí per un personatge, l’Iskay). Aquesta idea és la que volia transmetre amb la novel·la. 

Pel que fa a l’estructura, ens va comentar que està molt pensada i treballada: l’obra consta de 7 capítols (que fa 7 anys que va escriure), un número que té molts significats en moltes cultures. Aquesta estructura serveix per a marcar el ritme de la història: alterna el dia a dia de la Constança, de com s’espavila per sobreviure i dedicar-se al seu ofici a Barcelona, amb el record de les converses i les situacions viscudes a Lima amb el seu amic indi d’infantesa, l’Iskay. 

El viatge de la protagonista també és un element característic de les seves novel·les. El viatge és una metàfora de la vida ja que des que naixem fem un recorregut. Per a poder fer un viatge has de fer una descoberta; a més, després del viatge es torna transformat, es torna diferent si no, només t’has desplaçat. En aquesta història, la protagonista, una noia ambiciosa que no perd de vista el seu objectiu, viatja per a retrobar-se amb la seva família. I aprèn molt: el personatge evoluciona i aprèn moltíssimes coses sobre la cuina i sobre la vida, una vida gens fàcil per a una dona en aquell època: “No sé si vaig entendre amb exactitud el procediment. El que no he pogut oblidar és que, a partir d’aquell moment, sempre hauria d’aprofundir en la part menys visible de les coses als nostres ulls, en el seu vessant més subterrani”, diu la Constança. 

També ens va indicar, i ensenyar, alguns llibres amb els quals es va inspirar per a les receptes que hi apareixen, i ens va reconèixer que n’havia preparat alguna perquè la cuina és un espai de transmissió de cultures i costums, un espai d’aprenentatge, un espai per compartir. 

Un altre aspecte molt important en les seves novel·les són les imatges. Les seves històries són molt visuals i impactants perquè tenen una influència clara del cinema. Després li vam preguntar per alguns dels personatges, tant principals com secundaris, tots ells personatges polièdrics (en Pedro, la Vicenta, la Rita...), i per alguns fets històrics ocorreguts a Barcelona, com ara la Rebel·lió dels Quintos, que potser no són gaire coneguts. Això fa que la tasca de documentació de l’espai i el temps on situar la trama sigui una feina llarga i de vegades complicada, si no hi ha prou informació a l’abast. 

També li comentem la força de les descripcions que hi apareixen, característica sempre complicada i que quan s’aconsegueix amb èxit fa que “veiem” les escenes. 

Com a resum de la història tindríem la citació que obre la Tercera Part: “Veritablement, el que més plaer proporciona no és el saber, sinó l’estudiar; no la possessió, sinó la conquesta; no l’estar aquí, sinó l’arribar allà”, Carl Friedrich Gauss (1777-1855). 

Finalment, també vam tenir temps de xerrar d’altres temes relacionats amb La cuinera. Vam parlar de curiositats, de teatre, de l’ofici d’escriure, de patates, de xocolata, de la curiositat, de la incertesa, o sigui, de la vida. I, per acabar, ens va portar un regalet: ens va posar un àudio d’un fragment de la novel·la en una versió teatral adaptada. 

Moltes gràcies, una vegada més, pel teu entusiasme i generositat! 


Raquel Casas Agustí 
Conductora del Club


dissabte, 29 de maig de 2021

Club de lectura Dijous entre lletres

Resum de la trobada del passat dijous...

La insuportable lleugeresa de l'ésser
Milan Kundera 

A la trobada de maig del Club de Lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar un títol que ha esdevingut ja un gran clàssic: La insuportable lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera, autor txec de nacionalitat francesa, reconegut i premiat, que ha escrit nombroses obres, tant de narrativa com de poesia i fins i tot de teatre. Aquesta conegudíssima novel·la es va publicar per primera vegada l’any 1984, se centra en la vida de dues parelles al llarg d’una anys i ens mostra, sobretot, la història (o històries) d’amor dels quatre personatges (Tomas, Tereza, Sabina i Franz), a més de les dificultats que han de superar per mantenir les relacions. 

- Temes que van sortir a la conversa: 

El primer que comentem és la densitat del text i la gran quantitat de temes filosòfics que hi apareixen. Aquesta riquesa fa que la lectura no sigui senzilla, tot i que tots els temes són interessants i estan molt ben explicats, molt ben argumentats i exemplificats, com per exemple el tema de l’etern retorn. 

De les dues històries d’amor, comentem que a l’obra té més visibilitat o protagonisme la del Tomas i la Tereza, parella unida per un amor que els dura tota la vida, encara que és un amor que també els oprimeix, que sovint els pesa. Quan el Tomas coneix la Tereza sent compassió per ella i una necessitat brutal de protegir-la en veure que es posa malalta. Segurament aquest sentiment de compassió i protecció té a veure amb el seu ofici de metge (cirurgià) perquè en divorciar-se de la seva dona, assegura que no vol cap més compromís. Però no pot evitar enamorar-se d’ella. Què és, doncs, la compassió?: “Estimar algú per compassió és no estimar de debò”; “No hi ha res més feixuc que la compassió”. 

Milan Kundera
El Tomas i la Tereza subratllen més d’una vegada que han calgut sis casualitats per a conèixer-se, i això és molt especial, una mena de llaç, de destí; la Tereza és l’encarnació absoluta de l’atzar per a en Tomas: “... la seva trobada amb la Tereza havia estat el resultat de sis atzars improbables. (...) Perquè un amor sigui inoblidable cal que els atzars s’hi reuneixin des del primer moment tal com els ocells damunt les espatlles de sant Francesc d’Assís”. 

De fet, malgrat la relació estable que té amb ella, el Tomas li és infidel contínuament. La Tereza ho descobreix, se sent molt gelosa, pateix i té malsons amb una simbologia evident: són malsons on apareix la humiliació i la mort, bàsicament. Per tant, la relació d’aquests dos personatges és de dependència. Encara que ell vol fer-la feliç, no pot deixar de buscar aventures sexuals que sempre la fereixen. 

Una de les amants amb qui en Tomas té una relació més llarga és la Sabina, una dona que rebutja els lligams i la fidelitat. Ella és pintora i al llarg de la seva història la veiem buscant un ideal estètic que finalment trobarà en el kitsch: “El Kitsch és l’estació d’enllaç entre l’ésser i l’oblit”. La Sabina, per altra banda, té una relació amb el Franz, però l’acaba abandonant ja que no vol suportar la càrrega que suposa l’amor, és a dir, la Sabina tria la lleugeresa. El Franz no ho acceptarà i, quan l’abandona sense dir-li res, actuarà com si ella encara formés part de la seva vida (“La feblesa del Franz es diu bondat [...] Hi ha coses que només es poden aconseguir amb violència. L’amor físic és impensable sense violència”). 

Per entendre els personatges i les seves relacions, Kundera utilitza la filosofia i també l’explicació d’alguns mites, com el d’Èdip. Assenyalem que és molt interessant tot el que explica, però de vegades dificulta la lectura. 

Un altre tema on ens aturem és la reflexió que fa l’autor sobre la vida. Assegura que com només en tenim una no podem comparar, no podem saber què passaria si haguéssim pres una altra decisió, un altre camí: “...la vida humana només té lloc una sola vegada i mai no podrem verificar quina era la decisió bona i quina la dolenta, perquè, en qualsevol situació, només podem decidir una sola vegada”. I això el porta a afirmar també que “Poder viure només una vida és com no viure gens”. 

Per altra banda, parlem del context històric en el qual transcorre la història: l’ocupació soviètica de Txecoslovàquia. Aquesta situació històrica que obliga a marxar del país als protagonistes (i a l’autor) és obertament criticada i en algun moment de la novel·la ho fa fins i tot de manera irònica, com per exemple en aquest fragment: “La història és igual de lleugera com la vida de l’individu, insuportablement lleugera, lleugera com un borrissol, com una pols que s’aixeca, com una cosa que demà desapareixerà”. 

Pel que fa al títol, comentem que l’autor planteja una pregunta, una reflexió: què és la lleugeresa, què és el pes. Aquesta seria la base i tota la novel·la ho donaria resposta. En resum, podríem dir que la nostra vida està condemnada a la lleugeresa i que constantment cerquem alguna cosa que li doni sentit, densitat, pes. Tot i que si la càrrega és molt pesada ens aixafa. Però si no tenim cap càrrega ens tornem tan lleugers que només som reals a mitges. Per tant, és molt difícil trobar l’equilibri entre el pes i la lleugeresa. 

A la novel·la la Sabina representa la lleugeresa i la Tereza el pes: “Tots creiem que és impensable que l’amor de la nostra vida pugui ser una cosa lleugera”. 

Per últim, coincidint en què la darrera part, el final del llibre, la que se centra en el Karenín, el gos del Tomas i la Tereza, “un gos coix que encarnava deu anys de la seva vida”; unes pàgines finals que ens ha encantat. Sens dubte, val la pena llegir la novel·la només per arribar-hi. 

Raquel Casas Agustí 
Conductora del Club