dijous, 22 de febrer de 2018

II Concurs de relats eròtics DO Penedès

Arrenca la segona edició del Certamen de relats eròtics on el vi o clàssics Penedès adquireixen tot el protagonisme. Davant l’èxit assolit a la primera convocatòria, El Penedès ja pot presumir de consolidar-se com a referent de l’erotisme, el vi i la literatura, continuant amb una temàtica associada a l’oferta vitivinícola penedesenca.

Una proposta de la fundació Futura Local amb el patrocini de la DO Penedès, d’Euroselecció i Tastavins, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal i l’Incavi .

Per continuar donant a conèixer la zona vitivinícola del Penedès i la seva forma peculiar d’elaboració de vins i clàssics Penedès les bases incorporen elements a tenir en compte en els relats com poden ser vocabulari del mon vitivinícola, varietats del Penedès o cellers de la DO Penedès. Enguany, el lliurament dels premis es farà el 29 de juny de 2018, i en un celler emblemàtic dins de la DO Penedès, per tal que els participants puguin gaudir d’unes hores en el Penedès.

El  jurat  del Certamen està compost per professionals del món vinícola o literari i repeteixen com al concurs del 2017: Joan Bruna, Sebastià Bennasar, Pilar Blasco, Susana Aluja, Lluís Delgado, Ramon Nadal, Ruth Troyano i Anna Vicens.

Les obres podran presentar-se des de la publicació d’aquestes bases, a finals de gener, fins a les 24h. del dia 30 d’abril de 2018 com a data i hora límits. Les bases es poden trobar a  les webs www.futuralocal.org i www.dopenedes.cat

S’estableixen els següents premis per les tres obres guanyadores.

1r premi: de 500 euros (impostos inclosos), més una dotzena de copes Ridel, atorgats per la DO Penedès i per Euroselecció, i un lot de 12 vins

2n Premi: l’experiència “12 Hores Al·lucinants al Penedès” de l’Acadèmia de Tastavins,  més una dotzena de copes Ridel, i un lot de
6 vins

3er Premi: Un sopar per a dues persones a Casa Joan, a Vilafranca del Penedès, 12 copes Ridel, atorgat per Euroselecció i un lot de 3 vins



Bases
Glosari vinicola

dimecres, 21 de febrer de 2018

Tardes literàries

Cinc cèntims de le tertúlia del passat divendres...

Em dic Lucy Barton, d’Elizabeth Strout 
(traducció: Esther Tallada

Tertúlia de divendres 16 de febrer de 2018
  
Ja havia treballat aquesta novel·la d’Elizabeth Strout en un altre Club de lectura i, després de la sessió amb les clubaires de Tardes literàries, continuo considerant que som davant una història altament tertuliable. Perquè, en molts casos, els mateixos motius pels quals un sector del grup es mostra satisfet amb la lectura, fa que un altre sector consideri que no s’hi ha sentit atret. I la discussió que aquesta oposició genera és ben enriquidora. Amb tot, el que sí cal remarcar és que, en la seva majoria, el club ha considerat que en entrar dins Em dic Lucy Barton la lectura avança amb agilitat.

Però, quins són aquests aspectes que han despertat controvèrsia?

Per citar un primer element em remetré a unes paraules de la mateixa autora (que no citaré textualment) amb les quals comenta que per a ella l’argument no és prioritari i que li agrada escriure de forma fragmentària. Aquesta manca d’un fil argumental ben travat de capítol en capítol, per a unes clubaires ha significat un interessant repte lector, i han gaudit tot col·locant les diverses peces que ens ofereix la narració en el lloc adequat, per tal de configurar el fris complet. En canvi, altres clubaires han trobat a faltar la trama entrellaçada que els permetés avançar al mateix temps que la història. 

Un altre aspecte que s’ha debatut ha estat la profusió de temes pinzellats al llarg de la narració: la pobresa, el maltractament, la guerra i els traumes posteriors, el nazisme, la sida, l’homosexualitat, la incomunicació i la solitud... A algunes persones els ha agradat aquesta manera de mostrar moltes de les problemàtiques existents al si de la societat estatunidenca, que és el marc on té lloc la novel·la, sense implicar-se ni judicar. En canvi, a d’altres, els ha semblat que aquesta allau expositiva no serveix de gaire perquè són temes que l’autora no treballa ni profunditza.

També s’ha comentat la peculiar relació existent entre mare i filla, i tan aviat hom ha considerat que Lucy Barton (la filla), manté sempre i en tot moment una actitud egoista, com també s’ha aportat la idea de trobar-nos davant d’una dona valenta i capaç de tirar endavant i sortir d’una situació de pobresa flagrant. O bé s’ha remarcat la incapacitat de la mare per mostrar el seu amor vers la filla, i com aquesta se’n dol però, inconscientment, repeteix els mateixos rols en relació a les seves pròpies filles. 

La tertúlia ha tocat moltes altres temàtiques. Per exemple els personatges, dels quals s’ha comentat que alguns potser fluixegen i, en canvi, d’altres són molt interessants dins el conflicte de la novel·la, com seria el cas del metge jueu i de l’escriptora Sara Payne. I en aquest sentit s’ha remarcat el suggeridor joc metaliterari que planteja, en més d’una ocasió, l’autora. O per citar altres exemples que ens han ocupat: la importància dels detalls, la força dels orígens, el valor del silenci...

Perquè, en definitiva, en la novel·la Em dic Lucy Barton podem considerar que és més important allò que no es diu que no pas allò que es diu. I la pregunta amb què ens quedem després de la lectura i la tertúlia és: existeix una única manera d’estimar? 

L’autora


Escriptora estatunidenca (Portland, 1956), estudia Dret i Gerontologia a la Universitat de Syracuse i posteriorment es trasllada a Nova York. En aquesta ciutat inicia la seva carrera literària mitjançant la publicació de contes en diverses revistes literàries, com The New Yorker i The New York Times, i treballa com a professora del Màster d’Escriptura Creativa a la Queens University de Charlotte (Carolina del Nord).

La seva primera novel·la, Amy & Isabelle, veu la llum el 1998, i amb ella guanya el premi per a primeres novel·les del diari Los Angeles Times (1999), i queda finalista dels premis Pen/Faulkner i Orange (2000). La segona novel·la apareixerà al cap de vuit anys, Abide with me, i esdevindrà un bestseller. Tot just dos anys més tard, el 2008, publica la següent novel·la, Olive Kitteridge, que és guardonada amb el Premi Pulitzer d'Obres de Ficció (2009) i obté el Premi Llibreter a Catalunya (2010). Encara la seguiran dues novel·les més: Els germans Burgess (2013) i la que tractarem en el nostre Club de lectura, Em dic Lucy Barton (2016). 

Recentment, però, ha sorprès als seus lectors amb la publicació d’un recull de contes, gènere que ja havia treballat en els seus inicis: Tot és possible (2017). En ell explora un ampli ventall d’emocions humanes mitjançant les petites tragèdies d’aquelles persones que intenten entendre’s a elles mateixes i als altres. A més, al recull Tot és possible, retrobem Lucy Barton, la protagonista de la seva última novel·la, quan viatja al poble per visitar els seus germans al cap de disset anys d’absència. 

L’obra


Ens trobem davant una d’aquelles novel·les que presenta una història en aparença quotidiana i senzilla, però amb una temàtica subtil i profunda. Se’ns narra la vida de Lucy Barton tot agafant com a punt de partida i referència les setmanes en què està ingressada a l’hospital. La protagonista està casada i té dues filles, encara petites, a qui troba molt a faltar durant aquests dies. I per la seva banda, el marit, sempre molt enfeinat, la passa a veure molt de tard en tard.

És per això que l’home truca a la mare de Lucy: per demanar-li ajuda. I la dona, sense pensar-s’ho dues vegades, viatja des del petit poble on viu fins a la ciutat per tal de fer costat a la filla, s’instal·la a l’habitació de l’hospital i li dona conversa. Parlar de futilitats i, sobretot, escoltar-li la veu, per a Lucy és suficient per crear-li un clima de pau, de record, i també, en ocasions, de tensió.

Les converses, i sobretot els pensaments i evocacions de Lucy, ens mostraran com ha estat la seva vida: la infantesa pobra i sense afecte, les riotes dels altres nens just per la seva misèria, els estudis a la Universitat i el conseqüent allunyament del nucli familiar, la coneixença amb l’home que es convertirà en la seva parella, els inicis en el món de l’escriptura... 

Però més enllà d’aquesta seqüència d’imatges, sovint exposada de forma fragmentària i que conformen una biografia, el que també hi trobem és la valoració i riquesa dels petits detalls, la solitud i la imperfecció de l’amor, l’emmirallament davant d’altres vides per tal d’amagar-nos de la nostra, el silenci i la incomunicació... Perquè el punt de referència és la vida de Lucy Barton, però a través d’ella ens n’arriben moltes més, de vides, convertint la novel·la en un òptim ventall de descripció de comportaments.

Sílvia Romero
(febrer 2018) 

divendres, 16 de febrer de 2018

Recomanació de còmic

La Balada del Norte 
Volum 1

Alfonso Zapico


Alfonso Zapico relata en aquest còmic la revolta minera asturiana de l’any 1934. L’autor va néixer en un poble de la conca minera asturiana i el seu tiet va treballar en una mina. Aquest fet i una documentació exhaustiva ajuda a l’autor a filar un relat històric que barreja la crua realitat dels miners amb la història d’amor de la Isolina i en Tristán, ella filla d’un miner i ell fill d’un patró i que acabarà col·laborant amb el diari del sindicat. Aquests dos personatges representen dos mons que Zapico ajunta i que com diu ell: “Van xocar i van degenerar en la guerra civil”.

Pel que fa a la mineria, va ser el seu oncle qui li va explicar les interioritats: el llenguatge i les relacions entre els miners. La vida a la mina no permetia gaires expectatives, ni de vida ni econòmiques, però això no volia dir que no lluitessin per millorar les seves condicions.

Us recomanem les cançons d’un altre asturià, Victor Manuel, que en cançons com El Abuelo o Planta 14, posa música i lletra a la vida dels miners.




“ En la planta 14 del pozo minero,
en la tarde amarilla tres hombres no volvieron,
hay sirenas, lamentos, acompasados ayes a la boca del pozo,
dos mujeres de luto anhelando dos cuerpos
Y una madre que rumia su agonia en silencio: ¡es el tercero! ”

Planta 14 / Victor Manuel 

Aquest és el primer volum de tres, properament estarà a la vostre disposició el segon. Alfonso Zapico va guanyar l’any 2012 el Premio Nacional de Cómic per el seu llibre, Dublinés

Us recomanem també, sobre aquest tema, el curtmetratge A golpe de tacón de la directora Amanda Castro. Aquesta cinta és la crònica de la repressió franquista contra les vagues dels miners asturians als anys seixanta i del paper fonamental de les dones en aquelles protestes.


dilluns, 5 de febrer de 2018

Horari de Carnaval






Per carnaval, la biblioteca té aquest horari especial:

Dijous Gras, 8 de febrer, obert de 9 a 14h i tarda tancat.

Divendres 9 de febrer, horari habitual, de 15:30 a 20:30h.


Dissabte 10 de febrer tancat.


VISCA EL CARNAVAL!

dijous, 1 de febrer de 2018

Exposició

A partir del proper divendres 2 de febrer i fins al dissabte 17 es pot visitar, a la sala polivalent de la Biblioteca Manuel de Pedrolo l’exposició:

                                                   El milagro de la luz
d'Olga Zaitseva




Inauguració divendres 2 de febrer, a les 19h