dijous, 21 de març de 2019

Xerrada

Divendres 22 de març, a les 18:30 h.

Comentarem l'òpera 




Amb la xerrada de Pol Avinyó, coordinador del projecte LiceuBib.


Club de música a càrrec de David Puertas.

Amb la col·laboració de:


dimecres, 20 de març de 2019

Conferència

Dijous 21 de març, a les 18:30 h.



A càrre de José María Álvarez

Cicle: Històries del cinema clàssic

dimarts, 19 de març de 2019

tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...


Àlbum de família, de Renate Dorrestein
(traducció: Jordi Van Campen Obiols)

Tertúlia de divendres 15 de març de 2019
Apassionant. No és la primera vegada que inicio el resum de la trobada del Club de lectura Tardes literàries amb aquest adjectiu, però veritablement és el qualificatiu que més li escau. Perquè la tertúlia al voltant de la novel·la Àlbum de família, de Renate Dorrestein, ha resultat plenament captivadora per la seva intensitat i per la participació entusiasta de les clubaires.

Cal matisar que un parell o tres de persones han manifestat certa confusió a les primeres pàgines de la lectura, però en anar entrant en el joc que planteja l’autora, amb aquesta narració en què els dos plans narratius es mouen en dos períodes diferents de la vida de la protagonista i es van alternant amb profusió, aquest desconcert lector inicial ha desaparegut.

S’ha remarcat el domini de Dorrestein per dosificar les informacions, i com d’aquesta manera aconsegueix crear una narració plenament emocional i, alhora, amb intriga. Hom ha valorat la duresa de la vida d’Ellen: per una banda quan és adolescent i li toca viure una tragèdia de tal magnitud, i per l’altra banda quan és adulta i arrossega les seqüeles de tal experiència.

En aquest sentit hem comentat a bastament les respostes psicològiques dels diversos personatges. La mare, que cau en una crisi terrible (no diagnosticada) després d’infantar la menuda Ida. El pare, que viu superat pels canvis que es produeixen en el caràcter de la dona i ofegat per la feina. Els germans, que procuren fer-se càrrec de la nova situació i ocultar les incoherències de la mare. I de tots ells, cal remarcar la mudesa de Carlos davant el drama familiar, però sobretot cal analitzar Ellen: la negació dels fets, l’oblit dels noms, i posteriorment la catarsi que significa reviure aquells anys mitjançant l’àlbum de família. Una catarsi que arriba al màxim exponent quan llegeix la nota que li dona Bas, un dels personatges que l’acompanyarà en aquest periple. Només llavors serà capaç de comprendre el passat i, de retruc, enfrontar-se al present.

Més enllà de la recreació i descripció dels personatges, s’ha fet esment de l’estructura de la novel·la, amb aquests dos gran apartats i l’Epíleg final. Però sobretot amb aquesta agilitat narrativa a l’hora d’incorporar els flashbacks en la mateixa línia argumental i mantenir la lucidesa d’expressió.

També s’ha remarcat l’encert del punt de vista narratiu, col·locat en una primera persona (la veu d’Ellen) que evoca el passat des d’un posicionament emotiu però no dramàtic, tot narrant les peripècies dels anys d’infantesa amb la seva veu de nena i, per tant, amb la innocència característica d’aquesta etapa vital, amb els jocs i les bromes amb què es relacionaven els germans, i tot un seguit de detalls que en més d’una ocasió, malgrat la duresa de la història, ens dibuixa un somriure lector.

Són molts més els temes que hem comentat i debatut, i moltes més les aportacions de les clubaires al voltant de la lectura, però és inviable expressar-ho tot en aquest resum. En tot cas, i en definitiva, la tertúlia ha palesat que Àlbum de família, de Renate Dorrestein, és una bona novel·la i una magnífica opció per a un club de lectura.

L’autora

Renate Dorrestein (1954-2018), escriptora, periodista i feminista neerlandesa, va néixer a Amsterdam al si d’una família catòlica. De pare advocat i mare mestra, quan encara anava a l’escola primària ja va mostrar la seva afició per l’escriptura, però després de graduar-se (1972) va decidir no cursar estudis universitaris. Va ser aleshores quan va començar a treballar com a reportera per a la revista holandesa Panorama, ocupació que la va dur a viatjar arreu del món.

El suïcidi de la seva germana va marcar profundament la seva vida i la seva escriptura. Segons els crítics aquest fet la va dotar d’una gran capacitat per analitzar les dinàmiques personals i el funcionament del sentiment de culpa en l’ésser humà, aspectes que es troben en la seva obra i constitueixen el seu rerefons narratiu.

Va deixar la revista Panorama el 1977 per treballar per a diverses publicacions nacionals. Cal destacar que en aquesta època és quan es dona la segona onada feminista a Holanda, i Renate Dorrestein sacseja la societat amb les seves columnes i articles. El 1986 va ser una de les fundadores de la Anna Bijns Foundation, entitat que atorga un premi biennal per a "la veu femenina en la literatura".

En l’àmbit literari el 1993 va guanyar el Premi Annie Romein per l’interès i l’originalitat de la seva obra; el 1977 va quedar finalista del Publieksprijs, reconeixement que s’atorga als escriptors holandesos de més renom; però va ser Àlbum de família (1998) l’obra que la va situar en el panorama internacional, essent traduïda a quinze idiomes. Malgrat aquesta trajectòria, en l’actualitat en català només podem llegir aquesta novel·la de l’autora (Àlbum de família), i en castellà aquesta mateixa i també La oscuridad que nos separa (2003).

L’obra

Situem-nos en la dècada dels setanta als Països Baixos. Els Van Bemmel acaben d’incorporar una nova filla a la família, i així tenim el matrimoni -Frits Van Bemmel i Margje de Groot-, i tota la seva prole, comptant ja el nadó nouvingut: Sybille, Kester, Ellen, Carlos, i Ida.

La tercera, Ellen, és qui ens explicarà com són i com es comporten tots aquests personatges, com es van conèixer els seus pares, quins estudis van cursar i quina era la seva professió (documentalista), com funcionava el peculiar organigrama de casa seva, com va canviar tot en néixer la menuda Ida i, sobretot, com van ser els dies previs a la terrible tragèdia que van viure quan encara eren adolescents. Uns fets que van marcar la seva vida i que van estroncar els anys feliços de la seva infantesa.

Tot plegat ens ho mostrarà en base a dos plans narratius corresponents a dos períodes de la seva existència. Per una banda tenim la veu en primera persona, innocent i ingènua, de la mateixa Ellen, que cal situar en aquesta dècada dels anys setanta. I per l’altra banda tenim la mateixa narradora però ubicada vint-i-cinc anys més tard. És a dir: una Ellen ja adulta que evoca el passat just quan es troba embarassada del seu primer fill.

Però Àlbum de família no és una saga familiar gens típica, literàriament parlant. Només cal tenir en compte que la novel·la obeeix a una gran qüestió que es va plantejar l’autora: ¿com continua la vida dels protagonistes de les cròniques de successos quan els seus drames deixen d’ocupar els programes de televisió i les pàgines dels diaris?

El resultat a aquest dilema és Àlbum de família, una recerca del passat a través de les fotografies d’aquest àlbum, per intentar respondre els dubtes, per provar de col·locar totes les peces del trencaclosques, per trobar la veritat i, d’aquesta manera, comprendre el present. És una novel·la que cavalca entre el suspens o misteri i les reflexions i elucubracions de la narradora; una història que dibuixa un grup d’adolescents amb gran tendresa i humor, alhora que els encamina vers una tragèdia de gran magnitud. En definitiva, un relat colpidor que commou el lector sense caure en el sentimentalisme.

Sílvia Romero
(març 2019)


dijous, 7 de març de 2019

Dia internacional de les dones

El 8 de març és el dia escollit per les Nacions Unides per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La celebració no es basa en un únic fet,  però té el seu origen en les reivindicacions protagonitzades per les dones obreres, des de mitjans del s.XIX, davant de les precàries condicions laborals a què estaven sotmeses a l’època industrial.
Actualment aquesta data contribueix a sensibilitzar la població entorn les desigualtats de gènere encara existents, reivindicar canvis més efectius i reconèixer les aportacions de les dones d’arreu del món en els diferents àmbits socials, culturals i econòmics. 
Des de la Biblioteca ens sumem a aquesta celebració a través de diversos recursos informatius elaborats per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals, els prestatges virtuals i l'Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona.

dimecres, 6 de març de 2019

Exposició

Del 8 al 30 de març, a la sala polivalent




Inauguració divendres 8 de març, a les 19:30 h.