dijous, 3 de setembre del 2026

Sortida al Gran Teatre del Liceu

La Clemenza di Tito
Wolfgang Amadeu Mozart

Un any més organitzem una sortida al Gran Teatre del Liceu dins el projecte LiceuBIB. 

El dimarts 1 de desembre anirem a veure "La Clemenza di Tito", de Mozart.

El Liceu ens fan un descompte del 40% del preu de venta habitual i la biblioteca es fa càrrec de les despeses del bus, així que el preu de 105€ inclou l'entrada al Liceu i el desplaçament.

Obrim inscripcions ara tot i que el pagament es farà al mes d'octubre.

Si necessiteu més informació ens la demaneu!


La clemenza di Tito és una òpera de passions intenses, teixida entre amor, traïció i perdó. La producció de David McVicar al Festival d’Aix-en-Provence destaca per la seva força visual i per un profund retrat psicològic dels personatges. Al capdavant, el mestre Jordi Savall aporta una lectura d’una elegància i una profunditat poètica excepcionals. Amb una direcció transparent, incisiva i plena de colors, Savall revela tota la modernitat dramàtica de Mozart i reactiva l’energia moral que travessa aquesta obra.

Composta en només sis setmanes per a la coronació de Leopold II a Praga el 1791, La clemenza di Tito presenta un emperador solitari, ferit per la traïció dels qui l’envolten, però capaç de respondre amb una clemència que el converteix en símbol d’una ètica política superior. El contrast amb la foscor manipuladora de Vitellia i amb el turment de Sesto, dividit entre lleialtat i desig, crea un drama d’una intensitat excepcional.

L’arquitectura musical n’accentua la profunditat: les àries nobles de Tito s’oposen a l’agitació interior de Sesto —com la virtuosa “Parto, parto”— i a la tensió penitencial de “Deh, per questo istante solo”. Mozart oscil·la entre turbulència i elevació, entre feblesa humana i força moral.

Estrenada tres mesos abans de la mort del compositor, l’òpera va fascinar el segle xix i continua essent un miracle dramàtic en què sexe, poder i ambició política es combinen amb una aposta radical per la misericòrdia. Amb un repartiment de primer nivell —Jack Swanson (Tito), Marianne Crebassa (Sesto) i Karine Deshayes (Vitellia)—, la lectura de McVicar emergeix amb una intensitat contemporània que potencia el missatge.

Si la Il·lustració confia en la reconciliació, Mozart la sublima amb una obra que eleva el perdó a força transformadora. Un final lluminós i visionari que anticipa Beethoven i consagra l’última òpera seriosa de Mozart com un triomf moral i teatral.


dimecres, 26 d’agost del 2026

Exposició de pintura

Del 3 al 26 de setembre, a la sala polivalent

Retalls

Exposició de Cristòfol Almirall

Inauguració dijous 3 de setembre a les 19 hores

L'artista sortejarà una obra entre tots els assistents a l'acte d'inauguració

dijous, 9 de juliol del 2026

Especial estiu

Facis el que facis a l'estiu, no t’oblidis d’anar acompanyat d’un bon llibre. En el nostre especial et recomanem lectures i propostes de tot tipus: cinema, teatre, música, guies... Et desitgem un bon estiu!

dimarts, 30 de juny del 2026

Trobada de cloenda dels Clubs de lectura

Cinc cèntims de la trobada de cloenda dels Clubs de lectura...

OCÀS I FASCINACIÓ. Eva Baltasar

A la trobada de cloenda dels clubs de lectura Tardes literàries i Dijous entre lletres vam comptar amb la presència de l’escriptora Eva Baltasar per comentar la novel·la Ocàs i fascinació (Club Editor, 2024). 

La poeta Alejandra Pizarnik va escriure: “Siento desde mi sangre que no quiero ver a nadie, ni conversar con nadie, y que nada me importa salvo el aprender a interesarme obsesivamente por la literatura”. Si canviem la paraula “literatura” per la paraula “Maria”, tenim un retrat fidel del la protagonista de la novel·la.

Començo comentant la novel·la pel final, per la segona part, per la Fascinació, perquè la majoria de lectors i lectores hem quedat perplexes, bocabadades, espaterrades, és a dir, fascinades amb la lectura d’aquesta segona part. Tot i la sorpresa, si llegim atentament la primera part veurem que l’Eva ja ens anuncia què prepara i cap a on anirà el final de la història. A la pàgina 17 escriu: “Vaig passar dos dies pensant en matar-la”. És cert que fa referència a un altre personatge, però la protagonista ja parla de matar. A la mateixa pàgina, una mica més endavant continua escrivint: “Vaig descobrir que el desig de matar no tenia res a veure amb el d’estimar. S’estima sense voler. Es mata a consciència”. Aquesta idea de matar, i el fet posterior de fer-ho, em sembla una evolució lògica en la seva narrativa. Si heu llegit les seves novel·les anteriors, les que formes el Tríptic, recordareu que la protagonista de l’última, de Mamut, gairebé va matar un dels personatges (el pastor); de fet, pensa que ho ha fet. Per tant, a la següent història, l’Eva havia d’anar una mica més enllà. I així ha estat. A la pàgina 37 ens deixa una altra pista: “Es pot morir per accident i assassinat”. Tot i que oposa el desig de matar al d’estimar, és evident que l’assassinat de la Maria és necessari per tal de poder adorar-la: Maria és l’objecte de la seva devoció malaltissa.

A més de les referències a morir/matar, l’Eva ens prepara visualment per al que vindrà. L’espiral que representa Ocàs acaba amb una frase que no enllaça directament amb cap altra: “Però estic sola i el timbre insisteix”. A continuació trobem el títol de la segona part ben marcat i separat, amb una citació del Poema del Gilgamesh. L’Eva vol que ens quedi clar que ve una altra cosa, i ens prepara per al viatge, ens fa aturar-nos i reprendre la lectura. Comença amb aquesta frase: “Maria no és una dona com les altres”. Fixeu-vos que escriu Maria sense l’article en una clara referència a la verge. No és casual, la tria, és un símbol, és la mare per excel·lència i objecte d’adoració per a milions de persones. Segurament en aquest punt de la història no ens esperàvem la cruesa dels esdeveniments, i això a mi m’ha fascinat; m’encanta que les històries tinguin una resolució zero previsible. Em sembla que ha quedat clar que soc team Fascinació.

Pel que fa a Ocàs, m’ha encantat retrobar-me amb la prosa característica de l’Eva: el ritme marcat, les frases poètiques com ara “el camí de l’escorxador porta inscrit el rastre de la bestialitat”, “ser com tothom, que és ser ningú”, “les paraules són de blat i seques poden tapar-te”, “el dolor no és un puny, és una màquina” o “Una casa no t’acull, et conté”. També els temes que toca són variats i inesperats: la desesperació, els desemparats, la por, l’educació, la desconfiança (i la confiança) o la ciutat com a depredador, tema que enllaça amb la idea que el moviment és vida, per això la protagonista no para quieta per la ciutat.

Per últim, un element que també m’ha agradat molt és com es veu i com es defineix la pròpia protagonista: “Porto anys actuant, inspirant confiança, traint aquesta inspiració. La violència pren moltes formes”; Reconec totes i cadascuna de les veus que porto dintre. Les que argumenten i les que manen. Les del pànic i les d’alarma. Les veus adolorides sempre autoritàries i les veus acusadores que es propaguen. Si pogués disposar del meu cap com d’una casa, trobaria un lloc per a cada veu”.

Gaudiu de la lectura.
Moltes gràcies, Eva!


Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

dilluns, 22 de juny del 2026

Presentació de llibre

Dimecres 1 de juliol, a les 18 hores

Acompanyat del crit de les gavines i amb la remor de fons de les onades, un jove s'agenolla davant d'una tomba. A la làpida hi ha un nom i una data amb dos números mal esborrats.

EL vell Michel, en el llit de mort, ha lliurat un manuscrit al Marc, el seu net. Els fulls contenen una confessió i l'explicació de tota una vida. De dues vides, en realitat. Després de llegir-ne les primeres pàgines, el Marc sent la necessitat d'instal·lar-se a Cadaqués, per apropar-se al desconegut que està descobrint en el seu avi. Té l'esperança que per fi tindrà la resposta a la pregunta que s'ha fet des de ben petit i que ni l'avi ni l'Hélène, la seva mare, no l'hi han constestat mai.

Hi intervindrà, a més de l'autora, Eduard Vendrell, folòleg



dimecres, 17 de juny del 2026

Exposició

Del 18 de juny al 3 de juliol, a la sala polivalent

Exposició 

dels alumnes de pintura 

del Casal de Persones Grans de Ribes


Inauguració dijous 18 de juny, a les 17 hores