Exposició de fotografia

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertulia del passat divendres...

La tregua, de Mario Benedetti 

Tertúlia de divendres 30 d’abril de 2021 

Ho he escrit en diversos resums de club de lectura, però després de la tertúlia del Tardes literàries del mes d’abril, em veig amb l’obligació de reiterar-me: formar part d’un club de lectura és una de les activitats més apassionants que podem viure. I això ho saben molt bé els qui assisteixen a aquestes trobades. Però si ara ho esmento de nou és perquè la sessió al voltant de La tregua, la novel·la de Mario Benedetti escrita en forma de diari, ha estat intensa, viva, dinàmica, enriquidora... Amb tot, val a dir que algunes clubaires no són especialment seguidores del gènere (els dietaris), però malgrat no tenir tendència a aquest tipus de lectura, hem convingut que la narració flueix amb bon ritme i es fa interessant. 

Un dels primers temes que ha sorgit durant la ronda de valoracions inicial ha estat el to masclista que amara la narració, una qüestió que ha propiciat cert allau de comentaris: uns a favor d’aquesta consideració, d’altres en contra, i encara algunes veus acceptant-ho, però amb matisos. Algunes participants han jutjat l’actitud del protagonista, Martín Santomé, sota aquest clar i evident estigma del masclisme. Però en contra, o relativament en contra, ha sorgit la defensa o tolerabilitat del capteniment esmentat, tot ubicant la novel·la en un temps i espai determinats (el Montevideo dels anys cinquanta i seixanta). En cap moment s’ha valorat com a acceptables algunes de les mostres de comportament que hem llegit en la història narrada, però hem remarcat que ens estava pinzellant un fris de la societat d’aquella època. 

Hem provat de allunyar-nos de la discussió sobre el masclisme de l’obra (i no ha estat fàcil) per tractar altres aspectes també ben interessants. En aquest sentit s’ha ressaltat el treball elaborat per Mario Benedetti amb el protagonista, Martín Santomé, al voltant del procés de sincerament i despullament que fa aquest. Hem acordat que crear un personatge que s’endinsa en la pròpia ànima, com ho fa ell amb el diari, i que aquesta interiorització aparegui com a lògica i coherent a ulls del lector, no és pas senzill. 

Però la raó d’aquesta congruència del personatge radica en el seu caràcter polièdric, de manera que tan aviat hi llegim la sensibilitat i el patiment, com la grisor i la manca de reacció davant alguns fets cabdals. Per exemple Martín Santomé ha basat la seva vida en l’exercici de la responsabilitat, tot complint les seves obligacions, però sense intentar millorar la situació en què es troba en quedar vidu. 

També la sexualitat té un paper important en la novel·la. Per una banda ens ha semblat que, quan el protagonista recorda la dona difunta, ho fa més en base a moments de sexe o farcits de sensualitat que no pas en base a l’amor que existia entre ells. La relació que s’estableix entre el protagonista i la nova jove empleada que arriba a l’empresa on ell treballa, ens ha servit per continuar valorant aquests aspectes: la dualitat entre sexe i amor. Encara trobem una altra manifestació al voltant d’aquesta temàtica: quan Martín Santomé s’assabenta de l’homosexualitat del fill. De fet aquesta descoberta també l’hem tractada i treballada ben a l’inici de la nostra tertúlia, quan discutíem sobre el masclisme inherent en la història narrada. 

Quant a Laura Avellaneda, aquesta jove companya de feina, ens ha cridat l’atenció que ell, en tot moment, l’anomena pel cognom. I curiosament aquesta nominació es manté més enllà de la relació purament laboral. 

Ella, però, també és un personatge ric i que permet i provoca diferents comentaris i reaccions per part del lector. Per una banda l’acceptació de Laura a mantenir un lligam afectiu amb Martín ha estat valorada de maneres diverses per les clubaires: algunes han considerat que existeix un vincle amorós i d’altres han ressaltat la relació de poder que s’estableix entre ells dos. Un altre aspecte que hem remarcat és l’anomenada “teoria de la felicitat”, una teoria que la mare de Laura li exposa a la filla i que aquesta assumeix com a pròpia. I per descomptat (atenció: ara ve un espòiler) també ha propiciat diversos comentaris, uns considerant que havien intuït aquesta possibilitat i d’altres confessant que no s’ho esperaven de cap de les maneres, la mort de Laura Avellaneda. Una mort que ve a tancar aquesta treva que Martín Santomé havia iniciat en conèixer-la. Una treva de llum, amor i esperança en la seva vida gris. 

Són molts altres els temes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia: el pas del temps, la solitud, la jubilació (i la suposada etapa d’oci i benestar que s’inicia amb ella), la corrupció, la fugacitat de la vida (i el valor del carpe diem)... Com també són molts altres els aspectes de tipus més tècnic o formal que hem ressaltat al voltant de la novel·la. Per citar un exemple només comentaré la musicalitat narrativa (que es pot apreciar amb més contundència amb la lectura en veu alta) i les altes dosis de poetització que trobem en aquestes pàgines. 

En definitiva, una novel·la interessant, amb bon ritme de lectura, i amb unes magnífiques perspectives de tertúlia. Com ha quedat palès en la nostra trobada. 

L’autor 

Escriptor uruguaià (1920-2009), fou un destacat poeta, novel·lista, dramaturg, contista i crític. Les seves circumstàncies personals, així com els canvis polítics i socials de l’Uruguai i tota l’Amèrica Llatina, van marcar dos clars períodes en la seva obra. Durant el primer trobem una literatura realista, amb poca experimentació formal, sobre el tema de la burocràcia pública i l’esperit petit-burgès que la manté. Durant la segona època la seva obra comença a fer-se ressò de l’angoixa i alhora l’esperança de diversos sectors que anhelen trobar sortides socialistes a la repressió militar en què es veu immersa l’Amèrica Llatina (a causa d’aquesta repressió, Mario Benedetti va viure a Cuba, Perú i Espanya). 

Fruit de la primera etapa tenim els seus inicis com a periodista als diaris La Mañana, El Diario i Tribuna Popular. Apareixen els seus primers llibres (Poemas de la oficina, Montevideanos), però és amb les novel·les La tregua i Gracias por el fuego, que exposen una crítica més àmplia de la societat nacional, quan arriba la seva consolidació en el panorama literari. 

En la segona etapa, a banda d’una crítica més incisiva, Benedetti també experimenta en l’aspecte formal de l’escriptura. A aquesta època pertany la novel·la en vers El cumpleaños de Juan Ángel, i alguns contes fantàstics (com La muerte y otras sorpresas). També va tractar el tema de l’exili en la novel·la Primavera con una esquina rota. 

Va conrear la poesia (La casa y el ladrillo, Vientos del exilio, Geografías, Las soledades de Babel), el teatre (Pedro y el capitán), i l’assaig (Crítica cómplice, El desexilio y otras conjeturas). 

El març de 2001 va rebre el Premio Iberoamericano José Martí en reconeixement a tota la seva obra. 

L’obra 

La tregua és el diari íntim de qui podríem considerar el protagonista d’aquesta obra: Martín Santomé. Aquest home, vidu, amb tres fills, es troba a les portes de la seva jubilació i inicia l’escriptura d’aquest diari que esmentàvem. Al llarg de les seves pàgines podrem llegir els seus darrers mesos en una empresa que ha estat la feina de tota la vida; recordarem amb ell la mort prematura de la seva dona i com va haver-se d’ocupar, tot sol, dels fills; coneixerem una nova empleada que arriba a l’oficina, la jove Laura Avellaneda, de qui en Martín Santomé s’enamorarà malgrat la diferència d’edat... Potser aquesta vivència serà la que donarà sentit al títol de la novel·la, una treva en la rutinària vida de Martín Santomé. 

Aquestes paraules que hem escrit podrien constituir una de tantes ressenyes de qualsevol edició del llibre, però ¿és això tot? ¿És només la vida de Martín Santomé el que ens mostra l’autor, Mario Benedetti? 

Absolutament no. Amb La tregua se’ns plantegen molts més temes, alguns d’ells força tractats al llarg de la història de la literatura: la solitud, la manca de comunicació, la mort, la felicitat, l’amor, la sexualitat... Però també en trobem un altre de cabdal, un aspecte de la societat uruguaiana i de l’Amèrica Llatina en general que molts escriptors llatinoamericans han denunciat, un problema que roman i amara l’obra en tot moment: la corrupció. És aquest un tema subjacent tot i que no arriba a agafar protagonisme, que no desbanca la força de les paraules íntimes que llegim en el diari de Martín Santomé. 

Basades en aquesta obra s’han filmat diverses adaptacions cinematogràfiques, una bona mostra de l’impacte que va tenir aquesta història. 

Sílvia Romero 

www.silviaromeroolea.weebly.com

(abril 2021)

Les aules d'estudi tornen a les biblioteques

Les biblioteques públiques Manuel de Pedrolo, de Ribes, i Josep Pla, de les Roquetes, tornaran a oferir el servei d’aules d’estudi amb motiu de l’època d’exàmens del 14 de maig a l’11 de juny. Aquesta alternativa, adreçada a persones estudiants del municipi que necessiten espais de concentració per preparar proves i treballs, es va cancel·lar l’any 2020 coincidint amb la primera onada de la Covid-19.

Malgrat les restriccions encara vigents, la Manuel de Pedrolo i la Josep Pla oferiran el servei d’aules d’estudi en horari no habitual, prenent com a referència els exàmens de la selectivitat, els dies 8, 9 i 10 de juny. Els espais estaran disponibles els divendres, de 9h a 13h; els dissabtes, de 16h a 21h, i els diumenges, de 10h a 14h i de 16h a 21h. Cal recordar que la Biblioteca Josep Pla està situada provisionalment a la sala polivalent de la Vinya d’en Petaca per les obres de reforma i ampliació de l’equipament cultural, al carrer Gaudí, 1. Es pot trobar més informació sobre aquest servei als perfils d’Instagram @espaijovederibes i @jovesxjovesrkts.

De manera permanent, l’Ajuntament habilita aules d’estudi al Centre Cultural El Local (dimarts a dissabte, de 16h a 21h), al Centre Cívic L’Espai (dimarts a divendres, de 15h a 21h) i a l’Espai Jove (dimarts a divendres, de 17h a 21h, i dissabtes, de 10h a 14h i de 17h a 20h).

Les aules d’estudi segueixen els protocols corresponents per a evitar la propagació de la Covid-19. Tenen un aforament limitat, és obligatori l’ús de mascareta, s’ofereix gel hidroalcohòlic a les persones usuàries i es fan neteges extres dels espais habilitats al migdia, a banda de les que es fan a diari.

El Servei de Joventut habilita espais adequats com a aules d’estudi per donar suport a les persones estudiants del municipi al llarg de l’any i els reforça en època d’exàmens, complementant els existents. Aquesta és una de les accions marcades en el Pla Local de Joventut 2018/2022 amb l’objectiu de facilitar el projecte vital i l’emancipació del jovent.

Club de música LiceuBib

- Divendres 7 de maig, a les 18:30 h.

Conferència sobre l'òpera a càrrec de Pol Avinyó, coordinador del projecte LiceuBib. La conferència està enregistrada i la visualitzarem conjuntament a la biblioteca.

- Dijous 13 de maig, a les 17:30 h.

Projecció de l'òpera i presentació prèvia a càrrec de David Puertas.

Inscripció prèvia. Places limitades

Amb la col·laboració de: 

Històries del cinema clàssic

Dijous 29 d'abril, a les 18 h.

Conferència

Lawrence d'Arabia

La pel·lícula, l'actor

A càrrec de José María Álvarez

Cicle: Històries del cinema classic

Cal inscripció prèvia. Places limitades