Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de darrera trobada...

Estimat Michele, Natalia Ginzburg

A la trobada del mes d’octubre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el llibre Estimat Michele (Edicions de la ela Geminada, 2025), de l’escriptora Natalia Ginzburg.

En poques línies: Natalia Ginzburg (1916–1991) va ser una de les veus més decisives de la literatura italiana del segle XX, coneguda per una prosa austera, precisa i profundament humana. La seva obra explora les relacions familiars, la vida sota el feixisme, la postguerra i la fragilitat dels vincles humans.

Nascuda a Palerm en una família intel·lectual i antifeixista, es va criar a Torí, en un ambient ple d’activistes, científics i escriptors. El seu pare, Giuseppe Levi, era un històleg de prestigi; la casa familiar era un centre de debat cultural.

Es va casar amb Leone Ginzburg, figura clau de l’antifeixisme i de l’editorial Einaudi, que morí a la presó el 1944. Aquest trauma marca profundament la seva obra.

Ginzburg va militar breument al Partit Comunista Italià i, ja als anys vuitanta, va ser diputada independent al Parlament italià (1983–1991).

És considerada una de les escriptores italianes més influents de la postguerra, al costat d’Elsa Morante i Primo Levi. La seva obra combina intimitat, memòria històrica i una ètica de la sinceritat que ha influït generacions de narradors.

L'obra:

La seva escriptura es caracteritza per un estil sobri, frases curtes, diàlegs nets i una mirada lúcida sobre la vida quotidiana. Entre les seves obres més destacades:

- La strada che va in città (1942) — primera novel·la, sobre l’atracció per la ciutat i les il·lusions trencades.
- È stato così (1947) — dissecció d’un matrimoni infeliç que culmina en un crim.
- Tutti i nostri ieri (1952) — retrat de la joventut italiana durant el feixisme.
- Lessico famigliare (1963) — obra mestra autobiogràfica; Premi Strega. Un mosaic de veus, frases i rituals familiars que reconstrueix la vida antifeixista a Torí.
- Caro Michele (1973) — novel·la epistolar sobre la distància emocional en la modernitat.
- Teatre: Ti ho sposato per allegria (1966), L’inserzione (1968).
- Assaig: Mai devi domandarmi (1970).
- Biografia: La famiglia Manzoni (1983), Premi Bagutta.

Estimat Michele (Caro Michele, 1973) és un roman epistolar que retrata, a través d’un mosaic de cartes, la desconnexió emocional d’una família i la vida errant del jove Michele, sempre absent, sempre fugaç. És una novel·la sobre la solitud, la incomunicació i la fragilitat dels vincles en la Itàlia dels anys setanta. És considerat un dels llibres més potents de Ginzburg: una obra que combina humor sec, tristesa, lucidesa moral i una extraordinària capacitat per retratar la vida íntima a través de veus fragmentades.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

En general va ser una conversa on gairebé tothom va dir que el llibre havia agradat. Bé per la presició i caracteritzaió dels personatges, bé per l’ambient de l’època (anys setanta, a Itàlia), bé pel joc de cartes que s’estableix, fet que fa que l’autora aconsegueixi transmetre un llenguatge més intimista... fins i tot una de les participants va destacar la importància dels colors en certes escenes, cobretot al principi del llibre.

De seguida les participants van començar a parlar de cadascun dels personatges, començant per la mateixa mare del Michelle, una dona amb un caràcter fort, dura en segons quins comentaris, però que alhora demostra tendresa per un fill que gairebé no veu i amb qui té una relació molt especial, fruit, potser també, de molts anys de viure separats. Tanmateix aconsegueix transmetre un amor i una tendresa en les seves cartes al fill que diríem que podria xocar amb la seva personalitat forta: «ella fa de mare», algú va dir, també dins el seu caràcter de «mamma» italiana, tan filmada per cineastes italians de l’època. Curiosament (o no tant) mostra una gran devoció pel fill amb el que, precisament, ha tingut menys vivències. També es va destacar la seva solitud.

Els altres personatges, com el pelicà, l’Osvaldo i el Filippo també coformen un paisatge humà que fa que es tracti d’una novel·la coral, així com les germanes del Michele i la Mara, aquest personatge del qual també es va parlar extensament, sobretot per les seves contradiccions: per una banda un personatge molt lliure, però a la vegada es contradiu pel fet de tenir un fill del qual se’n cuida a mitges. Segons qui la va criticar pel fet de no ser una mare prou responsable. De fet, la construcció dels personatges és un dels aspectes que més d’ha destacat de l’obra.

També es va fer referència a certs elements simbòlics, com per exemple el soterrani.

Per una altra banda, també es va parlar una mica més extensament del personatge de l’Osvaldo, i es va comentar que el fet que sempre estés tan a prop de la família del Michele potser era pel seu amor (ocult) per ell.

Algunes de les reflexions també van girar sobre el format de les cartes, escrites per diversos personatges, que aconsegueix crear una mena d’atmosfera molt interessant i intimista. Tanmateix, també van ser valorats com a molt interessants les parts del llibre on hi havia fragments de diàlegs, que servien per resituar els personatges i per fer una mena de «decas» del format epistolar.

També es va comentar la qualitat de la traducció de la Teresa Muñoz al català, així com la castellana, de Carmen Martín Gaite.

Hi ha qui va comentar que el Michele simbolitza el canvi: hi ha un altre món, simbolitzat per ell, un món nou, al qual no hi pertany la mare; el canvi social, el canvi dins d’una família tradicional... la seva fugida significa també la voluntat de voler trencar amb certes coses que semblaben inamovibles i la recerca d’una mena de llibertat política o individual, per la qual cosa necessita allunyar-se de la seva família.

Mireia Vidal-Conte
Conductora del Club

Tast de vins locals

Divendres 13 de novembre, a les 19 hores

Tast de vins locals

A càrrec del celler Vega de Ribes

Inscripció prèvia. Places limitades

Formulari d'inscripció

Programació Biblioteques amb DO

Club de Música

Dilluns 9 de novembre, a les 18 hores

La Clemenza de Tito, de Wolfgang Amadeus Mozart

Xerrada a càrrec de David Puertas

Exposició

Del 5 al 28 de novembre, a la sala polivalent

Gaudí, Vi i Terra

A càrrec de Marta Arañó de Tinta i Vi

Amb la col·laboració de Vega de Ribes i Puig Batet

Programació Biblioteques amb DO

Taller

Dijous 5 de novembre, a les 17:30 hores 

De l'art amb vi a la màgia de Gaudí

Experiència per a jugar amb les tonalitats de dos vins (sense alcohol) i paper de colors, ho transformarem en petites formes per a crear el nostre trencadís dedicat a la vinya o a la natura. L’activitat inclou un tast de most en porró.

En acabar el taller els infants tindran la possibilitat de caracteritzar-se al taller de l'arquitecte, per a poder fer una fotografia molt divertida

Per a infants a partir de 6 anys

Inscripció prèvia. Places limitades

Formulari d'inscripció

Programació Biblioteques amb DO

Activitats de novembre

 

Presentació del llibre

Dimecres 28 d'octubre, a les 19 hores

When the author learns of her mother's terminal diagnosis, she returns to the city where she was born. Mother and daughter find, re-find, and lose each other in an intimate, poetic portrayal of the end of a life. Paintings by both women provide dimension and respite as we travel with them on a journey we all know about and yet know nothing about.

Mom's in There is a nudge to perception. It invites the reader to participate in the creative energy that being present can awaken. For anyone caring for someone who is dying or still grieving the loss of a loved one, this book is a reminder to be here, now.

Activitat en anglès

Club de música

Dijous 22 d'octubre, a les 18 hores

Pau Casals i la sardana

Pau Casals dirigint la interpretació de la sardana 'Sant Martí de Canigó'

Xerrada amb motiu del 150è aniversari del seu naixement

A càrrec de David Puertas

Presentació del llibre

Divendres 16 d'octubre, a les 18:30 hores

L’obra que transcorre en ple Festival de Cinema de Sitges i té com a protagonista la sergent dels Mossos d’Esquadra Laura Ramos. És un thriller amb tocs d’humor i amb la particular mirada de l’autor, Andreu Martínez Maeso, metge de professió ja jubilat i apassionat lector.

Primer Premi Subur Negre 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada d'aques mes... 

LA GRAN FAMÍLIA. Antònia Carré-Pons

A la primera trobada d’enguany del club de lectura Dijous entre lletres, vam llegir i comentar La gran família (Club Editor, 2024) de l’escriptora Antònia Carré-Pons. El fil conductor d’aquest curs és “relacions familiars”.

Antònia Carré-Pons és filòloga medievalista i escriptora catalana, coneguda com a experta en l'obra Espill de l'autor medieval Jaume Roig. Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1992. Actualment, col·labora a la plataforma cultural Catorze; abans ho havia fet a la secció cultural d'El Punt Avui i al diari Ara. L'any 2021, Antònia Carré-Pons va fundar l'editorial Cal Carré, que recupera el nom de la carnisseria familiar establerta a Terrassa. L'editorial publica obres d'autors clàssics contemporanis i medievals, i té una orientació feminista. El 2026 va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any amb La gran família basada en part en la pròpia experiència familiar. 

La novel·la tracta el misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd. La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga. Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.

Temes que van sortir a la conversa:

La gran família és una novel·la que ha agradat i que va despertar l’interès. La història que ens narra ens va permetre compartir reflexions sobre alguns dels grans temes de la vida: la família, les relacions personals, la malaltia, la mort i la manera com afrontem les situacions que ens posen a prova. Un dels aspectes que més ens va agradar de la lectura va ser, precisament, la capacitat de l’autora per construir una història en què conflueixen diverses temàtiques. La novel·la ens presenta un univers familiar en què les experiències individuals adquireixen sentit a través dels vincles que s’estableixen entre els personatges. D’aquesta manera, les vivències personals es converteixen també en una qüestió col·lectiva: allò que li passa a un membre de la família afecta, inevitablement, la resta, i modifica els equilibris, les relacions, la manera d’entendre’s els uns als altres.

Un altre dels temes que va tenir un pes important en la conversa va ser el tractament de la malaltia. Vam valorar la manera com aquesta experiència s’incorpora a la narració i com afecta no solament la persona que la pateix, sinó també el seu entorn. La malaltia introdueix canvis en la vida quotidiana, obliga a afrontar situacions difícils i fa emergir sentiments que no sempre són fàcils d'expressar. També posa a prova les relacions i planteja preguntes sobre la cura, la responsabilitat i la manera d’estar al costat dels altres quan les circumstàncies es compliquen. En aquest sentit, la lectura ens va portar a parlar de la vulnerabilitat humana i de com les situacions límit poden transformar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de les persones que ens envolten. Quan la malaltia entra en una família, cadascú ha de trobar la manera d’afrontar-la. Precisament, aquesta pluralitat de reaccions i sentiments és un dels aspectes que fan interessant la novel·la.

La mort va ser un altre dels grans eixos que vam comentar. Parlar de la mort a partir d’una obra literària ens va permetre abordar una qüestió que sovint costa però que forma part de la vida. La literatura ens ofereix la possibilitat d’acostar-nos-hi des de la distància que proporciona la ficció i, alhora, des de la proximitat emocional que desperten els personatges i les seves vivències. També vam destacar la manera com l’autora combina aquests temes amb altres aspectes de la vida dels protagonistes perquè permet que la narració tingui més d’una lectura i que cada lector s’hi acosti des de la seva pròpia experiència.

La construcció dels personatges i les relacions que mantenen entre ells també van centrar bona part del debat. Va agradar, sobretot, la relació que hi ha entre la protagonista i el jove Markus, com encaixen les diferents personalitats i maneres d’afrontar la vida. En conjunt, La gran família va ser una lectura ben valorada pel grup, tant pels temes que aborda com per la manera com està explicada, tot i que no van coincidir en quina part, la infantesa o l’edat adulta de les protagonistes, els hi havia agradat més.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club