Cinc cèntims de la trobada del passat desembre...
Orlando, Virginia Woolf
A la trobada del mes de desembre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar la novel·la Orlando (Proa, 2022), de Virginia Woolf.
Les seves novel·les, com La senyora Dalloway o Al far, van revolucionar la manera d’entendre la ficció, introduint el monòleg interior i el flux de consciència com a tècniques per mostrar la complexitat de la ment humana. Amb Orlando, va jugar amb el temps i el gènere, creant una obra que encara avui es llegeix com un manifest de llibertat. Però potser el seu text més influent és Una habitació pròpia, on Woolf defensa que les dones necessiten independència econòmica i un espai propi per poder escriure i crear. Aquest assaig es considera una pedra angular del pensament feminista modern.
Al llarg de la seva vida, Woolf va formar part del Grup de Bloomsbury, un cercle d’intel·lectuals que compartien ideals progressistes i que van marcar la cultura britànica de l’època. Tot i el seu talent i reconeixement, la pressió de la guerra i les seves dificultats emocionals la van portar a posar fi a la seva vida el 1941, quan es va llançar al riu Ouse. El seu llegat, però, continua viu: Woolf és recordada com una autora que va obrir camins nous a la literatura i que va donar veu a la necessitat de llibertat i igualtat per a les dones.
Orlando és una de les novel·les més singulars i provocadores de Virginia Woolf, publicada el 1928, que combina fantasia, biografia i reflexió sobre el gènere i la identitat.
L’obra és també una paròdia de la biografia tradicional. Woolf la va concebre com un homenatge a la seva amiga i amant Vita Sackville-West, inspirant-se en la seva vida i en la història de la família Sackville. El llibre es presenta com una “biografia” fictícia que barreja realitat i fantasia, i que desafia les convencions literàries del seu temps.
Un dels aspectes més fascinants de Orlando és la seva capacitat per travessar èpoques històriques: des del segle XVI fins al segle XX, Orlando observa els canvis en la societat, la literatura i la política anglesa. Al mateix temps, Woolf utilitza un estil poètic i irònic que fa de la novel·la una lectura accessible però plena de capes simbòliques. El tema central és la fluïdesa de la identitat: el sexe, el temps i fins i tot la personalitat es mostren com a categories canviants, més enllà de les fronteres fixes que la societat imposa.
Orlando va ser un gran èxit en vida de Woolf, considerada la seva novel·la més popular i escandalosa. Va obrir camins nous en la representació literària de la sexualitat i el gènere, i avui és llegida com una obra pionera en la literatura queer i feminista. El seu llegat continua vigent, ja que planteja preguntes sobre la identitat i la llibertat que encara ressonen en el nostre temps
Temes que van sortir a la conversa del Club:
Va haver-hi opinions de tot: persones que van trobar la novel·la d’una gran densitat, i d’altres que se la van llegir dues vegades de tant com la van gaudir. En general se’n destaquen les seves descripcions, tan elaborades. Hi ha qui per una banda necessitava molt de temps per pair-lo (per exemple, per les oracions subordinades encadenades), i per l’altra li donava un gran valor als temes del pas del temps i de la memòria: es podria qualificar d’una lectura amb alts i baixos, segons la persona. Diverses integrants del club van valorar la sapiència literària de la seva autora, que és ben evident, així com la ironia que fa servir al llarg de tota l’obra, que serveix per poder criticar diverses realitats socials, com els rols de les dones, el colonialisme o el valor de la literatura.
Es van comentar, sobretot, els episodis de son i letargia del protagonista, l’estada a Istanbul, les experiències amb els gitanos, els problemes amb el vestuari quan Orlando es transforma en dona (per exemple en l’escena del vaixell), les descripcions de Londres, entre d’altes. Un dels temes més comentats, és clar, va ser el problema dels rols al convertir-se en dona, allò que perd i allò que guanya el personatge, avantatges i desventatges sent o no d’un o altre gènere. A més de la gran riquesa del llenguatge, propi de la Woolf (i més si parlem de la traducció en castellà de Borges o en català de M. A. Oliver), s’enceten tants temes que a alguna de les integrants del club li va semblar increïble que fos escrita fa cent anys: el concepte de veritat, la importància de la literatura -i del poema «El roure» que escriu durant tota l’obra-, ... per exemple.
Del moment narratiu en què Orlando es transforma en dona, les lectores van destacar el fet que conserva el nom, és a dir, com a símbol de la seva identitat, i el fet que «no passi res» entre les persones (ni els animals, tan importants per Orlando) del seu entorn: l’interior del personatge, la seva ànima, no es transforma, sinó només ho fa el seu «exterior». És la cultura la que, en realitat, masculinitza o feminitza; el gènere, al cap i a la fi, ve determinat per les actituds i els rols socials i/o culturals.
També es va destacar quan la novel·la parla del fet que cada persona té diverses personalitats, així com la complicitat que la veu narrativa estableix amb el lector.
Parlant del personatge de la Vita Sackville-West es va acabar parlant també del grup de Bloomsbury, així com del fet que a La cambra pròpia Virginia Woolf lloa la mentalitat andrògina o l’ésser andrògin, com l’ideal per a ser un/a bon/a escriptor/a. Altres temes rellevants que van ser comentats van ser el pas del temps, la mort i la captació de l’instant.
En general, les participants del grup van considerar que aquest és un llibre molt recomanable per a la gent jove, pel seu tema. Una altra cosa seria el nivell del seu llenguatge i/o la seva forma.
Algun dels temes que també va sortir, per una banda, va ser la situació actual de les transicions i, sobretot, què passa quan un nen o una nena expressen la seva voluntat de fer un canvi; per altra banda, també va sortir la qüestió del llenguatge que fem servir, si ha d’incloure o no els nous pronoms o terminacions per tenir o no en compte les noves variants.
Mireia Vidal-Conte
Conductora del Club
