dijous, 17 de gener de 2019

Tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué 


Tertúlia de divendres 11 de gener de 2019 

El proper mes de juny de 2019 se celebrarà la VIII Trobada de Clubs de lectura de les Biblioteques de l’Alt Penedès i El Garraf, i l’acte tindrà lloc, per segon cop des que es va iniciar aquest projecte de trobades, a la població de Vilanova i la Geltrú. En aquesta ocasió l’autora convidada és Maria Rosa Nogué i Almirall, vilanovina d’adopció. I per aquest motiu en la sessió de les nostres Tardes literàries, durant la qual hem comentat la novel·la No arriba la mort, hem comptat amb la presència de la bibliotecària itinerant i coordinadora del projecte Imma Martínez. I a més hem aprofitat la proximitat de les dues poblacions, Vilanova i Sant Pere de Ribes, per demanar a l’autora, Maria Rosa Nogué, que assistís a la tertúlia. Tot un plaer, com sempre, gaudir d’aquest privilegi de conversar amb l’escriptora al voltant de l’obra llegida. 

Només iniciar la trobada se li han plantejat un seguit de consultes sobre la lectura de la novel·la, i una d’elles era al voltant del títol i l’origen d’aquest, extret d’un poema de Joan Salvat-Papasseit, Res no és mesquí, i hom ha apuntat que no acabava de veure-hi la relació. L’autora ens ha aclarit quina era la intenció: un dels personatges, gairebé només començar la novel·la, és víctima d’un accident. A causa d’aquest és ingressada i, com veurem en aquestes primeres pàgines, de moment no li arriba la mort. Maria Rosa Nogué ha expressat la seva voluntat de referir-se a aquest personatge amb la tria del títol. 

Les clubaires han anat participant en aquest joc de comentaris sobre l’obra i consultes a l’autora, i en termes generals la valoració ha estat positiva: lectura àgil, amena, i amb un aspecte remarcable que ha satisfet el grup: l’acció de la novel·la se situa, bàsicament, a la població de Vilanova i la Geltrú, i la coneixença de la zona per part dels lectors ha provocat que quasi caminessin al costat dels diversos personatges. Espais com la Casa Nin, que en la trama de la novel·la apareix convertit en un hotel de luxe, o el mateix Museu Víctor Balaguer i la mòmia Nesi, han despertat records, anècdotes o, en alguns casos, la intenció de fer-hi una visita. O de cercar informació al voltant de la biografia d’Eduard Toda, el conegut egiptòleg –entre altres moltes activitats que va dur a terme- català. 

També és cert que just aquesta proximitat amb l’escenari de la novel·la ha provocat l’escepticisme d’alguna clubaire quant als fets que s’hi narren, ja que costa imaginar tota aquesta intriga i corrupció en un marc per on passeges de forma habitual. I encara fent referència a la intriga i als diversos temes que s’hi enceten per configurar l’amalgama de l’entramat criminal, també s’han pronunciat algunes veus considerant que potser planteja massa temàtiques possibles –droga, tràfic d’obres d’art, prostitució- però que aquestes no són tractades en profunditat. Per contra, altres tertulianes han considerat que no calia intensificar més en aquestes matèries perquè no és la pretensió de la novel·la, i que el fet d’al·ludir-ne i mostrar-ho ja és una denúncia vers aquests tipus de corrupció. 

Quant als personatges, s’ha destacat la jove Isis, amb tota la problemàtica que arrossega arran de la mort del seu germà, amb un sentiment de culpabilitat que pesa damunt d’ella com un llast difícil de superar; el doctor Camps, que es debat entre el bé i el mal i que és incapaç d’adonar-se de la seva pròpia malaltia, del seu declivi psicològic; i la Teresa, la dona que, malgrat els patiments, ensopega sempre amb la mateixa pedra com si fos impossible aprendre de cada experiència. 

En definitiva, i com és habitual en les nostres Tardes literàries, hem passat una rica i agradable estona al voltant de la lectura de No arriba la mort i escoltant els comentaris de la seva autora, Maria Rosa Nogué, que abans d’acabar la sessió ens ha explicat la gènesi de la novel·la i tot el procés d’escriptura. Gràcies, Maria Rosa, per compartir amb nosaltres la cuina de la teva escriptura. 

Unes paraules de l’autora: Maria Rosa Nogué 

LA TARDA MÉS LITERÀRIA 

La Sílvia Romero, escriptora i amiga, conductora de clubs, de novel·les, de presentacions, de bons consells, em va convidar a assistir a la tertúlia “Tardes literàries” de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, de Sant Pere de Ribes, on es comentaria la meva primera novel·la policíaca, “No arriba la mort”. Vaig trobar-me molt ben acollida en un espai ampli, agradós, decorat amb fotografies d’un Vietnam verd, rural i temptador. Érem un cèrcol d’unes vint lectores i un lector, més el meu marit, que feia algunes fotos, i l’Imma Martínez, infatigable bibliotecària itinerant, que s’ocupa de la Trobada de Clubs Comarcal on aquest any soc l’autora convidada. 

Sense gaires preàmbuls, molt a l’estil de la Sílvia, les lectores van començar a fer les seves preguntes: Per què aquest títol, “No arriba la mort”? Per què passen tantes coses concentrades en el cap de setmana de la nit de Sant Joan? Per què a Vilanova i la Geltrú? Per què la mòmia Nesi surt i entra de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer? La curiositat de qui llegeix és infinita! Mentre procurava respondre tan bé com sabia, un to amable, cortès, cordial, regnava a la tertúlia. Em van dir que la novel·la els havia agradat, que els havia resultat entretinguda, en ocasions inversemblant, en d’altres, escruixidora. El final, al monestir budista de la Plana Novella, al Garraf, a algú va agradar molt i a algú no va agradar gens, però com a mínim va cridar l’atenció! I jo, com sempre, em vaig sentir profundament emocionada i en deute amb aquesta gent lectora, apassionada, que ha fet l’esforç de llegir i de comentar la meva novel·la. I també amb la Sílvia, que va organitzar aquesta tarda tan literària, de la qual vaig sortir amb més ganes que mai de reemprendre les aventures del sotsinspector Pau Raventós (que s’assembla en George Clooney) i de la inspectora Joana Valls (que també té el seu què). 

En sortir, la Laia, la directora de la Biblioteca, em va obsequiar amb una bossa de roba plena dels plaers de la vida: un conte d’en Bibliol, el cargol lector, mascota de la Manuel de Pedrolo, i una ampolla de mistela escumosa, de Sitges. Què més es pot demanar? 

L’autora
 
Neix a Còrdova el 1965 i resideix a Vilanova i la Geltrú des de fa molts anys. El seu món, com ha declarat en diverses entrevistes, està format pels llibres, la música i els viatges. Aspectes, tots ells, que apareixen de forma habitual en la seva narrativa. 

Llicenciada en Filologia Catalana té, també, el Grau Professional de Piano. Va començar impartint classes de català per a adults, més tard va treballar com a professora d’ensenyament secundari en diferents instituts, i des de l’any 2006 és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. 

Ha publicat contes infantils, la narració de la cantata musical El Follet Valent, la novel·la breu Els Sonets a Anaïs (Primer Premi del Certamen Nacional de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, 2001), les novel·les juvenils La noia del descapotable (2009) i La noia del creuer (2017), i amb anterioritat a aquesta va veure publicada, l’any 2010, la novel·la per a adults La casa dels cants. 

Amb l’obra No arriba la mort va rebre el Premi Bellvei Negre 2017, i aquesta va ser la seva primera incursió en el camp de la novel·la negra. El mateix any 2017 va quedar finalista del Premi Gregal de Novel·la amb l’obra La segona mort de Lorenzo Contini que, de nou, cal ubicar-la en el camp de la novel·la negra. 

Des de l’any 2014 condueix el club de lectura La crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú), i ha estat seleccionada com a autora convidada de la “VIII Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf” (2019). 

L’obra 

Diuen que la nit de Sant Joan és una nit màgica, i potser per aquest motiu l’autora del llibre, Maria Rosa Nogué, ha triat aquest espai temporal per narrar la història d’aquesta novel·la. No arriba la mort és una obra que cal ubicar en el gènere negre en tota la seva magnitud: hi trobem la intriga i l’acció d’una investigació, alhora que veiem com evolucionen els seus personatges a mesura que avancen en l’envitricoll de la trama, però a més a més hi ha la denúncia i la crítica de fons al voltant d’una societat corrupta. O d’una part de la societat. 

Tot s’inicia quan, el matí de la revetlla, la jove Isis –nom que li ve donat per la passió dels pares pel món egipci- pateix un greu accident i és ingressada a l’hospital. A causa de les circumstàncies d’aquest accident els Mossos d’Esquadra fan la seva aparició en la novel·la: seguien la persona que ha provocat l’incident pel qual Isis es troba hospitalitzada. A poc a poc ens anem submergint en tota una trama criminal que s’estén des del tràfic de droga fins al contraban d’obres d’art, passant pel malauradament lucratiu món de la prostitució i els abusos que es cometen en aquest suposat negoci. 

Per l’altra banda, els personatges que envolten la narrativa de Maria Rosa Nogué abracen un ampli ventall d’edats –hi ha un nombrós grup de joves que es veuen involucrats en les peripècies de la novel·la- i també un ampli conjunt de nivells socials –des dels milionaris que mouen els fils de les màfies fins als antisistema. 

No arriba la mort situa l’acció, quasi en la seva totalitat, en un marc geogràfic ben proper: Vilanova i la Geltrú. I tot llegint la novel·la reconeixerem diversos indrets de la població i ens fixarem, més que mai, en el Museu Víctor Balaguer i una de les seves peces més destacades: la mòmia Nesi. 

És la primera novel·la de gènere negre de Maria Rosa Nogué i amb ella va obtenir el Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017. 

Sílvia Romero 
(gener 2019)

Club de cinema

Avui, a les 18:30 h.

José M. Álvarez ens parlarà de...


Cicle: Històries del cinema clàssic

dimarts, 15 de gener de 2019

Club de música

Divendre 18 de gener, a les 18:30 h.

Comentarem l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi


Des de la intensa emoció d’un amor inesperat a una punyent reconciliació que arriba massa tard: La Traviata de Verdi és una de les òperes més populars de tot el repertori. Alfredo s’enamora de la cortesana Violetta a la glamurosa societat parisenca, però sota la superfície discorren rerefons més ombrívols que impulsen el desenllaç cap a un tràgic final.
La riquesa de melodies de l’òpera inclou el famós Brindis i l’exuberant “Sempre allibera”, dos moments que mostren el lirisme de l’òpera italiana en la seva faceta més immediatament atractiva. La producció de Richard Eyre per a The Royal Opera posa en relleu tot el colorit emocional, des del vertiginós descobriment de l’amor a la inevitable conclusió, passant per una dolorosa confrontació. Luxosos decorats i vestits d’època ressalten la realitat d’un emocionant relat basat en la vida real.
A càrrec de David Puertas
L'òpera es podrà veure el dimecres 30 de gener a les 19:45 h. al Cinema Ribes.
Descompte en el preu de l'entrada anticipada per als assistents a la tertúlia.

Amb la col·laboració de:


dilluns, 7 de gener de 2019

Exposició fotogràfica

Del 10 al 31 de gener, a la sala polivalent

Un passeig entre arrossars


A càrrec de Vicky Penya

Inauguració dijous 10 de gener, a les 18:00 hores