dilluns, 3 d’octubre de 2022

dissabte, 1 d’octubre de 2022

Servei d’autopréstec a la Biblioteca Manuel de Pedrolo

 

La Biblioteca Manuel de Pedrolo estrena, el proper 1 d’octubre, un nou servei d’autopréstec. El servei, que ja s’havia incorporat a la Biblioteca Josep Pla des de la seva reobertura al mes de febrer, facilita l’autogestió del préstec i les devolucions de documents per part dels usuaris, que per tant guanyen en autonomia, intimitat i reducció del temps d’espera.

El servei d'autopréstec permet a l'usuari:

·         Endur-se documents en préstec i retornar-los

·         Consultar l'estat del seu compte

·         Renovar els préstecs

·         Recollir les seves reserves de documents directament a la prestatgeria de reserves

 

Durant el mes d’octubre, per facilitar la transició, les devolucions es faran encara al taulell, i els préstecs a les màquines d’autopréstec.

Per a utilitzar el servei només és necessari l’ús del carnet de la biblioteca (en físic o l’aplicació Biblioteques XBM) per tal que els terminals puguin realitzar la lectura del codi de barres.


divendres, 30 de setembre de 2022

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

El cel no és per a tothom, de Marta Rojals

Tertúlia de divendres 23 de setembre de 2022

Finals de setembre i... inaugurem les trobades del Club de lectura Tardes literàries! I ho fem després d’un estiu xafogós durant el qual, segons hem pogut constatar, les clubaires s’han dedicat de valent a la lectura. Tant és així que hem elaborat una petita llista de llibres recomanats per poder compartir el plaer de la lectura amb la resta del grup. Ja tenim feina, i ganes de fer-la!

En aquesta primera sessió ens hem endinsat en la tercera novel·la publicada per Marta Rojals, una escriptora que va debutar amb gran èxit de crítica i de lectors. L’obra és El cel no és per a tothom, i en una primera ronda de valoracions el que s’ha pogut extreure, com a opinió general, és que es tracta d’una novel·la que reclama ser llegida amb atenció, amb dedicació, per tal de no perdre’t en les anades i vingudes estructurals amb què es desenvolupa la narració.

I és que un dels aspectes que han sorgit a debat en primer terme ha estat, precisament, l’arquitectura de la novel·la, aquesta oscil·lació entre el moment present, durant el qual es produeix una trobada entre tres germans (Sara, Eva, i Pep), i el passat de tots tres i, de retruc, de la resta de la família. És a dir, els pares: Josep i Natàlia. En aquest sentit, no totes les clubaires s’han mostrat partidàries d’aquesta tècnica narrativa. Les qui no acabaven d’entrar argüien la confusió que els produïa, que no els permetia acabar de situar-se a la primera de canvi en l’espai temporal a què es feia referència. I les qui sí han considerat que aquest mètode els era còmode, han matisat que és gràcies a aquesta recreació del passat que nosaltres, els lectors, arribem a comprendre la psicologia dels personatges en el present i les reaccions davant cada fet i esdeveniment.

Aquest ha estat l’altre gran tema que hem discutit durant la tertúlia: els personatges. Totes hem considerat que la manera com se’ns mostren és magnífica i els arribem a conèixer quasi es podria dir que en profunditat. Al llarg de la novel·la som testimonis, en aquest esdevenir continu entre present i passat, de tots i cadascun dels detalls de les seves vides, unes experiències que els han forjat com a individus, i per tant la seva psicologia es fa palesa de forma insistent.

També, d’aquests tres personatges principals, hem parlat sobre quin d’ells consideràvem que era el protagonista, si és que un d’ells sobresortia d’entre els altres. Curiosament, malgrat que sembla, o si més no aquesta és la sensació que hem tingut, que la narració es fixa més en Sara, una de les germanes bessones, i que Eva, l’altra germana, potser queda una mica més apartada del focus principal –tot i que serà ella qui propiciarà la trobada entre germans amb què s’obre la història–, malgrat això, repeteixo, hem considerat unànimement que Pep és el pal de paller que ho estructura tot. Indirectament és en qui recau l’organització i l’avanç de la novel·la, però també és qui gestiona les relacions familiars tot atribuint-se la responsabilitat de mediador.

I encara fent referència al tema dels personatges, la mare ha estat definida com una maltractadora per part d’algunes clubaires; d’altres han considerat que aquesta paraula potser era massa forta; i unes altres, en comparació amb el pare, l’han catalogat com a retrògrada. Per la seva banda al pare se l’ha etiquetat de víctima, però també de babau a causa del seu immobilisme, del seu mutisme davant les injustícies o humiliacions que rep.

La tertúlia també s’ha mogut al voltant d’aspectes conceptuals, i d’entre els diversos temes que han sorgit durant la sessió potser el que cal destacar ha estat el del maltractament. Però sobretot perquè en aquesta ocasió ens trobem davant d’un maltractament femení vers l’home: és Natàlia, la mare, qui menysprea i humilia contínuament el seu marit, Josep. Aquest enfocament ens ha semblat interessant perquè és una matèria relativament poc treballada en literatura. No és que no existeixi cap obra on se’n faci referència, però en realitat no és habitual.

I si cal esmentar altres temes tractats durant la trobada, podríem citar la lectura feminista que es pot fer d’aquesta narració, en la qual se’ns mostren les dificultats que tenen les dones per assolir llocs de responsabilitat laboral. O per exemple l’odi visceral que es tenen les bessones, una aversió de la qual hem intentat treure’n l’entrellat, comprendre d’on sorgeix i per què. Alhora, hem valorat el joc d’equilibri que construeix l’autora en treballar personatges que, d’una o altra manera i malgrat avançar per camins separats, no són tan diferents. O, per citar una darrera matèria de les moltes que han conformat la nostra tertúlia, també hem destacat positivament les converses entre els personatges, sobretot entre Pep i Sara.

I és clar, no podia faltar la referència al títol, aquest cel que no és per a tothom. I hem acordat que, en aquesta novel·la, cap dels personatges que intervenen assoleixen aquest cel que esdevé símbol de plenitud i/o felicitat. I també, per posar el punt i final a aquest breu resum, algunes clubaires han considerat que la novel·la potser és una mica massa llarga per mostrar-nos i explicar-nos el que en definitiva hi trobem.

Ha estat una hora i mitja intensa, amb debat, amb discussió, amb plantejaments diversos de punts de vista. I hem gaudit, com sempre fem, del que significa formar part d’un club de lectura. I ara... ens retrobem a la sessió del mes d’octubre!

L’autora

Escriptora catalana (La Palma d’Ebre, 1975), és també arquitecta i articulista. Es llicencia en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, on s’especialitza en teoria, història i crítica, cosa que li permet dedicar-se a la traducció i edició de publicacions d’arquitectura.

Com a articulista ha col·laborat amb l’informatiu digital VilaWeb, amb les revistes L’Avenç i Descobrir, amb el diari Ara, i amb la publicació satírica Illegal Times.

La seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcètera (2011), va significar un gran èxit de crítica i públic lector, i d’ella se’n van fer més d’una dotzena d’edicions. Era aquesta una història que ens mostrava la vida d’Èlia, una jove que es queda sense feina, sense parella, i que a causa d’aquests factors tornarà al poble on va créixer, cosa que provocarà que es replantegi molts aspectes de la seva vida.

Tres anys més tard veu la llum la seva segona novel·la, L’altra (2014), un títol que, després del gran èxit de la novel·la amb què va debutar, era molt esperat. I no va decebre: també va rebre una bona acollida per part dels lectors i el reconeixement de la crítica.

I abans de l’edició de la seva tercera novel·la, El cel no és per a tothom (2018), obra que comentarem en el nostre club de lectura, Marta Rojals encara va publicar un altre llibre. En aquest cas, però, no es tracta de narrativa de ficció, sinó d’una selecció d’articles que, prèviament, havien vist la llum en l’esmentada plataforma informativa VilaWeb: No ens calia estudiar tant (2015).

L’obra

El cel no és per a tothom ens exposa l’evolució, a través dels anys, d’un parell de generacions d’una família: els Costa. Amb tot, els pares només ens serveixen per contextualitzar els veritables protagonistes d’aquesta història, que són els seus tres fills.

El que Marta Rojals ens narra s’ubica sempre en la realitat més pregona de la nostra contemporaneïtat. Així tenim el pare, un home que ha hagut de deixar la feina a la fàbrica a causa d’una malaltia que l’acompanyarà la resta de la seva vida i que té una gran passió: els avions i, de retruc, construir maquetes d’avions. I en plena confrontació amb la figura paterna trobem la mare, una dona que ha hagut d’agafar les regnes de la casa al cent per cent, que és mestressa d’una perruqueria i quasi podríem dir que només en aquest territori se sent feliç.

Més enllà del matrimoni i, com he comentat més amunt, mostrant-se com els veritables protagonistes de la novel·la, tenim els tres fills. En primer lloc les bessones, Eva i Sara, que ja des de ben menudes cerquen la individualitat, la pròpia personalitat en un intent d’evitar que sempre les comptin com una sola unitat. Doble, però una sola unitat. I en segon lloc el germà més jove, en Pep, que s’ha acostumat, ni que sigui a la força, a actuar com a comodí entre les discussions de les bessones, a fer de mediador.

La novel·la s’inicia el setembre de 2007, quan després d’anys sense parlar-se, una de les bessones, Eva, demana a la germana que l’ajudi en un conflicte important que té amb la seva pròpia filla. Aquesta sol·licitud d’ajuda provocarà una trobada entre els tres germans, i l’autora, en un continu vaivé narratiu entre l’època actual i els esdeveniments que ens han portat a la situació que se’ns està explicant, ens exposarà el que han viscut, el que han patit, el que han plorat... alhora que ens mostrarà les reflexions, pensaments i records que els mouen.

Altres dades:

• Marta Rojals a la Viquipèdia
• Entrevista a TimeOut, per Andreu Gomila
• Obres de Marta Rojals al Catàleg Aladí

Sílvia Romero
(setembre 2022)

dimecres, 28 de setembre de 2022

Homenatge en record a José Mª Alvarez

 Divendres 30 de setembre, a les 18 hores a la sala polivalent 



dimecres, 21 de setembre de 2022

Presentació del llibre

Dimarts 27 de setembre, a les 19 hores

Las rutas de la música clásica
Guia para melómanos

'Un viaje musical por las ciudades que inspiraron la mejor música clásica, por las calles y plazas que transitaron los compositores indispensables y por los teatros que celebraron los estrenos más memorables de la historia. De San Petersburgo a Buenos Aires pasando por Viena, Londres, Barcelona o Venecia. Del éxito de Don Giovanni en Praga al fracaso de El lago de los cisnes en Moscú. De los paseos de Verdi por Milán al estrés de Dvorak en Nueva York. De la trascendencia de Bach en Leipzig a los sonidos salvajes de Stravinsky en París. Docenas de historias de la música clásica contadas desde el lugar donde se produjeron.'

A càrrec del seu autor
David Puertas Esteve