Club de música

Dijous 22 d'octubre, a les 18 hores

Pau Casals i la sardana

Pau Casals dirigint la interpretació de la sardana 'Sant Martí de Canigó'

Xerrada amb motiu del 150è aniversari del seu naixement

A càrrec de David Puertas

Presentació del llibre

Divendres 16 d'octubre, a les 18:30 hores

L’obra que transcorre en ple Festival de Cinema de Sitges i té com a protagonista la sergent dels Mossos d’Esquadra Laura Ramos. És un thriller amb tocs d’humor i amb la particular mirada de l’autor, Andreu Martínez Maeso, metge de professió ja jubilat i apassionat lector.

Primer Premi Subur Negre 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada d'aques mes... 

LA GRAN FAMÍLIA. Antònia Carré-Pons

A la primera trobada d’enguany del club de lectura Dijous entre lletres, vam llegir i comentar La gran família (Club Editor, 2024) de l’escriptora Antònia Carré-Pons. El fil conductor d’aquest curs és “relacions familiars”.

Antònia Carré-Pons és filòloga medievalista i escriptora catalana, coneguda com a experta en l'obra Espill de l'autor medieval Jaume Roig. Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1992. Actualment, col·labora a la plataforma cultural Catorze; abans ho havia fet a la secció cultural d'El Punt Avui i al diari Ara. L'any 2021, Antònia Carré-Pons va fundar l'editorial Cal Carré, que recupera el nom de la carnisseria familiar establerta a Terrassa. L'editorial publica obres d'autors clàssics contemporanis i medievals, i té una orientació feminista. El 2026 va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any amb La gran família basada en part en la pròpia experiència familiar. 

La novel·la tracta el misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd. La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga. Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.

Temes que van sortir a la conversa:

La gran família és una novel·la que ha agradat i que va despertar l’interès. La història que ens narra ens va permetre compartir reflexions sobre alguns dels grans temes de la vida: la família, les relacions personals, la malaltia, la mort i la manera com afrontem les situacions que ens posen a prova. Un dels aspectes que més ens va agradar de la lectura va ser, precisament, la capacitat de l’autora per construir una història en què conflueixen diverses temàtiques. La novel·la ens presenta un univers familiar en què les experiències individuals adquireixen sentit a través dels vincles que s’estableixen entre els personatges. D’aquesta manera, les vivències personals es converteixen també en una qüestió col·lectiva: allò que li passa a un membre de la família afecta, inevitablement, la resta, i modifica els equilibris, les relacions, la manera d’entendre’s els uns als altres.

Un altre dels temes que va tenir un pes important en la conversa va ser el tractament de la malaltia. Vam valorar la manera com aquesta experiència s’incorpora a la narració i com afecta no solament la persona que la pateix, sinó també el seu entorn. La malaltia introdueix canvis en la vida quotidiana, obliga a afrontar situacions difícils i fa emergir sentiments que no sempre són fàcils d'expressar. També posa a prova les relacions i planteja preguntes sobre la cura, la responsabilitat i la manera d’estar al costat dels altres quan les circumstàncies es compliquen. En aquest sentit, la lectura ens va portar a parlar de la vulnerabilitat humana i de com les situacions límit poden transformar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de les persones que ens envolten. Quan la malaltia entra en una família, cadascú ha de trobar la manera d’afrontar-la. Precisament, aquesta pluralitat de reaccions i sentiments és un dels aspectes que fan interessant la novel·la.

La mort va ser un altre dels grans eixos que vam comentar. Parlar de la mort a partir d’una obra literària ens va permetre abordar una qüestió que sovint costa però que forma part de la vida. La literatura ens ofereix la possibilitat d’acostar-nos-hi des de la distància que proporciona la ficció i, alhora, des de la proximitat emocional que desperten els personatges i les seves vivències. També vam destacar la manera com l’autora combina aquests temes amb altres aspectes de la vida dels protagonistes perquè permet que la narració tingui més d’una lectura i que cada lector s’hi acosti des de la seva pròpia experiència.

La construcció dels personatges i les relacions que mantenen entre ells també van centrar bona part del debat. Va agradar, sobretot, la relació que hi ha entre la protagonista i el jove Markus, com encaixen les diferents personalitats i maneres d’afrontar la vida. En conjunt, La gran família va ser una lectura ben valorada pel grup, tant pels temes que aborda com per la manera com està explicada, tot i que no van coincidir en quina part, la infantesa o l’edat adulta de les protagonistes, els hi havia agradat més.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

La Universitat de l'Experiència

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada de setembre...

Cuadernos de todo, Carmen M. Gaite

A la trobada del mes de setembre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el llibre Cuadernos de todo (Ed. Areté, 2002 ), de l’escriptora Carmen Martín Gaite.

Carmen Martín Gaite va ser una de les escriptores espanyoles més importants del segle XX, figura central de la Generació del 50, reconeguda per la seva narrativa lúcida, l’anàlisi psicològica dels personatges i la capacitat d’explorar temes com la identitat, la memòria, la repressió social i la soledat.

Nascuda a Salamanca el 8 de desembre de 1925 i morta a Madrid el 23 de juliol de 2000, Martín Gaite va créixer en un ambient intel·lectual que marcaria profundament la seva vocació literària. Educada primer a casa i després al Institut Femení de Salamanca, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on va entrar en contacte amb figures que influirien en la seva obra.

La seva obra és extensa i diversa: novel·la, conte, assaig, poesia, guions televisius i traducció. Destaquen: Entre visillos (1957) — Premi Nadal; retrat de la vida quotidiana i les limitacions socials de les joves en la postguerra; El cuarto de atrás (1978) — barreja de memòria, fantasia i reflexió metaliterària; Nubosidad variable (1992) — novel·la epistolar sobre l’amistat i la reconstrucció personal o Caperucita en Manhattan (1990) — revisió moderna del conte, amb mirada crítica i tendra.

També és autora d’assaigs fonamentals com Usos amorosos del siglo XVIII en España (1972) i Usos amorosos de la posguerra española (1987), on analitza comportaments socials i culturals a través del llenguatge i les relacions.

Martín Gaite és clau per entendre la literatura espanyola de la postguerra i la transició. Va donar veu a personatges femenins complexos, va explorar la vida quotidiana amb una sensibilitat excepcional i va renovar la narrativa amb una escriptura propera, intel·ligent i profundament humana.

L'OBRA

Cuadernos de todo és el conjunt de diaris, notes i esbossos que Carmen Martín Gaite va escriure al llarg de quatre dècades. Publicats el 2002, mostren la seva vida quotidiana, les reflexions sobre l’escriptura, i el naixement de moltes de les seves novel·les. Són una mena de taller literari on es veu com pensa, com corregeix i com transforma idees en ficció. Els Cuadernos de todo funcionen com un taller creatiu: revelen com Martín Gaite pensa, prova, descarta i reelabora idees. S’hi veu el seu compromís amb la literatura com a forma de coneixement i com a manera de donar sentit a l’experiència.
A més, els quaderns de 1974-1975 són clau perquè mostren la relectura dels quaderns dels anys seixanta, que desemboca en la gènesi d’ El cuento de nunca acabar, i en una profunda reflexió metaliterària sobre els quaderns com a eina de creació. Així, els diaris esdevenen la trama subterrània de la seva obra: allò que no es veu però que sosté la construcció de les seves novel·les. Sense els Cuadernos de todo, no entendríem la seva poètica de la conversa, la centralitat de la memòria, ni la manera com transforma la quotidianitat en literatura.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

En general, les membres del club van coincidir que no estàvem davant d'una novel·la convencional, sinó davant d'un "collage" monumental de la ment de l'autora, format pels seus apunts, diaris, reflexions de lectura i records recollits al llarg de dècades. També hi va haver bastantes participants que es van queixar del volum del llibre, fet del qual la coordinadora en va prendre bona nota.

Pel que fa a l’estructura general del llibre, la impressió general va ser que el llibre funciona com una capsa de sastre o una cistella de cosir, on s’hi barregen fragments de vida: es va destacar com Martín Gaite cus retalls de reflexions teòriques sobre la literatura al costat d'anècdotes quotidianes, llistes de tasques o records íntims, tot plegat amb un estil que mira de fugir de res encotillat. En aquest sentit, diverses participants van agrair la manca d'una estructura rígida o preconcebuda, fet que aconsegueix que la lectura sembli un flux lliure de pensament, com si l'autora ens hagués obert les portes del seu taller privat.

El debat es va centrar ràpidament en els motius recurrents que defineixen tota la carrera de l'escriptora salamanquina: com la finestra, que apareix constantment com un símbol de la mirada de la dona cap a l'exterior, una fugida necessària per connectar amb el món; o el concepte de l’altre costat, que podríem definir com la seva obsessió per trobar un interlocutor vàlid, algú a l'altre costat que escolti el relat. Les participants van sentir que, en llegir els seus quaderns, «nosaltres ens convertíem precisament en aquest interlocutor buscat». Com a últim element, també es va comentar el concepte de «la memòria com a refugi» i es va debatre sobre com l'autora utilitza la paraula escrita com una eina per lluitar contra l'oblit i endreçar els estrats del passat i del temps.

Com en tota bona lectura, hi va haver discrepàncies interessants sobre l'estil i moltes participants van expressar una sensació de profunda intimitat i van descriure l'experiència com "estar prenent un cafè amb la Carmiña" mentre ella et comparteix els seus secrets de creació i les llavors de les seves futures novel·les. Un sector més crític va destacar que la lectura se'ls va fer feixuga a estones. Van argumentar que, en ser notes privades no pensades originalment per a la publicació, es podria caure en la dispersió i que cal un coneixement previ de la seva obra per gaudir-lo completament.

Com a conclusió, malgrat les dificultats del seu caràcter fragmentari, el club va tancar la sessió acordant que Cuadernos de todo és un testimoni imprescindible de la millor veu de la postguerra espanyola. Un llibre que es llegeix a ritme lent i que serveix com la brúixola perfecta per entendre com es teixeix la gran literatura.

Mireia Vidal-Conte

Conductora del Club

Exposició de fotografia

 

Presentació del llibre

Dimecres 30 de setembre, a les 17:30 hores

Fa anys que fas treball interior i, tot i així, sents que no avances prou?

Potser has llegit llibres, fet cursos, teràpia, meditació o altres pràctiques de creixement personal. Has après moltes coses, t’has conegut millor i, malgrat tot, hi ha aspectes de la teva vida que continuen encallats.

Això no vol dir que et faltin eines, capacitat o compromís.

Potser el que et falta és un mapa.

Després de més de vint anys acompanyant persones en processos de treball interior, Daniel Gabarró ha observat una dificultat que es repeteix sovint: intentem aplicar eines valuoses, però no sempre ho fem en el moment adequat ni en l’ordre que necessitem.

El creixement interior té una certa lògica. Hi ha passos que preparen els següents i aprenentatges que difícilment es poden consolidar si abans no hem construït una base prou sòlida.

Aquest llibre t’ajudarà a entendre:

* per què determinades eines poden ser molt útils en un moment i poc efectives en un altre;

* quins són alguns dels errors més habituals que ens fan quedar encallats;

* com identificar millor en quin punt del teu procés et trobes; quin pot ser el teu següent pas;

* i com ordenar els diferents ensenyaments i pràctiques de treball interior que has anat acumulant.

No es tracta de buscar una nova tècnica ni una solució miraculosa.

Es tracta d’adquirir claredat, ordre i orientació.

Perquè, sovint, el problema no és que no fem prou treball interior, sinó que no sabem quin treball ens toca fer ara.

Un mapa per entendre on ets, què necessites i com continuar avançant de debò.

La universitat de l'experiència

 

Aquest curs 2026-2027 iniciem la nostra activitat a Sant Pere de Ribes, amb una nova programació d’activitats adreçada a les persones del municipi, sense cap limitació d'edat.

Les activitats es desenvoluparan a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, que serà el punt de trobada del grup al llarg del curs, els dijous de 18.00h a 19.45h.

Per facilitar el procés d’inscripció, us informem què oferirem atenció presencial per a les persones que necessitin suport o vulguin resoldre qualsevol dubte.

Així mateix, us recordem que el període d’inscripció ja és obert.

INSCRIPCIONS OBERTES

Enllaç al formulari d'inscripcions

Presentació del llibre

Dilluns 28 de setembre, a les 18:30 hores

L’Eva i la Laura són íntimes amigues. Estudien juntes Batxillerat i comparteixen l’enveja per la Sandra, la noia més atractiva i amb més èxit amb el nois de l’Institut, arribant al punt de desitjar matar-la. Tot i que no pensen portar a terme el seu propòsit, fantasiegen planificant com ho podrien fer… fins que un dia la Sandra apareix morta. Tement que les acusin injustament decideixen esborrar les proves que poden incriminar-les i buscar el veritable assassí.

Presentació del llibre

 Dijous 24 de setembre, a les 18:30 hores

Hi ha paraules que arriben abans que la consciència, com si l’ànima sabés el que el cap encara no ha processat.
Aquest llibre és fruit de l’experiència i de l’observació. Es tracta d’un recull de poesies contemporànies, properes i directes on es posen de manifest les principals inquietuds de la societat. Són versos que fan recordar l’amor inherent que hi ha dins de cada ésser humà i del que ens oblidem. A través de la paraula explora des de la desconnexió tecnològica, fins a la llibertat d’una mare soltera o la lluita contra el silenci.
A cada vers hi ha una porta oberta a un fragment de la nostra realitat. Són paraules que parlin de nosaltres, sense filtres. Un recull que és, alhora, aprenentatge i reivindicació.

Benvinguts a aquest viatge cap a l'essència!

Presentat per Oliver López

Amb la participació de:

Amb la compra d’aquest llibre es col·labora amb el repte de la Fundació Kalilu Jammeh
“Way to School, camino a la escuela”