dimecres, 3 de juliol del 2024

Club de lectura Dijous entre lletres

 

L’OLOR DE DESIG. David Cirici

 

A la darrera trobada del curs del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la L’olor del desig (Edicions Proa, 2019) de l’escriptor David Cirici, amb qui vam poder comentar la novel·la, i altres temes com ara el procés d’escriptura, l’art o el cinema, a la trobada de cloenda dels clubs de lectura Tardes literàries i Dijous entre lletres.

David Cirici Alomar (Barcelona 1954) és llicenciat en filologia catalana i escriptor. Durant molts anys va treballar com a guionista de ràdio i televisió i va ser director creatiu de diferents agències de publicitat i comunicació. És autor tant de novel·les per a adults com per a joves lectors, i ha merescut diversos premis, entre els quals el Premi Prudenci Bertrana (I el món gira, 2011), el Premi Edebé (Molsa, 2012; la traducció italiana de la qual va merèixer el prestigiós premi Strega 2017), el Premi Sant Jordi (El setè àngel, 2016), el Premi Ramon Muntaner (dues vegades, L'esquelet de la balena, 1986 i Zona Prohibida, 2013) o el Premi Protagonista Jove (2023) per Els incendiaris.

 


 

L'olor del desig és una novel·la que aprofundeix en les complexitats emocionals i les contradiccions inherents a les relacions humanes. Amb una prosa elegant i carregada de sensibilitat, l’autor explora sobretot els sentiments de desig, insatisfacció i recerca de felicitat constant.

La història comença de forma molt potent, amb un accident on descobrim que l’André, el nen protagonista, és cec. El primer capítol impressiona; descriu a la perfecció una situació angoixant, de desesperació i pèrdua. Passen els anys i veiem com es transforma en noi i s’enamora de la Céline, la seva professora d’història de l’institut. Ella és l’única persona capaç de comprendre la sensibilitat de l’André. En paral·lel, l’André fa amistat amb Pablo Picasso, perquè el pare del noi és el jardiner del castell on viu el pintor. Intrigat per la manera com un cec es pot acostar a la realitat i l’art, Picasso, a poc a poc també esdevé el seu confident.

Des del soroll de la cadena de la bicicleta de l’inici fins a l’olor del desig, aquesta novel·la ens convida a submergir-nos en el món dels sentits i a viure des d’una perspectiva diferent aquesta història d’amor.

 

- Temes que van sortir a la conversa:

El primer que comentem és com ens ha agradat la novel·la. Aquest cop hi ha unanimitat. Tot i que la història no acaba amb un típic final feliç, ens satisfà com l’autor resol la trama. De fet, en ser una història tan visual creiem que seria una bona idea adaptar-la al cinema. En comentar-ho amb l’autor, ens va dir que ell creia que no es podria adaptar bé perquè en cinema veiem i en la novel·la no; la gràcia aquí és la ceguesa.

El David Cirici utilitza un estil narratiu que combina una prosa elegant i poètica amb una descripció rica en detalls, així aconsegueix que el lector es submergeixi completament en el món emocional dels personatges. Les descripcions de les emocions, dels escenaris i de les interaccions entre ells són vívides, evocadores i ens permeten sentir de prop la intensitat d’alguns conflictes interiors: “Baixant els graons de Montmatre, em va semblar injust que els altres poguessin trencar l’encant del nostre moment i tafanejar la nostra intimitat. La volia aturar, li volia dir ‘t’estimo’ i la volia besar apassionadament. Per sort no ho vaig fer. Ja tenia una certa capacitat de reprimir el meu entusiasme amorós. De seguida ens vam integrar al grup i de seguida vaig tornar a patir perquè no la tenia al meu costat.

 


Un altre element que ens va agradar és com crea el personatge del famosíssim Pablo Picasso, com el descriu, com el veiem: absolutament versemblant. Picasso aporta una dimensió interessant a la trama. La interacció d'André amb ell il·lustra com el món de l'art i el món dels sentits poden entrellaçar-se, i ofereix una perspectiva única sobre la percepció i la creativitat. Picasso, amb la seva personalitat magnètica i la seva visió innovadora, serveix com a contrapunt a la vida interior d'André, i enriqueix la narrativa amb la seva presència carismàtica. En David Cirici ens va explicar que el pintor estava obsessionat amb la vida i amb les dones, que són la vida.

També destaquem com de ben construïts estan els personatges femenins. Són dones potents totes elles: la mare, la millor amiga, la professora, la tieta. De fet, en comentar-ho amb l’autor, ens va dir que tots els personatges que hi apareixen en realitat són el mateix, la mare, i que està inspirat en una dona real, una dona lluitadora com la de la novel·la.

L’obra també tracta temes com la superació personal, l'acceptació de les pròpies limitacions i la recerca de la felicitat. L'André, tot i ser cec, no es descriu com una víctima de la seva condició, sinó com un individu amb fortaleses i debilitats, capaç de viure una vida plena i significativa.

Per últim, vull tornar a agrair al David Cirici la seva generositat, que vingués a xerrar amb nosaltres, i a respondre totes les preguntes que li vam fer; va ser una cloenda genial. Ens veiem el curs vinent!

 






Raquel Casas Agustí

Conductora del Club

dimarts, 2 de juliol del 2024

Exposició de pintura

De l'11 al 26 de juliol, a la sala polivalent

Una papallona de 100 anys

A càrrec de Christian Angriman

dissabte, 29 de juny del 2024

divendres, 28 de juny del 2024

Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai, Trans, Bisexual, Intersexual i Queer (LGTBIQ+)

En el Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai, Trans, Bisexual, Intersexual i Queer (LGTBIQ+), es commemoren el fets del 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York, coneguda com la revolta Stonewall on per primera vegada les persones LGTB es van rebel·lar contra la batuda policial al local d’ambient Stonewall Inn i l’atmosfera de repressió social i vulneració de drets viscuda.

A l’Especial 28J seguim oferint, com en cada edició anual, un recull actualitzat de novel·les, assaigs, còmics, pel·lícules, així com també diferents adreces i serveis d’interès que són significativament útils per a les persones LGTBI i pel conjunt de tota la societat.

Enguany, en consonància amb la campanya institucional, hem creat un nou apartat de món rural i persones LGTBI per fer visible la diversitat sexual i de gènere també en municipis d’aquestes característiques i posar de manifest el fenomen discriminatori que suposa el sexili, el fet que encara avui moltes persones LGTBI segueixin havent de marxar del seu poble per traslladar-se a grans ciutats per poder viure lliurament la seva sexualitat i el seu gènere.

Aquest especial s'ha elaborat en col·laboració conjunta del Servei de Polítiques d’Igualtat i la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.


dimecres, 26 de juny del 2024

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la penúltima trobada...

Os. Marian Engel

A la penúltima trobada del curs del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la Os (La Magrana, 2024) de l’escriptora canadenca Marian Engel.

La Marian Engel (Toronto, 1933 – Toronto 1985) va ser una novel·lista canadenca en llengua anglesa i membre fundadora de la Unió d’Escriptors de Canadà (1973). La seva obra més famós és Bear, Os en català, una novel·la breu però intensament provocadora que ha captivat i desconcertat lectors durant dècades.

L’any 1986 és va crear un premi a la seva memòria anomenat “Marian Engel Award” que premiava escriptores canadenques pel conjunt de la seva obra. Aquest premi va existir fins l’any 2007, quan es va fusionar amb el “Timothy Findeley Award”.

Os és, avui dia, l’obra clàssica sobre llibertat sexual femenina més polèmic de la literatura canadenca. Per primera vegada, la podem llegir en català.

La protagonista, la Lou, treballa de bibliotecària a l'Institut del Patrimoni Nacional de Toronto. Té una vida monòtona i grisa, soterrada entre mapes i textos antics. Un estiu li cau al damunt l'encàrrec de viatjar a una illa remota per classificar l’herència del misteriós Coronel Jocelyn Cary, que acaba de morir. La mansió del Coronel Cary té forma d'octàgon i està plena d'objectes i de llibres extravagants. Del que ningú havia advertit la Lou, però, es de l'os que hi habita. A mesura que l'estiu avança i la natura esclata, la Lou descobrirà una part de si mateixa que semblava adormida. Llavors reconeixerà l'os com a un igual, un company capaç de satisfer els seus desitjos i anhels.

Temes que van sortir a la conversa:

Comencem la tertúlia assenyalant que l’any ’76, quan es va publicar la novel·la per primera vegada, va ser un escàndol. Es tractava d’una obra controvertida per la bestialitat que la recorre. Llavors vam comentar si avui dia es podria publicar una història com aquesta.

Destaquem que la Lou és una dona que es troba atrapada en una rutina de solitud i alienació. Quan arriba a l'illa, descobreix que la biblioteca que ha de catalogar pertanyia a un col·leccionista excèntric que vivia sol amb un ós domesticat. Aquesta illa és un lloc de natura salvatge i indomable, un contrast directe amb la vida ordenada i metòdica de la ciutat que Lou ha deixat enrere.

La convivència amb l'ós es converteix en una experiència transformadora. Subratllem l’evolució (i canvi físic) de la protagonista i com a poc a poc es va fusionant amb la natura; és evident que a mida que avança la història, la Lou es va animalitzant i integrant en el paisatge. Aquesta transformació també es nota en el llenguatge, en la prosa, que es torna caòtica.

Al principi de la història, la seva relació amb l'animal és distant i marcada per la desconfiança. Tanmateix, a mesura que passa el temps, comença a veure l'os com una figura de companyia i comprensió, fins al punt que la seva connexió esdevé física i íntima. Aquesta relació provoca una alliberació emocional i sexual per Lou, fet desafia les convencions socials i les fronteres entre allò humà i animal. Coincidim en què no ens esperàvem aquest tipus de relació tan íntima.

Un del temes principals de la novel·la és la solitud: la Lou és una dona profundament sola, i la seva interacció amb l'os li permet experimentar una intimitat que mai abans havia sentit amb cap ésser humà.

Pel que fa al tema de la sexualitat, l’autora difumina les línies entre la sexualitat humana i la naturalesa animal. Engel no evita les escenes explícites, les utilitza per explorar la cruesa i la simplicitat dels desitjos primitius, mai de forma gratuïta. A través de la relació amb l'ós, la Lou aconsegueix un alliberament i descobriment personal. Per tant, al final en surt renovada.

Os és una obra que no s’oblida. Amb la seva combinació de bellesa lírica, profunditat emocional i temàtica provocadora, la novel·la ofereix una experiència de lectura única. A més, ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia naturalesa i sobre la capacitat de trobar connexió en els llocs més inesperats. És un llibre que ens ha agradat i que recomanem llegir.

De la novel·la han dit:

"Estranya i meravellosa". MARGARET ATWOOD

"Obscena i estranya. Un dels títols mes bells i significatius de la literatura canadenca". ROBERTSON DAVIES

"La millor novel·la canadenca de tots els temps". National Post

"Una obra mestra de la literatura eròtica universal". Babelia

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club