Dijous 30 de juny, a les 18 hores
Parlarem de...
La Revolució Francesa al cinema
A càrrec de José María Álvarez
dimecres, 29 de juny de 2022
dimarts, 28 de juny de 2022
Dia Internacional de l’Orgull Lèsbic, Gai, Trans, Bisexual, Intersexual i Queer (LGTBIQ+)
Enguany, i com tot conflicte bèl·lic, la guerra a Ucraïna no ha fet sinó empitjorar els drets i les condicions de vida de les persones LGTBI, especialment de les dones trans, malgrat que d’entrada ja no fossin especialment bones, si prenem com exemple la inexistència de lleis específiques contra la discriminació de persones LGTBI o la manca de regularització del matrimoni entre persones del mateix sexe.
L’obligatorietat dels homes entre 18 i 60 anys de servir a l’exèrcit ucraïnès fa que les dones trans, inclús acreditant amb documents la seva identitat, no puguin sortir del país. A més a més les persones refugiades LGTBI es troben que els països d’acollida, com Hongria o Polònia, són molt hostils amb els drets humans de les persones LGTBI, portant a terme lleis especialment LGTBI-fòbiques i instaurant la creació de zones lliures de persones LGTBI.
A l’Especial 28J seguim oferint, com en cada edició anual, un recull actualitzat de novel·les, assaigs, còmics, pel·lícules, així com també diferents adreces i serveis d’interès que són significativament útils per a les persones LGTBI i pel conjunt de tota la societat.
La cultura ens facilita així un canal d’accés a diferents recursos LGTBI, amb tota la seva diversitat i formes d’expressió, i és una molt bona manera de seguir donant visibilitat i dotant de continguts les diferents manifestacions de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.
Aquest especial s'ha elaborat en col·laboració conjunta de l’Oficina Polítiques d’Igualtat i la Xarxa de Biblioteques Municipals.
#DIBALGTBIQ+
dilluns, 27 de juny de 2022
Club de lectura Tardes literàries
Cinc cèntims de la darrera trobada ...
Semiidèntics, de Muriel Villanueva
Tertúlia de divendres 17 de juny de 2022
L’última sessió de curs del Club de lectura Tardes literàries ha estat... diferent i entranyable. La implementació de l’horari d’estiu ha fet que el dia que, per calendari i seguint la pauta habitual de les nostres trobades, havíem de reunir-nos, la biblioteca romangués tancada. I els canvis proposats no acabaven de quadrar. Per aquest motiu una de les clubaires, a qui agraïm la iniciativa, ha ofert casa seva, i val a dir que ens hem trobat en un ambient acollidor i quasi m’atreviria a dir que bucòlic. Una magnífica manera de tancar el curs.
Hem iniciat la xerrada tot recordant el problema amb què ens hem trobat des del mes de gener quant a la disponibilitat de títols, perquè en no funcionar el préstec interbibliotecari ha calgut modificar tota la programació prevista, amb el conseqüent treball que això pugui implicar. Una tasca que, a més, s’ha pogut dur a terme gràcies a la implicació de l’equip de la biblioteca, que ha fet mans i mànigues per aconseguir els llibres de lectura.
Passant ja a la novel·la que comentàvem a la trobada de juny, Semiidèntics, de Muriel Villanueva, el primer que em caldria assenyalar ha estat la consideració general, per part de les clubaires, d’estar tocant un tema de màxima actualitat i alhora força interessant.
Hem acordat que la lectura és àgil i dinàmica, i hem valorat que aquesta vivor es deu a la manera com l’autora dona veu a tots els personatges, amb una tècnica de contrapunt que convida a conèixer-los a tots i, alhora, a plantejar-te els motius de les seves accions. És, aquest, convé ressaltar-ho, un joc que ha causat molt bona impressió lectora.
En aquest sentit també s’ha comentat que l’autora, Muriel Villanueva, ha estat capaç de dotar cada personatge d’una veu pròpia. I en dir això ja no em refereixo només al fet que cadascun d’ells té la seva biografia o el seu caràcter, sinó que la manera de parlar, d’expressar-se, de comunicar-se, també és diferent i pròpia de cadascú d’ells. Potser el màxim referent seria el personatge de Rut, amb un estil narratiu sense comes, sense punts, que et permet entrar al màxim en el seu pensament, en el seu dinamisme. I si cal citar un altre exemple que també s’erigeix com a referent, seria el personatge d’Ari, amb un lèxic de vegades ofensiu, però tan propi i tan apropiat al seu caràcter.
Amb tot, quan ens hem plantejat qui, de tots els personatges, és el que ha provocat una més gran empatia, no hem acabat de treure l’aigua clara, perquè tots ells presenten llums i ombres, i per les unes o per les altres se’ns fan atractius o rebutjables, subjectivament parlant.
També cal assenyalar que en tot moment la tertúlia se’ns escapava de les mans. Esmento això en el sentit que ens allunyàvem de la novel·la per comentar tota la temàtica de la identitat sexual i palesar-ho en base a les notícies que avui en dia escoltem de manera habitual en diversos mitjans de comunicació. I aquesta sensació d’extrapolació, de sortir de la ficció per entrar en la nostra més propera realitat, ens ha fet pensar que la història que trobem a Semiidèntics està organitzada, precisament, per mostrar, per divulgar, per posar damunt la taula aquesta temàtica i fer-nos rumiar.
També cal dir que al llarg de la trobada, en fer referència al buit que senten els bessons, en fer referència a la singularitat d’Aran, i a tantes altres matèries que han anat sorgint a conversa, també han anat apareixent altres títols d’obres de ficció que en fan referència. Com seria el cas de la novel·la El conte número tretze, de Diane Setterfield (pel tema dels bessons), Middlesex, de Jeffrey Eugenides (per la identitat sexual), o Pluja d’estels, de Laia Aguilar (per la lactància induïda). Per citar-ne, només, alguns.
Hem dedicat també uns minuts a conversar sobre el final de la novel·la. En aquest punt ha hagut unanimitat quant a la consideració d’un desenllaç lògic i coherent, com si la història no ens pogués menar cap a d’altres solucions. Però per contra la part més onírica, malgrat que bella i ben descrita, no ha acabat de satisfer els gustos de les clubaires.
Sigui com sigui la sessió al voltant de Semiidèntics, de Muriel Villanueva, és una proposta vàlida per a clubs de lectura perquè tant per la tècnica literària com per la temàtica que tracta, desperta debat. I això és el que ens agrada de les nostres trobades.
Molt bon estiu! Ens retrobem al setembre.
L’autora
Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València. Va cursar COU al Licée Espagnol de París i les pràctiques de mestra a Bari (Itàlia). En alguna ocasió ha declarat que el piano, la guitarra, el baix i el cant (i darrerament també el saxo) l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria.
En el món de la creació literària es va formar a l’Escola d’Escriptura de Ateneu Barcelonès tot cursant diverses disciplines: Iniciació a la narrativa i Narrativa (amb Andreu Ayats), Novel·la I (amb Jaume Cabré), Novel·la II (amb Isidre Grau), Guió de Llargmetratge I (amb Esther Cases) i Bíblies de sèries de TV (amb Laia Aguilar i Isaac Palmiola). També va cursar Escritura y Meditación amb Isabel Cañell, i s’ha format en Constel·lacions Familiars amb Lena S. Rupa i Carme Tusset.
Ha treballat com a mestra de música, com a professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (2006-2014), i en l’actualitat és professora d’escriptura i acompanyament literari alhora que col·labora en la revista digital Catorze i condueix els tallers d’escriptura creativa de la biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia.
Ha publicat llibres de contes, narrativa infantil i juvenil, dietaris, relats breus, poemes i novel·la. En aquest darrer camp trobem, entre d’altres, títols com Mares, i si sortim de l'armari?: la història d'una família quasi feliç (2006); Jo toco i tu balles (Premi Montflorit de Novel·la, 2009); Baracoa (2010); La gatera (que, entre d’altres, ha rebut la Menció del jurat del Premi Documenta 2010, i el Premi Just Manuel Casero 2011); Motril 86 (2013); El parèntesi d'esquerre (2016); Rut Sense Hac (2018); París es Azul (2019); El ball de les estornelles (2020); Semiidèntics (2021).
Algunes de les obres esmentades han estat traduïdes al castellà, i el 2020 va rebre el Premi Llibreter per la novel·la juvenil Dunes.
L’obra
Què significa aquest terme “semiidèntics” que dona títol a la novel·la? La resposta la trobem ja a les primeres pàgines, en una breu nota que ens ajuda a situar-nos: “La sesquizigosi és una tercera possibilitat de formació de bessons originada per la fecundació simultània d’un òvul per part de dos espermatozous. Se la considera un contínuum entre la monozigosi i la dizigosi i s’ha acordat anomenar aquesta mena de bessons “semiidèntics”. Els dos únics casos descrits fins a l’actualitat daten de 2017 i 2019.”
I és que la història que se’ns mostra a la novel·la gira entorn de dos germans bessons, l’Ari i l’Aran, però més concretament són bessons formats per aquesta possibilitat de fecundació de la sesquizigosi. El conflicte narratiu es troba en què Ari ignora l’existència d’Aran, i Aran ignora l’existència d’Ari. Això és així perquè van ser separats poc després de néixer, però malgrat desconèixer la mútua existència, ambdós són joves turmentats perquè senten, pregonament, una mancança. Un buit que no saben definir, però que hi és. I també ambdós trobaran en l’art la manera d’expressar aquesta buidor: l’Ari és cantant i l’Aran és ballarí.
Al voltant dels bessons tindrem altres personatges que ens ajudaran a comprendre la complexitat de la seva història: Miquel, el pare biològic; Blanca, que n’adoptarà un d’ells en néixer; Manuela, la mare biològica; i Rut, parella de Blanca i més tard companya de feina de Miquel.
La novel·la està estructurada en base a capítols més o menys curts, i en cadascun d’ells trobem, com a veu narradora, la d’un o altre personatge. De manera que tots ells ens parlaran amb un estil molt directe i en primera persona: una arquitectura molt ben treballada amb la qual el lector va dibuixant, gràcies a les diverses intervencions dels personatges, la història completa d’aquests bessons.
Altres dades:
• Web oficial de Muriel Villanueva
• Muriel Villanueva a la Viquipèdia
• Crítica de Semiidèntics al digital Núvol
• Entrevista a la revista Llegir.cat
• Una informació comentada a la tertúlia sobre la lactància induïda
• Muriel Villanueva al Catàleg Aladí
Sílvia Romerowww.silviaromeroolea.weebly.com
(juny 2022)
dissabte, 25 de juny de 2022
dimecres, 22 de juny de 2022
Club de lectura Dijous entre lletres
Cinc cèntims de la darrera trobada...
PLUJA D’ESTELS. Laia Aguilar
A la trobada del mes de juny del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, l’última d’aquest curs, hem llegit i comentat Pluja d’estels de la Laia Aguilar. Amb aquesta novel·la tanquem la temàtica dels llaços, tema que hem vist de diverses formes: llaços amb el paisatge, amb les amistats, amb familiars, fins i tot amb el pas del temps.
Pluja d’estels (Editorial Destino, 2021) va rebre el Premi Josep Pla 2020 de novel·la. La Laia Aguilar (Barcelona el 1976) és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Combina l’escriptura de llibres amb l’escriptura de guions. També col·labora al diari El Punt Avui fent articles sobre literatura i al diari Ara (Ara Criatures), on parla de temes relacionats amb el món del llibre infantil i juvenil. A més, és professora d’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Durant els darrers anys ha publicat Wolfgang (extraordinari), que va guanyar el Premi Carlemany 2016 i el Premi Atrapallibres 2018, Wolfgang, el secret del pare (la continuació de la primera novel·la) i Juno, Premi Protagonista Jove 2020. Podeu trobar-la aquí:
(Twitter) @LaiaAguilar26
(Instagram) @laia.aguilar.75
Estem davant d’una novel·la coral que comença amb un grup d’amics que es reuneixen, cinc anys després d’un tràgic accident, en una casa al Cap de Creus per passar el cap de setmana. És un lloc idíl·lic de cara al mar, on contemplaran la pluja d’estels, com feien sempre abans. El Nis, el propietari de la casa i amfitrió, vol presentar als seus amic l’Olívia la seva nova companya. Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre. Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit, una nit que els té reservada una darrera sorpresa. “No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. ‘Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi’, li havia repetit el Nis a cau d’orella”.
L’autora explicava en una entrevista al Punt/ Avui: Volia fer una novel·la curta, intensa, emocional, que passés en un sol dia, ambientada en un espai natural potent i centrada en la psicologia de pocs personatges que han de resoldre un conflicte.
La Laia fa més comentaris sobre el llibre AQUÍ.
Temes que van sortir a la conversa:
El primer que comentem és que en començar la història sembla que l’autora estigui explicant-nos una trobada típica, banal i intranscendent entre amics, però de seguida la prosa t’atrapa i es transforma en una història de moltes capes, una història intensa, entretinguda amb un final inesperat.
Tots els personatges estan ben perfilats i a mida que els anem coneixent ens adonem que tots tenen carències, que les ferides que els han marcat no han cicatritzat, que tenen por a enfrontar-se a la realitat i que la Paula (ex-dona del Nis), l’única del grup que ho hi és, era qui els unia. Tots s’havien conegut a la Universitat i ara, al voltant dels 40, es plantegen temes i preguntes. Fins i tot l’Olívia, l’afegida, molt més jove que ells, comença a dubtar si aquell és el seu lloc: “Va sortir de la piscina i es va estirar damunt la superfície calenta de grava. Li agradava la sensació de connectar-se amb la terra com si tingués arrels que l’aferressin al món. ‘Quin món’, va pensar. La família era lluny, d’amistats n’hi quedaven poques, els pares eren morts, feia temps que es buscava i rebuscava en un món que ja no era el seu. ‘Quin és el teu món, Olívia?’”.
El pas de les hores, els canvis de temps (sol, pluja, tramuntana) i l’alcohol fan que es posi damunt la taula un tema que tots havien estat evitant durant anys. Tothom hi dirà la seva i es generaran enfrontaments, retrets i també veritats que fan mal i que, al cap i a la fi, precipiten el final de la trobada. No passaran junts el cap de setmana, tampoc no compartiran un cop més la pluja d’estels perquè el mateix dia que arriben acaben marxant abans que comencin a caure els estels, malgrat les ganes que tenien de tornar a compartir aquell moment tan especial: “La pluja d’estels era una de les nits més precioses i úniques de l’any. Era una festa a Portlligat amb els amics, les borratxeres de cada any fins tard, els vasos de gintònics brindant damunt dels caps, i era Bowie, i Police, i Rolling Stones, i Queen... I després música per desfasar-se quan tots anaven mig entonats (...) i la Mila dansant sobre el piano, i el Jon simulant solos invisibles de guitarra, i el Nis desafinant un acord rere l’altre, i la càmera de fotos disparant a l’escena de cada any. La que immortalitzaria el moment esperat. Tots somrient a la càmera amb ulls emboirats i dient: ‘Lluííísss’”.
Just abans del final, la teranyina que envolta aquest grup d’amics (els recels, les mentides), s’anirà desfent i assistirem a un final emocional, sorprenent (i necessari) fruit de l’amor i l’amistat autèntica.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
Subscriure's a:
Missatges (Atom)