Cinc cèntims de la trobada d'aques mes...
LA GRAN FAMÍLIA. Antònia Carré-Pons
A la primera trobada d’enguany del club de lectura Dijous entre lletres, vam llegir i comentar La gran família (Club Editor, 2024) de l’escriptora Antònia Carré-Pons. El fil conductor d’aquest curs és “relacions familiars”.
La novel·la tracta el misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd. La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga. Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.
Temes que van sortir a la conversa:
La gran família és una novel·la que ha agradat i que va despertar l’interès. La història que ens narra ens va permetre compartir reflexions sobre alguns dels grans temes de la vida: la família, les relacions personals, la malaltia, la mort i la manera com afrontem les situacions que ens posen a prova. Un dels aspectes que més ens va agradar de la lectura va ser, precisament, la capacitat de l’autora per construir una història en què conflueixen diverses temàtiques. La novel·la ens presenta un univers familiar en què les experiències individuals adquireixen sentit a través dels vincles que s’estableixen entre els personatges. D’aquesta manera, les vivències personals es converteixen també en una qüestió col·lectiva: allò que li passa a un membre de la família afecta, inevitablement, la resta, i modifica els equilibris, les relacions, la manera d’entendre’s els uns als altres.
Un altre dels temes que va tenir un pes important en la conversa va ser el tractament de la malaltia. Vam valorar la manera com aquesta experiència s’incorpora a la narració i com afecta no solament la persona que la pateix, sinó també el seu entorn. La malaltia introdueix canvis en la vida quotidiana, obliga a afrontar situacions difícils i fa emergir sentiments que no sempre són fàcils d'expressar. També posa a prova les relacions i planteja preguntes sobre la cura, la responsabilitat i la manera d’estar al costat dels altres quan les circumstàncies es compliquen. En aquest sentit, la lectura ens va portar a parlar de la vulnerabilitat humana i de com les situacions límit poden transformar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de les persones que ens envolten. Quan la malaltia entra en una família, cadascú ha de trobar la manera d’afrontar-la. Precisament, aquesta pluralitat de reaccions i sentiments és un dels aspectes que fan interessant la novel·la.
La mort va ser un altre dels grans eixos que vam comentar. Parlar de la mort a partir d’una obra literària ens va permetre abordar una qüestió que sovint costa però que forma part de la vida. La literatura ens ofereix la possibilitat d’acostar-nos-hi des de la distància que proporciona la ficció i, alhora, des de la proximitat emocional que desperten els personatges i les seves vivències. També vam destacar la manera com l’autora combina aquests temes amb altres aspectes de la vida dels protagonistes perquè permet que la narració tingui més d’una lectura i que cada lector s’hi acosti des de la seva pròpia experiència.
La construcció dels personatges i les relacions que mantenen entre ells també van centrar bona part del debat. Va agradar, sobretot, la relació que hi ha entre la protagonista i el jove Markus, com encaixen les diferents personalitats i maneres d’afrontar la vida. En conjunt, La gran família va ser una lectura ben valorada pel grup, tant pels temes que aborda com per la manera com està explicada, tot i que no van coincidir en quina part, la infantesa o l’edat adulta de les protagonistes, els hi havia agradat més.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club













