Club de Música

Dilluns 9 de novembre, a les 18 hores

La Clemenza de Tito, de Wolfgang Amadeus Mozart

Xerrada a càrrec de David Puertas

Exposició

Del 5 al 28 de novembre, a la sala polivalent

Gaudí, Vi i Terra

A càrrec de Marta Arañó de Tinta i Vi

Amb la col·laboració de Vega de Ribes i Puig Batet

Programació Biblioteques amb DO

Taller

Dijous 5 de novembre, a les 17:30 hores 

De l'art amb vi a la màgia de Gaudí

Experiència per a jugar amb les tonalitats de dos vins (sense alcohol) i paper de colors, ho transformarem en petites formes per a crear el nostre trencadís dedicat a la vinya o a la natura. L’activitat inclou un tast de most en porró.

En acabar el taller els infants tindran la possibilitat de caracteritzar-se al taller de l'arquitecte, per a poder fer una fotografia molt divertida

Per a infants a partir de 6 anys

Inscripció prèvia. Places limitades

Formulari d'inscripció

Programació Biblioteques amb DO

Activitats de novembre

 

Presentació del llibre

Dimecres 28 d'octubre, a les 19 hores

When the author learns of her mother's terminal diagnosis, she returns to the city where she was born. Mother and daughter find, re-find, and lose each other in an intimate, poetic portrayal of the end of a life. Paintings by both women provide dimension and respite as we travel with them on a journey we all know about and yet know nothing about.

Mom's in There is a nudge to perception. It invites the reader to participate in the creative energy that being present can awaken. For anyone caring for someone who is dying or still grieving the loss of a loved one, this book is a reminder to be here, now.

Activitat en anglès

Club de música

Dijous 22 d'octubre, a les 18 hores

Pau Casals i la sardana

Pau Casals dirigint la interpretació de la sardana 'Sant Martí de Canigó'

Xerrada amb motiu del 150è aniversari del seu naixement

A càrrec de David Puertas

Presentació del llibre

Divendres 16 d'octubre, a les 18:30 hores

L’obra que transcorre en ple Festival de Cinema de Sitges i té com a protagonista la sergent dels Mossos d’Esquadra Laura Ramos. És un thriller amb tocs d’humor i amb la particular mirada de l’autor, Andreu Martínez Maeso, metge de professió ja jubilat i apassionat lector.

Primer Premi Subur Negre 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada d'aques mes... 

LA GRAN FAMÍLIA. Antònia Carré-Pons

A la primera trobada d’enguany del club de lectura Dijous entre lletres, vam llegir i comentar La gran família (Club Editor, 2024) de l’escriptora Antònia Carré-Pons. El fil conductor d’aquest curs és “relacions familiars”.

Antònia Carré-Pons és filòloga medievalista i escriptora catalana, coneguda com a experta en l'obra Espill de l'autor medieval Jaume Roig. Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1992. Actualment, col·labora a la plataforma cultural Catorze; abans ho havia fet a la secció cultural d'El Punt Avui i al diari Ara. L'any 2021, Antònia Carré-Pons va fundar l'editorial Cal Carré, que recupera el nom de la carnisseria familiar establerta a Terrassa. L'editorial publica obres d'autors clàssics contemporanis i medievals, i té una orientació feminista. El 2026 va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any amb La gran família basada en part en la pròpia experiència familiar. 

La novel·la tracta el misteri de com dues germanes que creixen juntes esdevenen persones totalment diferents, amb vides que prenen camins separats, però que es tornen a creuar gràcies a una tendresa que no es perd. La Rateta i la Sió s’han criat en una casa de nines particular: una cansaladeria. Allà s’esquarteren porcs al soterrani, es ven embotit a la planta baixa i es fa vida familiar al primer pis. Entre la botiga i l’obrador, les nenes juguen, s’expliquen històries i es fan la punyeta. També senten la fortor de la sang cada matí i veuen com tota la família s’aboca a la botiga. Fins que la Rateta fa la revolució: contra la voluntat de tothom, entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom, mentre que la Sió es queda a la botiga. Les dues germanes es retrobaran quan s’enfrontin a la malaltia que pateixen totes les dones de la família.

Temes que van sortir a la conversa:

La gran família és una novel·la que ha agradat i que va despertar l’interès. La història que ens narra ens va permetre compartir reflexions sobre alguns dels grans temes de la vida: la família, les relacions personals, la malaltia, la mort i la manera com afrontem les situacions que ens posen a prova. Un dels aspectes que més ens va agradar de la lectura va ser, precisament, la capacitat de l’autora per construir una història en què conflueixen diverses temàtiques. La novel·la ens presenta un univers familiar en què les experiències individuals adquireixen sentit a través dels vincles que s’estableixen entre els personatges. D’aquesta manera, les vivències personals es converteixen també en una qüestió col·lectiva: allò que li passa a un membre de la família afecta, inevitablement, la resta, i modifica els equilibris, les relacions, la manera d’entendre’s els uns als altres.

Un altre dels temes que va tenir un pes important en la conversa va ser el tractament de la malaltia. Vam valorar la manera com aquesta experiència s’incorpora a la narració i com afecta no solament la persona que la pateix, sinó també el seu entorn. La malaltia introdueix canvis en la vida quotidiana, obliga a afrontar situacions difícils i fa emergir sentiments que no sempre són fàcils d'expressar. També posa a prova les relacions i planteja preguntes sobre la cura, la responsabilitat i la manera d’estar al costat dels altres quan les circumstàncies es compliquen. En aquest sentit, la lectura ens va portar a parlar de la vulnerabilitat humana i de com les situacions límit poden transformar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de les persones que ens envolten. Quan la malaltia entra en una família, cadascú ha de trobar la manera d’afrontar-la. Precisament, aquesta pluralitat de reaccions i sentiments és un dels aspectes que fan interessant la novel·la.

La mort va ser un altre dels grans eixos que vam comentar. Parlar de la mort a partir d’una obra literària ens va permetre abordar una qüestió que sovint costa però que forma part de la vida. La literatura ens ofereix la possibilitat d’acostar-nos-hi des de la distància que proporciona la ficció i, alhora, des de la proximitat emocional que desperten els personatges i les seves vivències. També vam destacar la manera com l’autora combina aquests temes amb altres aspectes de la vida dels protagonistes perquè permet que la narració tingui més d’una lectura i que cada lector s’hi acosti des de la seva pròpia experiència.

La construcció dels personatges i les relacions que mantenen entre ells també van centrar bona part del debat. Va agradar, sobretot, la relació que hi ha entre la protagonista i el jove Markus, com encaixen les diferents personalitats i maneres d’afrontar la vida. En conjunt, La gran família va ser una lectura ben valorada pel grup, tant pels temes que aborda com per la manera com està explicada, tot i que no van coincidir en quina part, la infantesa o l’edat adulta de les protagonistes, els hi havia agradat més.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

La Universitat de l'Experiència

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada de setembre...

Cuadernos de todo, Carmen M. Gaite

A la trobada del mes de setembre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el llibre Cuadernos de todo (Ed. Areté, 2002 ), de l’escriptora Carmen Martín Gaite.

Carmen Martín Gaite va ser una de les escriptores espanyoles més importants del segle XX, figura central de la Generació del 50, reconeguda per la seva narrativa lúcida, l’anàlisi psicològica dels personatges i la capacitat d’explorar temes com la identitat, la memòria, la repressió social i la soledat.

Nascuda a Salamanca el 8 de desembre de 1925 i morta a Madrid el 23 de juliol de 2000, Martín Gaite va créixer en un ambient intel·lectual que marcaria profundament la seva vocació literària. Educada primer a casa i després al Institut Femení de Salamanca, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on va entrar en contacte amb figures que influirien en la seva obra.

La seva obra és extensa i diversa: novel·la, conte, assaig, poesia, guions televisius i traducció. Destaquen: Entre visillos (1957) — Premi Nadal; retrat de la vida quotidiana i les limitacions socials de les joves en la postguerra; El cuarto de atrás (1978) — barreja de memòria, fantasia i reflexió metaliterària; Nubosidad variable (1992) — novel·la epistolar sobre l’amistat i la reconstrucció personal o Caperucita en Manhattan (1990) — revisió moderna del conte, amb mirada crítica i tendra.

També és autora d’assaigs fonamentals com Usos amorosos del siglo XVIII en España (1972) i Usos amorosos de la posguerra española (1987), on analitza comportaments socials i culturals a través del llenguatge i les relacions.

Martín Gaite és clau per entendre la literatura espanyola de la postguerra i la transició. Va donar veu a personatges femenins complexos, va explorar la vida quotidiana amb una sensibilitat excepcional i va renovar la narrativa amb una escriptura propera, intel·ligent i profundament humana.

L'OBRA

Cuadernos de todo és el conjunt de diaris, notes i esbossos que Carmen Martín Gaite va escriure al llarg de quatre dècades. Publicats el 2002, mostren la seva vida quotidiana, les reflexions sobre l’escriptura, i el naixement de moltes de les seves novel·les. Són una mena de taller literari on es veu com pensa, com corregeix i com transforma idees en ficció. Els Cuadernos de todo funcionen com un taller creatiu: revelen com Martín Gaite pensa, prova, descarta i reelabora idees. S’hi veu el seu compromís amb la literatura com a forma de coneixement i com a manera de donar sentit a l’experiència.
A més, els quaderns de 1974-1975 són clau perquè mostren la relectura dels quaderns dels anys seixanta, que desemboca en la gènesi d’ El cuento de nunca acabar, i en una profunda reflexió metaliterària sobre els quaderns com a eina de creació. Així, els diaris esdevenen la trama subterrània de la seva obra: allò que no es veu però que sosté la construcció de les seves novel·les. Sense els Cuadernos de todo, no entendríem la seva poètica de la conversa, la centralitat de la memòria, ni la manera com transforma la quotidianitat en literatura.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

En general, les membres del club van coincidir que no estàvem davant d'una novel·la convencional, sinó davant d'un "collage" monumental de la ment de l'autora, format pels seus apunts, diaris, reflexions de lectura i records recollits al llarg de dècades. També hi va haver bastantes participants que es van queixar del volum del llibre, fet del qual la coordinadora en va prendre bona nota.

Pel que fa a l’estructura general del llibre, la impressió general va ser que el llibre funciona com una capsa de sastre o una cistella de cosir, on s’hi barregen fragments de vida: es va destacar com Martín Gaite cus retalls de reflexions teòriques sobre la literatura al costat d'anècdotes quotidianes, llistes de tasques o records íntims, tot plegat amb un estil que mira de fugir de res encotillat. En aquest sentit, diverses participants van agrair la manca d'una estructura rígida o preconcebuda, fet que aconsegueix que la lectura sembli un flux lliure de pensament, com si l'autora ens hagués obert les portes del seu taller privat.

El debat es va centrar ràpidament en els motius recurrents que defineixen tota la carrera de l'escriptora salamanquina: com la finestra, que apareix constantment com un símbol de la mirada de la dona cap a l'exterior, una fugida necessària per connectar amb el món; o el concepte de l’altre costat, que podríem definir com la seva obsessió per trobar un interlocutor vàlid, algú a l'altre costat que escolti el relat. Les participants van sentir que, en llegir els seus quaderns, «nosaltres ens convertíem precisament en aquest interlocutor buscat». Com a últim element, també es va comentar el concepte de «la memòria com a refugi» i es va debatre sobre com l'autora utilitza la paraula escrita com una eina per lluitar contra l'oblit i endreçar els estrats del passat i del temps.

Com en tota bona lectura, hi va haver discrepàncies interessants sobre l'estil i moltes participants van expressar una sensació de profunda intimitat i van descriure l'experiència com "estar prenent un cafè amb la Carmiña" mentre ella et comparteix els seus secrets de creació i les llavors de les seves futures novel·les. Un sector més crític va destacar que la lectura se'ls va fer feixuga a estones. Van argumentar que, en ser notes privades no pensades originalment per a la publicació, es podria caure en la dispersió i que cal un coneixement previ de la seva obra per gaudir-lo completament.

Com a conclusió, malgrat les dificultats del seu caràcter fragmentari, el club va tancar la sessió acordant que Cuadernos de todo és un testimoni imprescindible de la millor veu de la postguerra espanyola. Un llibre que es llegeix a ritme lent i que serveix com la brúixola perfecta per entendre com es teixeix la gran literatura.

Mireia Vidal-Conte

Conductora del Club