dimarts, 11 de febrer del 2025

dilluns, 10 de febrer del 2025

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada de gener...

Incerta glòria, de Joan Sales


En aquesta ocasió ens reunim per comentar una novel·la clàssica, una obra certament important de la narrativa catalana de la postguerra. Incerta glòria, amb les seves 800 pàgines de densa prosa, suposa un repte de lectura que té la seva compensació quan ens endinsem en les pàgines –i en els agosarats personatges- amb què l’autor va voler retratar el seu pas per la Guerra Civil espanyola, com a oficial de l’Exèrcit Republicà. Per a la majoria de lectores de Tardes Literàries, que en general l’han poguda llegir bé, encara que algunes ja l’havien llegida, d’altres han vist la pel·lícula i fins i tot n’han trobat un pòdcast, Incerta glòria és una novel·la impactant, “una senyora novel·la”.

En una animada tertúlia, comentem l’originalitat de l’estructura. El primer llibre són les cartes d’en Lluís Brocà al seu germà Ramon, el segon són les cartes de la seva companya i mare del seu fill, Ramonet, la Trini Milmany, i en el tercer trobem les cartes d’en Juli Soleràs a la Trini, llegides i comentades per en Cruells. La quarta part, que es llegeix com un volum independent (primer es titulava Últimes Notícies, i finalment es titulà Vent de nit), són les pròpies memòries d’en Cruells. En aquest sentit, comentem la curiositat que el gran protagonista de la novel·la, un personatge singular, entre filòsof i arrauxat, com en Juli Soleràs, sigui sempre el personatge enigma, al qual coneixem per referències d’altres persontges.

També destaquem la visió moderna i acurada amb què tracta les protagonistes femenines, des de la Trini a la Carlana. I parlem de l’excel·lent retrat del front d’Aragó, en contrast amb la rereguarda, la Barcelona paupèrrima i castigada per les bombes, on és tan difícil aconseguir menjar que les famílies es desplacen al front amb els soldats, això sí, un “front mort”, sense accions militars.

El comentari de la novel·la s’enriqueix amb l’experiència familiar de la majoria de lectores, les quals evoquen el silenci familiar entorn de la guerra, o bé les estampes de privacions i sofriment que se’n desprengueren. En definitiva, una època per no oblidar, encara que la Incerta glòria –títol tret d’un vers de Shakespeare- acabi significant per al principal narrador, en Cruells, els dies enyorats d’una joventut tan intensa i castigada com definitivament perduda.

Maria Rosa Nogué, febrer 2025

dimecres, 5 de febrer del 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la tertúlia de gener...

JUNIL A LES TERRES DELS BÀRBARS. Joan-Lluís Lluís

A la trobada del mes de gener del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2021) de l’escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís és un escriptor, traductor i columnista català. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris, especialment el premi Sant Jordi per Jo sóc aquell que va matar Franco i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per Junil a les terres dels bàrbars. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec.

Com a escriptor ha cultivat, en diverses etapes, tant la poesia com sobretot l'assaig i la novel·la: va aconseguir als seus inicis trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una gran part dels autors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És, per exemple, l'únic escriptor de la Catalunya del Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat de bon principi, sense haver passat prèviament per una etapa d'edicions locals. A més a més, ha dut a terme una tasca significativa en l'activisme lingüístic de la llengua catalana i a través d'escrits i xerrades ha denunciat el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès.

El 2014 va ser un dels principals impulsors del Manifest d'escriptors per la independència, que va reunir més de set-centes signatures de gent de lletres de tots els Països Catalans en favor de la independència de Catalunya.

Junil a les terres dels bàrbars és una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció. “Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim. Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

És la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

Temes que van sortir a la conversa:

Aquesta vegada tots hem coincidit en què hem llegit una gran obra; hem quedat tots satisfets i també sorpresos per la seva originalitat. Tanmateix es comenta que el principi és més intens que la segona part on alguns van trobar a faltar més acció i un final potser més espectacular.

El primer que en destaquem és l’amor elevat per la literatura, pel coneixement i pels textos escrits que se’m desprèn de la història, tot i tractar-se d’una novel·la d’aventures on es narren les peripècies de la protagonista, la Junil. Ha agradat com descriu el naixement d’una llengua i de la paraula escrita.

Sobre la protagonista, Junil, observem que té una gran metamorfosi al llarg de la novel·la: es fa adulta durant el viatge, que per a ella és iniciàtic. És una jove que escapa del seu destí imposat per son pare, un copista de manuscrits sense pietat. L’escapada la porta a travessar terres desconegudes, acompanyada d’un grup d’exiliats i perseguits, cadascun amb la seva pròpia càrrega de dolor i d’esperança. Junil, que ha après a llegir i escriure en un món on això és un privilegi reservat a uns pocs, troba en la literatura una arma poderosa, una eina per cohesionar el grup i per dotar de sentit un viatge ple de perills.

A més, vam trobar molt interessant veure el tema de com es crea una societat i com la fan més justa.

La prosa de l’autor és àgil i alhora poètica, i ens atrapa des de les primeres pàgines. Per altra banda, no falten referències literàries, especialment a Ovidi, poeta desterrat que esdevé una mena de far en la foscor per a Junil i els seus companys de viatge: la protagonista té el somni de conèixer aquesta escriptor que ha resultat vital per a ella.

En resum, Junil a les terres dels bàrbars és molt més que una simple odissea: és una reflexió sobre la llibertat, la paraula i el poder transformador de la literatura. Una novel·la que celebra la força de la paraula i el dret de tot ésser humà a ser més del que li han dictat les circumstàncies. Una obra que, com tantes altres de Joan-Lluís Lluís, esdevé un crit de resistència i un cant d’amor a la literatura.

Per a saber-ne més, podeu escoltar aquesta entrevista que li van fer a l’autor a La Tribu.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

dijous, 30 de gener del 2025

Club de música

Dimarts 4 de febrer, a les 18:30 hores

Conferència - audició

Les ciutats de la música clàssica

Leipzig

A càrrec de David Puertas

dilluns, 27 de gener del 2025

Presentació de llibre

Dijous 30 de gener, a les 18 hores

Massa morts per a un sol crim, de Montse Santó


Aquesta és una novel-la que es gaudeix gràcies al seu mosaic coral, farcit de personatges inquietants, sospitosos habituals ďuna trama excel-lentment construïda i amb la qual se'ns permet viatjar ďuna època a una altra amb una naturalitat precisa i impecable.

Conductora de l'acte Carol Mascarell Príncep

Acompanyament musical a càrrec de Franc Guinart i Palet i Francesc Torreguitart

dijous, 23 de gener del 2025

divendres, 17 de gener del 2025

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada del mes passat...

Boulder, d’Eva Baltasar 

La darrera lectura de l’any 2024 va ser la d’una de les novel·les catalanes més originals i , segons com, reconegudes dels últims temps, ja que va quedar finalista del prestigiós premi Booker Internacional, essent el primer cop que una novel·la catalana resultava seleccionada per a aquest guardó. A casa nostra, va merèixer el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.

I, al nostre club Tardes Literàries, quina rebuda va tenir aquesta obra breu, centrada en la relació de dues dones que s’enamoren, viuen en parella i tot els va bé fins que una d’elles –la Samsa- decideix que vol tenir un fill o filla tant sí com no, mentre que a la protagonista –la Boulder- no li fa gens de gràcia la idea? Doncs, com a bones lectores i apassionades que són en el club de Ribes, no hi va haver mitges tintes: hi va haver a qui li va agradar molt, i també hi va haver a qui no li va agradar gens. L’obra de l’Eva Baltasar, d’altra banda, sol suscitar aquesta reacció, o t’apassiona o la rebutges. Tanmateix, hi ha un valor important que tothom en el club va valorar: la qualitat del llenguatge, líric, molt depurat, un català cristal·lí i al mateix temps modern que beu de la trajectòria poètica de l’autora, al servei d’una història que posa el dit a la nafra de la nostra societat actual: la soledat, la incomunicació, no pas vistes des de fora sinó des del centre mateix de la protagonista, que és una solitària en essència –com els boulders, aquestes roques marítimes gegants que es mantenen aïllades enmig de l’oceà. 

L’altre tema central, del qual vam estar parlant en una de les nostres tertúlies més animades, va ser el de la maternitat, el seu significat, exigències i condicionants. En resum, va ser un plaer poder comentar aquest llibre totes plegades i penso que en vam extreure tot el suc possible, tant si ens havia agradat com si no.

No voldria acabar aquest comentari sense fer un recordatori de la nostra amiga i companya Magda Fontana, sempre molt amable, atenta i discreta, que malauradament ens va deixar per sempre durant les vacances de Nadal. Descansa en pau, estimada.

Maria Rosa Nogué Almirall
Gener 2025