dijous, 21 de maig de 2009

Club de lectura Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 15 de maig ...

El blau virginal, de Tracy Chevalier


1. L’autora







Nascuda a Washington el 1962, ja de petita es va sentir atreta pel món dels llibres, escrivint els seus primers relats curts a l’institut. En acabar els estudis secundaris va estudiar llengua i literatura anglesa i després va abandonar els Estats Units per instal·lar-se a Londres l’any 1984. Va estudiar escriptura creativa i va treballar com a editora abans de debutar com a novel·lista amb la publicació de El blau virginal (1997), en el qual vincula a dues dones de diferents èpoques històriques.
Però l’èxit apareix amb l’edició de La noia de la perla (1999), convertida en best-seller internacional. En aquesta novel·la recrea les relacions del pintor holandès Johannes Vermeer amb la protagonista del quadre homònim. Posteriorment ha publicat Àngels fugaços (2001), ambientada a l’Anglaterra de començaments del segle XX després de la mort de la reina Victòria, La dama de l’unicorn (2004), que té com a protagonistes principals els tapissos medievals als quals fa referència el títol, i El mestre de la innocència (2007), llibre ambientat al Londres de finals del segle XVIII.

2. L’obra



El blau virginal és la primera novel·la d’aquesta escriptora, on enllaça la història de dues dones de la mateixa família separades per uns quants segles. Isabelle és una camperola que pateix la repressió al si d’una família d’hugonots a la França del segle XVI, i només troba refugi en el culte a la Verge i al seu color representatiu: el blau. I Ella és una nordamericana del segle XX que viurà un viatge iniciàtic i es retrobarà a ella mateixa a través del descobriment de la seva història familiar.
L’autora ens presenta la mateixa dona en diferents circumstàncies, en base a dues narracions intercalades i d’estil ben diferenciat, amb un desenllaç desigual. La història d’Isabelle aconsegueix commoure amb el seu sincer lirisme, alhora que reflecteix les repercussions de les lluites religioses i el fanatisme. La història d’Ella és més inconstant. S’inicia amb un exercici detectivesc que es perd una mica en la conclusió d’històries passades en el present, així com ens mostra un quadre una mica arquetípic de la França rural dels nostres dies. Amb tot, la fusió d’ambdues històries al final de la novel·la és tot un exercici literari digne de lloança.

3. Tertúlia del divendres 15 de maig de 2009

Podem considerar que la trobada d’aquest mes de maig va ser un èxit total. Per una banda, per la quantitat de lectors que van venir a participar i gaudir de la tertúlia. Per altra banda, per la xerrada que es va derivar a partir de la novel·la proposada.
Com succeeix força vegades, vam tenir opinions de tots colors. Des de la crítica dura dels qui no havien acabat de llegir el llibre perquè la història no els havia atrapat, fins als qui consideraven que era la lectura amb la qual havien gaudit més al llarg d’aquest curs, tot passant pel parer d’aquells que la valoraven com una novel·la capaç de convertir-se en un petit best-seller... amb les matisacions pertinents.
Quines són aquestes matisacions que van anar sorgint al llarg de la trobada?
En primer lloc, gairebé va haver un acord unànime a considerar que, de les dues històries que es narren a El blau virginal, la que té lloc a la França dels hugonots és molt més rica en tots els aspectes, mentre que la que transcorre en l’època actual no acaba de profunditzar en la caracterologia dels personatges.
També es va posar damunt la taula l’ús abusiu dels estereotips per part de l’escriptora, Tracy Chevalier. I en aquest cas ens referim a la descripció dels personatges francesos enfront dels americans. De la mateixa manera que, alguns elements que col·laboren a tirar endavant l’acció narrativa, són utilitzats esporàdicament per tal de solucionar un fet concret, però després no s’aprofiten en profunditat i, sobretot, no acaben de tancar-se.
Amb tot, la conclusió general és que es tracta d’una novel·la que manté la intriga amb bones dosis ben mesurades, cosa que fa la lectura força agradable. I un altre aspecte en el qual vam coincidir la majoria és que el Capítol 9, que enllaça les dues històries tot solapant-les en base a petits fragments narratius, és un capítol ben treballat i que funciona a la perfecció.

Sílvia Romero
Maig 2009