dimarts, 28 de setembre de 2010

Club de lectura tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 17 de setembre ...

La filla del curandero, d’Amy Tan

1. L’autora



Neix a Oakland (Califòrnia) el 1952. Els seus pares, immigrants xinesos, es van instal•lar a Amèrica. Però la mort, precisament, del pare i del germà gran d’aquesta escriptora va causar un nou trasllat, aquest cop a Suïssa. En aquest país Amy Tan va acabar la secundària i, posteriorment, va haver d’enfrontar-se a la seva mare per aconseguir cursar estudis com a periodista i editora.

Els seus inicis en el món de l’escriptura, però, van tenir lloc redactant discursos per als venedors i els executius de grans empreses. Al cap d’uns anys va poder comprar una casa per a la seva mare i ella es va casar amb l’advocat Louis DeMattei (1974).

En el gènere de ficció va guanyar un premi literari amb la seva primera obra, Endgame, i Sandra Dijkstra, agent literària, la va animar perquè continués endavant amb un volum d’històries. Però mentre Amy Tan es llençava a aquesta nova aventura la seva mare va emmalaltir i ella es va prometre que, si la mare es recuperava, la duria a la Xina. Els esdeveniments es van succeir de forma satisfactòria i el 1987 mare i filla van viatjar cap a la Xina, una vivència que es convertiria en una revelació per a Amy Tan. A nivell personal, pel nou plantejament de la relació amb la seva mare. A nivell professional perquè allà es va inspirar per escriure el volum d’històries que havia promès a la seva agent. Unes històries que, més endavant, serien l’embrió del seu primer llibre, El club de la Bona Estrella (1989), convertit ben aviat en un best-seller i traduït a 17 idiomes.

A banda de l’obra esmentada i de La filla del curandero, que és la novel•la que tractarem en aquesta tertúlia del Club de Lectura, tenim La dona del déu de la cuina, Els cent sentits secrets, Un lloc sense nom, Contra el destí, i els llibres per a nens La dama de la Lluna i El gat siamès xinès.


2. L’obra



Amb aquesta novel•la ens trobem davant d’una narració circular pel que fa a l’argument.
La història s’inicia (deixant ara per ara de banda el pròleg La veritat) amb el personatge de la Ruth Young, una dona americana de mare immigrant d’origen xinès. La Ruth, òrfena de pare, ha viscut sempre sota la vigilància i el sistema educatiu de la mare, la LuLing, una dona peculiar que ha deixat empremta en la seva filla. Just en el moment en què ens endinsem en la lectura, la LuLing, gairebé octogenària, comença a viure els primers símptomes de l’Alzheimer. Això provocarà la reacció de la Ruth, que voldrà tenir-ne cura i en aquest apropament descobrirà que la mare amaga una història secreta, un passat que mai no li ha estat revelat.

Aquest serà el següent traç del cercle: coneixerem la vida de la LuLing, des del seu naixement fins a l’època actual, tot passant per les vicissituds familiars, els estudis i aprenentatge a l’escola per a òrfenes, la guerra, l’emigració als Estats Units... I dins d’aquesta història arribarem al personatge que, en definitiva, dóna títol a la novel•la: la filla del curandero. Ja en aquest punt i per tancar el cercle, tornarem a centrar-nos en el personatge de la Ruth Young per reviure tot el que hem après des de la perspectiva que atorga el temps.

Caldria, però, fer esment especial del capítol La veritat, que actua com a pròleg del llibre i que ens crea intriga i curiositat pel fet que, sense entrar en detall, obre algun dels temes que ens trobarem al llarg de la lectura.

La filla del curandero és una novel•la entranyable que ens evoca l’afecte entre mare i filla d’un parell de generacions de la família Liu, alhora que ens descriu el món rural de la Xina de fa cent anys amb una meravellosa bellesa d’imatges.


3. Tertúlia del divendres 17 de setembre de 2010

Sense pretendre llançar campanes al vol, podem dir amb certa seguretat que amb aquesta novel•la hem aconseguit iniciar el curs amb bon peu: La filla del curandero, sempre parlant en termes generals, ha agradat força entre els membres del Club de Lectura Tardes Literàries.

Però intentem analitzar els diversos aspectes que han provocat aquesta bona acollida.

Per una banda i tot compaginant la perfecta simbiosi entre estructura narrativa i argument, aquesta forma d’anar exposant una història llarga i complexa tot anant endavant i endarrere, sense perdre mai el fil de l’explicació, ha resultat agradable perquè permetia entrar en la narració gairebé formant-ne part, ja que calia la nostra capacitat de solucionar el petit trencaclosques per configurar, a poc a poc, el paisatge general d’allò que ens era mostrat.

Hi tenim la història de la Ruth Young, amb la seva problemàtica personal tant a nivell familiar, com de parella i professional. També trobem la història de la LuLing, mare de la Ruth, que ens és explicada mitjançant uns escrits que va redactar ella mateixa i que la seva filla fa traduir. I finalment la història de la dona que atorga el títol a la novel•la, la filla del curandero, que en definitiva és la mare de la LuLing i el punt de partida del cúmul de secrets que s’aniran desvetllant.

Aquestes tres dones ens glossaran les seves vides i anirem teixint la xarxa d’imbricacions entre els seus sentiments i desitjos.

Un altre aspecte que ha resultat gratificant ha estat la coneixença que comporta aquesta lectura vers una tradició i cultures que ens són llunyanes. A través de La filla del curandero ens endinsem en el món rural de la Xina de fa cent anys, en la seva història i les seves penalitats, en els seus costums, en la seva forma de pensar i de treballar... Sense anar més lluny, la fabricació de tinta mereix un capítol apart en l’allau de coneixements que es poden extraure d’aquesta novel•la. I és que cal no oblidar que la literatura és un bon camí per, a banda del plaer de la lectura, entrar en móns que d’altra manera potser mai no arribaríem a conèixer.

En definitiva, una lectura que ha agradat i que ha deixat un bon gust en aquesta primera sessió de les nostres Tardes Literàries.

Sílvia Romero
Setembre 2010