dilluns, 24 d’octubre de 2011

Club de lectura Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 21 d'octubre...


Cames de seda, Maria Mercè Roca 
                  

1. L’AUTORA: Maria Mercè Roca


Maria Mercè Roca i Perich, escriptora i política, va néixer a Port-Bou, Alt Empordà, 1958, en el si d'una família obrera. Als setze anys se'n va anar a estudiar batxillerat a Girona. Al 1975 treballa com a professora de català per a adults durant deu anys. Mentrestant inicia els estudis de Filologia Catalana però no la va acabar. Durant aquest temps se’l desperta l’interès per la literatura i comença a escriure. A mitjans dels anys 80 es va incorporar al panorama literari català guanyant el premi Víctor Català. Continuaria l'activitat literària amb una abundant producció de contes, novel·les i, fins i tot, el guió del serial televisiu Secrets de família, emès per TV3. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya des de 2003 fins a 2010 amb l'Associació Catalunya 2003, integrada dins d'Esquerra Republicana de Catalunya.

La seva obra ha estat guardonada en diverses ocasions: Sort que hi ha horitzó, al 1986 amb el Víctor Català; El present que m’acull, al 1987 amb el Josep Pla; Cames de seda, al 1992 amb el Sant Jordi; i Delictes d’amor, al 2000 amb el Ramon Llull. També ha escrit altres novel·les i contes: El col·leccionista de somnis, 1987; Perfum de nard, 1988; La casa gran, 1991;Greuges infinits, 1992; L’escrivent i altres contes, 1994; L’àngel del vespre, 1998; Contes personals, 2001; Una mare com tu, 2002; L’últim tren, 2003; Els dies difícils, 2005; Kenitra, 2006. Obres de no ficció: El món era a fora (entrevistes) al 2001; i Coses que fan que la vida valgui la pena, al 2005.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, al basc, al francès, a l'alemany i altres idiomes.

2. L’OBRA: Cames de seda


Narra els sentiments d'una dona, l'Adriana, de quaranta anys, separada i amb una filla, la Clara, des del moment en què rep la notícia de la mort en accident de l’Àlex, fill del seu marit fins el dia de l'enterrament, quatre dies més tard. Els fets es desencadenen quan l'Adriana coneix la notícia de la mort de l’Àlex a l'estranger i pren consciència de la dificultat de les seves relacions familiars i de la impossibilitat de trobar un lloc a la vida. El pes dels records, les comparacions, els recels i la gelosia fan que l'Adriana es noti insegura, i la inseguretat crea desconfiança.
La novel·la està estructurada en quatre capítols, que corresponen als dies que transcorren des de la mort en accident del fill de l'Albert fins a l'enterrament. En una obra de caràcter intimista com aquesta, és freqüent la utilització del recurs de la confessió personal. D’aquesta manera, coneixem que té un amant, que beu constantment i que té les cames molt llargues.
La narració barreja el present i el passat: l'Adriana recorda situacions viscudes temps enrere i alhora transcorre l'espera i l'arribada de l'enterrament. El futur ni es menciona, ja que la protagonista es veu incapaç de resoldre les situacions que li planteja el present i no gosa pensar en el futur.
L'Adriana analitza sovint el que ha estat la seva vida anterior sempre amb tocs de frivolitat, viu en un estat constant de xoc i de nerviosisme, situació que li provoca molta angoixa existencial.

3. LA TERTÚLIA

A la tertúlia de divendres 21 d'octubre ens varem reunir una dotzena de persones; totes dones excepte un home. En aquesta ocasió ens trobàvem després de passat l'estiu i vaig comprovar amb alegria que anaven apareixent dones que feia temps que no venien. Ens varem presentar tots de nou, com fem cada vegada que tenim nous tertulians, i varem fer una mica de història del nostre club de lectura per posar en antecedents el nou company. És important recordar que Les tardes literàries es realitzen, a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, des del 2001 i que el programa continua viu.
L'obra a comentar va ser Cames de seda (Premi Sant Jordi 1992) de la coneguda Maria Mercè Roca, i precisament va ser el nou company el que va explicar que va ser l'obra triada la que va fer que ell vingués al club de lectura de la biblioteca. El seu interès venia de lluny i va iniciar la tertúlia comentant aspectes molt importants de la novel·la, com ara la duresa del tema o l'anàlisi psicològica de la protagonista. La seva intervenció va donar peu a que les companyes participessin fent valoracions molt interessants d'aquesta història: l'Adriana va estar al punt de mira de totes les crítiques que, per aquesta vegada, no va sortir ben parada.
La que sí es va portar elogis de tot tipus va ser l'autora, la Maria Mercè Roca, de la que es va comentar que sap analitzar perfectament la ment humana i traslladar-ho al paper fent que l'obra no es pugui deixar de llegir. Per això, es va demanar que, per a properes tertúlies, es pogués comentar alguna altra obra d'aquesta autora.
Finalment, quan ja estàvem finalitzant la sessió, va entrar a la sala una component del club de lectura i va demanar disculpes per no haver arribat d'hora i va dir que, encara que tard, ella havia de venir a dir la seva opinió sobre la novel·la i la va resumir mencionant, punt per punt, tots els temes que ja havíem comentat nosaltres però d'una forma més directa i incisiva. Va resultar que els seus comentaris coincidien plenament amb allò que havíem tractat durant la tarda. Els assistents varem haver d’assentir constantment perquè semblava que hagués escoltat els nostres comentaris.


Antònia Santana Navas
Biblioteca Manuel de Pedrolo, octubre 2011