dijous, 24 de novembre de 2011

Club de Lectura Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 18 de novembre...


Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara

1. L’autora


Als sis mesos d’edat la seva família s’instal·la a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil al marge del Llobregat; als catorze anys entra a treballar a la fàbrica. Més tard estudia comerç, cosa que li permet trobar feina com a administrativa i anar a viure a Terrassa als vint anys, on resideix actualment.

Conscient de la seva manca de formació lingüística en català, decideix aprendre’l i, alhora, s’interessa per l'escriptura. Compon diverses narracions, algunes premiades en certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a continuar i a principis dels anys 90 es matricula a l'Aula de Lletres (després traslladada a l’Ateneu Barcelonès), on durant tres anys cursa estudis de tècniques d'escriptura.

Les seves dues primeres novel·les resten inèdites, però aconsegueix publicar Olor de Colònia (2009), que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950. L’obra produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries, esdevé èxit de vendes, rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009).

El 2011 publica La casa cantonera, on explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Berguedà, la comarca on va néixer.

En l’actualitat compagina l'ensenyament de tècniques d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves obres de ficció.

2. L’obra


Si hom, en algun moment, precisés posar un exemple de novel·la coral, podria agafar sense cap por aquest títol: Olor de Colònia. Perquè tal com s’indica a la contraportada del llibre, aquesta obra evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Tant se val si el Climent i la Teresa, amb les seves respectives famílies, poden ser considerats per molts lectors i lectores els protagonistes de la narració. Perquè en definitiva el que hi trobem és la recreació d’un ambient opressiu, reclòs en si mateix, un espai tancat on la xarxa de relacions, amb els seus interessos i les seves mesquineses, es densifica fins a l’inimaginable.

La novel·la s’inicia amb un foc que crema els magatzems de la Colònia. I les conseqüències d’aquest incendi ens seguiran al llarg de tota la lectura, creant una apassionant necessitat de continuar endavant, de saber més dels personatges i els seus conflictes, per tal d’esbrinar la veritat que a poc a poc es va teixint fins mostrar-nos-la, amb perfecta mestria, en el desenllaç de la història.

Sense ser una novel·la policíaca o de gènere, manté la intriga (o les intrigues) i fa que el lector en quedi atrapat. Tot això amanit amb una estudiada estructura i una mesurada construcció de la narració, amb un lèxic perfectament adequat a l’ambient que ens descriu i un llenguatge fluït.

En definitiva, una novel·la equilibrada en la qual paga la pena endinsar-se.

3. Tertúlia del divendres 18 de novembre de 2011

Unanimitat. Aquesta és la paraula que millor defineix la impressió extreta de la nova trobada del Club de Lectura Tardes Literàries: unanimitat. Tothom qui ha tingut l’oportunitat —i m’atreveixo a afegir el plaer— d’assistir a la tertúlia al voltant d’Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara, ha expressat la seva valoració positiva i la seva complaença vers aquesta lectura.

La xerrada ha girat a bastament sobre la vida a les colònies tèxtils, un tema que l’autora domina perquè l’ha viscut en persona, cosa que li permet exposar-lo amb la claredat que atorga la distància, el pas dels anys.

Però també hem tingut temps de parlar dels personatges que hi apareixen. Sobretot d’aquells que tenen un paper més important en l’evolució de la història, com seria el cas del Climent, la Teresa i la Matilde, el senyor Boix, la Rosalia i la Gertrudis...

Però potser, i gràcies a l’assistència de l’autora a la tertúlia, el que ha captat més la nostra atenció ha estat la possibilitat de conèixer alguns secrets de la novel·la, alguns aspectes que la Sílvia Alcàntara ens ha volgut desvetllar sobre el que podríem anomenar la cuina de l’escriptura. Comptar amb la presència de l’autor o autora de la lectura que es comenta sempre és gratificant i resulta enriquidor. Però cal afegir que quan ens trobem davant d’una persona comunicativa i apassionada per la feina que fa, com és el cas de la Sílvia Alcàntara, aquesta sensació s’eleva a la màxima potència.

En definitiva, una lectura plenament recomanable.


4. Unes paraules de l’autora d’Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara:

Vaig arribar a Sant Pere de Ribes una mica d’hora, però a la biblioteca Manuel de Pedrolo ja ho tenien tot a punt. La Laia i la Sílvia me’n van fer quatre cèntims de com funcionaven. Vaig trobar que ho tenien molt ben organitzat.

Les components del club de lectura van ser força puntuals i vàrem començar la tertúlia amb ganes.

Al revés del que sol passar a la majoria de trobades –normalment esperen a que jo expliqui el què i el com de les coses— de seguida van entrar en matèria, esperonades per la conductora del club, la Sílvia.

Hi vaig trobar molta espontaneïtat en els comentaris i les opinions, cosa que vaig agrair profundament. El fet que s’hi sentissin implicades en les històries que explicava la novel·la, a mi em va fer molt feliç. Sentir-se llegit és allò a què aspirem totes les persones que escrivim, però sentir-se comprès és com un somni fet realitat. I així em vaig sentir jo aquell divendres de novembre a la biblioteca Manuel de Pedrolo.

I encara amb un afegitó: algunes de les persones del grup no eren de casa nostra i poder veure l’esforç que han fet per aprendre la nostra llegua, em va omplir d’orgull i satisfacció.  Tenia ganes de donar-los-hi les gràcies molt especialment: GRÀCIES!!!

I gràcies també a tothom en general. Per tot plegat, va ser un dia especialment important i amb moltes ganes que es repeteixi.

FINS A SEMPRE!
Sílvia Alcàntara

Sílvia Romero
Novembre 2011