Neandertals al garraf

Divendres 30 de març, a les 19'00 hores

Xerrada a càrrec de Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP)

Montserrat Sanz i Joan Daura són els directors del Grup de Recerca del Quaternari i del Projecte de recerca Humans, carnívors i medi natural durant el plistocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. Ambdós estan treballant també en jaciments com ara la cova del Rinoceront (Castelldefels), Canyars (Gavà), la cova del Coll Verdaguer (Cervelló) o les dolines de les Alzines (Begues), on han trobat abundants restes de fauna corresponent a l’època de l’última glaciació així com també restes lítiques que demostren que els neandertals van poblar tota aquesta zona. De fet, l’absència fins ara de restes de cromanyons al Garraf ha fet pensar els arqueòlegs que es tractava d’un enclavament exclusivament neandertal.

La xerrada se centrarà en els resultats de les excavacions a la Cova del Gegant (Sitges, Garraf). Actualment la cova del Gegant es troba al nivell del mar però en l’època en què els neandertals la van ocupar el mar estava, a causa de la glaciació, a 100 metres per sota del nivell actual. Això significa que davant de la cova s’estenia una planúria boscosa que la separava del mar uns 20 quilòmetres aproximadament. Els investigadors suposen que aquesta planúria constituïa l’espai de caça per excel·lència dels seus habitants. Va ser a l’Arxiu Històric de Sitges, enmig d’un conjunt de restes arqueològiques d’una excavació dels anys cinquanta a dita cova, on va aparèixer una mandíbula de neandertal considerada la més antiga de Catalunya (de fa 53.000 anys) després d’efectuar-li estudis de datació a partir de tècniques avançades. Ara els investigadors treballen per esbrinar si la mandíbula que s’ha trobat pertany a un moment de població neandertal o si es tractava de carronya devorada pels animals.

Organitza: Grup d'Acció Cultural de Ribes