dilluns, 30 d’abril del 2012

Club de Lectura Tardes Literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 27 d'abril ...


  1. L’AUTOR: Manuel Vázquez Montalbán


(Barcelona,1939  Bangkok, octubre del 2003). Prolífic escriptor i periodista català, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia. Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser també professor. Conegut per la seves conviccions polítiques, essent militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya. En 1962 un consell de guerra el va condemnar a tres anys de presó per les seves activitats en la resistència antifranquista, i va ser a la presó de Lleida on va escriure el seu primer llibre, l’assaig Informe sobre la información.

Després inicià la carrera periodística en la revista Triunfo (pseudònim Sixto Cámara), col·labora en publicacions: Siglo XX, Tele/Xprés, El País i Interviu, fins que va morir. Va escriure poesia des de 1963: en Memoria y deseo. Poesía 1967-1983. Antología de poesía erótica Ars amandi en 2001.
Potser la seva obra més coneguda és la sèrie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho i que ha esdevingut un dels herois més importants del gènere de la literatura policíaca. Les novel·les protagonitzades per aquest detectiu van convertir Manuel Vázquez Montalbán en un dels autors més llegits a l'Estat Espanyol i amb més difusió internacional.

Ha rebut els següents premis: El Premi Planeta al 1979 amb l’obra Los mares del Sur. El Premi Nacional de Narrativa i Premio Literario Europeo, a més del Premio de la Crítica, i Erec y Enide (2002), entre d’altres. Al 1995 va rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas en reconeixement a tota la seva obra.

L'any 2004 es va lliurar la primera edició dels Premi Manuel Vázquez Montalbán, creats en la seva memòria.

2. L’OBRA: Los mares del Sur



Ambientada en la Barcelona de 1979, abans de les eleccions municipals, el detectiu privat Pepe Carvalho ha d’investigar les causes d’un misteriós assassinat. Un important home de negocis, Stuart Pedrell, apareix mort en un barri extrem de la ciutat. Feia un any que tothom pensava que estava viatjant per la Polinèsia. Carvalho investiga tot el que va fer el personatge durant aquest temps i d’aquesta manera coneix la peculiar personalitat de la víctima - afeccions intel·lectuals i l’obsessió per seguir els passos de Gauguin i anar-se’n als mars del Sud, que en la novel·la és un insistent desig de plenitud vital somiada i irrealitzable - i va resolent un complicat problema relacionat amb un sentiment de frustració general. Des de l’alta societat al món dels suburbis. Los mares del Sur que buscava l’empresari català, acaben convertint-se en la seva pròpia tomba. Va a morir en un ruïnós barri que ell va ajudar a construir.

A la novel·la, es contempla un gran quadre de personatges i ambients que reflecteix els conflictes personals i col·lectius de l’Espanya d’època. Pepe Carvalho guia el lector a través d’aquests personatges i dels llocs oferint una visió concreta de la realitat española després de la mort del dictador Francisco Franco.

Montalbán resol l’entramat al final, de forma magistral arribant a una solució creïble. El gènere de la novel·la, policíac en aquest cas, s’enorgulleix al comptar amb un autor que demostra una gran passió per narrar i contar, demostrant que Los mares de Sur estan pròxims. Tal com diu al final: “-Hace tiempo leía libros y en uno de ellos alguien había escrito: quisiera llegar a un lugar del que no quisiera regresar. Ese lugar lo busca todo el mundo. Yo también. Hay quien tiene léxico para expresar esa necesidad y hay quien tiene dinero para satisfacerla. Pero millones y millones de personas quieren ir hacia el sur.”

3. La tertúlia

El 20 d'abril a la tarda fèiem la tertúlia del mes; dilluns seria Sant Jordi i celebraríem el dia del llibre. Aquest divendres comentàvem l'obra de Manuel Vázquez Montalbán que amb la novel·la escollida, Los mares del Sur, ens transportava a l'època dels anys vuitanta i ens va fer recordar ambients i situacions que a tots ens resultaven familiars.

Van assistir-hi quinze persones; en aquesta ocasió, totes dones. Es van iniciar les intervencions intentant que tothom pogués dir la seva. Vam coincidir en què el títol donava peu a esperar una localització més d'acord amb la idea que tenim dels Mars del Sud (la Polinèsia) però, una vegada iniciada la narració, es van interessar per la solució que Montalbán triaria per concloure la història. Els personatges es mouen en uns ambients que fan que quedi al descobert que en una ciutat com és Barcelona i voltants es puguin trobar grans diferències socials i que cada classe actuarà d'acord amb el que li és permès, ja sigui bo o dolent.

Es va comentar la singularitat del detectiu Pepe Carvalho, personatge ben definit  que té una forma de viure peculiar. Fins i tot, alguns d'aquests costums ens recordaven moments de la vida de Vázquez Montalbán. L'habilitat de l'autor ha fet que aquest detectiu sigui famós a tot arreu i hagi estat portat al cinema.

Vam parlar de què la seva mort va ser a Bangkok, a l'octubre del 2003, i que potser li va sobrevenir quan buscava Los mares de Sur.

Antònia Santana Navas
Biblioteca Manuel de Pedrolo, abril de 2012