Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 27 d'abril ...
1. L’AUTOR: Manuel
Vázquez Montalbán
(Barcelona,1939 – Bangkok, octubre del 2003).
Prolífic escriptor i periodista català, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia. Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on
va ser també professor. Conegut per la seves conviccions polítiques, essent
militant del Partit Socialista
Unificat de Catalunya i
d'Iniciativa per Catalunya. En 1962 un consell de guerra el va condemnar a tres
anys de presó per les seves activitats en la resistència antifranquista, i va
ser a la presó de Lleida on va escriure el seu primer llibre,
l’assaig Informe sobre la
información.
Després inicià la
carrera periodística en la revista Triunfo (pseudònim Sixto Cámara), col·labora
en publicacions: Siglo XX, Tele/Xprés, El País i Interviu,
fins que va morir. Va escriure poesia des de 1963: en Memoria y deseo. Poesía
1967-1983. Antología de poesía
erótica Ars amandi en 2001.
Potser la seva obra
més coneguda és la sèrie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho i que ha esdevingut un dels herois més
importants del gènere de la literatura
policíaca. Les novel·les protagonitzades per aquest detectiu van convertir
Manuel Vázquez Montalbán en un dels autors més llegits a l'Estat Espanyol i amb més difusió internacional.
Ha rebut els
següents premis: El Premi Planeta al 1979 amb l’obra Los mares del Sur. El Premi Nacional de Narrativa i Premio
Literario Europeo, a més del Premio
de la Crítica, i Erec y Enide (2002), entre d’altres. Al 1995 va
rebre el Premio Nacional de las
Letras Españolas en reconeixement
a tota la seva obra.
L'any 2004 es
va lliurar la primera edició dels Premi
Manuel Vázquez Montalbán, creats en la seva memòria.
2. L’OBRA: Los mares del Sur
Ambientada en la Barcelona de 1979, abans
de les eleccions municipals, el detectiu privat Pepe Carvalho ha d’investigar
les causes d’un misteriós assassinat. Un important home de negocis, Stuart
Pedrell, apareix mort en un barri extrem de la ciutat. Feia un any que tothom
pensava que estava viatjant per la Polinèsia. Carvalho investiga tot el que va
fer el personatge durant aquest temps i d’aquesta manera coneix la peculiar
personalitat de la víctima - afeccions intel·lectuals i l’obsessió per seguir
els passos de Gauguin i anar-se’n als mars del Sud, que en la novel·la és un
insistent desig de plenitud vital somiada i irrealitzable - i va resolent un
complicat problema relacionat amb un sentiment de frustració general. Des de
l’alta societat al món dels suburbis. Los mares del Sur que buscava l’empresari
català, acaben convertint-se en la seva pròpia tomba. Va a morir en un ruïnós
barri que ell va ajudar a construir.
A la novel·la, es
contempla un gran quadre de personatges i ambients que reflecteix els
conflictes personals i col·lectius de l’Espanya d’època. Pepe Carvalho guia el
lector a través d’aquests personatges i dels llocs oferint una visió concreta
de la realitat española després de la mort del dictador Francisco Franco.
Montalbán resol
l’entramat al final, de forma magistral arribant a una solució creïble. El
gènere de la novel·la, policíac en aquest cas, s’enorgulleix al comptar amb un
autor que demostra una gran passió per narrar i contar, demostrant que Los
mares de Sur estan pròxims. Tal com diu al final: “-Hace tiempo leía libros y
en uno de ellos alguien había escrito: quisiera llegar a un lugar del que no
quisiera regresar. Ese lugar lo busca todo el mundo. Yo también. Hay quien
tiene léxico para expresar esa necesidad y hay quien tiene dinero para
satisfacerla. Pero millones y millones de personas quieren ir hacia el sur.”
3. La tertúlia
El 20 d'abril a la tarda fèiem la tertúlia del mes; dilluns seria Sant
Jordi i celebraríem el dia del llibre. Aquest divendres comentàvem l'obra de
Manuel Vázquez Montalbán que amb la novel·la escollida, Los mares del Sur, ens
transportava a l'època dels anys vuitanta i ens va fer recordar ambients i
situacions que a tots ens resultaven familiars.
Van assistir-hi quinze persones; en aquesta ocasió, totes dones. Es van
iniciar les intervencions intentant que tothom pogués dir la seva. Vam
coincidir en què el títol donava peu a esperar una localització més d'acord amb
la idea que tenim dels Mars del Sud (la Polinèsia) però, una vegada iniciada la
narració, es van interessar per la solució que Montalbán triaria per concloure
la història. Els personatges es mouen en uns ambients que fan que quedi al
descobert que en una ciutat com és Barcelona i voltants es puguin trobar grans
diferències socials i que cada classe actuarà d'acord amb el que li és permès,
ja sigui bo o dolent.
Es va comentar la singularitat del detectiu Pepe Carvalho, personatge
ben definit que té una forma de viure peculiar. Fins i tot, alguns
d'aquests costums ens recordaven moments de la vida de Vázquez Montalbán.
L'habilitat de l'autor ha fet que aquest detectiu sigui famós a tot arreu i
hagi estat portat al cinema.
Vam parlar de què la seva mort va ser a Bangkok, a l'octubre del 2003,
i que potser li va sobrevenir quan buscava Los mares de Sur.
Antònia
Santana Navas
Biblioteca
Manuel de Pedrolo, abril de 2012
