dimecres, 16 de maig de 2012

Mor Carlos Fuentes




L'escriptor mexicà Carlos Fuentes Macías (Panamà, 1928 - Ciutat de Mèxic, 2012) ha sigut un dels autors en llengua espanyola més importants de finals del segle XX. Crític del nacionalisme oficial mexicà, cosmopolita, va qüestionar durant tota la seva vida al seu país, Mèxic, per ser incapaç de construir una democràcia més autèntica. Des de la literatura va encaminar a la narrativa en llengua espanyola cap la modernitat. 

Va ser de molt jove quan la seva vàlua literària va començar a sobresortir i a contribuir a la universalitat d'una generació d'escriptors extraordinaris que formarien l'anomenat 'boom' llatinoamericà. Admirador d'autors com els britànics D.H. Lawrence (1885-1930) i Aldous Huxley (1894-1963), Fuentes considerava pertinent la ficció per respondre a les preguntes de com érem i com serem, i conèixer el món desproveïts de la racionalitat. Ni la ciència, ni la lògica, ni la política ens donaran una resposta. Tampoc no ens la donarà la novel·la. El que fa la novel·la és plantejar la pregunta d'una manera equívoca, d'una manera còmica, transgressora que les altres disciplines no ens permeten, va arribar a dir. 

A la seva obra narrativa el mateix Fuentes la va anomenar l'Edad del tiempo, i inclou títols com Los días enmascarados (1954), La región más transparente (1958), La muerte de Artemio Cruz (1962), Gringo viejo(1985), La silla del Águila (2003) i La voluntad y la fortuna (2008), sobre la violència lligada amb el narcotràfic. Entre els seus assajos destaquen títols com Cervantes o la crítica de la lectura (1976), Los 68 (2005) i La gran novela latinoamericana (2011). 

Entre els molts premis que ha rebut destaquen el Cervantes (1987), el Príncep d'Astúries de les Lletres(1994), el de Biblioteca Breve per Cambio de piel (1967), i el Nacional de Literatura de Mèxic (1984).


A la biblioteca podràs trobar diferents llibres de l'autor 

Més informació: