Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 15 de juny...
L'òpera quotidiana, Montserrat Roig
1. L’AUTORA: Montserrat Roig Fransitorra
Va néixer a Barcelona (1946) en el si d’una família burgesa liberal. Estudià art dramàtic, es va llicenciar en Filosofia i lletres (1968), i es va doctorar al 1970. Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d’estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. Va ser també lectora de castellà a Bristol el curs 1972-1973. Al 1971, va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, i es dedicà professionalment a la literatura.
Inicià un cicle novel·lístic que comprèn Ramona, adéu (1972) (retrat tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb el rerafons dels moments claus de la història del país) i El temps de les cireres (1977), (protagonitzada pels mateixos personatges amb la qual obté el Premi Sant Jordi 1976.
Va se col·laboradora habitual a diverses publicacions periodístiques (Serra d'Or, Triunfo, El País, etc.) des d’on manifesta la seva voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del país. Roig aconsegueix una gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la sèrie de llibres coneguda com Retrats paral·lels (1975 i 1976).
Una altra obra de gran ressò fou Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d'Or i document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal català de Televisión Española, on realitza un programa d’entrevistes, Personatges, que també dóna nom a una sèrie de dos llibres en els quals publicà les converses.
L’hora violeta (1980) és la novel·la que culmina el seu posicionament feminista. A partir d’aquí, les seves novel·les prenen un caire diferent: L’òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa (1987) i el recull de contes El cant de la joventut (1989). Entre les obres més premiades també destaquen L’agulla daurada (premi Nacional de Literatura Catalana 1985), escrit a partir d’una estada de dos mesos de l’autora a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La darrera de les seves publicacions és Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991), en la qual l’autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari.
Morí a Barcelona el 1991, víctima d’un càncer de mama. La mort prematura de Roig, causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes.
2. L’OBRA: L’òpera quotidiana
L’òpera quotidiana ens narra la història del senyor Horaci Duc, un carnisser retirat, tímid, decebut i nacionalista, que s’hostatja a casa de la senyora Patrícia Miralpeix, una velleta que sap escoltar i a la qual explica la història de la seva vida i, especialment, la relació amb Maria, la seva dona. L’altra història que corre paral·lela a l’anterior, és la de la senyora Altafulla, personatge que viu refugiat en un passat decadent i romàntic; la confident de les seves fantasies és Mari Cruz, la minyona, una noieta castellana que recerca la seva identitat. En un moment determinat convergiran les dues històries: la Mari Cruz va a fer feines un cop per setmana a casa de la senyora Miralpeix on coneixerà el senyor Duc amb el qual viurà una història d’amor.
L’obra s’estructura com una òpera, una de les fórmules de moda més utilitzades en la narrativa europea dels vuitanta. Cal fer esment de l’aparició de personatges propis del món novel·lístic de l’autora: Natàlia, Gonçal Rodés o la mateixa senyora Miralpeix. La divisió de la novel·la és dissenyada com si fos una òpera: "L’obertura de la senyora Patrícia Miralpeix", "Primera part (duets, cavatines, recitatius)", "Intermezzo", "Segona part (duets, àries, cavatines i recitatius)" i "El cor". L’escenari on transcorre la major part de l’acció és la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la veu narrativa, l’autora ens fa arribar per boca de cada personatge la seva pròpia història. Al llarg de tota l’obra, l’autora combina d’humor i la ironia.
3. La tertúlia
El 15 de juny ens trobàvem a la biblioteca Manuel de Pedrolo amb una obra de la Montserrat Roig, autora molt coneguda per les persones assistents que, en aquesta ocasió, van assistir-hi una dotzena (totes dones menys un company).
Es tractava de parlar d’una obra de l’any 1982 que, encara que no era molt coneguda, va donar peu a reviure els temes tan actuals que va deixar escrits la Montserrat Roig. Per una banda, els personatges que apareixen al seu viure quotidià i els llaços que es teixeixen entre ells mitjançant les seves converses; per altra, la intenció de què aflori al lector tot el món interior de cadascú d’ells. El que més va considerar-se un encert és la gosadia de l’autora en tocar temes que fa trenta anys eren pràcticament tabú.
Les persones de la tertúlia tenen present que aquesta autora continua entre nosaltres a través dels seus escrits i ens vam permetre recomanar la lectura d’altres obres que tenim a la nostra biblioteca i que sempre ens aportaran aires de llibertat i coratge per continuar enfrontar-nos al futur.
Estem il·lusionats perquè tenim una cita, el divendres vinent, per participar a la trobada de clubs de lectura a Vilafranca del Penedès i poder conèixer l’escriptor David Monteagudo.
Antònia Santana Navas
Biblioteca Manuel de Pedrolo, juny de 2012
