Cinc cèntims de l'última tertúlia...
El Celler
Noah Gordon
1. L’autor
Escriptor estatunidenc nascut a Worcester (Massachusetts), el 1926. De família jueva, després de començar estudis de Medicina pressionat pels seus pares, el 1950 es gradua en Periodisme per la Universitat de Boston, on també cursa un màster en Literatura i Redacció Creativa. S’inicia en la professió del periodisme en la petita revista Focus. Més tard treballa com a periodista independent, fins que ingressa com a reporter en un diari de la seva ciutat natal, The Worcester Telegram, feina que abandona quan el 1959 és contractat per The Boston Herald.
La seva primera novel·la, El rabí, significa el principi d’una carrera literària farcida d’èxits. En ella, i a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units.
De fet el món jueu és, juntament amb la seva recreació històrica, l'eix al voltant del qual es desenvolupa la major part de les seves novel·les, moltes de les quals han estat best-sellers. D’entre tots els seus títols remarcarem: El metge, Xaman, La doctora Cole, El comitè de la mort, El diamant de Jerusalem, L’últim jueu, i El celler, la novel·la que tractarem en el nostre Club de Lectura i que està ambientada en l'activitat vinícola de Catalunya durant les guerres carlines. També cal assenyalar l’obra infantil Sam i altres contes d’animals.
Hi ha nombrosos premis que reconeixen la trajectòria de la seva escriptura: el James Fenimore Cooper, a Estats Units; el guardó del Club del Llibre de Bertelsmann, a Alemanya; el Boccaccio, a Itàlia; i l’Euskadi de Plata, el premi de la revista Qué Leer i una menció especial per part de la ciutat de Saragossa, a l’Estat Espanyol.
2. L’obra
La història que ens mostra aquesta novel·la, tot i que s’inicia al Llenguadoc a finals del segle XIX, té el seu eix central a la comarca del Penedès, en una vila fictícia anomenada Santa Eulàlia, que és on retorna en Josep, el protagonista. Aquest s’ha vist allunyat de la seva població natal a causa de certes implicacions personals durant els convulsos anys de les guerres carlines, però en instal·lar-s’hi de nou intentarà aprofitar el seu aprenentatge a les vinyes del Llenguadoc i conrear garnatxa, carinyena i ull de llebre, com havia fet el seu pare, però ara amb la finalitat d’aconseguir un vi bo, no només destinat a elaborar vinagre. Amb tot, les coses no seran fàcils i en Josep haurà d’enfrontar-se a tot un seguit de problemes per tal de mantenir els seus creditors a ratlla, així com el llast que significa la fil·loxera.
Al voltant del nostre protagonista trobarem altres personatges que emmarquen a la perfecció l’època i la societat on transcorre la història, així com una molt bona recreació del conreu de les vinyes, de la feina al camp, de tot el procés d’elaboració del vi, la conservació en bótes i fins i tot la construcció d’un celler, element que serà el que donarà títol al llibre.
El celler és una lectura àgil, entretinguda i amena. Potser no es tracta del millor treball d’aquest reconegut escriptor de novel·la històrica, però l’homenatge que Noah Gordon fa a la comarca del Penedès i al bon vi que hom hi pot trobar és encomiable. Per una banda per l’exhaustiva documentació amb què s’hi ha enfrontat. Per altra banda per l’agraïment que hi dedica en confessar que el seu coneixement del vi es limitava al vi dolç típic de les cerimònies jueves, i que en viatjar per les nostres terres va ser quan va conèixer el bon vi.
3. Tertúlia del divendres 21 de desembre de 2012
El celler, de Noah Gordon, fa honor al títol que ostenta i es converteix en un clar homenatge a la comarca, als costums d’aquesta regió, al procés de conreu de les vinyes i la posterior elaboració del vi. Molts dels clubaires de Tardes literàries han trobat en la lectura d’aquestes novel·la l’evocació d’un passat que coneixen per la transmissió oral familiar. D’altres, sense arrels genealògiques viticultores, han pogut comparar els processos que es practicaven fa gairebé cent cinquanta anys amb aquells que ara es poden observar en el seu entorn immediat.
Aquest és l’aspecte que ha pouat amb més intensitat entre els lectors d’El celler: la complaença d’enfrontar-se a una temàtica tan propera i ubicada en un espai geogràfic tan conegut. Això ha creat la sintonia i complicitat necessàries per convertir aquesta lectura, ja d’entrada, en una activitat amena i agradable.
A aquest fet hi ha ajudat la fluïdesa narrativa, el lèxic planer, i una estructura literària basada en capítols breus i presentats en ordre cronològic (deixant de banda el flashback puntual de la segona i tercera parts).
Hom ha remarcat la ingent documentació de què fa gal·la Noah Gordon per immergir-se en un món com és el vinyataire, el qual, segons paraules del mateix autor, desconeixia fins fa ben poc.
Però més enllà d’aquesta constatació, la trama no ha atrapat amb la força amb què ens té acostumats aquest escriptor. És un argument relativament senzill, sense moments de clímax importants i amb personatges maniqueus. Per altra banda, El celler consta, en la majoria de catalogacions, com a novel·la històrica, i en la tertúlia de Tardes literàries hem considerat que no se la pot adscriure a aquest subgènere. És cert que està ambientada en una època pretèrita (finals del segle XIX) i que se’ns mostra el complot orquestrat per assassinar el general Joan Prim, però aquests gairebé són fets anecdòtics i el que pren protagonisme és més la vida rural al voltant de les vinyes i els seus usos i costums.
En definitiva, una novel·la àgil per passar una estona de lectura amena.
Sílvia Romero
(desembre 2012)
