Bruixes, de Mercè Foradada
1. L’autora
Neix a Barcelona el 1947 però passa la seva infantesa a Vilanova i la Geltrú. Als nou anys marxa un altre cop a Barcelona, on viurà durant quaranta-un anys, fins que el 1997 torna a Vilanova, al paisatge que considera familiar i la fa sentir-se a casa, i hi roman.
És llicenciada en Filologia Catalana i fins al moment de la jubilació ha treballat com a professora de llengua i literatura catalana a diversos instituts. A aquesta etapa docent corresponen diversos llibres de text i materials per a l’aprenentatge del català, com la sèrie Català Guai, amb Lupe Moratalla.
La seva primera incursió en el món de la narrativa té lloc amb la publicació de la novel·la En el prestatge (Premi Don-na 2001-2002). A aquesta la seguirà el recull de contes Velles amb V de vida (2003) i la novel·la Centaures (2005). Posteriorment participarà en el recull de contes Mira'm. Contes de vides especials (2009), obra de diversos autors, i publicarà l’assaig Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010).
La seva darrera novel·la és la que tractarem en el Club de lectura Tardes Literàries i va ser guardonada amb el “XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó”: Bruixes.
2. L’obra
La novel·la s’inicia el 1992, en plena efervescència de la Barcelona olímpica, amb la història de la Pilar Marsà el dia de l’enterrament de la mare. La Pilar, de cinquanta anys, és una advocada d’èxit que prové d’una família benestant. La seva vida és intensa pel ritme de feina, però potser emocionalment anodina. Tot d’una aquesta situació canvia i haurà d’enfrontar-se a una veritat sorprenent i inesperada. Això ens durà a acompanyar el personatge en el temps i l’espai: a Vega de Valcarce i la Serra de Los Ancares (a la zona del Bierzo entre Lugo i Lleó) abans, durant i després de la guerra espanyola; i també a la Presó de dones de Les Corts de Barcelona en època de postguerra, on serem testimonis dels robatoris de nens durant el franquisme.
En el segon capítol ens trobem al 1628, a Viladrau, una població que durant el segle XVII va ser considerada el principal cau de les mal anomenades “bruixes” (dones acusades, torturades i penjades per guarir amb beuratges, remeis i herbes de la natura). La protagonista d’aquesta segona història és la Segimona Rosell, filla del monjo i de Margarida Rosell (o també Margarideta la remeiera). La Segimona és encara una nena quan la mare escapa de la cacera de bruixes que té lloc a la zona, i posteriorment, òrfena ja de pare i mare, serà ella qui fugirà per amagar-se i salvar la seva llibertat. Des d’una cova a Sant Segimon (El Montseny) escriu la desventura familiar i personal en un intent de preservar la veritat i lluitar per la dignitat.
Aquestes dues històries es van intercalant al llarg de tota la novel·la, i malgrat la distància temporal que separa les vides de les seves protagonistes, trobarem un element comú en ambdues: el desig de llibertat.
És una novel·la intensa i emotiva que atrapa el lector des de les primeres pàgines i que avança amb interès i fluïdesa.
3. Tertúlia del divendres 18 de gener de 2013
La tertúlia d’aquest divendres era especial perquè ens tocava tractar la novel·la de l’escriptora que aquest any ens acompanyarà en la II Trobada de Clubs de Lectura: Mercè Foradada. Per aquest motiu comptàvem també amb la presència de la itinerant Imma Martínez, coordinadora del projecte.
El primer que ens cal destacar és que la novel·la, en general, ha agradat. Hom ha considerat que ens trobem davant d’una lectura amena (malgrat haver matisat que la història esdevé una mica densa i feixuga en els seus inicis, amb la presentació de tot un seguit de personatges que no acaben de fer avançar l’acció i amb la intercalació de les dues històries que, de bon principi, costa d’interpretar). Però a més d’amena, sobretot ens ha semblat que ens trobàvem davant d’una novel·la valenta.
Aquesta densitat esmentada desapareix totalment quan la Pilar (o Marina), la protagonista, viatja a Galícia per descobrir els seus orígens. És en aquest punt quan la narració capta al màxim l’atenció del lector.
Per altra banda, he dit que l’hem catalogada de valenta, i això és així perquè l’autora, Mercè Foradada, s’enfronta sense cap reserva a un tema delicat com és el dels nens perduts del franquisme. Però no només el planteja, el mostra i en parla, sinó que com una equilibrista agosarada s’hi llença de ple, sense xarxa, i s’hi mulla, en pren partit. O millor dit: fa que la seva protagonista prengui partit.
De les dues històries que apareixen en el llibre, la major part de clubaires s’han sentit més atrets, però, per la que està ambientada en el segle XVII, la de la Segimona. D’aquesta en destaquen l’estil poètic, les bones descripcions de la natura, i la determinació i fermesa de caràcter de la protagonista.
Val a dir, a més, que el canvi de registre entre una i altra narració, el pas de l’època actual amb la Pilar-Marina a l’època de la cacera de bruixes, ens demostra el saber fer d’aquesta escriptora, l’ofici assolit i que ve recolzat pel guardó literari atorgat per aquesta novel·la.
Hi ha altres temes que han aparegut al llarg de la tertúlia, com podria ser el paper de l’església durant aquest malaurat i terrible procés contra tot un seguit de dones que no feien més que aplicar la seva saviesa per ajudar als altres, o també i ampliant el camp de visió, el paper de l’església vers les dones (o podríem dir contra les dones). Però el que s’ha considerat el tema àlgid i vital dins la lectura de Bruixes ha estat la llibertat. Tant la Segimona com la Pilar-Marina lluiten per mantenir i preservar el seu dret a decidir. La llibertat és el concepte que trobem pàgina rere pàgina.
Acabada la sessió hem valorat i decidit quin és l’aspecte de la novel·la que plantejarem a Mercè Foradada el dia de la II Trobada de Clubs de Lectura, però aquesta decisió la farem pública quan arribi el moment. Ara per ara, però, una recomanació: no deixeu de visitar el bloc “Els nostres clubs de lectura” (http://elsnostresclubs.wordpress.com/), on trobareu informacions diverses al voltant d’aquest acte previst per al mes de juny.
Sílvia Romero
(gener 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada