Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 26 d'abril...

El lector, 

de Bernhard Schlink 

1. L’autor 

Escriptor alemany nascut el 1944 a Bielefeld. Va estudiar Dret i des del 1988 fins al 2005 va ocupar el càrrec de jutge del Tribunal Constitucional al land del Rin del Nord-Westfàlia. També ha treballat com a professor de Dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main, i ha impartit filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín. 

Com a escriptor es va iniciar amb el gènere negre amb la novel·la La justícia de Selb (1987), escrita conjuntament amb Walter Popp. La història està protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb (nom que es pot traduir per “mateix”, “auto-”, “si mateix”...), i que posteriorment també va ser el personatge principal de El nus gordià (1988), amb la qual va obtenir el premi Friedrich-Glauser-Preis de literatura criminal (1989). Continuant amb aquesta saga tenim L'engany de Selb (1992) i L'assassinat de Selb (2001). 

Fora d'aquest gènere ha publicat també les novel·les El retorn (2006), El cap de setmana (2008) i les narracions Fugides d'amor (2000). 

Però la novel·la que avui tractarem al club de lectura Tardes literàries, El lector (1995), i que també podrem veure en la seva versió cinematogràfica abans de la nostra tertúlia, és l’obra amb la qual aconsegueix èxit internacional. El lector és una història d'amor atípica ambientada en el nazisme i va obtenir, entre d'altres, el premi Hans Fallada del 1998. L’any 2008 Stephen Daldry es va encarregar de dur-la a la gran pantalla. 

2. L’obra 

Ens situem el 1958 i Michael Berg, un adolescent de quinze anys, es troba malament quan torna cap a casa des de l’escola. Una dona de més de trenta anys, Hanna Schmitz, s’adona del malestar del noi i l’ajuda, tot assegurant-se que arriba sa i estalvi a la seva llar. Quan després d’uns mesos Michael ja està curat fa una breu visita a Hanna per agrair-li-ho. És en aquesta primera trobada quan, mig espiant-la, la veu nua i se sent atret per ella. Això farà que Michael torni a visitar-la i aleshores serà ella, Hanna, qui el seduirà, iniciant una relació amorosa durant la qual, a més, el noi li farà de lector. 

La novel·la està escrita en primera persona i la veu narradora és la de Michael Berg quan ja és adult. Des d’aquest posicionament ens parla, sempre en passat, i evoca aquells anys d’adolescència, una època en què va ser feliç al costat de Hanna, malgrat alguns moments de tensió, perquè se’n va enamorar perdudament. I també evoca un passat no tan llunyà: quan es van retrobar perquè ella estava immersa en un procés judicial al qual Michael va assistir com a estudiant dels últims anys de la carrera de Dret. 

Estructurada en tres parts, en la primera se’ns mostra la relació sentimental entre ambdós; en la segona part se’ns presenta un jove Michael estudiant de Dret que retroba el seu antic amor; en la tercera ja tenim el Michael adult, que ens explica la història. 

Però més enllà de la història d’amor que serveix de base i de punt de partida per a la novel·la, El lector exposa el tema de l’holocaust i la forma com caldria jutjar els culpables, tot plantejant, amb aquesta exposició temàtica, un clar dilema moral. També hi trobem el conflicte generacional, ja no per aquesta relació amorosa entre una dona i un adolescent, sinó per la relació existent entre Michael i el seu pare. I, per descomptat, un altre tema cabdal és l’analfabetisme. 

Tal com s’ha indicat, quan es va publicar El lector va tenir gran èxit de crítica i molt bona acollida per part dels lectors. I a banda dels premis obtinguts i de l’adaptació cinematogràfica ha estat traduïda a nombrosos idiomes. 

3. Tertúlia del divendres 26 d’abril de 2013 

La trobada d'avui del Club de lectura Tardes literàries ha servit per constatar que El lector, de Bernhard Schlink, és una novel·la tertuliable. En aquest cas no tant perquè quedi molt repartit el fet d'haver agradat o no (en la sessió que ens ocupa, d'entre una vintena llarga de persones tot just una s'ha pronunciat indicant que no li havia agradat), sinó per la quantitat de temes que es desprenen d'aquesta lectura i els múltiples matisos que es perfilen. 

Evidentment, i com ja ha passat en altres trobades, és impossible mostrar l'ampli ventall d'aportacions fetes pels clubaires. Amb tot, intentaré fer-ne un resum. 

Per començar, la història que se'ns narra i que serveix per plantejar totes les diverses matèries a tractar, ha estat un dels punts predominants de la conversa: la relació entre Michael i Hanna. A partir d'aquesta relació hem parlat i discutit a bastament d'ambdós personatges. Per a alguns clubaires Michael es presenta amb un caràcter egoista, covard i insegur; per a d'altres, malgrat acceptar un cert punt d'egoisme, l'expliquen en virtut d’una experiència d'inici sexual que el deixarà marcat per sempre amb un fort sentiment de culpa. Quant a Hanna s'ha remarcat el seu caràcter fred i el fet que se serveixi de Michael quan aquest és tot just un adolescent (o preadolescent), fent-lo gruar amb el que ella vol. Però també, encara referent a Hanna, s'ha fet incís en l'extrema solitud d'aquesta dona, que la duu a construir-se una cuirassa per enfrontar-se al món. Una cuirassa, per altra banda, de la qual ella mateixa se’n fa presonera. 

Fins i tot s'ha debatut vers l'enamorament de Michael: es tracta realment d’un enamorament adolescent?, és el ritual de l’erotisme el que el deixa captivat?, és només una relació sexual?, cerca en la seva amant la seguretat que sembla mancar-li? 

Així com també s’ha plantejat si Hanna decideix el seu final després de la visita d’ell, en copsar la seva reacció i distanciament, o si ja era una qüestió que tenia pensada (independentment del gust agredolç d’aquest retrobament). 

Més enllà d’aquesta relació entre Michael i Hanna, hi trobem els grans temes de la novel·la: 

-La narcosi de la qual tant se’ns parla i que es pot aplicar perfectament als esdeveniments que estem vivint avui en dia, en aquesta època de crisi davant la qual la magnitud dels fets ens obliguen a considerar normal allò que no podem pair. Una narcosi, per altra banda, que en el llibre serveix per mostrar el desconcert de la població alemanya després de la guerra i la dificultat d’assumir la veritat. 

-La llibertat de l’individu per decidir el camí a seguir, per triar el seu destí, i com aquesta elecció repercuteix en els altres. I alhora la necessitat de respectar les decisions alienes. 

-El sentiment de culpa que, en aquest cas, acompanya tothora Michael. Des de la primera separació fins a la mort d’ella, passant per totes les reflexions al llarg del judici. Un sentiment que l’anorrearà com a persona i li pesarà com una llosa. 

-L’analfabetisme com a vergonya i l’ocultació d’aquest fet dut fins a les últimes conseqüències tot emprant una escala de valors, la de Hanna, que per als clubaires ha estat difícil d’entendre. 

I així podria enumerar molts i molts temes amb tots els matisos que cadascun d’ells ha comportat i que han propiciat una trobada del Club de lectura dinàmica, intensa, farcida de reflexions i amb una conclusió clara: El lector és una novel·la altament recomanable i que demana més d’una lectura per tal d’abastar la rica complexitat de matèries que s’hi exposen. 

A més, en aquesta ocasió hem comptat també amb el passi de vídeo de l’adaptació cinematogràfica, i en general la pel·lícula The Reader ha estat considerada una bona mostra del que és la novel·la. Una producció rigorosa amb la història que s’hi explica i ajustada als continguts del llibre. 

Sílvia Romero 

www.silviaromeroolea.es.tl

(abril 2013)