No em deixis mai
Kazuo Ishiguro
Les hipoteques vencen a terminis, certs i implacables. Algunes vides també, amb venciments establerts amb precisió quirúrgica...I el bisturí cisella, i a terminis, desfà cossos i memòries per compondre'n d'altres. Talment esmentava Parmènides tot canvia per romandre perquè comptat i debatut tot és tan sols una qüestió de cossos, oi? Kazuo Ishiguro, l'autor japonès que assolí renom internacional amb la publicació de "Los restos del dia", que posteriorment seria adaptada al cinema i estrenada com a pel·lícula amb el títol de "Lo que queda del día", planteja a la novel·la "No em deixis mai" una distòpia, plausible i propera que va d'una cosa tan prosaica com els cossos, els vostres i els nostres, i els intercanvis, de parts d'aquests.
I bé, potser l'assumpte no es desenvolupa segons els paràmetres habituals en els afers relacionats amb la donació d'òrgans perquè les donacions mai són forçades, però és que en el relat d'en Ishiguro, alguns no coneixeran ni altres Déus que la biotecnologia i la voluntat aliena disposant sobre els seus cossos ni altra glòria que la d'apedaçar amb els seus òrgans els malmesos cossos dels altres...No els hi voldran mal, i el seu trànsit a la glòria serà administrat amb litúrgia i anestèsia, però la glòria es comprarà a cop de llonza, de carn...I Que quedi clar, no se'n sortiran indemnes, s'hi deixaran la pell, i alguna cosa més...Tots ells foren cridats per a la glòria, la de l'escorxador!!!
George Orwell, 1984, Bradbury ,Farenheit 451, Ishiguro, No em deixis mai, el malson del futur tot just s'enceta avui...Potser la redempció encara és possible...
Més informació:
Tràiler de la pel·lícula
