dissabte, 11 de gener de 2014

Els bibliotecaris recomanen...

Inés y la alegría
Almudena Grandes


La Inés cuina tan bé! Fa unes rosquilles increïbles que allunyen, per un moment, les penúries de la guerra, les preocupacions pel futur del país, l'angoixa per les famílies que els soldats, que ara seuen a la cuina d'una casa ocupada a la Vall d'Aran, han deixat enrere.

L'estiu del 1939, la líder dels comunistes espanyols a França, Carmen de Pedro, coneix a Jesús Monzón, un jove comunista amb aires de grandesa i ambicions de poder que anys després, el 1944, essent la seva parella sentimental, organitza un grup d'homes, disciplinats i combatents, a la Resistència contra la ocupació alemanya. El seu objectiu és establir un govern republicà a Viella, després d'haver lluitat contra els alemanys i haver fet fora els aliats de la zona. És entre aquest grup d'homes on Inés, la nostra jove protagonista, coneix a Galán, un home tan necessitat de lluitar per les llibertats del país com de tenir al costat una dona que el cuidi i que el faci sentir viu.

És en aquest context on la Inés, que cuina tan bé perquè van tancar-la en un convent de monges durant dos anys, després d'haver-ne passat dos més a la presó, haurà d'enfrontar-se no només a la guerra, sinó també a les desconfiances de l'home que estima, a les influències del caps de la revolució, a l'odi del seu germà franquista, a la complicitat amb la seva cunyada... La guerra li haurà pres una vida plàcida, però li retornarà l'emoció de viure intensament una història d'amor marcada per mil batalles, talment com la realitat d'una Espanya franquista i d'un homes que lluiten per recuperar la llibertat.

Aquesta novel·la és la primera de les set que Almudena Grandes (Madrid, 1960) té pensat d'escriure sobre la Guerra Civil espanyola. La seva carrera com a escriptora va començar lluny del món de la ficció, ja que després d'haver estudiat Geografia i Història va guanyar-se la vida escrivint textos per a diferents enciclopèdies. Que diferent de la seva primera novel·la! Va escriure-la el 1989, i va merèixer el XI Premi La Sonrisa Vertical de novel·la eròtica; era Las edades de Lulú, que un any més tard duria al cinema el director català Bigas Luna. Després d'aquesta van venir Te llamaré viernes (1991), Malena es nombre de tango (1994), Modelos de mujer (1994), Atlas de geografía humana (1998), Los aires difíciles (2002), Castillos de cartón (2004), Estaciones de paso (2005), El corazón helado (2007), Inés y la alegría (2007), El lector de Julio Verne (2012).

Actualment és col·laboradora al diari El País, on escriure columnes d'opinió de forma habitual, i és tertuliana en programes d'actualitat de la Cadena SER.

Mes informació:




Recomanat per Marta Puig - Biblioteca Santa Oliva. Olesa de Montserrat