Cinc cèntims de la tertúlia...
Brut nature, de Juan Carlos Borrego
· Tertúlia de divendres 17 d’octubre de 2014
En aquesta trobada d’avui del Club de lectura Tardes literàries, de nou gaudíem del luxe de poder comptar amb la presència de l’autor, Juan Carlos Borrego, amb qui hem intercanviat opinions i comentaris al voltant de Brut nature.
En una primera ronda en la qual les clubaires han explicat com ha estat la seva lectura de la novel·la, la valoració que se n’ha fet és plenament positiva. El llibre, en general, ha agradat, i els motius que s’han esgrimit han estat variats.
Per una banda el tractament dels personatges. Malgrat que n’hi ha molts, hom ha considerat que estan ben definits i que funcionen amb coherència, des dels que podríem considerar que són els principals fins al secundaris. En aquest sentit s’ha deixat damunt la taula una qüestió: hi ha un personatge principal? Podem considerar que el Víctor/Arnau és el protagonista? Les respostes entre les clubaires han estat diverses i Juan Carlos Borrego ha precisat que ell, quan parla d’aquest personatge, no li atorga el títol de personatge principal, sinó personatge central. Perquè d’alguna manera és ell qui engega el motor de la història que se’ns narra a Brut nature, i és al seu voltant que tenen lloc els successos, els esdeveniments que se’n deriven, però la resta de personatges amb qui s’interrelaciona també tenen protagonisme i una història per explicar.
Això ens duu a ressaltar un altre dels temes comentats a bastament al llarg de la tertúlia: l’ampli ventall de capes socials que se’ns mostra, i com aquesta àmplia gamma es converteix en un dels encerts de la novel·la. I lligat a aquest fet cal remarcar de nou les paraules de l’autor quan ens ha comentat que ell sempre, en els seus llibres, vol deixar un missatge i, sobretot, li agrada treballar-lo en base als personatges.
Les clubaires, davant d’aquesta afirmació, han conclòs que el missatge de Brut nature és una crítica al sistema que ens ha dut a la crisi, però que hi ha moltes altres temàtiques de fons: l’amistat, l’homosexualitat, la violència de gènere, la prostitució, el concepte de sort i dissort, la idea de les segones oportunitats... I tot plegat serveix, precisament, per oferir-nos aquest mostreig de la societat actual.
Però com ja sabem molt bé a Tardes literàries, un llibre té tantes lectures distintes com lectors que se submergeixen en les seves pàgines. És per això que, a pesar de la valoració general positiva i de tots els aspectes que s’han assenyalat com a peces ben construïdes dins l’estructura de la novel·la, també ha hagut algun comentari puntual al voltant de qüestions que no han acabat de fer el pes. Per exemple hi ha qui ha considerat que l’inici del llibre és una mica perdedor, ja que apareixen un seguit de personatges en una escena que no recuperarem de nou fins al final de tot, perquè la narració és un enorme flashback a partir d’aquest instant concret. També s’ha esmentat certa gratuïtat o un plantejament massa fàcil en la suplantació de personalitat que té lloc al llarg de la història. O bé s’ha incidit en el fet que les marrades descriptives que fa l’autor, ja sigui per presentar-nos nous personatges o per descriure’ns l’escenografia on tenen lloc els fets, de vegades són un xic abusives i et fan perdre el fil conductor de l’argument.
Amb tot, es tracta d’apreciacions concretes que no devaluen en res la valoració positiva inicial al voltant de Brut nature, de Juan Carlos Borrego.
· Unes paraules de l’autor de Brut nature, Juan Carlos Borrego
No em canso de dir: escoltar els parers dels lectors és imprescindible per a un autor. Sovint els escriptors pensem que els nostres textos són increïbles, les nostres històries lectures imprescindibles i els nostres personatges pur enginy. Però la realitat pot ser una altra. Els lectors, a qui va dirigida la nostra creació, esdevenen els jutges que han de confirmar les nostres cabòries o, la majoria de vegades, desmentir-les. Per tant, cal escoltar-los per poder ser un escriptor mínimament interessant. Quan vaig tenir l'oportunitat de voltar pels clubs de lectura no me la vaig deixar perdre. Aprendre és tan necessari com explicar històries, crec. I l'altre dia vaig rebre moltes lliçons de part dels lectors ribetans. Com era natural alguns van quedar fascinats amb el BRUT NATURE i d'altres ni fu ni fa. Hi havia qui s'havia llegit la meva novel·la d'una tirada, i qui no havia passat de les primeres pàgines.
De la mà de la Sílvia Romero, la rotllana anava fent la seva, tot trinxant algun personatges, tot lloant un altre, tot pensant si la novel·la és de gènere Negre o si els condicionants socials poden més que el cas que la policia ha de solucionar. Espero que la propera novel·la també pugui ser llegida per aquest club. De ben segur molts dels seus comentaris estaran presents en algunes de les accions dels personatges, o influiran en la descripció dels textos.
Mentrestant, continueu llegint. Llegir és viure altres vides, el mateix que escriure-les.
· L’autor
Neix el 1967 a Vilanova i la Geltrú, però als quatre anys la seva família es trasllada a les Roquetes del Garraf, població on resideix des d’aleshores. Com a escriptor català inicia les seves activitats el 1996 dins l’àmbit de la investigació local, tot oferint-nos diverses publicacions d’estudis al voltant de les Roquetes: La masia nova: el primer barri de les Roquetes, La pedania del 77, Les Roquetes d’en Taran... A partir de 2001 combina aquesta branca de l’escriptura amb la publicació de guies de muntanya i excursionisme, una faceta en la qual destaca com a bon especialista de la matèria.
És el 2009 quan fa la seva entrada en la literatura de ficció, tot guanyant el XXI Premi de Narrativa Breu Ciutat de Mollerussa amb la novel·la Cafè amb sal. Posteriorment, el 2013, publica la novel·la Brut nature, lectura de la nostra trobada d’octubre al club Tardes literàries.
A més del seu interès per la literatura, Juan Carlos Borrego també s’ha sentit atret pel periodisme, i des de ja fa uns anys col·labora amb revistes de muntanya com Vèrtex, Collado Sur, Natura i Aventura, Oxígeno, i Descobrir Catalunya, alhora que manté viva la seva faceta més productiva, la de l’escriptura de guies de muntanya i excursionisme, i en aquest sentit cal assenyalar que coordina el treball de camp per a mapes excursionistes de zones com la Serra de l’Ordal, el Parc de Foix i Olèrdola, el Montmell, Sierra Nevada, el Montsià, el Garraf, el Baix Gaià, i altres.
· L’obra
Tot fent honor al seu títol, bona part de la novel·la transcorre al Penedès i en una època que el lector farà seva de seguida: l’actual crisi econòmica. Aquesta situació es convertirà en el teló de fons i el cava ocuparà el seu lloc, a poc a poc, com a protagonista, ja que a mesura que passem les pàgines podrem comprovar com és just aquest element el que vincula i relaciona els diversos personatges que apareixen.
La història comença en un moment en què Letícia, un dels personatges que trobarem al llarg de la narració, contempla una escena que li serveix, a l’autor, Juan Carlos Borrego, per fer un enorme flash back i situar-nos a l’inici dels fets. És així com coneixerem el Víctor, a qui podríem considerar el protagonista de Brut nature, i comprovarem com l’ha arribat a afectar, també a ell, la crisi econòmica. Separat i amb dues filles, una d’elles força problemàtica per les situacions conflictives a què es llença, el Víctor malviu com pot i sobreviu en una societat on el gran valor és el diner. Només fent tripijocs diversos, embolics que en alguna ocasió freguen els límits de la moral, se’n surt. Però en una d’aquestes embrolles descobreix un cadàver i, sense pensar-s’ho gaire, li roba la cartera que encara duu i es desfà del cos. El Víctor, el nostre protagonista, no sap que aquest serà l’inici de tot un seguit de situacions cada vegada més enredades, i més tenint en compte la facilitat que té ell mateix per complicar-se la vida.
En base a aquest punt de partida coneixerem un constructor mafiós que prova de sortir-se del xantatge d’un professor aprofitat; un magrebí que és l’exemple més emblemàtic de l’amistat; una prostituta enamorada que diferencia clarament les seves relacions personals amb les de la feina; una professora que manté una relació peculiar amb una alumna...
Però per damunt de tot plegat hi ha el misteri que el Víctor ha de desvetllar per sortir il·lès de tots els embolics a què s’aboca. I aquest aspecte és el que ens aproparà al món del cava.
Sílvia Romero
(octubre 2014)
