Us vull recomanar la lectura d'aquest llibre perquè és una bonica reflexió sobre la infantesa que segur que tenim oblidada en un calaix. Tots hem estat protagonistes d'una manera o altra de les històries i relats que hem llegit o escoltat quan érem petits. I els gegants, el que som ara, podien ser millors o pitjors segons el paper que els tocava interpretar. Però el que veritablement impacta en la lectura és com l'autora a través del personatge de l'Adriana ens il·lustra del que hi ha en el cor d'un infant, del que sent, del que veu, com ho veu, del que busca, com ho troba o no, del que s'imagina, com s'ho imagina, de tot el que viu i com ho viu traspassant de la realitat a la ficció amb màgia a les paraules. Però el pas del temps no perdona i en el camí cap a l'adolescència sempre hi ha un moment en què tot canvia... ho recordeu?
Ella, Ana Maria Matute, que ens ha deixat fa poc, ens ho fa recordar .
Gràcies pel teu llegat de paraules, tendre, encisador i enriquidor.
Més informació:
Recomanat per Olga Casanova. Bib. Casa de Cultura Joan Ruiz i Calonja. Santa Eulàlia de Ronçana
