Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres... 

La llibreria ambulant, de Christopher Morley

· Tertúlia del 19 de desembre de 2014

Ben poques vegades es produeix unanimitat a l’hora de fer una primera ronda de valoracions i que aquestes siguin plenament positives. El més habitual és que faci el resum de la trobada i em refereixi a aquesta primera ronda tot emprant la locució adverbial “en general”. Però la lectura de la novel·la curta “La llibreria ambulant” s’ha convertit en una excepció: ha agradat a tothom.

Feta aquesta premissa, ara sí, ara toca mostrar què s’ha comentat d’aquesta lectura... en general.

Hom ha dit que és un bon llibre perquè, entre altres aspectes, incita a la lectura. Per l’estil de narració, aquesta primera persona falsejada a priori per una carta a la qual em referiré de nou més endavant, la història s’amara dels elements més habituals del conte, amb les seves dosis de comicitat, amb l’amenitat d’allò que se’ns explica i amb l’agilitat amb què ho fa, sempre avançant al ritme del carro que és, en definitiva, aquesta llibreria ambulant: el Parnàs.

S’ha remarcat la caracterització psicològica dels tres personatges principals, i quant a les seves característiques físiques s’ha volgut fer palès que disten molt de ser l’arquetip de l’heroi.

Per començar, tot el que sabem d’Andrew McGill ens ve explicat per la seva germana Helen, però també tenim les opinions més objectives de Roger Mifflin, que es refereix a ell en base a la lectura que ha fet dels seus llibres. I malgrat aquesta relativa migradesa de dades, el lector es crea una imatge força completa d’Andrew McGill, un personatge que, per altra banda, a pesar de la seva presència latent al llarg de tota la novel·la perquè contínuament parlen d’ell, gairebé no apareix inserint-se en el desenvolupament de la història.

Els altres dos personatges, potser els veritables protagonistes de “La llibreria ambulant”, són Helen McGill i Roger Mifflin. Com que la novel·la està narrada, com he indicat a l’inici, en primera persona, essent la veu narradora la de la Helen McGill, és evident que les dades que ens arriben d’ells poden ser titllades de subjectives. Però no podem obviar un detall importantíssim: a mesura que avança la història també anem coneixent aquests dos personatges per les seves converses (mirall d’allò que pensen) i sobretot per com són acollits i tractats per les diverses persones amb qui es creuen. Aquest darrer aspecte tindrà un valor especial en el cas de Roger Mifflin. I són principalment aquests dos personatges els qui emmarquen de forma més clara la figura de l’antiheroi... i els que acaben triomfant.

També hem discutit a bastament la conducta de la narradora, Helen McGill. En les primeres pàgines ens apareix com una dona previsible i prudent, però tot d’una pren una decisió amb la qual abandona aquesta cautela. A les clubaires, tot tenint en compte l’època en què va ser escrita la novel·la i, evidentment, l’època a què fa referència la història que s’hi narra, els ha semblat que Helen es mostra com una dona moderna, independent, i fins i tot avançada al seu temps. I han conclòs que potser per això (i ara torno al principi, quan esmentava la carta que apareix a l’inici de l’edició de la novel·la) existeix aquesta carta signada per Christopher Morley, en la qual explica que a pesar de constar ell com a autor de “La llibreria ambulant”, l’autora és Helen McGill: Christopher Morley es va cobrir les espatlles de cara als seus coetanis per si aquesta imatge de dona alliberada no era ben rebuda. Aquesta és la nostra teoria, que pot ser encertada o no, però que podria ser ben vàlida.

I malgrat que hem tocat molts altres temes, ho deixaré aquí. Però voldria reiterar que un dels aspectes que més han satisfet d’aquesta lectura ha estat el ritme de la narració, perfectament sincronitzat amb el ritme del Parnàs, la llibreria ambulant. I també el fet que Roger Mifflin, anomenat per Helen “el professor”, se’ns perfili com un excel·lent predicador de la cultura.

· L’autor

Escriptor estatunidenc (1890-1957), va iniciar els seus estudis al Haverford College, on el seu pare, d’origen britànic, treballava de professor de matemàtiques. Per altra banda la seva mare era violinista i va ser la responsable de l’interès de Christopher Morley per la literatura i la poesia. Va cursar els estudis superiors a la universitat d’Oxford (Anglaterra), gràcies a una beca que li fou concedida durant tres anys. Va estudiar Història moderna i l’any 1913, a l’edat de vint-i-tres anys i quan ja havia tornat als Estats Units, es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos del seu temps, una feina que li va donar l’oportunitat de recórrer tot el país. Aquests viatges pels diversos estats els feia sempre acompanyat de la dona i els fills, traslladant-se i instal·lant-se en cada nou indret fins el seu assentament definitiu el 1920.

La llibreria ambulant, l’obra que comentarem en el nostre Club de lectura, és la seva primera novel·la. Es va publicar el 1917 i ja des del moment de la seva aparició al mercat editorial va ser tot un èxit de vendes. A aquesta obra la va seguir, un parell d’anys més tard, La llibreria encantada. Però va ser el 1939 quan va aparèixer la que acabaria convertint-se en la seva novel·la més coneguda, Kitty Foyle, de la qual l’any següent es realitzaria la versió cinematogràfica (traduïda a casa nostra sota el títol de Miratge d’amor i protagonitzada per Ginger Rogers).

Com hem dit abans, des de 1920 es va assentar tot aturant els constants viatges. En aquesta última casa, situada a Roslyn Heights (Long Island), Christopher Morley va fer construir una cabana al darrere de la propietat i aquesta es va convertir en el seu estudi, on es retirava per treballar. En l’actualitat aquesta cabana de fusta, on va escriure moltes de les seves obres, es conserva intacta, tal com era quan ell hi vivia, per tal que pugui ser visitada pels seus lectors i seguidors.

· L’obra

Andrew i Helen McGill són dos germans que viuen junts i plàcidament en una casa al camp. Tots dos han abandonat les seves respectives feines (ell els negocis i ella l’ensenyament com a institutriu) i s’han convertit en pagesos. I, com ens explica la mateixa Helen: “...érem d’allò més feliços fins que l’Andrew va tenir la fatal idea d’explicar al món que érem tan feliços”. Perquè el germà comença a escriure un relat i no només hi ha una editorial interessada a publicar aquestes pàgines, sinó que el llibre té un èxit rotund. A partir d’aquí l’ordre i la rutina que s’havia instal·lat a les seves vides canvia de forma radical, amb el conseqüent desesper de Helen.

És en aquest moment quan fa la seva entrada en escena Roger Mifflin, un llibreter ambulant que vol retirar-se i instal·lar-se a la seva ciutat natal per escriure les memòries. Però per fer-ho, primer ha de vendre el negoci: carreta farcida de llibres, cavall i gos. Helen McGill, una dona responsable, rigorosa i previsible, aquell dia pren la decisió que mai no s’hauria atrevit ni tan sols a imaginar: li compra la llibreria ambulant. I aquesta acció és la que desencadenarà tot un seguit de peripècies durant encara no una setmana i que l’autor, Christopher Morley, en una clara demostració d’amor per la literatura i els llibres, ens narra amb una magistral barreja d’ironia i humor.

La novel·la breu La llibreria ambulant, de Christopher Morley, ens presenta una història exquisida on, a més d’aquesta lloança a la cultura en general, també hi trobem la defensa d’una naturalesa generosa i acollidora, malgrat que en ocasions dura, en oposició a la vida que marca el dia a dia a les ciutats. Al llarg d’aquestes pàgines viurem escenes emotives i entranyables, amb el punt d’humor remarcat més amunt, i sempre amb un missatge moral i filosòfic. 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl

(desembre 2014)