Tertúlia de divendres 20 de març de 2015
Ens tocava comentar, en aquesta sessió, la novel·la
de l’autora convidada a la IV Trobada de Clubs de lectura: Monika Zgustova. I
per tant comptàvem amb la presència de l’Imma Martínez, bibliotecària itinerant
encarregada d’aquest projecte amb qui, en acabar la tertúlia, hem preparat la
pregunta que traslladarem a l’autora.
Per començar i des d’un plantejament general de
lectura val a dir que, si féssim una estadística de valoracions positives i
negatives, aquesta estaria clarament dividida entre ambdues opcions. Perquè en
fer una primera ronda d’opinions sobre la novel·la ens hem trobat gairebé amb
un mateix nombre de clubaires que la defensaven fermament o bé que no les havia
atrapat gens.
Hem intentat trobar el motiu d’aquesta divergència
tan clara i hem remarcat alguns aspectes de Jardí
d’hivern rebuts de forma ben diferent segons sigui la persona que llegeix.
Així, la manca d’un teixit clar i ben puntejat del fil argumental en alguns
casos ha incomodat la lectura, i en d’altres ha passat desapercebut perquè no
cercaven tant la narració d’una història, sinó d’uns fets, per la qual cosa
aquest estil narratiu un tant trencat ja era força vàlid. També en aquest
sentit s’han mostrat de forma clara dues opinions al voltant de la càrrega
informativa o documental dels esdeveniments polítics i la dissidència soviètica:
els qui s’hi han interessat i els ha complagut com s’inseria dins la ficció de
la novel·la aquesta informació o bé, pel contrari, els qui malgrat els hagi
interessat consideren que hi ha cert excés documental que enterboleix la
narració.
Molts han estat els aspectes que s’han tractat i
que, contínuament, presentaven una oposició molt igualada, cosa que ha enriquit
la tertúlia perquè ha donat lloc a múltiples comentaris ben interessants i
engrescadors.
Ens hem entretingut una bona estona intentant copsar
el caràcter dels tres personatges protagonistes: Eva, Karel i Milan. I també en
aquest aspecte, malgrat algunes detalls de convergència, la consideració de les
clubaires s’ha mantingut en certa dualitat. Amb tot i de forma general, el tret
on sí s’ha donat unanimitat d’opinions ha estat en l’actitud sempre lluitadora
d’Eva, un personatge solitari: maltractada i menyspreada per Milan i evitada o
defugida per Karel a causa dels seus problemes per establir relacions sòlides.
En un terreny més formal s’ha destacat l’encert de
les cartes de Karel a Eva; les interessants i brillants metàfores que empra
Monika Zgustova per mostrar una realitat més àmplia que no pas la que està
narrant (seria el cas de la llibreria); la precisió de les falques amb què
construeix la història (per exemple les dues postals idèntiques que enviarà
Eva); la riquesa del lèxic utilitzat al llarg de tota la novel·la; i per citar
un exemple més de lloança vers Jardí
d’hivern, l’ampli ventall de referències literàries i musicals que ens
regala l’autora (un tret, per altra banda, ben característic de tota la seva
obra).
Potser, i ja per anar tancant, caldria també
assenyalar que el final de la novel·la ha resultat impactant. Fins i tot, per a
algunes clubaires, cruel. Com si l’autora pretengués indicar-nos que la
consecució de la felicitat és una fal·làcia i que la vida, malauradament, no
perdona.
· L’autora
Nascuda a Praga, des
dels anys vuitanta instal·la la seva residència a Sitges. Col·labora de forma
habitual en diaris com El País, La Vanguardia i Avui, i també en diferents
revistes culturals, tant espanyoles com estrangeres. Ha traduït una quarantena
de llibres del txec al rus (autors com Hrabal, Hasek, Havel, Kundera,
Dostoievski, Babel, Ajmátova i Tsvetáieva), traduccions per les quals se li han
concedit nombrosos guardons. Entre ells el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi
de les Lletres Catalanes. També és coautora del diccionari rus-català, i ha
escrit una biografia novel·lada de Bohumil Hrabal: Els fruits amar gs del Jardí de les delícies.
Ha estrenat i publicat
una obra de teatre, és autora del recull de contes Contes de la lluna absent
(2010) i de diverses novel·les. Entre elles La dona dels cent somriures
(2001), on a partir de la història de tres dones extraordinàries que van viure
durant els tres darrers segles, elabora un tríptic novel·lístic que parla de la
grandesa de l'amor i la passió, de la bellesa i la tragèdia de la vida i de
l'evolució de la dona; Menta fresca amb llimona (2002), una novel·la
d'amors, d'erotisme i de passió que fascina per l'atmosfera sensual; La dona
silenciosa (2005), on Sylva, una dona enigmàtica i reservada d'origen
aristocràtic, comprova en la seva vellesa que poques coses en la vida depenen dels nostres desigs; Jardí
d’hivern (2009), on a la protagonista, que ha viscut des de ben jove una
atmosfera culta i exquisida en la seva Praga natal, li toca viure el futur
migpartida per l’amor de dos homes antagònics: un artista d’una esmolada
sensibilitat i un rude militant del Partit Comunista; i La nit de Vàlia (2013), novel·la amb què va guanyar el 14è Premi
Amat-Piniella.
La seva obra s’ha
traduït a nou idiomes.
· L’obra
“L’Eva ha viscut, des
de ben jove, una atmosfera culta i exquisida en la seva Praga natal. Viu
migpartida per l’amor de dos homes antagònics: un artista d’esmolada
sensibilitat i un rude militant del Partit Comunista.” Amb aquestes paraules
s’inicia la ressenya de contraportada d’una de les edicions de la present
novel·la, Jardí d’hivern. Però aquestes contradiccions que contínuament
podrem observar al llarg de la lectura i que es donen entre els dos personatges
masculins, Karel i Milan, van més enllà d’un antagonisme aparent i, a més, no
es queden tot just en una qüestió emocional, en un tema d’amor o desamor.
Rere les relacions
peculiars que conformen aquest interessant trio (Eva - Karel - Milan) s’hi pot
apreciar, com a teló de fons, la veritable protagonista de la novel·la: Praga.
La ciutat de Praga, sí, perquè l’autora ha prestat especial interès a descriure
amb detall uns ambients angoixants, a mostrar-nos la situació en què es movien
els dissidents txecs durant els anys vuitanta. Un col·lectiu, aquest, que per
altra banda ella va conèixer de primera mà.
Sense anar més lluny,
la mateixa Monika Zgustova ha indicat que diverses persones del seu país s’han
reconegut dins la novel·la, amagades rere un nom de personatge fictici.
I és que Eva, per
citar un exemple i manllevant unes paraules de la mateixa autora, és un
personatge “víctima de tot, tant de la política de l’època com dels temps
foscos del sistema social, i de dos homes.”
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
