Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Ànima mesquina, de Sílvia Romero

·   Tertúlia de divendres 29 de maig de 2015 (per la clubaire Sunsi Colls)

En aquesta trobada del mes de maig de 2015 del Club de lectura Tardes literàries hem tingut el goig que el llibre llegit sigui obra de la nostra coordinadora, l’escriptora Sílvia Romero, cosa que per a totes nosaltres és una gran satisfacció. La valoració del llibre ha estat positiva: una lectura molt amena que enganxa el lector des del principi.

Referent a la Mercè, la protagonista, tothom coincideix que és com el títol del llibre indica: una ànima mesquina que creix amb les fantasies que li explica el seu pare d'un món irreal. S'ha comentat que totes les persones que passen per la seva vida, que l'ajuden, que l'estimen, sofreixen les conseqüències. Per exemple la Pauleta, veïna i amiga de joventut. Un altre exemple seria la Sofia, la prostituta que l'acull quan arriba a Las Palmas de Gran Canaria estant ella embarassada, i que l’ajuda a criar el seu fill, en Josep, mentre que la Mercè li ho paga marxant i posant el nen en un convent de monges (la història de la Sofia ens ha sabut a poc, ens hauria agradat conèixer què més li passa, com continua la seva història). També podríem citar el Joan, el seu gran amor, que li recorda el pare. O també els oncles, el Joaquim i la Dolors, que l'estimen tant com la filla desitjada. O, per acabar aquesta llista d’exemples, la Montserrat, la filla bondadosa que té cura d’ella.

Cal ressaltar que la Mercè manipula les dones, però no s’enfronta als homes. Aquest seria el cas, sobretot, del seu marit: en Serafí, un home arquetip de l’època.

L’ambientació d’aquesta època, precisament, està molt ben recreada (la merceria dels oncles, per exemple, el lector la veu clarament: és un retrat d’aquestes botigues en aquells anys); els personatges omplen, són coherents i tots els seus problemes estan ben explicats, ens arriben.

Quant al sexe que apareix al llibre, un tema que hem comentat força, creiem que està en la seva justa mida. I coincidim que la mort de la Mercè és massa dolça per al mal que fa durant la seva vida. Mereixia que patís més.

·   Unes paraules de l’autora d’Ànima mesquina, Sílvia Romero

Assistir a una trobada de club de lectura on han llegit una obra meva i es disposen a comentar-la, sempre és una experiència gratificant i enriquidora. Els i les clubaires formen un col·lectiu lector que gaudeix aprofundint en les temàtiques, en els personatges, en les recreacions ambientals, en l’estructura de l’obra... i crec que mai no he marxat d’una d’aquestes tertúlies sense endur-me alguna dada nova al voltant de les sensacions que els pots causar la meva novel·la.

Però assistir a una trobada de club de lectura, en qualitat d’autora convidada, i que el grup sigui el que de forma habitual condueixo en qualitat de coordinadora del club... per a mi té un plus afegit d’interès perquè la complicitat literària (i personal) teixida al llarg de sessions i sessions de comentar moltes i diverses obres, arriba aquí a la seva plenitud i el feedback comunicatiu es manifesta de forma opima.

Gràcies per voler llegir la meva novel·la i pel regal d’aquesta tertúlia.

·   L’autora 

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en Filologia Catalana. Inicia les seves activitats en el món de la literatura amb l’escriptura de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents. Posteriorment fa algunes incursions en la narrativa breu per a adults, tot obtenint diversos guardons literaris i veient editada la seva obra en revistes o llibres de diversos autors. Però la consolidació en aquest gènere arriba amb el recull de relats Verbes (III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu 2006). En poesia col·labora en l’elaboració del llibre solidari Jocs de guerra. Cosa d’infants, creat amb coautoria amb Alícia Gili. I en teatre veu publicada, el 2012, la seva obra Verí, finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia.

Però els seus interessos literaris s’encaminen cap a la novel·lística: Amor a sang freda (finalista del II Premi Sèrie Negra de Novel·la 2002); Ànima mesquina (XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2004); Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres (Premi Lleida per a Projecte de Novel·la 2006 -amb coautoria amb Alícia Gili); Júlia M. (IV Premi Ramon Roca Boncompte 2008); El camí del Bandama Vermell (Premi Columna Jove 2009 -amb coautoria amb Alícia Gili); Foc grec (Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu 2013); El plagi (Premi El Lector de l’Odissea 2013); i Parèntesi (accèssit del II Premi La Verònica Cartonera de Novel·la Curta).

És sòcia de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana); ha ocupat el càrrec de Presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català) durant gairebé tres anys; col·labora en la revista Lo Càntich (de la qual ha sigut Directora durant un parell d’anys), amb tres seccions pròpies: “Xarxa literària: blogs”, “La veu del traductor”, i “Caducitat immediata”; col·labora setmanalment en el programa cultural Tirant de llibres i mensualment en el programa infantil Contes per somiar, ambdós de Ràdio 7 Sant Celoni; i és membre fundador i integrant de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits.

·   L’obra 

Pocs dies abans del cop d’estat del general Franco, la Mercè, una noia de dinou anys, arriba sola i prenyada a Las Palmas de Gran Canaria. Allà s’espavilarà per aconseguir un sostre sota el qual aixoplugar-se i poder tenir la criatura. I a partir d’aquest moment l’autora ens aproparà a la protagonista, des dels seus inicis en un barri obrer de Barcelona, on trobem una nena consentida i amb un amor infinit pel pare, fins al seu retorn a la ciutat natal, convertida ja en una dona de bellesa extraordinària i amb una personalitat malaltissa. Una dona avesada a aconseguir tot el que vol, sense cap escrúpol pels mitjans utilitzats. I amb aquest retorn a Barcelona també recuperarà en Joan, l’amor de joventut, a qui manipularà a la seva conveniència fins que la sort se li giri d’esquena.

Ànima mesquina és una novel·la farcida de petites històries: les de totes aquelles persones que envolten la protagonista. Són personatges vius que es fonen entre la mentida i la solidaritat, el dolor i l’esperança. Però en definitiva, el que roman al llarg de la lectura és una pregunta concreta que es manté sempre oberta: ¿què mou la Mercè a actuar com ho fa?

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl

(maig 2015)