Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
Ànima mesquina, de
Sílvia Romero
· Tertúlia de
divendres 29 de maig de 2015 (per la clubaire Sunsi Colls)
En aquesta trobada del mes de maig de 2015 del Club
de lectura Tardes literàries hem tingut el goig que el llibre llegit sigui obra
de la nostra coordinadora, l’escriptora Sílvia Romero, cosa que per a totes
nosaltres és una gran satisfacció. La valoració del llibre ha estat positiva:
una lectura molt amena que enganxa el lector des del principi.
Referent a la Mercè, la protagonista, tothom
coincideix que és com el títol del llibre indica: una ànima mesquina que creix
amb les fantasies que li explica el seu pare d'un món irreal. S'ha comentat que
totes les persones que passen per la seva vida, que l'ajuden, que l'estimen,
sofreixen les conseqüències. Per exemple la Pauleta, veïna i amiga de joventut.
Un altre exemple seria la Sofia, la prostituta que l'acull quan arriba a Las
Palmas de Gran Canaria estant ella embarassada, i que l’ajuda a criar el seu
fill, en Josep, mentre que la Mercè li ho paga marxant i posant el nen en un
convent de monges (la història de la Sofia ens ha sabut a poc, ens hauria
agradat conèixer què més li passa, com continua la seva història). També
podríem citar el Joan, el seu gran amor, que li recorda el pare. O també els
oncles, el Joaquim i la Dolors, que l'estimen tant com la filla desitjada. O,
per acabar aquesta llista d’exemples, la Montserrat, la filla bondadosa que té
cura d’ella.
Cal ressaltar que la Mercè manipula les dones, però
no s’enfronta als homes. Aquest seria el cas, sobretot, del seu marit: en
Serafí, un home arquetip de l’època.
L’ambientació d’aquesta època, precisament, està
molt ben recreada (la merceria dels oncles, per exemple, el lector la veu
clarament: és un retrat d’aquestes botigues en aquells anys); els personatges
omplen, són coherents i tots els seus problemes estan ben explicats, ens
arriben.
Quant al sexe que apareix al llibre, un tema que hem
comentat força, creiem que està en la seva justa mida. I coincidim que la mort
de la Mercè és massa dolça per al mal que fa durant la seva vida. Mereixia que
patís més.
· Unes paraules de
l’autora d’Ànima mesquina, Sílvia
Romero
Assistir a una trobada de club de lectura on han
llegit una obra meva i es disposen a comentar-la, sempre és una experiència
gratificant i enriquidora. Els i les clubaires formen un col·lectiu lector que
gaudeix aprofundint en les temàtiques, en els personatges, en les recreacions
ambientals, en l’estructura de l’obra... i crec que mai no he marxat d’una
d’aquestes tertúlies sense endur-me alguna dada nova al voltant de les
sensacions que els pots causar la meva novel·la.
Però assistir a una trobada de club de lectura, en
qualitat d’autora convidada, i que el grup sigui el que de forma habitual condueixo
en qualitat de coordinadora del club... per a mi té un plus afegit d’interès
perquè la complicitat literària (i personal) teixida al llarg de sessions i
sessions de comentar moltes i diverses obres, arriba aquí a la seva plenitud i
el feedback comunicatiu es manifesta de forma opima.
Gràcies per voler llegir la meva novel·la i pel
regal d’aquesta tertúlia.
· L’autora
Sílvia Romero i Olea
(Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada
en Filologia Catalana. Inicia les seves activitats en el món de la literatura
amb l’escriptura de contes infantils, alguns d’ells publicats a la revista Tretzevents. Posteriorment fa algunes
incursions en la narrativa breu per a adults, tot obtenint diversos guardons
literaris i veient editada la seva obra en revistes o llibres de diversos
autors. Però la consolidació en aquest gènere arriba amb el recull de relats Verbes (III Premi Ramon Planes de
Narrativa Breu 2006). En poesia col·labora en l’elaboració del llibre solidari Jocs de guerra. Cosa d’infants, creat
amb coautoria amb Alícia Gili. I en teatre veu publicada, el 2012, la seva obra
Verí, finalista del 8è Concurs
Literari Vila de Gràcia.
Però els seus
interessos literaris s’encaminen cap a la novel·lística: Amor a sang freda (finalista del II Premi Sèrie Negra de Novel·la
2002); Ànima mesquina (XVII Premi de
Narrativa Sebastià Juan Arbó 2004); Iskander.
Un viatge a la màgia dels llibres (Premi Lleida per a Projecte de Novel·la
2006 -amb coautoria amb Alícia Gili); Júlia
M. (IV Premi Ramon Roca Boncompte 2008); El camí del Bandama Vermell (Premi Columna Jove 2009 -amb coautoria
amb Alícia Gili); Foc grec (Premi de
Narrativa Ciutat de Manlleu 2013); El
plagi (Premi El Lector de l’Odissea 2013); i Parèntesi (accèssit del II Premi La Verònica Cartonera de Novel·la
Curta).
És sòcia de l’AELC
(Associació d’Escriptors en Llengua Catalana); ha ocupat el càrrec de
Presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català) durant gairebé tres
anys; col·labora en la revista Lo Càntich
(de la qual ha sigut Directora durant un parell d’anys), amb tres seccions
pròpies: “Xarxa literària: blogs”, “La veu del traductor”, i “Caducitat
immediata”; col·labora setmanalment en el programa cultural Tirant de llibres i mensualment en el
programa infantil Contes per somiar,
ambdós de Ràdio 7 Sant Celoni; i és membre fundador i integrant de l’Equip
editor de la Revista de creació literària Inèdits.
· L’obra
Pocs dies abans del
cop d’estat del general Franco, la Mercè, una noia de dinou anys, arriba sola i
prenyada a Las Palmas de Gran Canaria. Allà s’espavilarà per aconseguir un
sostre sota el qual aixoplugar-se i poder tenir la criatura. I a partir
d’aquest moment l’autora ens aproparà a la protagonista, des dels seus inicis
en un barri obrer de Barcelona, on trobem una nena consentida i amb un amor
infinit pel pare, fins al seu retorn a la ciutat natal, convertida ja en una
dona de bellesa extraordinària i amb una personalitat malaltissa. Una dona
avesada a aconseguir tot el que vol, sense cap escrúpol pels mitjans utilitzats.
I amb aquest retorn a Barcelona també recuperarà en Joan, l’amor de joventut, a
qui manipularà a la seva conveniència fins que la sort se li giri d’esquena.
Ànima mesquina és una novel·la farcida de petites històries: les
de totes aquelles persones que envolten la protagonista. Són personatges vius
que es fonen entre la mentida i la solidaritat, el dolor i l’esperança. Però en
definitiva, el que roman al llarg de la lectura és una pregunta concreta que es
manté sempre oberta: ¿què mou la Mercè a actuar com ho fa?
Sílvia Romero
(maig 2015)
