En una tierra milenaria, d’Amitav Ghosh
• Tertúlia de divendres 25 de setembre de 2015
Ha acabat l’estiu i nosaltres hem inaugurat el curs del Club de lectura Tardes literàries amb un llibre peculiar. I empro aquest adjectiu perquè realment aquesta ha estat la percepció de les clubaires després de la seva lectura.
Per una banda cal remarcar que, en més d’un cas, endinsar-se en aquesta novel·la ha arribat a convertir-se en una tasca que tan aviat interessava com provocava refús (dues emocions que s’anaven alternant en la mateixa persona, no pas que es donessin en tertulians diferents). Hem intentat valorar aquesta circumstància i hem arribat a la conclusió que la narració pot ser interessant, però no atraient.
Intentaré explicar-ho.
A les clubaires els han interessat els diversos detalls que apareixien, dosificats al llarg dels capítols, sobre altres cultures, èpoques, costums, rituals... La sensació és la d’entrar en un món diferent, tranquil, de ritme pausat. Però alhora l’estil d’escriptura no les ha subjugat, no s’han vist satisfetes per una pulsió narrativa ni per l’argument. I en aquest sentit cal dir que també s’ha trobat a faltar un clímax des d’on poder contemplar la motivació de l’escriptor vers la descripció d’aquesta història.
Val a dir que, de les dues línies narratives que podem copsar a En una tierra milenaria, la que avança escrita en primera persona i en època contemporània té més força que no pas l’altra (en opinió de les assistents a la sessió d’aquest mes de setembre). I per contra, la història que fa referència a l’esclau Bomma i al seu amo Abraham ben Yiju, ens aboca tal quantitat de dades i documentació que es converteix més en un assaig o estudi que no pas en una obra de ficció.
També s’ha constatat que, tant en una línia narrativa com en l’altra, el paper de la dona com a personatge i com a eix vertebrador de la història és nul. De fet, el que cal destacar és, precisament, la invisibilitat de la dona.
La novel·la, doncs, no ha atrapat, i la seva lectura ha resultat densa. Amb tot, s’ha valorat el missatge que destil·la en les seves pàgines, considerant que l’autor juga a relativitzar el sentit de la vida. Dit d’una altra manera: la conclusió que en podem extreure és que “no som res”. I una forma de refermar aquest posicionament és el gir mitjançant el qual, dins la història narrada en època contemporània, ens trobem davant la desaparició d’un dels personatges, Nabeel, dins la gran Història. Potser l’autor ens planteja un curiós anacronisme: som capaços de seguir, en base a la documentació, la vida d’un esclau del segle XII, però també som capaços de perdre, en base a absurds conflictes bèl·lics, el fil que ens lliga a una persona dels nostres dies, fosa dins l’anonimat de la Història.
• L’autor
Amitav Ghosh va néixer a Calcuta el 1956 i va passar la seva infantesa entre Bangladesh (llavors Pakistan Oriental), Sri Lanka, Iran i Índia. Es va graduar a la Universitat de Delhi i després va marxar a Oxford per estudiar Antropologia Social. Ha viscut i treballat a Egipte, Cambodja i Índia, i l’experiència assolida al llarg d’aquestes estades en diferents països queda a bastament reflectida en les seves obres, tant de ficció com d’assaig o articles periodístics, gènere en el qual també destaca.
En el camp de la ficció Amitav Ghosh és l'autor, entre d’altres, de les novel·les El círculo de la razón, Líneas de sombra, En una tierra milenaria, El cromosoma Calcuta, El Palacio de cristal, La marea hambrienta, i els dos primers volums de la trilogia Ibis: Mar de Roselles, i Ríos de humo, per citar uns quants títols. Per altra banda novel3les, totes elles, que han estat traduïdes a més de vint idiomes (tot i que en català, ara per ara, encara es troben pocs títols d’aquest autor).
També moltes de les seves obres han estat mereixedores de reconeixements i guardons literaris. Per citar alguns exemples tenim El círculo de la razón (Premi Médicis de França, 1990), Líneas de sombra (dos prestigiosos guardons indis: el Premi Acadèmia Sahitya i el Premi Ananda Puraskar, ambdós el 1990), El cromosoma Calcuta (Premi Arthur C. Clarke, 1997), La marea hambrienta (de nou, un important guardó indi: Premi Hutch Crossword Book, 2005), i Mar de roselles (Premi Man Booker, 2008).
En l’actualitat viu a Nova York i fa classes a la Universitat de Columbia.
• L’obra
En el “Pròleg” de la novel3la el mateix autor, Amitav Ghosh, ja ens fa un símil de ressenya del que trobarem en llegir el llibre, perquè ens comenta l’existència del manuscrit anomenat “H.6”, que el 1942 va treure el cap per primera vegada a l’escenari de la història moderna. Un manuscrit que és l’original d’una carta comercial escrita a mitjans del segle XII i en la qual, a més de tractar qüestions purament mercantils, s’incloïen algunes dades de caràcter personal. I entre aquestes, la que li va cridar l’atenció a ell i que es va convertir en el centre de les investigacions que ens detalla a l’obra En una tierra milenaria: la vida de l’esclau Bomma.
A partir d’aquesta premissa i per tal d’esbrinar més coses al voltant del personatge, Amitav ens narra en primera persona el seu primer viatge a Egipte, establint-se bàsicament a la petita localitat de Lataifa; el seu retorn al cap de vuit anys tot instal·lant-se, en aquesta ocasió, a Nashawy; i totes les seves diverses estades en una o altra població per tal d’elaborar la seva tesi universitària. I al costat del seu dia a dia en època actual ens presenta també la vida de l’esclau Bomma en ple segle XII, ja que ens fa partícips de tot el que va descobrint.
Però present i passat no són tan distants com podria semblar-ho a causa del llarg temps transcorregut ja que, amb les peces del trencaclosques que ens ofereix, el lector pot construir, tal com s’indica a la contracoberta del llibre, “un retrat singular del microcosmos que ambdós han habitat.”
En una tierra milenaria podria catalogar-se com un llibre de viatges, però també una novel·la històrica, o potser fins i tot una narració biogràfica... perquè en definitiva la composició final a la qual arriba l’autor és la d’una obra opima, farcida d’anècdotes que de vegades emocionen i en altres ocasions provoquen el somriure. Una obra construïda en base a diverses capes, totes interessants i suggestives.
Sílvia Romero
(setembre 2015)
