Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
El petit lladre d’ombres, de Marc Levy
Tertúlia de divendres 18 de març de 2016
Tendre. Aquest potser ha estat l’adjectiu més recurrent al llarg de la tertúlia sobre El petit lladre d’ombres. Les clubaires han considerat que ens trobàvem davant una lectura farcida d’emocions, una lectura que busca implicar el lector en aquest estat d’ànim. O com ben sovint anomenem aquest tipus de narrativa: una lectura amable.
Amb tot, algunes veus han considerat que l’extremada senzillesa del plantejament de la història fa que aquesta trontolli i esdevingui dèbil quant a capacitat de fetillar el lector. Hem intentat buscar les raons que ens duien a sentir aquesta mena de neuliment, i un dels motius l’hem trobat en el devessall de temàtiques apuntades i sense aprofundir. Perquè tenim la narració d’aquest nen sense nom, però al costat de l’explicació del que ha estat la seva vida hi ha temes com l’amistat (entre Luc i el narrador, sobretot), la recerca de l’amor, la lluita pels somnis i les il·lusions, el sentiment de culpabilitat, el concepte de família, el record i la memòria... Tots aquests temes, i d’altres que encara podríem enumerar, apareixen gairebé d’esquitllada, com si l’autor no tingués ganes d’entrar-hi més a fons.
Per altra banda, el punt de vista narratiu ha estat valorat com un dels encerts de la novel·la; aquest parlar en primera persona dels anys d’infantesa i de joventut, però des d’una veu adulta, permet a l’autor analitzar aquelles escenes del passat des de la perspectiva dels anys. Però curiosament just aquest detall ha ocasionat que, de vegades, no acabem de creure’ns les reflexions del nen protagonista perquè ens resulten massa madures.
Aquesta incredulitat o recança ens porta, irreversiblement, a plantejar-nos la funció de les ombres dins la novel·la. Perquè si bé és cert que el nen és capaç de robar les ombres, si bé és cert que parla amb elles, si bé és cert que en virtut d’aquest do pot conèixer l’interior més recòndit de les persones que l’envolten, també hem apreciat certa disfunció entre la importància que hom esperava (en tant que les ombres, a més, donen títol a la novel·la) i el paper que se’ls ha cedit dins la història. Deixant de banda que a algunes clubaires els ha grinyolat el doble joc de novel·la realista i novel·la fantasiosa.
Sigui com sigui, no deixa de ser singular que el punt en el qual ens hem aturat més estona a discutir i intercanviar raonaments hagi estat al voltant de la relació entre la mare i el nen protagonista, i hem debatut àmpliament sobre l’actitud de la mare en separar-se del marit i el secret que guarda i manté en silenci durant anys i anys.
En efecte, la família, en el seu sentit més ampli, ha resultat ser un tema cabdal durant la tertúlia, i en aquest sentit no hem perdut de vista les pinzellades que l’autor ens ofereix d’altres famílies: la de Luc, amb un pare capaç de modificar el seu pensament de tota la vida per tal de permetre que el fill sigui feliç; la d’Alice, la veïna del pis de dalt que prefereix la solitud que no pas la companyia dels fills; la d’Yves, amb el dolç record afectuós vers la mare... i així, de nou, podríem anar enumerant diversos casos.
I tot plegat ens ha dut a considerar que la novel·la, més enllà d’aquesta sensació de tendresa que desperta en llegir-la, pretén exposar la idea de les segones oportunitats i de la recerca de la felicitat.
En definitiva El petit lladre d’ombres és una lectura amena que et fa passar una bona estona i, en tancar el llibre, et dibuixa un lleu somriure satisfet als llavis.
L’autor
Tertúlia de divendres 18 de març de 2016
Tendre. Aquest potser ha estat l’adjectiu més recurrent al llarg de la tertúlia sobre El petit lladre d’ombres. Les clubaires han considerat que ens trobàvem davant una lectura farcida d’emocions, una lectura que busca implicar el lector en aquest estat d’ànim. O com ben sovint anomenem aquest tipus de narrativa: una lectura amable.
Amb tot, algunes veus han considerat que l’extremada senzillesa del plantejament de la història fa que aquesta trontolli i esdevingui dèbil quant a capacitat de fetillar el lector. Hem intentat buscar les raons que ens duien a sentir aquesta mena de neuliment, i un dels motius l’hem trobat en el devessall de temàtiques apuntades i sense aprofundir. Perquè tenim la narració d’aquest nen sense nom, però al costat de l’explicació del que ha estat la seva vida hi ha temes com l’amistat (entre Luc i el narrador, sobretot), la recerca de l’amor, la lluita pels somnis i les il·lusions, el sentiment de culpabilitat, el concepte de família, el record i la memòria... Tots aquests temes, i d’altres que encara podríem enumerar, apareixen gairebé d’esquitllada, com si l’autor no tingués ganes d’entrar-hi més a fons.
Per altra banda, el punt de vista narratiu ha estat valorat com un dels encerts de la novel·la; aquest parlar en primera persona dels anys d’infantesa i de joventut, però des d’una veu adulta, permet a l’autor analitzar aquelles escenes del passat des de la perspectiva dels anys. Però curiosament just aquest detall ha ocasionat que, de vegades, no acabem de creure’ns les reflexions del nen protagonista perquè ens resulten massa madures.
Aquesta incredulitat o recança ens porta, irreversiblement, a plantejar-nos la funció de les ombres dins la novel·la. Perquè si bé és cert que el nen és capaç de robar les ombres, si bé és cert que parla amb elles, si bé és cert que en virtut d’aquest do pot conèixer l’interior més recòndit de les persones que l’envolten, també hem apreciat certa disfunció entre la importància que hom esperava (en tant que les ombres, a més, donen títol a la novel·la) i el paper que se’ls ha cedit dins la història. Deixant de banda que a algunes clubaires els ha grinyolat el doble joc de novel·la realista i novel·la fantasiosa.
Sigui com sigui, no deixa de ser singular que el punt en el qual ens hem aturat més estona a discutir i intercanviar raonaments hagi estat al voltant de la relació entre la mare i el nen protagonista, i hem debatut àmpliament sobre l’actitud de la mare en separar-se del marit i el secret que guarda i manté en silenci durant anys i anys.
En efecte, la família, en el seu sentit més ampli, ha resultat ser un tema cabdal durant la tertúlia, i en aquest sentit no hem perdut de vista les pinzellades que l’autor ens ofereix d’altres famílies: la de Luc, amb un pare capaç de modificar el seu pensament de tota la vida per tal de permetre que el fill sigui feliç; la d’Alice, la veïna del pis de dalt que prefereix la solitud que no pas la companyia dels fills; la d’Yves, amb el dolç record afectuós vers la mare... i així, de nou, podríem anar enumerant diversos casos.
I tot plegat ens ha dut a considerar que la novel·la, més enllà d’aquesta sensació de tendresa que desperta en llegir-la, pretén exposar la idea de les segones oportunitats i de la recerca de la felicitat.
En definitiva El petit lladre d’ombres és una lectura amena que et fa passar una bona estona i, en tancar el llibre, et dibuixa un lleu somriure satisfet als llavis.
L’autor
La seva vida canvia radicalment quan escriu una novel·la dedicada al seu fill Louis. El llibre, I si fos veritat, té un èxit immediat, es tradueix a nombroses llengües i se’n fa l’adaptació cinematogràfica (Just like heaven). Després d’aquesta exitosa entrada al món literari, Marc Levy es dedica en exclusiva a l’escriptura i, cal remarcar-ho, totes les seves novel·les es troben en els primers llocs de les llistes de més venuts de França, amb el conseqüent ressò internacional d’aquesta fita. Altres títols, a banda del que hem esmentat i del que tractarem a la nostra tertúlia, serien: La química secreta de les trobades, El primer dia, La primera nit, Totes les coses que no ens vam dir, La propera vegada, On ets?
Marc Levy també ha participat en la realització d’un curtmetratge per a Amnistia Internacional, La carta de Nabila, i ha escrit la lletra de cançons per a diferents artistes. La seva última novel·la L’Horizon à l’envers (L’horitzó al revés), de la qual encara no ens ha arribat la traducció, ha estat publicada a França el febrer de 2016.
En l’actualitat és l’autor francès més llegit arreu del món i les seves novel·les han estat traduïdes a 49 llengües.
L’obra
El primer repte amb què s’enfrontarà serà, precisament, trobar un lloc en aquesta nova escola. I per un seguit de circumstàncies farà amistat amb dues persones que esdevindran molt importants, per a ell: Yves, el bidell del centre; i Luc, el fill del forner (aquest sí de la seva edat). Però aquestes relacions, en un principi, quedaran apaivagades perquè tindrà lloc un fet transcendental: el pare marxarà de casa. La seva vida, doncs, girarà sempre al voltant de la mare, una dona que es lliurarà completament al fill i es desviurà per ell.
I en paral·lel a aquests esdeveniments, que trobem a les primeres pàgines del llibre, hi ha la descoberta del seu do personal i ben peculiar: és capaç d’apropiar-se de les ombres dels qui són al seu voltant, parlar amb elles, conèixer les pors més secretes i els anhels més desitjats d’aquestes persones. Aquesta habilitat, aquest poder, propiciarà que pugui ajudar els altres, i també, a la llarga, a ell mateix.
És evident que som davant d’una història senzilla, potser sense massa pretensions, amb un estil àgil i amè dotat amb els ornaments literaris justos i sempre amb la intenció que aquests serveixin per a l’avanç de la narració. Sense tractar-se d’una novel·la coral, trobem un nombre important de personatges amb qui el nen protagonista es relacionarà: els esmentats Yves i Luc, la mare, el company fatxenda Marquès, la gran amistat d’estiu Cléa, l’amiga universitària Sophie... En la seva majoria són personatges definits, que podem conèixer i entendre, però sense aprofundir-los perquè només ens interessen en base a la seva aportació a la història.
Potser, com s’ha indicat més amunt, som davant una història senzilla, però la senzillesa ens permet gaudir d’instants tendres, que acaronen la lectura, que ens fan sentir cada moment amb la mateixa intensitat que ho viu el protagonista. En resum, una narració amb el polsim de màgia literària idoni per crear un llibre amable.
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
(març 2016)
