Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
Germà de gel, d’Alicia
Kopf
Tertúlia de
divendres 17 de febrer de 2017
La tertúlia de febrer de les nostres Tardes
literàries l’hem dedicat a comentar l’obra triada per a la VI Trobada de Clubs
de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf: Germà
de gel, d’Alicia Kopf. Per aquest motiu comptàvem amb la presència de la
bibliotecària itinerant Imma Martínez, encarregada de coordinar aquestes
trobades i que ens ha fet cinc cèntims de l’organització de l’acte de final de
curs, que tindrà lloc el divendres 2 de juny a Sant Pere de Riudebitlles.
Una primera ronda d’opinions ens ha permès copsar
que les conclusions sobre l’obra es mostraven força dividides en dos grans
grups: els qui han gaudit amb la lectura, s’hi han endinsat amb plaer i la
valoren molt positivament; i per contra aquelles persones que no han aconseguit
entrar en la narració i que, fins i tot en alguns casos, han acabat de llegir
el llibre per poder-lo comentar en el club. Curiosament, opinions no sols oposades
sinó també molt extremes.
La catalogació de l’obra en un gènere en concret ha
estat un primer tema de debat, però cal dir que tampoc no s’ha convertit en un
fil important dins la tertúlia. Si Germà
de gel és novel·la o assaig, si és novel·la d’autoficció, diari personal,
projecte intimista, escriptura terapèutica... tot plegat ha passat amb rapidesa
perquè el que importava era allò que n’havia quedat després de la lectura.
El sector de clubaires que defensaven l’obra en
valorava la profunditat d’alguns plantejaments i l’encert de frases que duien
anotades perquè els havien impactat; el joc que proposa l’autora en emprar el
gel com a metàfora dels fragments de vida que ens mostra sobre la protagonista;
el paral·lelisme entre les expedicions polars i l’experiència del viure; el
camí vers la descoberta del propi jo i aquesta plasmació del viatge interior,
talment un viatge iniciàtic.
I el grup de clubaires que rebatien aquestes
opinions consideraven que l’obra és planera; que la metàfora del gel s’imposa
fins a convertir el llibre en una narració freda; que les dues línies
narratives –les expedicions polars i la vida de la narradora- es presenten
massa separades i amb registres contraposats, amb cert excés de documentació
que esdevé supèrflua per al lector; i que tot plegat no els despertava interès.
Amb tot, la lectura de Germà de gel ha suscitat una tertúlia dinàmica i amena al voltant
de temes ben actuals que apareixen en la narració, i també al voltant d’altres
matèries potser de tipus més vivencial. Dins el primer grup, el de temàtica
actual, hi trobem per exemple el retrat d’una generació de joves que subsisteix
entre els estudis –amb les seves beques i estades a l’estranger- i el treball temporal
i, d’habitud, precari. O bé també el problema de la dependència, plasmat en
aquest llibre en la figura que dóna títol a l’obra: el germà autista de la
protagonista; el germà de gel. I en el grup de temàtica vivencial, i encara
lligat amb aquest darrer aspecte de la dependència, caldria destacar el debat
que ha generat el concepte d’heroisme perquè... ¿qui és realment l’heroi:
aquell que marxa per conquerir espais llunyans –exemplificat en les expedicions
polars- o aquell que es queda per mantenir el petit territori –exemplificat en
la llar i, en aquest cas concret, la cura del germà autista?
Germà de gel és un llibre
que paga la pena llegir i, gairebé m’atreviria a dir que sobretot, paga la pena
ser comentat.
· L’autora
Alicia Kopf és el pseudònim que des de 2006
utilitza Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982). Escriptora i artista
multidisciplinària, és llicenciada en Belles Arts, graduada en Teoria literària
i en Literatura Comparada (tots dos títols per la Universitat de Barcelona),
diplomada en estudis avançats, i treballa amb vídeo, escriptura i dibuix. També
treballa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a professora del Grau
de Comunicació, i ha col·laborat en diversos projectes amb el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB).
L’origen d’aquest àlies, Alicia Kopf, ens
l’explica la mateixa autora: “Es una identitat artística que té una mitologia
personal i té a veure amb la meva estança a Alemanya, quan acabava la carrera
de Belles Arts. Vaig descobrir, com en tot viatge iniciàtic, una passió
germanòfila en el llenguatge. Vaig fer un projecte sobre una dona que buscava
el seu propi cap i mai no vèiem frontalment aquesta dona, sinó escorços d’ella
buscant per algun racó, fins que s’alçava i ens adonàvem que no tenia cap, i
que el que buscava realment era la seva identitat. En aquest sentit el nom
d’Alicia Kopf ve d’aquí: algú que busca, però no busca el conill blanc sinó la
seva pròpia identitat” (extret del programa “Terrícoles”).
L’artista s’interessa pel concepte
d’exploració, i en base a aquest interès enllaça dos camps: l’èpica de les
històriques conquestes polars per una banda, i els elements personals i
autoreferencials per l’altra. Per exemplificar aquesta connexió tenim, emmarcat
dins del seu projecte Articantàrtic (una exploració de l’exploració), un
mapa elaborat pel pintor, il·lustrador i litògraf britànic Henry Courtney
Selous durant el viatge al Pol Nord (1829-1833) de l’almirall, naturalista i
explorador escocès John Ross. D’aquest mapa l’artista Alicia Kopf canvia els
espais geogràfics reals pels del seu propi imaginari (l’obra va estar exposada
a la Fundació Antoni Tàpies el 2013 i al Bòlit Centre d’Art Contemporani el
2014).
· L’obra
Hi ha qui considera que es tracta d’una narració que es mou entre
l’assaig i el diari personal. O entre l’assaig i un mostrari d’imatges diverses
de caire personal. En aquest sentit, hi ha qui qualifica l’obra com a novel·la
d’autoficció i, pel contrari, qui considera que amb les alteracions de diversos
fets personals l’autora pretén defugir, precisament, aquesta catalogació
d'autoficció (neologisme creat per Serge Doubrovsky el 1977).
Però quin és el missatge que ens exposa Germà de gel? Hem de partir de la metàfora (o potser senzillament
comparació) amb què Alicia Kopf identifica els dos grans termes que ens
acompanyaran al llarg de la lectura: el gel i el buit. En l’obra, la
protagonista és una dona obsessionada pels paisatges gelats i per les aventures
i experiències heroiques dels homes que formaven part de les grans expedicions
polars dels segles XIX i XX. Penetrant en la descripció profusament documentada
d’aquestes gestes, ens endinsarem també en la intimitat i subjectivitat de la
protagonista, que ens parlarà de la seva infantesa, adolescència, els anys
universitaris i, sobretot, la família i les relacions marcades per aquesta
fredor de gel. I en aquest terreny familiar trobem un personatge cabdal, que és
qui donarà títol a l’obra: el germà autista de la protagonista. El germà de
gel.
És el clàssic plantejament d’un viatge interior, però és una obra
diferent, trencadora, que ha tingut la força suficient per sacsejar el panorama
literari català i, com he esmentat a l’inici, de difícil catalogació.
Sílvia Romero
(febrer 2017)
