Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 28 d'abril...
La canción del bardo, d’Úna Fingal
Tertúlia de divendres 28 d’abril de 2017
La canción del bardo és la novel·la triada per a la tertúlia del mes d’abril, l’obra ve signada sota el nom artístic d’Úna Fingal, i sota aquest pseudònim trobem una dona força coneguda a la nostra Biblioteca, a la població, i a la comarca: Isabel Laso. Ella va ser conductora d’aquest mateix Club de lectura Tardes literàries durant un bon grapat d’anys, i avui, que assisteix a la trobada com a autora convidada, es dóna una altra circumstància atzarosa: la narració de La canción del bardo s’inicia un 28 d’abril de 1916, i el club se celebra també un 28 d’abril.
Iniciem la xerrada amb l’habitual primera ronda de valoracions. Però en aquesta ocasió, com que comptem amb l’autora de l’obra a comentar, a mesura que les clubaires expressen la seva opinió disposem també, si és el cas, dels comentaris d’Isabel Laso.
En termes generals la novel·la ha atrapat i la lectura ha esdevingut àgil perquè la narració avança fluida i amb bon ritme. Algunes de les assistents s’han encallat una mica en els passatges on la guerra és el teló de fons (han reconegut, però, que no els acostuma a agradar aquesta temàtica bèl·lica), i per contra d’altres han considerat que malgrat tractar-se d’un episodi dur, les descripcions són magnífiques i tenien la sensació de sentir les olors, la humitat, el fred...
Un dels aspectes més comentat, però, ha estat el concepte de traïció. Què és la traïció? Qui pot ser titllat de traïdor? Què esdevé prioritari en una situació extrema: la ideologia (sigui política, religiosa...) o la supervivència? El jo social o el jo individual? Perquè cal assenyalar que, en aquesta novel·la, la idea de traïció apareix gairebé a les primeres pàgines del llibre, i la decisió que ha de prendre el protagonista es converteix en un moment àlgid i crucial dins la narració. Amb tot, i tal com han comentat algunes clubaires, també hi ha traïció en la conducta d’altres personatges: Nolan, Pheadar... Per tant, qui és “més” traïdor?
Però a pesar del teló de fons de la guerra i del conflicte nacionalista irlandès, hem conclòs que La canción del bardo és un llibre de circumstàncies, un llibre de sentiments, un llibre de personatge, on Olcán Finnegan, el protagonista, evoluciona i madura a mesura que anem passant pàgines. I aquest creixement avança de la mà d’una altra gran matèria que és tractada profusament dins la novel·la: l’amor. Perquè les dues dones que envolten Olcán Finnegan, Tara i Violet, seran decisives perquè el jove vagi construint el seu caràcter.
A més de tot això ens hem aturat a valorar la força de la poesia no sols dins la novel·la, sinó també com a base on aferrar-se i tirar endavant en els instants en què hom se sent perdut i abatut. Perquè Olcán Finnegan se sosté gràcies a la poesia, a la cançó... a la seva essència barda.
La canción del bardo, d’Úna Fingal, és el primer lliurament d’una trilogia, i la veritat és que ens ha deixat amb ganes de més història per llegir.
Unes paraules de l’autora: Úna Fingal
Sessió intensa i inoblidable a la tertúlia de "La Canción del Bardo". Emocionant per la retrobada amb algunes lectores conegudes i amb la seva excel·lent conductora, Sílvia Romero, una escriptora brillant. Ha estat genial, un somni, un premi i un honor per a un escriptor escoltar les vostres interesantíssimes aportacions! Un plaer de tot cor, gràcies a la seva directora, Laia Bertran, a Sílvia Romero i a tots els participants per aquesta càlida i bonica acollida!!!
A més en el dia d'una efemèride important, quan es complien els 101 anys dels successos que es relaten a la novel·la 28/04/1916 — 28/04/2017
L’autora
Úna Fingal és el nom artístic que utilitza Isabel Laso (Lleida, 1964). El pseudònim prové de “Úna”, nom celta que significa Juno; i “Fingal”, nom, cognom, veu d’origen irlandès que significa tribu estrangera i que, a més, l’autora l’adopta com a tribut i homenatge al seu admirat Oscar Wilde, el nom complet del qual és Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde.
Artista multidisciplinar, s’ha dedicat a la direcció teatral i a la interpretació, ha treballat per a teatre, cinema i televisió, i el 2003 va fundar la seva pròpia companyia teatral: KathArsis TheAtre. Ha estudiat Realització de TV i Filosofia, s’ha format en Música i Arts Escèniques, i ha estat realitzadora i guionista de TV, alhora que ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació entre els quals caldria destacar la seva tasca com a articulista responsable de la columna setmanal “El Mirall”, del Diari de Vilanova.
Durant deu anys va dedicar-se, també, a l’ensenyament de Tècniques de Creació i Estil Literari a l’Escola d’Adults de la seva ciutat, i durant aquest temps va conduir diversos Clubs de lectura dins la Xarxa de Biblioteques. També ha treballat en el món editorial, col·laborant com a editora amb alguns segells.
La seva escriptura se centra, sobretot, en la novel·la i el teatre, i just en teatre alguns dels seus textos s’han portat a escena: Aflicció d’Orfeu, Agnès de la Geltrú, Ninots, Pleniluni, i Fragments.
La canción del bardo, novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, ha estat guardonada amb el I Premio Literario de Playa de Ákaba. I entre les seves altres novel·les podem esmentar: Tú, tan lejos; La noche de los fulgores; De súbita veritas; Largo Recorrido; i La Última Frontera.
L’obra
La novel·la inicia la seva acció a la ciutat de Dublín, i concretament ens hem de situar al 1916, durant l’anomenat Alçament de Pasqua o Revolta de Pasqua, l’alçament organitzat per part d’alguns republicans irlandesos amb la finalitat d’acabar amb el domini britànic de l’illa i, alhora, promulgar i establir una República Irlandesa. I el moment era l’idoni perquè el Regne Unit es trobava immers en els esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.
En aquest marc de conflicte és on trobem el nostre protagonista, Olcán Finnegan, un jove mestre d’ascendència barda de vint-i-dos anys que és empresonat quan l’exèrcit britànic venç els revoltats. Amb tot, Olcán no serà executat tal com passarà amb molts dels presos, sinó que li oferiran que s’uneixi als britànics i lluiti contra els alemanys. La decisió no serà fàcil perquè implica actuar contra els seus principis nacionalistes, però acaba acceptant la proposta perquè pensa que, en definitiva, el que cal és lluitar per la llibertat. I abans de marxar al front escriurà una carta a Tara, una jove de qui està enamorat, per declarar-s’hi.
Tots aquests fets traslladen l’acció de la novel·la a França, en aquest cas a la batalla de Somme de 1916, una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, on les forces britàniques i franceses pretenien trencar el front alemany al nord i al sud del riu Somme.
Olcán Finnegan, el bard que s’agafa a les cançons i als poemes per superar la duresa d’aquells dies, serà destinat a fer de correu entre les primeres línies i el comandament, i en una de les missions serà ferit. Amb tot, un cop es troba en condicions de continuar lluitant, s’incorporarà entre els companys. Fins que a la batalla de Ginchy serà ferit de nou, aquest cop de gravetat, després d’haver combatut amb valentia i convertir-se en heroi. Mentre està convalescent a l’hospital coneixerà una altra dona: la infermera Violet Halifax.
Quan Olcán torna a Dublín trobarà el rebuig d’aquells que havien estat els seus amics, ja que molts d’ells no entendran que es passés a l’exèrcit britànic. Però afortunadament no tothom veurà amb mals ulls la decisió que va prendre.
La canción del bardo és una novel·la amb una important càrrega històrica que ens mostra els conflictes personals dels personatges a qui els toca viure una època bèl·lica.
Sílvia Romero
(abril 2017)
