dimarts, 23 de gener del 2018

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 19 de gener....

La llibretera dins la llum, de Frank Andriat

Tertúlia

Ens trobem de nou amb un llibre que tan aviat desperta passions com rebuig, però que totes les clubaires han llegit cridades per aquest estil de prosa poètica que l’autor, Frank Andriat, va destil·lant pàgina rere pàgina. En aquesta ocasió la confrontació d’opinions ha girat entorn, precisament, de la dualitat entre el que podríem anomenar el fons i la forma.

Dit d’una altra manera: un grup de lectores s’han deixat seduir per la història que se’ns mostra a La llibretera dins la llum, alhora que han fruït amb la sensibilitat narrativa; i un altre grup de lectores han aplaudit l’esmentada sensibilitat narrativa però no consideren que l’argument, la trama, tingui interès.

Aquest ha estat l’aspecte més discutit de la trobada de Tardes literàries. En aquest sentit s’ha comentat, per una banda, que som davant una novel·la amable i que aporta una lectura relaxada; i per l’altra banda que malgrat la fluïdesa i la comoditat de lectura, malgrat la boniquesa de la seva història, l’aportació d’aquesta lectura és nímia i insubstancial.

En un altre ordre de coses ha hagut coincidència a l’hora de ressaltar diversos detalls de la novel·la, com podria ser l’ús que fa l’autor, per a les belles descripcions d’espais, dels jocs de llum i ombres (posant èmfasi i incidint en la llum). De fet hi ha passatges que podrien ser definits com quadres escrits, detallades pintures creades amb les paraules. I en el cantó oposat la coincidència de criteris de les clubaires ha girat entorn de l’excés de fortuïtats a l’hora d’explicar la història, fins al punt que a algunes d’elles no els ha semblat creïble. Tot i que aquest ha estat un tema força discutit i la valoració final s’ha mantingut empatada.

Més enllà de la trama i l’argument, el que ens hem plantejat ha estat el tema: què pretén dir-nos l’autor amb aquesta novel·la? Tot i que algunes veus han considerat que només intenta narrar una bonica història, d’altres han considerat que el tema era la recerca de les arrels i la idea de família; o també la recerca de la veritat; o potser la creença en les segones oportunitats; o una lloança a la lectura i als llibreters... Són diversos els temes que han anat sorgint al llarg de la trobada i de tots ells hem anat desgranant els subtemes possibles, convertint aquest títol en un clar exemple de lectura tertuliable.    


Però si hi ha un aspecte en què tot el grup de Tardes literàries ha estat d’acord, aquest és la bellesa i delicadesa d’aquesta edició de la novel·la La llibretera dins la llum. Un estil de publicació que avui en dia i en general no s’estila gaire i que, en aquesta ocasió, posa de manifest i ens recorda que el llibre com a tal, com a objecte, pot ser un excel·lent material.

L'autor

Escriptor belga (1958), ja de ben jove, de fet encara adolescent, mostra el seu interès pel món literari tot creant amb altres amics seus, estudiants com ell, la revista literària Cyclope (1973). Tres anys més tard publica el seu primer poemari, Ocells de sang, i inicia els estudis de filologia a la Universitat lliure de Brusel·les; estudis que finalitza el 1980 presentant la tesi sobre l’obra de Jean Muno. Durant els anys següents es dedica a la traducció, sobretot de novel·les d’autors espanyols i argentins, i ja el 1986 publica la seva primera novel·la: Journal de Jamila.

A partir d’aquí combina la seva professió com a mestre amb l’escriptura de novel·les i assaigs. Cal destacar que el 1992 escriu, amb els alumnes, un llibre sobre Jean-Jacques Goldman, i el 2001 publica Vocation Prof, on relata la seva experiència com a professor de francès a l’escola de secundària Athénée comunal Fernand Blum.

Tot i que també escriu per a adults, Frank Andriat duu molt arrelat el seu ofici d’ensenyant i visita sovint les escoles per parlar dels seus llibres amb els estudiants. I una altra faceta que hom ha destacat d’aquest autor és el suport públic manifestat vers l’organització sense ànim de lucre Afganistan Lliure, a la qual va cedir els drets de la novel·la Rosa afganesa.

Fins al moment només disposem de la traducció de la novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, La llibretera dins la llum, però té publicats prop d’una quarantena de llibres. Alguns títols serien: Au bout du monde, La remplaçante, Depuis ta mort, Je voudrais que tu..., Le Vieil enfant.

L'obra

La protagonista d’aquesta novel·la, Marilina, gran amant de la lectura des de sempre, és també una jove enamorada de l’ofici al qual s’ha vist abocada per les circumstàncies de la vida: llibretera. En iniciar, nosaltres, la lectura de La llibretera dins la llum, la trobem completament submergida en un volum, En un tren, que ha agafat de bon matí una mica a l’atzar i una mica cridada per aquest títol ampli, genèric, i alhora suggeridor; la trobem atrapada fins al moll de l’os entre aquelles pàgines que l’allunyen de la realitat i li permeten viure altres vides. I també és així com la troba el client que entra a la llibreria, passeja entre taules i prestatges, observa amb atenció Marilina per la fruïció que transmet durant la lectura, i acaba preguntant-li i interessant-se pel llibre que està llegint. Fins al punt que acabarà comprant un exemplar per poder-ne gaudir també ell.

Però l’atracció de Marilina pel volum que s’ha posat a llegir de bon matí va més enllà del simple plaer literari, ja que té la sensació d’estar llegint la seva pròpia història. I aquest emmirallament la trasbalsa amb desmesura perquè la duu a un record dramàtic que durant anys ha fet mans i mànigues per superar. Un record que s’inicia en un viatge en tren i una conversa amb un passatger desconegut.

Amb delicadesa, amb una narrativa sensible i amable, anirem descabdellant aquest passat dolorós alhora que comprovarem, en el camí d’aquesta descoberta, la màgia de la lectura, de la literatura. Dels llibres. No en va la crítica ha considerat aquesta novel·la un clar homenatge als llibreters, i Frank Andriat, en la dedicatòria que trobem en l’edició del llibre, escriu: “Als llibreters, a les paraules vives que comparteixen.” 

Sílvia Romero