Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
La mort a Venècia, de Thomas Mann
(traducció: Joan Fontcuberta)
· Tertúlia de
divendres 20 d’abril de 2018
A la trobada del Club de lectura Tardes literàries
del mes d’abril tocava comentar un gran clàssic: La mort a Venècia, de Thomas Mann. Una obra que ha estat objecte
d’estudi des del mateix moment de la seva aparició i de la qual també és ben
coneguda la versió cinematogràfica.
La primera consideració que s’ha plantejat ha estat
el motiu real de la novel·la. És a dir, ¿què esdevé prioritari en aquesta
narració: la trama que s’hi desenvolupa o el missatge de caire filosòfic que
transmet? Perquè en la ronda inicial de valoracions de la lectura aquest
aspecte ha sorgit de forma prioritària en les diverses intervencions.
Les clubaires han considerat que el viatge a Venècia
de l’escriptor Gustav von Aschenbach tot cercant la inspiració, i l’enamorament
en què cau durant la seva estada, és el pretext per oferir-nos tot un tractat
ètic i estètic sobre l’art, l’existencialisme, i la psicoanàlisi, entre
d’altres disciplines imperants en l’època.
El protagonista apareix dibuixat, a les primeres
pàgines de la novel·la, com un home regit pel rigor, el mètode, l’autocontrol.
Un home que no es permet donar sortida a les emocions i, d’aquesta manera,
estableix un sistema de vida basat en la rutina i la imposició d’uns hàbits que
el mantenen en equilibri. Amb el viatge que emprèn s’inicia la seva
“humanització”, i a partir d’aquest besllum de canvi ens convida a tot un
seguit de reflexions sobre l’existència humana, sobre moral, i també, com s’ha
dit més amunt, sobre art.
Han cridat l’atenció les constants referències a la
mitologia clàssica, aspecte que a l’autor li serveix per elaborar subtils
simbologies entre el mite i els diversos aspectes que ens va mostrant. I encara
en aquest terreny de la simbologia també s’ha destacat la multitud de dades i
elements que ens ofereixen informació més enllà del simple esdeveniment que ens
narra en cada passatge. Seria el cas de l’home estrany que veu Gustav von
Aschenbach mentre espera el tramvia al costat del cementiri; o el personatge
del vell disfressat de jove i que al protagonista li causa fàstic i rebuig; o
també el viatge en la góndola que sembla un fèretre, amb l’enigmàtic gondoler que,
en referir-se al pagament del trajecte, li diu “haurà de pagar”.
Quant a la relació d’enamorament que s’estableix amb
el jove Tadzio, hem comentat àmpliament si es tracta d’amor o és l’admiració
davant la bellesa. Però sigui com sigui el que s’ha destacat en positiu ha
estat el tractament elegant amb que l’autor, Thomas Mann, desenvolupa el tema.
En definitiva La
mort a Venècia és una novel·la densa, intimista i reflexiva que demana una
lectura activa.
· L’autor
Escriptor alemany
(1875-1955), era fill d’una antiga i rica família de comerciants de Lübeck. Va
estudiar a Munic i, més endavant, juntament amb el seu germà Heinrich, va
viatjar a Itàlia, on va començar a escriure la seva primera obra important, Els
Buddenbrook (1901), en la qual descriu la decadència d’una família burgesa
de Lübeck. Amb tot, la seva atenció se centra més en els éssers humans i en els
seus caràcters que no pas en la situació política i social que els envolta. Per
l’altra banda, l’altre gran tema que el preocupa i que planteja en els seus
escrits és el conflicte entre la intel·ligència (l’art) i la vida, una polèmica
que exposa a Tónio Kröger (1903) i a La mort a Venècia (1912).
Durant la Primera
Guerra Mundial es va enfrontar al seu germà Heinrich pels atacs d’aquest contra
el nacionalisme alemany, del qual ell n’estava clarament a favor tal com es pot
comprovar a Consideracions d’un apolític (1918). Però més endavant no
només es van reconciliar, sinó que Thomas es va convertir en un fervent
defensor de les llibertats democràtiques. És en aquest període quan escriu el
que hom ha considerat la seva obra mestra, La muntanya màgica (1924), on
fa una profunda anàlisi de l’època a través de diversos personatges que
coincideixen en un sanatori de tuberculosos. També correspon a aquesta etapa la
narració Mario i el mag (1930), una dura sàtira del feixisme.
Amb l’arribada de
Hitler al poder, ell es va exiliar (1933), i davant el risc d’una nova barbàrie
va escriure un seguit d’articles (1938) on destacava el valor de les forces
espirituals i intel·lectuals i advertia d’aquest perill a les potències
democràtiques occidentals que havien permès el desenvolupament del feixisme (un
dels articles versa sobre la Guerra Civil Espanyola).
Altres obres que
podem destacar seria la tetralogia Josep i els seus germans (1933-43),
d’una gran matisació psicològica i inspirat en el tema bíblic; la biografia
novel·lada de Goethe (1939), que converteix en un homenatge a l’humanisme
europeu; la seva també gran novel·la El Doctor Faustus (1947); i Confessions
de l’aventurer Felix Krull (1954).
El 1929 va ser
guardonat amb el premi Nobel de literatura.
· L’obra
El cèlebre escriptor alemany Gustav von Aschenbach, protagonista
d’aquesta novel·la breu, viatja a Venècia cercant la inspiració perduda. L’home
es troba tot just passada la plenitud de la vida i se sent cansat. Però un cop
instal·lat a l’hotel no aconseguirà la pau que busca per renovar-se, sinó tot
el contrari: veurà trontollar el seu equilibri emocional. El motiu és ben
concret: s’enamorarà de la bellesa angelical d’un adolescent polonès, Tadzio, i
aquest enamorament el durà a un declivi psicològic anorreador.
Aquest plantejament, simple en aparença, servirà a l’autor de l’obra,
Thomas Mann, per elaborar una detallada i profunda descripció del conflicte
psicològic d’Aschenbach, ja que la seva moral, emparada en els
convencionalismes i les normes que regeixen la societat del seu temps, no pot
admetre l’embat d’aquesta passió sota la qual, però, anirà caient.
Paral·lelament a aquest lluita entre el rigor intel·lectual i el desig,
l’obra ens presenta una altra problemàtica que es converteix, de la mà de
Thomas Mann, en una clara denúncia vers una societat que està perdent els seus
valors: la ciutat dels canals és víctima d’una epidèmia de còlera, però les
autoritats ho amaguen perquè és època de turisme i no poden tancar les portes
de Venècia per obvis motius econòmics. Gustav von Aschenbach, després de
preguntar insistentment a diversos personatges amb qui es creua, se
n’assabenta, i davant d’aquesta realitat ha de prendre una decisió: posar-se en
perill i continuar prop de Tadzio, o fugir de Venècia.
La mort a Venècia centra el seu interès en el drama interior del protagonista, però cal
no oblidar que a causa del simbolisme de les temàtiques que s’hi exposen, poden
ser diverses i variades les interpretacions que se’n facin. Perquè una altra de
les matèries que sovint han estat estudiades arran de la lectura de la novel·la
és la del paper de l’artista vers la societat, i on es troba l’origen de la
força inspiradora de l’art: en l’intel·lecte o en l’ànima.
Sílvia Romero
(abril 2018)
