dilluns, 21 de maig de 2018

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia de divendres...

Vida familiar, de Jenn Díaz 

Tertúlia de divendres 18 de maig de 2018
  
Un any més hem celebrat la sessió de les nostres Tardes literàries al voltant de l’obra de l’autora convidada a la Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf, que ja va per la seva setena edició. Enguany l’escriptora és Jenn Díaz i la trobada tindrà lloc el divendres 8 de juny a la nostra localitat, Sant Pere de Ribes.

El llibre de Jenn Díaz que hem comentat a la tertúlia és el recull de contes Vida familiar. Per tot plegat, a la sessió d’aquest mes comptàvem amb la presència de la bibliotecària itinerant Imma Martínez, organitzadora de tot aquest projecte.

Fent una primera ronda d’opinions ja hem comprovat que la tertúlia seria intensa, perquè les valoracions eren exposades amb molts matisos. Val a dir que en la seva majoria el resultat de la lectura ha estat considerat positivament, tot i que algunes veus no han acabat d’entrar en els plantejaments tècnics i temàtics dels relats. Però també cal precisar que, en aquests casos, es tracta de clubaires que no tenen el gènere conte com a preferència de lectura. 

També com sol passar en els reculls de contes, sempre n’hi ha uns que són millor valorats que d’altres. Hem provat de fer un exercici de qualificacions, i el relat millor valorat (i amb diferència) és La bicicleta. D’aquesta història ha cridat l’atenció l’element sorpresa amb què l’autora, Jenn Díaz, construeix tot el relat: la persona a qui s’adreça la veu narradora. Els altres dos contes que han causat millor impressió entre les clubaires han estat La decisió, que és el primer del recull i que han trobat d’una realitat crua i aclaparadora que contrasta amb la senzillesa de la veu narradora: un nen que acompanya els pares en la visita a l’avi a la residència; i El sanatori, en aquest cas per la proximitat de la història (i per tant per la identificació i empatia) amb algunes vivències de les clubaires. 

Més enllà d’aquesta llista de contes més ben valorats, s’han tocat molts altres temes. Un d’ells podria ser el fet que més que identificar-nos amb personatges, en fer la lectura dels relats ens identifiquem amb les emocions. També s’ha comentat que és un llibre escrit per una dona, amb la majoria de personatges dona, i narrat amb clau de dona. Això, en aquest cas, significa l’ús d’un punt de feminisme agre que mostra, justament, totes aquelles situacions angoixants que pot viure una dona. 

També s’ha parlat del títol, aquest Vida familiar que ens adreça cap a un seguit d’interrelacions que poden donar-se al si d’una família, però que en tot moment són exposades des d’un cert posicionament pessimista que ens ofereix, doncs, una lectura inquietant. 

Intentar trobar una sola paraula per concretar el missatge rebut amb la lectura d’aquest llibre ha estat gairebé impossible. Algunes ja les he plantejades: angoixa, pessimisme, inquietud... Però s’han esmentat molts altres qualificatius: infelicitat, fragilitat, tristor, solitud... 

Sigui com sigui, Vida familiar ha resultat ser una lectura interessant, amb algunes dosis d’humor o ironia, i amb plantejaments temàtics subtils tècnicament molt ben treballats per l’autora. 

L’autora


Jenn Díaz (Barcelona, 1988) cursa estudis universitaris de Filologia Hispànica i més endavant treballa com a traductora i redactora. Amb tot, el seu interès per l’escriptura es fa palès públicament ben aviat, perquè el 2011 publica la seva primera novel·la: Belfondo, la història d’un poble aïllat on l’amo controla el destí dels seus habitants. Aquesta obra, que ja ens ofereix una bona mostra d’alguns dels temes recurrents de l’autora, va ser traduïda a l’italià i al català. 

Posteriorment publicarà El duelo y la fiesta (2012), on de nou ens presenta uns personatges comuns i alhora universals; Mujer sin hijo (2013), que situa la història en una postguerra fictícia i en la decisió del govern de crear un Pla de Repoblació Nacional; i Es un decir (2014), en el qual vivim l’evolució i el creixement d’una nena a qui assassinen el pare. 

És després de totes aquestes obres que Jenn Díaz escriu originàriament en català la novel·la Mare i filla (2015). I tot just un any després, el 2016, encara ens oferirà un nou títol: Vida familiar. 

A més de la producció literària esmentada també col·labora amb diversos mitjans de comunicació: les revistes culturals Catorze.cat i Jot Down, el blog “Mujeres” del diari El País, i una columna mensual a El Periódico, entre d’altres. 

Darrerament, en els últims mesos, ha fet el salt a la política activa i en l’actualitat és diputada del Parlament de Catalunya. 

L’obra 


El recull de contes Vida familiar ens exposa, de vegades amb cruesa, en ocasions amb ironia, i la majoria de les vegades amb un realisme colpidor, escenes diverses, possibles i ben properes de la nostra quotidianitat.

I aquest és un element que pot actuar a favor però també en contra de la valoració de la lectura. A favor per aquesta proximitat de les històries que hi trobem i que provoca, molt sovint, l’empatia. Ja sigui amb el personatge secundari, amb el protagonista, o amb la situació que se’ns dibuixa. I en contra perquè, erròniament, podem deixar-nos dur per l’aparent senzillesa narrativa i temàtica i caure en l’equívoc de confondre senzillesa amb simplicitat. 

L’autora narra aquests contes majoritàriament en primera persona, cosa que també ens facilita l’esmentada empatia i identificació. I hi trobem tan aviat personatges adults com joves o adolescents, però el lligam dels contes se sosté en les relacions que nosaltres, els éssers humans, establim amb les persones amb qui convivim. Així podrem llegir la visió d’un nen després de la visita a la residència on viu l’avi; la noia amb pares separats i que desconfia de la manera com es gestionarà el futur de les seves vides; els primers amors de joventut; la mare que prova de posar límits al fill; la coneixença de les amistats d’una parella que comença a viure en comú; l’enyor del passat evocat des de la buidor d’una dona gran que veu com es va quedant sola en la urbanització on viu...

Vida familiar, segons l’autora, és el seu treball més personal, i el material l’ha extret de vivències pròpies o d’esdeveniments del seu entorn. 

Sílvia Romero
(maig 2018)