Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
Novembre..., de
Núria Valentí
· Tertúlia de
divendres 16 de novembre de 2018
La sessió del mes de novembre és la que dediquem al
cicle Literatura DO, motiu pel qual ens reunim en una tertúlia amb algunes
característiques diferents. Per una banda el llibre que comentarem té a veure
amb tota aquesta temàtica vitivinícola. Es tracta de Novembre..., de Núria
Valentí, qui amb aquesta obra va obtenir el Premi de Novel·la curta Celler de
lletres 2016. L’altra particularitat és que comptem amb la presència de
l’autora.
Aprofitant, doncs, el fet de tenir l’autora del
llibre entre nosaltres, vam passar
Una de les primeres qüestions es va concretar en el
títol: per què aquests punts suspensius després del mot “novembre”. I la
resposta la podem argumentar en dos sentits. Per una banda perquè, tal com
indica Núria Valentí, es tracta d’un mes de novembre com qualsevol altre, i ja
està. Tot queda resumit en aquest període. Però alhora, i aquesta és l’altre
vessant de l’explicació, perquè en acabar de llegir la novel·la, que està
perfectament tancada, l’autora hi deixa, però, alguns fils, alguns serrells que
regala al lector perquè es plantegi què passarà a partir d’aquest instant.
Aquest final que queda clos quant a la història,
però obert quant a la possible visualització de continuïtat per part de les
clubaires, va ser valorat positivament. Perquè no hi falta un tancament, sinó
que ens anima a pensar i entrar en els personatges per respondre a alguns fets
que es poden resoldre de múltiples maneres: la salut de Miquel, el fill
d’Olívia, el futur de la parella protagonista...
El món del vi, el cava, la vinya, i tota la cultura
que l’envolta, va ser un dels aspectes més comentats i millor valorats. Tothom
va lloar les magnífiques descripcions d’aquests paratges, en les quals gairebé
podíem veure l’amalgama de colors, olorar les aromes, i fins i tot... escoltar el
plor de la vinya. Aquest és un dels moments clau de la novel·la i on totes les
clubaires van coincidir que era un fragment de gran intensitat.
La protagonista, Olívia, va ser el personatge del
qual més se’n va parlar. Vam diseccionar el per què de moltes de les seves
reaccions, les vam valorar (en alguns casos amb diversitat d’opinions, en
altres casos amb consideracions unànimes), i vam concloure que és un personatge
coherent, que camina, avança, i la trobem canviada si comparem les primeres
pàgines de la novel·la amb les darreres. Però més enllà de l’Olívia també vam
aturar-nos a comentar altres personatges: Manel, el marit que comença a
allunyar-se; Sergi, l’home interessant amb un secret; Miquel, el nen malalt...
El cas de Miquel, amb la seva malaltia i com la viu
des de la seva posició d’adolescent (de vegades en contraposició a com la viuen
els adults), també va ser un tema que vam discutir tot considerant que el
tractament que li atorga l’autora és molt respectuós. I l’altre gran tema és el
del món de l’ensenyament, amb aquesta ànsia de, realment, ensenyar, i no només
complir amb un programari. Una voluntat, la d’ensenyar, que amara tota l’obra.
En definitiva Novembre...,
de Núria Valentí, ha estat una lectura amena i agradable que s’ha superat amb
escreix en poder conversar amb la seva autora. I tot plegat en el marc habitual
de les nostres trobades de Tardes literàries, però amb l’afegitó d’un tast de
vi dels cellers que col·laboren en tot el projecte de Literatura DO, Vega de
Ribes i Puig Batet, i d’un pica-pica amb Patates Piqué, l’altra empresa
col·laboradora.
· Unes paraules de
l’autora
Sempre és emocionant tenir cita amb els
lectors. És arriscat, i per això m'agrada. No saps mai quin efecte haurà causat
la novel·la a persones molt avesades a llegir. Tampoc quina relació s’haurà
establert entre cada lector i cada personatge, al capdavall els personatges són
persones i, encara que els lectors se’ls han d’imaginar, a vegades es cauen bé
i s’entenen i a vegades no... Vaig arribar al club uns vuit minuts tard... Uff
molt per mi que soc sempre puntual. Però per sort, el meu retard no va ser
gaire greu i ens vàrem posar tot seguit de cara a la feina.
El club de lectura de Sant Pere de Ribes era
molt nombrós. La Sílvia amb la seva habitual professionalitat s’organitza molt
bé per tal que participi una mica tothom, així que, aleatòriament, es va
començar el torn de preguntes i comentaris amb una lectora aplicada que portava
set preguntes! Un començament fantàstic!!
Un a un els lectors varen dir la seva. El més
joiós per a mi és que tothom deia que la novel·la li havia agradat i que s’ho
havien passat bé llegint-la. No cal dir que les floretes agraden sempre.
Després d’haver fet uns quants clubs de lectura sé que tothom parlarà del
“tros” que els ha agradat més. Jo ja sé quin tros és el “tros”... El vaig
escriure per fer-los gaudir d’aquest moment màgic de la natura que es barreja
amb la natura humana. També sé que acte seguit jutjaran l’Olívia i seran molt
severs amb ella. Llavors és quan em toca fer-los veure les circumstàncies del
personatge, la rapidesa en què s’han desenvolupat els esdeveniments, la
intensitat d’aquests i el cansament que provoquen les emocions fortes. De mica
en mica van comprenent a l’Olívia.
La novel·la, sota del to romàntic i un xic
poètic és molt reivindicativa i, sobretot, pretén ser molt pedagògica. En
aquest club de lectura va quedar ben clar que tots els lectors, després de la
lectura de Novembre..., es miraven la vinya amb uns ulls diferents i que
gaudien molt més quan hi passejaven. Això representava un premi per a mi. Ho
havia aconseguit! Però... així i tot quedava encara el tabú dels tabús... Altra
vegada s’havia jutjat sense analitzar.
Crec que els clubs de lectura són una eina
fantàstica per a tothom. Els clubaires s’ho passen molt bé compartint les seves
opinions i per als autors, o almenys per a mi, és un moment màgic pel qual val
la pena haver escrit aquesta història. Suposo que a la Sílvia aquesta feina li
deu agradar molt. Es nota en l’ambient que es respira en els seus clubs.
Només puc donar mil gràcies a tots els
participants i a la biblioteca per haver escollit el meu llibre. Per a mi cada
lector és l’esperança de que amb la lectura aprenguin com de rics som quan
sabem què tenim.
En fi... moltes i moltes gràcies. Va ser una
tarda molt xula!
· L’autora
Núria Valentí Arbós neix a Les Franqueses del Vallès el 1964, i el fet
de créixer en un entorn rural marcarà profundament la seva manera de ser.
Estretament vinculada al món de l’art, passa llargues temporades al sud-oest de
França, tot participant en projectes amb artistes de Bordeus. Un dels trets a
destacar del seu caràcter és la inacabable curiositat, i les diverses estades
en aquests paratges, per motius artístics, esdevindran també el punt de partida
que la durà a aprendre, interpretar i entendre la vinya i el vi, així com tot
allò que envolta el món dels productors artesans gastronòmics.
Aquest aprenentatge influirà enormement en la seva sensibilitat a l’hora
de valorar els productes autòctons, i a poc a poc es va formant la idea de
crear la revista Art-e-sans, cosa que durà a terme el 2013. Amb aquesta
publicació, Núria Valentí pretén difondre els valors de la gastronomia
catalana, dels productes de proximitat i de la cuina del país, sempre basant-se
en uns productes agraris de primeríssima qualitat.
Amb l’obra que tractarem en la nostra trobada del Club de lectura, Novembre..., Núria Valentí va resultar
guanyadora del Premi de novel·la curta Celler de Lletres 2016, certamen
organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de
Sant Sadurní d’Anoia. Una novel·la que es converteix en un cant a l’adaptació a
un nou lloc, a l’esforç de pertinença a l’espai que ens acull i a la
regeneració personal com a únic camí en la cerca de la felicitat.
· L’obra
Novembre... ens planteja, entre d’altres qüestions, el gran tema que mou l’ésser
humà: l’amor. I aquest sentiment se’ns mostra en la relació de parella, en
l’afinitat entre companys, en la devoció vers l’ofici triat, en el lligam entre
pares i fills, en el vincle entre la mestra i l’alumne... i per damunt de tots
ells, en l’estima vers la terra, la natura, la seva llum i els seus colors.
La protagonista, Olívia, s’endinsa ja des de les primeres pàgines en un
procés d’aprenentatge i coneixement de la vinya, del vi, i com he esmentat més
amunt, de la terra que els crea. Però ella evolucionarà, com en un viatge
iniciàtic, al mateix temps que duu a terme aquest aprenentatge, i anirà
retrobant l’essència dels somnis i il·lusions perduts al llarg dels anys de tal
manera que, durant el trajecte d’autoconeixement, descobrirà l’amor.
La novel·la, escrita en tercera persona, avança cronològicament al llarg
de tot just dues setmanes del mes de novembre. Però la veu narradora ens
ofereix, amb mesurada dosificació i sempre mantenint la pulsió expressiva,
diverses dades al voltant del passat dels personatges, cosa que ens permetrà
construir, mentalment, una imatge sòlida i coherent de cadascun d’ells.
Potser caldria matisar, fent referència a aquest acotament temporal dins
la ficció novel·lística de Novembre...,
marcada en poc més de dues setmanes, que malgrat la seva brevetat l’autora ens
exposa, a més de la història d’amor que viu la protagonista en primera persona
i l’estima per la terra, un parell de temàtiques interessants: el món de
l’ensenyament i, malauradament, l’experiència que comporta el fet de viure prop
d’una persona malalta.
En definitiva Novembre...,
Premi Celler de lletres de novel·la curta 2016, és una bona entrada en la
literatura de ficció per part de Núria Valentí.
Sílvia Romero
(novembre 2018) 
