Tatuaje, d’Hernán Migoya i Bartolomé Seguí
(adaptació al còmic de la novel·la “Tatuaje” de Manuel Vázquez Montalbán)
Tertúlia de divendres 26 d’abril de 2019
Seguint la tònica iniciada el curs passat i hàbilment gestionada pel bibliotecari Josep Benabarre, a la trobada del Club de lectura Tardes literàries del mes d’abril hem comentat un còmic. Es tracta de Tatuaje, amb guió d’Hernán Migoya, dibuixos de Bartolomé Seguí, i basat en la novel·la Tatuaje de Manuel Vázquez Montalbán. Però a més hem tingut el luxe de poder comptar amb l’assistència, precisament, del guionista, Hernán Migoya, cosa que ha enriquit en molt la nostra tertúlia.
Val a dir que Tardes literàries és un grup de lectura essencialment de novel·la i en comptades ocasions de narrativa breu. Això significa que les clubaires no estan especialment avesades a aquest gènere i que, a més, no totes se’n declaren lectores. Amb tot, després d’aquesta trobada, molts parers han variat.
Per començar cal esmentar que el llibre a comentar era el còmic, però les clubaires disposaven d’aquest exemplar i també del de la novel·la de Vázquez Montalbán. La majoria ha optat per llegir primer l’obra original i després passar a l’adaptació, i una gran part ha considerat que gaudia molt més amb el còmic.
De la història que se’ns mostra s’ha comentat la mestria amb què Vázquez Montalbán, tot narrant les peripècies del detectiu Pepe Carvalho, construeix un quadre precís, detallista i crític de la societat en què té lloc l’acció. En aquest cas la Barcelona dels anys 70. Hi trobem reflectits aspectes socials, econòmics i polítics, però també aquells trets que configuren i marquen les relacions personals. A més, i tal com s’ha comentat durant la tertúlia, en fer viatjar Carvalho cap a Holanda podem apreciar una ciutat gris i reprimida enfront d’una altra de més oberta i lliure (si més no en aquella època).
Encara fent referència a l’obra original s’ha remarcat el to masclista d’algunes de les relacions que s’hi reflecteixen, de vegades fins i tot amb dosis de violència de gènere, però alhora s’ha lloat que el guionista i el dibuixant s’hagin mantingut fidels al model de què partien en lloc d’intentar pal·liar-lo per tal d’actualitzar la caracterologia dels personatges.
En aquest sentit no només s’ha considerat que aquesta fidelitat és bona i necessària, sinó que també s’ha elogiat, en termes més generals, el fet d’haver seguit fil per randa l’argument de la novel·la. Per l’altra banda, les descripcions d’ambients i espais, tan de locals com de paratges oberts, que llegim en la novel·la, troben un perfecte paral·lelisme en els dibuixos de Bartolomé Seguí, amb una capacitat de recrear els detalls realment admirable.
Una part de la sessió del Club de lectura l’hem dedicat, aprofitant com he dit abans que comptàvem amb l’assistència del guionista, Hernán Migoya, a plantejar-li qüestions diverses sobre l’adaptació d’aquest còmic i també sobre la confecció, en general, d’àlbums de còmics. Escoltar les seves explicacions, veure les imatges diverses i els documents que ens havia preparat perquè copséssim l’evolució d’aquesta feina, passejar pels entrellats amb què s’hi poden trobar, i llegir com a exemple un fragment del guió elaborat perquè el dibuixant pugui treballar... són aspectes que ens han fascinat i interessat en gran mesura.
Com passa sovint en aquests resums, no podem reflectir tot allò que s’ha parlat durant la trobada, però cal concloure que ha estat una sessió de club plenament i gratament enriquidora.
Unes paraules d’Hernán Migoya, guionista del còmic
L'ofici d'escriptor i guionista té aquestes petites sorpreses, que algú et convidi de cop a visitar un lloc on normalment no aniries perquè no coneixes ningú allà i ser rebut com si en realitat tothom et conegués i estimés la teva presència. Així m'ha passat a mi una vegada més amb la invitació a xerrar amb el Club de Lectura de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes. Gràcies a la Sílvia Romero i el Josep Benabarre, he tingut el privilegi de conversar i reflexionar amb una vintena de dones i un home (ha estat així, veritablement) sobre la meva pròpia obra.
Això és una meravella, perquè un rep la impressió sincera de persones que en molts casos s'abocaven per primera vegada al llenguatge del còmic. Tant des d'un punt de vista professional com humà, soc jo qui surt d'aquesta experiència amb la seguretat d'haver après un munt de coses noves. La gentilesa i enginy d'aquest grup de lectura, la seva avidesa per saber més del procés de creació d'una historieta, m'ha sobtat i commogut. Estic molt agraït a aquestes persones i als organitzadors de la trobada.
Me'n vaig convençudíssim, un cop més, de que el millor que hem conreat socialment i culturalment a casa nostra en aquestes poques dècades que portem de vida democràtica són les nostres biblioteques. La Biblioteca Manuel de Pedrolo n'és un exemple clar de terreny enriquidor d'aprenentatge, de passió per la cultura i de convivència. Me'n vaig d'allà amb el cap ple d'onomatopeies, i totes festives!!!
Els autors: Hernán Migoya i Bartolomé Seguí
Hernán Migoya: guionista
Escriptor, guionista de còmics i cineasta (Ponferrada, 1971), el 2003 va fer el seu debut literari amb Todas putas. Més tard va escriure la novel·la Observamos cómo cae Octavio, i a aquest títol el van seguir: Quítame tus sucias manos de encima, una trepidant aventura fantàstica inspirada en els anys viscuts a Perú; Una, grande y zombi, hilarant i terrorífica visió de la crisi espanyola; el seu segon llibre de contes satírics Putas es poco; i la novel·la Deshacer las Américas.
Com a guionista de còmics és autor de més d’una vintena d’àlbums i novel·les gràfiques, amb les quals ha obtingut, entre d’altres, el Premi al Millor Guió del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i la seva obra ha estat editada als Estats Units, França, Alemanya i Perú. De fet és l’únic guionista espanyol que ha publicat en las mítiques revistes estatunidenques Heavy Metal i Mome. També ha estat director de la llegendària revista El Víbora.
Els seus últims títols són Plagio; l’ambiciosa sèrie mensual Nuevas Hazañas Bélicas; i la paròdia biogràfica de la presentadora Laura Bozzo titulada Señorita Laura (primer Premio Luces al Mejor Cómic Publicado en el Perú, 2015). El mes de novembre de 2017 es publica Tatuaje, el primer àlbum de tot el projecte d’adaptació al còmic de les novel·les protagonitzades per Pepe Carvalho.
Bartolomé Seguí: dibuixant
Autor de còmics i il·lustrador (Palma, 1962), s’inicia professionalment l’any 1983 tot publicant la seva primera historieta en la revista Metropol. Des de llavors ha col·laborat en revistes de còmic ben diverses: El Víbora, Cairo, El Jueves, Madriz, Medios Revueltos, Esquitx, Nosotros Somos Los Muertos o BDbanda.
Des de la publicació de A salto de mata (Complot, 1989) ha publicat 13 còmics monogràfics i ha il·lustrat més de 40 llibres infantils. També ha editat, juntament amb Sònia Delgado, la revista infantil Esquitx i, des de 2004, publica una tira diària a Última Hora.
El 2009 va guanyar, juntament amb Felipe H. Cava, el Premio Nacional del Cómic per la seva obra Las serpientes ciegas. I des de 2017, any en què es va publicar l’àlbum Tatuaje, amb guió d’Hernán Migoya i basat en la novel·la homònima de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, participa com a dibuixant en el projecte d’adaptació al còmic de totes les novel·les protagonitzades pel conegut detectiu Pepe Carvalho.
L’obra
El còmic Tatuaje, amb guió d’Hernán Migoya i dibuixos de Bartolomé Seguí, està basat en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, una de les moltes on el protagonista de la història que s’hi narra és el detectiu Pepe Carvalho, i és el primer còmic on trobem recollides les peripècies d’aquest conegut personatge. L’argument segueix fil per randa la trama de la novel·la i només incorpora les el·lipsis necessàries per tal de dur a terme una bona adaptació al gènere del còmic.
La història s’inicia el juliol de 1974, quan a la platja de Vilassar una noia, mentre neda, troba el cos sense vida d’un jove tot flotant en l’aigua. Aquest duu un tatuatge ben peculiar, una inscripció que diu “He nacido para revolucionar el infierno.” Quan porten el cadàver cap a la sorra s’adonaran que no té rostre. I és en aquest punt on entra en escena el detectiu Pepe Carvalho, perquè serà contractat pel senyor Ramón, propietari de la perruqueria on treballa la seva pròpia dona, perquè esbrini la identitat del mort. Una petició que acceptarà, malgrat que no acaba d’entendre l’interès del senyor Ramón per aquest tema.
Les indagacions duran Carvalho per diferents ambients, sobretot, de la Barcelona dels anys setanta, i aquest deambular pels carrers i locals del Raval i el barri Xino se’ns mostraran en el còmic amb un excel·lent detallisme gràfic. Més endavant les il·lustracions canviaran de localització perquè el detectiu, tot seguint una pista, es traslladarà a Holanda i viatjarà per diverses poblacions d’aquest país.
El resultat és una trama policíaca ben construïda per la mà de Manuel Vázquez Montalbán, a qui el dibuixant fa aparèixer en l’angle inferior esquerre de la imatge de la coberta, com un clar homenatge i una picada d’ullet per als seguidors de les aventures de Carvalho i al més clàssic estil del que feia en les pel·lícules el director de cinema Alfred Hitchcock. Però per l’altra banda, i tal com ha assenyalat el guionista del còmic, aquest volum de Carvalho és molt més que un cas criminal: amb l’excusa de cada cas, el seu autor hi introduïa un fresc del país sencer.
Sílvia Romero
(abril 2019)
