dijous, 26 de setembre de 2019

Tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Sara i Jeremies, de Sebastià Alzamora

·   Tertúlia de divendres 21 de setembre de 2019  
Iniciem el curs del Club de lectura Tardes literàries fent una breu referència al títol que teníem com a segona lectura d’estiu: La pell i la princesa. No hem ocupat molt de temps a comentar-la perquè hem preferit, tal com estava programat, dedicar-nos a la novel·la Sara i Jeremies, però val a dir que La pell i la princesa, del mateix autor, ha impactat en les clubaires pel contrast que han percebut entre la poètica de la narrativa, amb detallades descripcions que ens mostren un lèxic acurat i ben sovint amb un to entre l’oníric i el simbolisme, i la crua duresa del rerefons de la història que se’ns mostra. Aspectes aquests que, amb més o menys mesura i salvant totes les distàncies entre una i altra obra, també hem trobat quan ens hem submergit a comentar Sara i Jeremies.

Val a dir, en primer terme, que hem lamentat sincerament no poder comptar amb l’assistència de l’autor tal com estava previst de bell antuvi, però en Sebastià Alzamora s’ha vist obligat a anul·lar la seva participació en el Club per raons personals.

Fora d’un parell de veus dissonants la lectura ha resultat satisfactòria, i encara en el cas de les persones que no l’han valorat en positiu al cent per cent, cal matisar que l’han llegida endutes per un ritme àgil i per la ja habitual fluïdesa narrativa d’aquest autor.

De les qüestions formals que més estona ens han ocupat potser caldria destacar el fet de lloar l’estructura creada a través de cinc capítols (cadascun d’ells intitulat amb el nom d’alguns dels personatges principals) i aquest trencament controlat i mesurat del que seria l’evolució cronològica dels esdeveniments. Dit d’una altra manera: la novel·la, contínuament, ens exposa una història tot avançant i retrocedint en el temps en base al personatge en el qual focalitza la seva atenció la veu narradora, i aquest recurs ens ha semblat enriquidor perquè permet a l’autor jugar amb diversos punts de vista.

Per l’altra banda i encara en aquest apartat d’aspectes formals, en alguns casos les descripcions han estat valorades molt positivament i, com és lògic en una tertúlia de club de lectura, en altres casos les han considerat un xic farragoses (potser en especial les que fan referència a la matança del porc, a pesar del contingut costumista que ens aporta).

Tota la matèria que formaria part de l’aspecte temàtic de la novel·la és el que ha creat una intensa i viva tertúlia, tant pel que fa als diferents temes que hi podem trobar, com pel que fa a la recreació de personatges, passant per la interrelació que s’estableix entre ells i el rerefons històric que hi veiem.

Així, per exemple, s’ha apuntat que el tema central és l’abús de poder, però també s’ha matisat que som davant d’una història d’amor: la de la parella protagonista però també la de tota la família, amb totes les misèries i totes les alegries que han viscut al llarg dels anys. Perquè a pesar del caràcter tancat i silenciós de Jeremies, el que es palpa en les diverses trobades familiars que llegim és, precisament, el sentiment de l’amor.

Sara i Jeremies han estat els dos personatges que més tertúlia i discussió ens han ofert, i sobretot per la seva conducta i reaccions al voltant d’un fet crucial que marcarà per sempre la seva vida i que es convertirà en el gran secret del qual ningú no parla. Per què acoten el cap? O més concretament, per què Jeremies acota el cap? És cert que l’acció a què ara em refereixo té lloc en època de postguerra i el que els movia vers el silenci i la inacció era la por, però també és cert que Jeremies en tot moment s’ha mostrat com un home enamorat que defensa la dona i la família. Així: per què s’amaga?

En aquest sentit la valoració de les clubaires ha estat clarament dividida. Si no a meitat i meitat, gairebé. I un sector considerava que l’actitud de Jeremies era de covardia mentre que l’altre creia que reaccionava de l’única manera possible. Ara bé, el que tothom ha posat damunt la taula ha estat la gran pregunta: a pesar de no poder actuar contra els fets... ¿no podria fer costat a Sara?

Altres personatges que han merescut comentaris per part de les clubaires han estat, sobretot, el sergent Llo-llo-llorenç i el jove Job, fill de Sara i Jeremies. En tots dos casos tenen un paper importantíssim en la novel·la per fer-la evolucionar i per provocar canvis vitals i decisius en les altres vides. I per referències, el personatge de Jonàs.

Un altre aspecte que hem comentat ha estat l’ús d’unes falques narratives que els lectors utilitzen com a lligam i símbol entre diferents etapes de la vida dels personatges. Aquest seria el cas del mocador brodat que trobem tant a les primeres pàgines de la novel·la com entremig i fins i tot al final. O la repetició de la frase “te’n recordes quan només érem tu i jo?”, que apareix en diversos apartats. O l’afirmació del “jo mai no t’he mentit”. Són falques narratives que apropen el lector quan menys s’ho espera.

Per posar el punt i final a aquest intent de resum que de cap de les maneres recull tots els comentaris de la nostra tertúlia, un parell d’aportacions de les clubaires. Una ha manifestat, després de llegir Sara i Jeremies: “Què trista és la vellesa.” Una altra ha afirmat, sobre aquesta novel·la: “Quasi una obra mestra.”

·   L’autor
Escriptor català i filòleg (Mallorca, 1972), la seva primera obra publicada va ser el poemari Rafel (1994), guanyador del Premi Salvador Espriu, on reflectia l’experiència de la mort en accident de trànsit d’un amic adolescent. A partir d’aquesta entrada en el panorama literari la seva trajectòria no ha tingut aturador i s’ha mogut en diversos gèneres. Així, en poesia trobem els poemaris Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018).

L’any 2004 la publicació conjunta amb altres poetes del poemari Imparables: Una antologia, va donar peu a la creació del grup generacional “Els Imparables”, del qual va ser fundador i amb qui també va publicar l'assaig Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005). I encara en assaig és autor de l’estudi sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998).

En el camp de la narrativa cal destacar els títols L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura; La pell i la princesa (2005), que serà la segona lectura d’estiu d’enguany; Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010); Crim de sang (2012); Dos amics de vint anys (2013); i La Malcontenta (2015).

A més d’haver rebut nombrosos premis i reconeixements, la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i entre les temàtiques que els crítics apunten com a habituals dins la seva creativitat tenim el retrat d’una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència.

Delegat del Llibre de la Generalitat (2000-2003), editor de l’editorial Destino i director literari de l’editorial Moll, també ha dirigit la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat i és col·laborador habitual en revistes i diaris.

·   L’obra
Sara i Jeremies són els dos personatges principals d’aquesta obra de Sebastià Alzamora, Premi Llorenç Villalonga de Novel·la (Ciutat de Palma 2001), i en iniciar-ne la lectura els trobem ja ancians i amb algunes xacres de la vellesa. Però malgrat poder-los considerar els protagonistes de la història que es destil·la al llarg de les pàgines del llibre cal destacar que tenen, al seu voltant, un ampli ventall de personatges, la majoria d’ells família directe: fills i filles, nets i netes, gendres i nores.

La narració, ambientada durant els primers anys de la ficció a la Mallorca rural amb tot el component costumista que ens ofereixen les descripcions i ubicada en els darrers anys a la Mallorca turística, ens dibuixarà el que han estat les seves vides, des que de ben joves van començar a festejar fins al moment actual, i aquesta trajectòria vital avançarà íntimament lligada a l’època històrica que els toca viure i que els marcarà com a parella i com a individus. La guerra, amb la crueltat que comporta però també amb les enveges que duen a les traïcions i delacions, serà la rèmora que carregaran damunt les espatlles. Però també tenen el llast d’un secret: uns fets del passat, silenciats al llarg dels anys, i que tindran molt a veure amb l’absència d’un dels seus fills: Job.

És una narració construïda en base a cinc capítols, cadascun d’ells amb el nom d’alguns dels personatges com a títol. Una narració que avança amb un vaivé continu entre present i passat tot mostrant-nos el drama i la tragèdia d’aquesta família, però també l’afecte i tendresa de les seves relacions. És una novel·la intensa, emocionant i corprenedora, d’aquelles que perduren amb nosaltres en tancar el llibre. I faig meves les paraules que trobem a la ressenya de la contracoberta, tot deixant la pregunta que hi planteja damunt la taula: “L’amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és més poderosa?”

Sílvia Romero
(setembre 2019)

Cap comentari: