Novembre és el
mes dedicat al món del vi i per això a ‘Dijous entre lletres’ vam triar una
obra on n’és el protagonista: La cata de Roald Dahl.
En començar la
tertúlia se’ns va convidar a tastar un parell de vins locals per endinsar-nos
millor en l’ambient de la història. Un detall perfecte.
Sobre el llibre:
Es tracta d’un
relat publicat per primera vegada l’any 1945 i que va reeditar Nórdica libros
al 2014 en una edició acompanyada per unes magnífiques il·lustracions d’Iban
Barrenetxea.
La història
comença amb un sopar de sis persones a casa d’en Mike Schofield, un treballador
de la Borsa de Londres, on s’ha enriquit. Es reuneixen al voltant de la taula
en Mike, la seva dona i la seva filla, el narrador i la seva esposa, i en
Richard Pratt, un expert en vins amb qui en Mike fa petites juguesques per
veure si és capaç d’endevinar el vi que se serveix durant la vetllada. Aquest
vegada, la juguesca augmenta: si Richard Pratt aconsegueix endevinar el vi es
casarà amb la filla de’n Mike.
A partir
d’aquí la tensió no para de créixer, com és habitual en les obres de Dahl.
Temes que surten a la conversa:
El primer tema
que comentem és la juguesca. Totes estem d’acord en què no és just ni
proporcionat que entri en joc la filla, el seu possible casament per una
endevinalla sense importància, tot i que si en Pratt no guanya ella s’emportarà
dues de les cases que ell té. Comentem aquest fet sorprenent i el relacionem
amb el final del sopar i del relat, un final brusc que amaga també una
sorpresa, com fa sovint l’autor, i que ninguna de nosaltres sospitàvem.
Després
destaquem un aspecte que surt al principi de l’obra i és el de la cultura. Ens
sobta com el personatge protagonista anhela ser (o semblar) culte i per això
vol saber de pintura, música i vins. En Mike té molts diners que ha aconseguit
amb la seva feina però sembla que no s’ha format prou i per això s’envolta de
gent que sí té els coneixements que ell desitja. Llavors discutim sobre què és
la cultura i les diferents maneres en què es pot manifestar.
Tot seguit
surt el tema dels personatges, de la gran capacitat que té l’autor per
retratar-los. Per a imaginar-los millor coincidim en què les il·lustracions han
tingut un paper fonamental. I a continuació ho lliguem amb el tema del vi:
l’autor, curiosament, utilitza adjectius de personalitat i caràcter per a
definir-lo i així diu que el vi era tímid o trapella, atrevit, generós, femení
o alegre. Una forma molt original de descriure’l.
Per últim
comentem que ens ha cridat l’atenció l’ús dels sentits que fa l’autor en tota
la història: apareix el gust i l’olfacte, sobretot, però també la vista, l’oïda
i el tacte. Aquest ús fa del text una història rodona amb uns personatges
perfectament definits i un final absolutament inesperat que és marca “de la
casa”. Per tant, el llibre els ha agradat i sens dubte el recomanem.
Programació Biblioteques amb DO
