Cinc cèntims de la tertúlia del passat 25 d'octubre...
Pedres blanques, de
Rosa Maria Prat i Balaguer
Iniciem la sessió del Club de lectura Tardes
literàries tot passant un breu vídeo al voltant de la novel·la que comentarem
avui, Pedres blanques, de Rosa Maria
Prat i Balaguer. Es tracta d’un treball de la poeta Marta Pérez i de la crítica
literària Anna Ruiz per a la presentació que van fer del llibre. Tot seguit
l’autora de la novel·la, a qui agraïm que hagi acceptat assistir a la nostra
trobada, obre la tertúlia explicant quina va ser la idea embrionària a partir
de la qual va decidir escriure aquesta història i en aquesta època en concret.
I sobretot ens parla de la seva intenció, mitjançant la novel·la, de recuperar
i donar visibilitat a les dones d’aquest període medieval.
Després d’aquesta breu introducció comencem
pròpiament amb la tertúlia, i val a dir que el tempteig habitual de valoració
lectora és plenament positiu. Un dels aspectes millor considerat, en general,
ha estat el rerefons històric i el tractament concret del conflicte que mostra
la novel·la. És a dir, que per una banda s’ha valorat en gran mesura la tasca
de documentació duta a terme per l’autora per recrear l’ampli marc històric de
l’època i el petit marc històric de la vida al monestir. Però també s’ha
considerat en positiu l’elecció d’un conflicte tan concret com és el de la
confrontació entre les monges clarisses i el Papa Benet XII; conflicte, per
l’altra banda, que ha resultat interessant i enriquidor.
I encara més enllà d’aquesta lloança per la tasca
documental, l’aspecte que també s’ha remarcat ha estat el del domini de les dosis
amb què se’ns regala aquesta informació, perquè l’autora ens l’ofereix
profusament quan cal, i justejant-ne les dades quan fa falta que així sigui. En
resum: molt encertadament, a parer de les clubaires, les dades històriques
sempre van lligades i fusionades a l’avenç narratiu.
Hem prestat especial atenció, d’entre els diversos personatges,
al de l’abadessa del monestir de Petras Albas, Sobirana Olzet. En aquest sentit
han estat interessants les explicacions que ens ha fet Rosa Maria Prat sobre
les dades reals i les dades de ficció del personatge. Una clubaire ha plantejat
la possibilitat que d’ella en destaquin les seves relacions amoroses, i ha
preguntat si no la podríem arribar a considerar una dona promíscua. Amb tot, no
ha estat aquesta la sensació rebuda per la majoria de clubaires, que han vist
en aquestes mostres d’afecte una pinzellada del caràcter de l’abadessa que ens
duu a comprendre la seva solitud i la càrrega del conflicte amb què s’enfronta.
Afirmació que ha estat corroborada per l’autora, qui ens ha comentat que
Sobirana Olzet està creat, dins la ficció, com un personatge polièdric en el
qual distingim la gestió del poder i la feblesa puntual davant la
responsabilitat que ostenta, la capacitat negociadora i la soledat del càrrec,
el caràcter eixerit i les pors al fracàs.
L’altre personatge que ha cridat l’atenció del grup
ha estat Joanot de Cervelló, l’únic personatge masculí de relleu en una
novel·la de protagonistes femenines i amb un cor de personatges secundaris
també femenins. A més, d’ell hem destacat els capítols escrits en primera
persona mitjançant el recurs de la crònica, tan important en la nostra història
(recordem les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el
Cerimoniós).
I no és només aquest detall d’homenatge a les
cròniques l’únic que trobem en el llibre, perquè també apareix un personatge
cabdal com va ser Ramon Llull, i per citar un altre exemple tenim la clara
referència a Hildegarda de Bingen.
Per anar tancant aquest breu resum només afegir que
una part de la nostra tertúlia l’hem dedicada a valorar el dibuix perfecte amb
què Rosa Maria Prat ens mostra la vida dins el monestir (tema ja esmentat més
amunt). Un quadre que ens reflecteix la llibertat de pensament de què gaudien
les monges (per descomptat dins certs paràmetres) i ens exposa la solidaritat
femenina en més d’una i més de dues ocasions.
En definitiva, per a les clubaires de les Tardes
literàries, Pedres blanques de Rosa
Maria Prat és una novel·la àgil i amena. I a pesar que un parell de veus, tot
just, han considerat que li mancava una mica de marro, la valoració general ha
estat unànime: una lectura rica i interessant.
Hem tancat la nostra sessió comentant la possibilitat
de participar en una de les rutes literàries al Monestir de Pedralbes que
l’autora ofereix. I de ben segur que més d’una i més de dues clubaires hi
participaran!
El divendres, dia 25 d’octubre a les 6 de la tarda
em vaig trobar amb el Club de Lectura Tardes
Literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes per
comentar la novel·la històrica Pedres
blanques acompanyada de l'escriptora i conductora del Club de Lectura,
Sílvia Romero i Olea.
Voldria agrair a la Laia Bertran i Tomàs, directora
de la Biblioteca, per convidar-me i al Servei de préstec de la Xarxa de
Biblioteques de la Diputació de Barcelona per facilitar els exemplars de la
novel·la.
Vàrem començar la sessió visualitzant el vídeo sobre
Pedres blanques realitzat per la
professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestre, i l’escriptora i poeta, Marta
Pérez Sierra. Aquest audiovisual ens va servir d’immersió en l’època medieval
del segle XIV i dins del monestir de santa Maria de Petras Albas.
Des del primer moment em vaig trobar molt ben
acollida per les per vint-i-cinc clubaires (totes dones) i per la Sílvia
Romero, que va conduir i moderar magistralment el debat al llarg dels noranta
minuts de la tertúlia.
M’agradaria destacar tres coses de la trobada: el nivell alt de participació, l’esperit
crític i en tercer lloc, l’actitud
activa de les clubaires plantejant preguntes, fent aportacions enriquidores
i suggeriments.
Vaig trobar-me molt còmoda en el debat. Va ser un
plaer i una satisfacció escoltar les reflexions, les impressions i les emocions
viscudes per les lectores durant la lectura de la novel·la. Molt sinceres,
plurals i diverses.
Una vegada més constatar que els Clubs de Lectura
són espais de trobada, de debat, de diàleg dels punts de vista diferents que
tenim tots els lectors i lectores entorn a un personatge, una escena, una
acció... És una oportunitat enriquidora per a la persona que ha escrit el
llibre, poder participar-hi per explicar com neix la idea i el projecte, el
procés d’escriptura, de documentació, la creació dels personatges, què hi ha de
realitat i de ficció, i donar a conèixer tot allò que hi ha al darrere de la
història d’una novel·la, des de l’inici fins que arriba a les mans del públic
lector.
Voldria manifestar el meu agraïment a la Sílvia
Romero, a qui admiro personalment i professionalment, per la Trobada literària i per la brillant ressenya de Pedres blanques que va fer en el
programa Cafís de lletres de Ràdio
Sant Celoni, quan es va publicar la novel·la, i que podeu escoltar l’àudio en
el web de l'Editorial Gregal a l'espai de la novel·la històrica Pedres blanques.
Gràcies, per aquest moment de Lux Màcula (Instant de llum)
que he pogut compartir amb vosaltres.
L’autora
Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950)
resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És
doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat
de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha
dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant
el càrrec de directora d’educació primària.
El seu interès per la literatura i
l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar
que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El
Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i fins i tot va formar part del
jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de Lectura
Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé
des dels seus orígens, i el mateix 2015 va formar part del jurat del Primer
Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i
amb el patrocini de l’Ajuntament.
Tal com ha comentat en l’entrevista publicada
al Diari de Terrassa, Rosa Maria Prat
intenta recuperar, a través de la narrativa de ficció, la memòria històrica, i
així donar veu a les dones. En el cas d’aquesta novel·la l’autora “volia
escriure sobre l’oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a l’època
medieval.”
Pedres blanques és la seva primera novel·la publicada i va
resultar Finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016).
Pedres blanques ubica la seva acció al segle XIV. En aquesta època el Papa Benet XII va
voler reformar els ordes religiosos i va promulgar les anomenades
Constitucions. En base a aquestes ordenacions les monges clarisses perdien
molts dels seus privilegis, i s’hi van oposar. En aquells moments al capdavant
del monestir de Petras Albas hi estava Sobirana Olzet, personatge real i alhora
un dels personatges protagonistes de l’obra. La novel·la recrea la confrontació
entre les monges clarisses d’aquest monestir amb Benet XII d’Avinyó, i alhora
ens permet entrar i conèixer la vida i organització del monestir des de dins.
Aquesta seria, a grans trets, la temàtica que ens mostra la història de Pedres blanques, però cal remarcar el
protagonisme que l’autora atorga als personatges femenins, un plantejament que
pretén exposar quin era el paper de la dona en aquesta època.
Aquest punt de vista no es concreta, tot just, en l’esmentada abadessa
Sobirana Olzet, una dona amb cultura, amb estudis, perquè provenia d’una
família benestant i es va acollir a la vida religiosa en quedar vídua, sinó que
es construeix de forma força transversal. Així, al costat de l’abadessa podríem
assenyalar la figura de la reina Elisenda de Montcada, que és qui en el seu
moment, en crear-se el monestir de Petras Albas, concedeix els privilegis que
després, amb les ordenacions del Papa Benet XII, portaran tant d’enrenou. I
encara anant més enllà d’aquests estaments privilegiats per classe social o pel
càrrec que ocupaven, tenim les dones del mercat, pageses que sobreviuen -o
malviuen- sempre obeint ordres; i també totes les monges del monestir, des de
les que ocupen algun petit càrrec fins a les que tot just han trobat, entre
aquelles quatre parets, un lloc on viure.
Pedres blanques és una novel·la històrica que ens mostra les vicissituds del monestir
de Petras Albas i on també hi podem trobar una bella història d’amor: la d’un
amor de joventut amagat per les circumstàncies i el pas del temps.
Sílvia Romero
(octubre 2019)
