dijous, 7 de novembre del 2019

Club de lectura Tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del passat 25 d'octubre...

Pedres blanques, de Rosa Maria Prat i Balaguer

Tertúlia


Iniciem la sessió del Club de lectura Tardes literàries tot passant un breu vídeo al voltant de la novel·la que comentarem avui, Pedres blanques, de Rosa Maria Prat i Balaguer. Es tracta d’un treball de la poeta Marta Pérez i de la crítica literària Anna Ruiz per a la presentació que van fer del llibre. Tot seguit l’autora de la novel·la, a qui agraïm que hagi acceptat assistir a la nostra trobada, obre la tertúlia explicant quina va ser la idea embrionària a partir de la qual va decidir escriure aquesta història i en aquesta època en concret. I sobretot ens parla de la seva intenció, mitjançant la novel·la, de recuperar i donar visibilitat a les dones d’aquest període medieval.

Després d’aquesta breu introducció comencem pròpiament amb la tertúlia, i val a dir que el tempteig habitual de valoració lectora és plenament positiu. Un dels aspectes millor considerat, en general, ha estat el rerefons històric i el tractament concret del conflicte que mostra la novel·la. És a dir, que per una banda s’ha valorat en gran mesura la tasca de documentació duta a terme per l’autora per recrear l’ampli marc històric de l’època i el petit marc històric de la vida al monestir. Però també s’ha considerat en positiu l’elecció d’un conflicte tan concret com és el de la confrontació entre les monges clarisses i el Papa Benet XII; conflicte, per l’altra banda, que ha resultat interessant i enriquidor.

I encara més enllà d’aquesta lloança per la tasca documental, l’aspecte que també s’ha remarcat ha estat el del domini de les dosis amb què se’ns regala aquesta informació, perquè l’autora ens l’ofereix profusament quan cal, i justejant-ne les dades quan fa falta que així sigui. En resum: molt encertadament, a parer de les clubaires, les dades històriques sempre van lligades i fusionades a l’avenç narratiu.

Hem prestat especial atenció, d’entre els diversos personatges, al de l’abadessa del monestir de Petras Albas, Sobirana Olzet. En aquest sentit han estat interessants les explicacions que ens ha fet Rosa Maria Prat sobre les dades reals i les dades de ficció del personatge. Una clubaire ha plantejat la possibilitat que d’ella en destaquin les seves relacions amoroses, i ha preguntat si no la podríem arribar a considerar una dona promíscua. Amb tot, no ha estat aquesta la sensació rebuda per la majoria de clubaires, que han vist en aquestes mostres d’afecte una pinzellada del caràcter de l’abadessa que ens duu a comprendre la seva solitud i la càrrega del conflicte amb què s’enfronta. Afirmació que ha estat corroborada per l’autora, qui ens ha comentat que Sobirana Olzet està creat, dins la ficció, com un personatge polièdric en el qual distingim la gestió del poder i la feblesa puntual davant la responsabilitat que ostenta, la capacitat negociadora i la soledat del càrrec, el caràcter eixerit i les pors al fracàs. 

L’altre personatge que ha cridat l’atenció del grup ha estat Joanot de Cervelló, l’únic personatge masculí de relleu en una novel·la de protagonistes femenines i amb un cor de personatges secundaris també femenins. A més, d’ell hem destacat els capítols escrits en primera persona mitjançant el recurs de la crònica, tan important en la nostra història (recordem les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós).

I no és només aquest detall d’homenatge a les cròniques l’únic que trobem en el llibre, perquè també apareix un personatge cabdal com va ser Ramon Llull, i per citar un altre exemple tenim la clara referència a Hildegarda de Bingen.

Per anar tancant aquest breu resum només afegir que una part de la nostra tertúlia l’hem dedicada a valorar el dibuix perfecte amb què Rosa Maria Prat ens mostra la vida dins el monestir (tema ja esmentat més amunt). Un quadre que ens reflecteix la llibertat de pensament de què gaudien les monges (per descomptat dins certs paràmetres) i ens exposa la solidaritat femenina en més d’una i més de dues ocasions.

En definitiva, per a les clubaires de les Tardes literàries, Pedres blanques de Rosa Maria Prat és una novel·la àgil i amena. I a pesar que un parell de veus, tot just, han considerat que li mancava una mica de marro, la valoració general ha estat unànime: una lectura rica i interessant.

Hem tancat la nostra sessió comentant la possibilitat de participar en una de les rutes literàries al Monestir de Pedralbes que l’autora ofereix. I de ben segur que més d’una i més de dues clubaires hi participaran!

Unes paraules de l’autora, Rosa Maria Prat


El divendres, dia 25 d’octubre a les 6 de la tarda em vaig trobar amb el Club de Lectura Tardes Literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes per comentar la novel·la històrica Pedres blanques acompanyada de l'escriptora i conductora del Club de Lectura, Sílvia Romero i Olea.

Voldria agrair a la Laia Bertran i Tomàs, directora de la Biblioteca, per convidar-me i al Servei de préstec de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona per facilitar els exemplars de la novel·la.

Vàrem començar la sessió visualitzant el vídeo sobre Pedres blanques realitzat per la professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestre, i l’escriptora i poeta, Marta Pérez Sierra. Aquest audiovisual ens va servir d’immersió en l’època medieval del segle XIV i dins del monestir de santa Maria de Petras Albas.

Des del primer moment em vaig trobar molt ben acollida per les per vint-i-cinc clubaires (totes dones) i per la Sílvia Romero, que va conduir i moderar magistralment el debat al llarg dels noranta minuts de la tertúlia.

M’agradaria destacar tres coses de la trobada: el nivell alt de participació, l’esperit crític i en tercer lloc, l’actitud activa de les clubaires plantejant preguntes, fent aportacions enriquidores i suggeriments.

Vaig trobar-me molt còmoda en el debat. Va ser un plaer i una satisfacció escoltar les reflexions, les impressions i les emocions viscudes per les lectores durant la lectura de la novel·la. Molt sinceres, plurals i diverses.

Una vegada més constatar que els Clubs de Lectura són espais de trobada, de debat, de diàleg dels punts de vista diferents que tenim tots els lectors i lectores entorn a un personatge, una escena, una acció... És una oportunitat enriquidora per a la persona que ha escrit el llibre, poder participar-hi per explicar com neix la idea i el projecte, el procés d’escriptura, de documentació, la creació dels personatges, què hi ha de realitat i de ficció, i donar a conèixer tot allò que hi ha al darrere de la història d’una novel·la, des de l’inici fins que arriba a les mans del públic lector.

Voldria manifestar el meu agraïment a la Sílvia Romero, a qui admiro personalment i professionalment, per la Trobada literària  i per la brillant ressenya de Pedres blanques que va fer en el programa Cafís de lletres de Ràdio Sant Celoni, quan es va publicar la novel·la, i que podeu escoltar l’àudio en el web de l'Editorial Gregal a l'espai de la novel·la històrica Pedres blanques.

Gràcies, per aquest moment de Lux Màcula (Instant de llum)  que he pogut compartir amb vosaltres.

L’autora

Rosa Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de directora d’educació primària.

El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i fins i tot va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el mateix 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament.

Tal com ha comentat en l’entrevista publicada al Diari de Terrassa, Rosa Maria Prat intenta recuperar, a través de la narrativa de ficció, la memòria històrica, i així donar veu a les dones. En el cas d’aquesta novel·la l’autora “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a l’època medieval.”

Pedres blanques és la seva primera novel·la publicada i va resultar Finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016).

L’obra


Pedres blanques ubica la seva acció al segle XIV. En aquesta època el Papa Benet XII va voler reformar els ordes religiosos i va promulgar les anomenades Constitucions. En base a aquestes ordenacions les monges clarisses perdien molts dels seus privilegis, i s’hi van oposar. En aquells moments al capdavant del monestir de Petras Albas hi estava Sobirana Olzet, personatge real i alhora un dels personatges protagonistes de l’obra. La novel·la recrea la confrontació entre les monges clarisses d’aquest monestir amb Benet XII d’Avinyó, i alhora ens permet entrar i conèixer la vida i organització del monestir des de dins.

Aquesta seria, a grans trets, la temàtica que ens mostra la història de Pedres blanques, però cal remarcar el protagonisme que l’autora atorga als personatges femenins, un plantejament que pretén exposar quin era el paper de la dona en aquesta època.

Aquest punt de vista no es concreta, tot just, en l’esmentada abadessa Sobirana Olzet, una dona amb cultura, amb estudis, perquè provenia d’una família benestant i es va acollir a la vida religiosa en quedar vídua, sinó que es construeix de forma força transversal. Així, al costat de l’abadessa podríem assenyalar la figura de la reina Elisenda de Montcada, que és qui en el seu moment, en crear-se el monestir de Petras Albas, concedeix els privilegis que després, amb les ordenacions del Papa Benet XII, portaran tant d’enrenou. I encara anant més enllà d’aquests estaments privilegiats per classe social o pel càrrec que ocupaven, tenim les dones del mercat, pageses que sobreviuen -o malviuen- sempre obeint ordres; i també totes les monges del monestir, des de les que ocupen algun petit càrrec fins a les que tot just han trobat, entre aquelles quatre parets, un lloc on viure.

Pedres blanques és una novel·la històrica que ens mostra les vicissituds del monestir de Petras Albas i on també hi podem trobar una bella història d’amor: la d’un amor de joventut amagat per les circumstàncies i el pas del temps.

Sílvia Romero
(octubre 2019)