dijous, 21 de novembre del 2019

Tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

El secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria

Tertúlia de divendres 15 de novembre de 2019

Novembre és el mes que se celebren les diverses activitats al voltant del projecte Biblioteques amb DO, i una d’aquestes activitats és la tertúlia del Club de lectura Tardes literàries amb un títol que tingui una estreta relació amb la temàtica vitivinícola. Per aquest motiu l’obra triada ha estat El secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria, que va resultar la guanyadora del Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2017.

En aquest sentit hem d’agrair a l’autora, Olga Olaria, que acceptés assistir a la nostra trobada, cosa que ens va permetre conèixer de primera mà alguns aspectes dels engranatges creatius de la novel·la.

En termes generals la novel·la va ser valorada positivament i es va aplaudir, en especial, el to d’aventures i fantasiós amb què fa front a la història narrada. Aquest plantejament, per l’altra banda, és el que ha propiciat, segons les clubaires, un ritme narratiu intens, accelerat, que no deixa respirar al lector. Tot i que un parell de veus han considerat que hi ha certa diferència rítmica entre el que podríem catalogar com a primera part i que ocuparia els quatre primers capítols –una presentació de personatges, amb flasback inclòs de les seves biografies-, i una segona part on té lloc tota la trama argumental i on els esdeveniments es precipiten.

Ha cridat l’atenció els nombrosos jocs i propostes enginyoses que se’ns ofereixen al llarg de la lectura. En un primer terme tindríem les diverses proves que han de superar el parell de personatges que han caigut al soterrani. És des d’aquests túnels de les caves des d’on, en l’intent de sortir a l’exterior, troben portes tancades que només s’obren si encerten l’enigma plantejat. Però més enllà d’aquestes propostes també hi ha els jocs de paraules per anomenar caves i productes, i el jocs de noms dels diversos personatges.

Hi ha altres dos aspectes de la novel·la que també han captat, en especial, l’atenció de les lectores. Per una banda les clubaires s’han plantejat i han preguntat a l’autora si aquest secret que descobrim en acabar el llibre té algun referent directe i real. Per l’altra banda també han volgut conèixer l’origen de la cançó que duu als nostres personatges a la descoberta final.

En aquest sentit Olga Olaria ens ha contestat que, referent al secret que s’esmenta a la seva novel·la, ella no coneix cap cas similar i tot ha estat pura invenció. Ha estat curiós que un detall com aquest hagi sorprès les clubaires, que a pesar de veure clarament el to fantasiós del plantejament, l’han trobat elaborat de tal manera que donava peu a creure que podia existir. Cosa que ens fa pensar en el bon sistema de treball creatiu per part de l’autora.

I quant a la cançó també ha estat obra d’ella, des de la primera fins a l’última paraula. I de nou totes les clubaires han aplaudit l’encert d’haver sintetitzat en uns breus versos i estrofes les claus per a la descoberta del gran secret.

El final de la novel·la també ha estat ben valorat, amb un epíleg datat quatre anys després dels fets llegits i que ens permet veure com han evolucionat els camins dels diversos personatges.

En definitiva, El secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria, ha resultat ser una lectura amena, molt distreta, fins i tot en alguns casos divertida i, com comento a la ressenya, manté en tot moment el to propi de les més clàssiques novel·les d’aventures i intriga.

Per tancar la sessió hem fet un brindis amb vins Vega de Ribes i Puig Batet, cellers que col·laboren en tot el projecte Biblioteques amb DO, i hem degustat unes Patates Piqué, l’altra empresa col·laboradora.

Unes paraules de l’autora, Olga Olaria

Només puc donar les gràcies per l’entranyable rebuda per part de les membres del club de lectura Tardes literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a Sant Pere de Ribes. A mi, persona tímida, aquests tipus d’actes sempre m’imposen molt, però l’amabilitat amb què vaig ser rebuda i els amplis somriures de totes les clubaires, van fer que ràpidament em fessin sentir com una més.

Una a una van anar dient les seves opinions i va ser molt gratificant escoltar-les, ja que, a la fi, els lectors són els grans protagonistes i el seu criteri és el que val. Em va agradar sentir que s’ho havien passat molt bé llegint la novel·la, que l’havien trobat emocionant (encara que a alguna li hagués agradat tenir unes quantes pàgines més per a llegir), que havien gaudit amb les proves, amb els jocs de paraules, amb intentar saber si la cançó és real o no, que sentissin intriga, perquè aquest era l’objectiu.

I per últim donar les gràcies a la Laia Bertran per haver fet possible la trobada i, com no podia ser d’una altra manera, a la Sílvia Romero, amb qui sempre és un plaer compartir estones com aquestes. 

L’autora
Olga Olaria és nascuda a Barcelona el 1973, però va residir a l’Irun fins als catorze anys. Posteriorment va cursar estudis administratius i cal dir que li apassionen els números. Aquest és un aspecte de la seva biografia que, com podran comprovar els lectors d’El secret de les caves Malsor, també és un detall molt important dins la novel·la. Amb tot, malgrat aquesta passió pels números, al cap dels anys va decidir fer un gir en la seva vida professional i en l’actualitat es dedica a la costura.

Una altra de les seves passions, però, és el món de les lletres. En aquest sentit cal destacar que li encanta la literatura de misteri, les novel·les policíaques i la ciència-ficció.

Quant a la creativitat literària, des de sempre li ha agradat escriure contes i històries curtes. Però amb aquesta novel·la, El secret de les caves Malsor, ha fet el pas cap a un format més extens, més llarg que no pas els contes o relats: la novel·la curta. Un projecte i una experiència que van trobar el seu reconeixement en resultar guanyadora del Premi de Novel·la Curta Celler de lletres en la convocatòria de 2017.

L’obra

Les primeres línies de la novel·la ens marquen clarament la pauta del que podrem trobar durant la lectura: una narració en passat i en tercera persona, amb un personatge femení tafaner i curiós (que ara per ara ignorem si serà la protagonista), i un inici d’aventura en veure’s atrapada al soterrani d’unes gran caves.

La història que se’ns planteja és l’intent d’aquest personatge, l’Eva, i d’un altre que també queda atrapat, el Nando, per trobar la sortida cap a l’exterior de les caves. Però per aconseguir-ho, i tal com succeeix en les més clàssiques novel·les d’aventures, hauran de passar i superar tot un seguit de proves, moltes de les quals tindran a veure amb enigmes matemàtics, de lògica, d’enginy i d’observació.

Aquestes traves que aniran superant amb més o menys dificultat atorguen un ritme àgil i fluid a la narració. I com a contrapunt a la història que té lloc al soterrani, tenim la recerca que en fan des de l’exterior en haver-los trobat a faltar. Una recerca que es complica en saber-se controlats i espiats per aquells que han provocat l’entrampada de l’Eva i el Nando.

A poc a poc aniran esbrinant quin és el secret que durant anys i anys han amagat aquestes caves, i descobriran l’atzarosa relació que lliga els diversos personatges de la novel·la.

Sílvia Romero
(novembre 2019)