Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
El secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria
Tertúlia de divendres 15 de novembre de 2019
Novembre és el mes que se
celebren les diverses activitats al voltant del projecte Biblioteques amb DO, i
una d’aquestes activitats és la tertúlia del Club de lectura Tardes literàries
amb un títol que tingui una estreta relació amb la temàtica vitivinícola. Per
aquest motiu l’obra triada ha estat El
secret de les caves Malsor, d’Olga Olaria, que va resultar la guanyadora
del Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2017.
En aquest sentit hem
d’agrair a l’autora, Olga Olaria, que acceptés assistir a la nostra trobada,
cosa que ens va permetre conèixer de primera mà alguns aspectes dels
engranatges creatius de la novel·la.
En termes generals la
novel·la va ser valorada positivament i es va aplaudir, en especial, el to
d’aventures i fantasiós amb què fa front a la història narrada. Aquest
plantejament, per l’altra banda, és el que ha propiciat, segons les clubaires,
un ritme narratiu intens, accelerat, que no deixa respirar al lector. Tot i que
un parell de veus han considerat que hi ha certa diferència rítmica entre el
que podríem catalogar com a primera part i que ocuparia els quatre primers
capítols –una presentació de personatges, amb flasback inclòs de les seves
biografies-, i una segona part on té lloc tota la trama argumental i on els
esdeveniments es precipiten.
Ha cridat l’atenció els
nombrosos jocs i propostes enginyoses que se’ns ofereixen al llarg de la
lectura. En un primer terme tindríem les diverses proves que han de superar el
parell de personatges que han caigut al soterrani. És des d’aquests túnels de
les caves des d’on, en l’intent de sortir a l’exterior, troben portes tancades
que només s’obren si encerten l’enigma plantejat. Però més enllà d’aquestes
propostes també hi ha els jocs de paraules per anomenar caves i productes, i el
jocs de noms dels diversos personatges.
Hi ha altres dos aspectes
de la novel·la que també han captat, en especial, l’atenció de les lectores.
Per una banda les clubaires s’han plantejat i han preguntat a l’autora si
aquest secret que descobrim en acabar el llibre té algun referent directe i
real. Per l’altra banda també han volgut conèixer l’origen de la cançó que duu
als nostres personatges a la descoberta final.
En aquest sentit Olga
Olaria ens ha contestat que, referent al secret que s’esmenta a la seva
novel·la, ella no coneix cap cas similar i tot ha estat pura invenció. Ha estat
curiós que un detall com aquest hagi sorprès les clubaires, que a pesar de
veure clarament el to fantasiós del plantejament, l’han trobat elaborat de tal
manera que donava peu a creure que podia existir. Cosa que ens fa pensar en el
bon sistema de treball creatiu per part de l’autora.
I quant a la cançó també
ha estat obra d’ella, des de la primera fins a l’última paraula. I de nou totes
les clubaires han aplaudit l’encert d’haver sintetitzat en uns breus versos i
estrofes les claus per a la descoberta del gran secret.
El final de la novel·la
també ha estat ben valorat, amb un epíleg datat quatre anys després dels fets
llegits i que ens permet veure com han evolucionat els camins dels diversos
personatges.
En definitiva, El secret de les caves Malsor, d’Olga
Olaria, ha resultat ser una lectura amena, molt distreta, fins i tot en alguns
casos divertida i, com comento a la ressenya, manté en tot moment el to propi
de les més clàssiques novel·les d’aventures i intriga.
Per tancar la sessió hem
fet un brindis amb vins Vega de Ribes i Puig Batet, cellers que col·laboren en
tot el projecte Biblioteques amb DO, i hem degustat unes Patates Piqué, l’altra
empresa col·laboradora.
Unes paraules de l’autora, Olga Olaria
Només puc donar les
gràcies per l’entranyable rebuda per part de les membres del club de lectura
Tardes literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a Sant Pere de Ribes. A
mi, persona tímida, aquests tipus d’actes sempre m’imposen molt, però
l’amabilitat amb què vaig ser rebuda i els amplis somriures de totes les
clubaires, van fer que ràpidament em fessin sentir com una més.
Una a una van anar dient
les seves opinions i va ser molt gratificant escoltar-les, ja que, a la fi, els
lectors són els grans protagonistes i el seu criteri és el que val. Em va
agradar sentir que s’ho havien passat molt bé llegint la novel·la, que l’havien
trobat emocionant (encara que a alguna li hagués agradat tenir unes quantes
pàgines més per a llegir), que havien gaudit amb les proves, amb els jocs de
paraules, amb intentar saber si la cançó és real o no, que sentissin intriga,
perquè aquest era l’objectiu.
I per últim donar les
gràcies a la Laia Bertran per haver fet possible la trobada i, com no podia ser
d’una altra manera, a la Sílvia Romero, amb qui sempre és un plaer compartir
estones com aquestes.
L’autora
Olga Olaria és nascuda a Barcelona el 1973, però va residir a l’Irun fins
als catorze anys. Posteriorment va cursar estudis administratius i cal dir que
li apassionen els números. Aquest és un aspecte de la seva biografia que, com
podran comprovar els lectors d’El secret
de les caves Malsor, també és un detall molt important dins la novel·la.
Amb tot, malgrat aquesta passió pels números, al cap dels anys va decidir fer
un gir en la seva vida professional i en l’actualitat es dedica a la costura.
Una altra de les seves passions, però, és el món de les lletres. En
aquest sentit cal destacar que li encanta la literatura de misteri, les
novel·les policíaques i la ciència-ficció.
Quant a la creativitat literària, des de sempre li ha agradat escriure
contes i històries curtes. Però amb aquesta novel·la, El secret de les caves Malsor, ha fet el pas cap a un format més
extens, més llarg que no pas els contes o relats: la novel·la curta. Un
projecte i una experiència que van trobar el seu reconeixement en resultar
guanyadora del Premi de Novel·la Curta Celler de lletres en la convocatòria de
2017.
L’obra
Les primeres
línies de la novel·la ens marquen clarament la pauta del que podrem trobar
durant la lectura: una narració en passat i en tercera persona, amb un
personatge femení tafaner i curiós (que ara per ara ignorem si serà la
protagonista), i un inici d’aventura en veure’s atrapada al soterrani d’unes
gran caves.
La història que
se’ns planteja és l’intent d’aquest personatge, l’Eva, i d’un altre que també
queda atrapat, el Nando, per trobar la sortida cap a l’exterior de les caves.
Però per aconseguir-ho, i tal com succeeix en les més clàssiques novel·les
d’aventures, hauran de passar i superar tot un seguit de proves, moltes de les
quals tindran a veure amb enigmes matemàtics, de lògica, d’enginy i
d’observació.
Aquestes traves
que aniran superant amb més o menys dificultat atorguen un ritme àgil i fluid a
la narració. I com a contrapunt a la història que té lloc al soterrani, tenim
la recerca que en fan des de l’exterior en haver-los trobat a faltar. Una
recerca que es complica en saber-se controlats i espiats per aquells que han
provocat l’entrampada de l’Eva i el Nando.
A poc a poc
aniran esbrinant quin és el secret que durant anys i anys han amagat aquestes
caves, i descobriran l’atzarosa relació que lliga els diversos personatges de
la novel·la.
Sílvia
Romero
(novembre 2019)
