Stoner, de
John Williams
(traducció: Albert Torrescana)
Tertúlia de divendres 20 de desembre de 2019
Parlar de Stoner
és parlar d’una novel·la que permet moltes lectures, que conté nombroses capes
temàtiques i que ens planteja la possible anàlisi de personatges potents. Aquesta
seria la primera conclusió a la qual s’arriba en una primera ronda d’opinions.
I ja que he esmentat els personatges, faré unes pinzellades al voltant d’alguns
dels comentaris que han anat apareixent al llarg de la tertúlia de Tardes
literàries.
Com a personatges que es mouen en un segon pla però
que se’ns presenten de forma ben interessant tenim, per exemple, els pares del
mateix Stoner. Un matrimoni que viu (o sobreviu) treballant el camp i que fa
l’ingent esforç d’enviar el fill a l’Escola d’Agricultura de la Universitat;
que pren la vida tal com aquesta se li presenta, sense queixes ni escarafalls,
i que accepta la decisió del fill a pesar de no entendre-la. Tenim també
Gordon, l’amic de Stoner, potser l’únic que evoluciona al mateix temps que ho
fa la gran societat americana (i no pas només el petit microcosmos que és, en
definitiva, la vida universitària), i que es converteix, en base a aquests
canvis, en l’emblema dels canvis socials. També és ben interessant el professor
Sloaner, que serà qui descobrirà el potencial de Stoner i procurarà ajudar-lo,
però sempre ancorat en una manera de fer i entendre la Universitat gens
flexible a causa de la seva incapacitat per sortir al món obert. I encara dins
el grup del professorat caldria assenyalar, perquè n’hem parlat a bastament,
Lomax i Walker. En aquest cas es tracta de dos personatges situats en nivells
diferents (l’un és professor i l’altre alumne), però ambdós traspuen certa
animadversió vers qualsevol persona que no siguin ells mateixos. I, pel
contrari, Katherine Driscoll se’ns presenta com un personatge amable,
comprensiu, i amb capacitat per estimar. Un aspecte, aquest darrer, que potser
no tots els personatges esmentats fins ara ens mostren al llarg de les pàgines
de la novel·la.
Perquè en realitat un dels grans temes que, hem
comentat, suren a través de la història narrada i ens amaren al llarg de tota
la lectura és, entre d’altres, l’amor. L’amor en moltes de les seves diverses
formes de manifestació. I a banda de la citada Katherine, l’altre personatge
que ens permet penetrar en la seva emotivitat és el mateix Stoner. Ell pretén
estimar la dona en els seus inicis de relació, estima la filla tan bon punt
neix, estima l’amor que trobarà quan ja creia que no seria possible... Però per
damunt de tot estima la seva professió, l’ofici de mestre, la literatura,
l’escriptura, la investigació. Aquest darrer aspecte és, de fet, la seva passió
i el que li permetrà viure amb intensitat més enllà de la possible grisor del
dia a dia.
Però cal no oblidar l’altre gran personatge de Stoner: Edith. Ella ha estat objecte de
nombrosos comentaris per part de les clubaires. S’ha considerat des de la idea que
pateix algun tipus de malaltia mental (algunes veus han intentat posar-hi nom)
fins a l’opció de ser, senzillament, una dona dolenta. I tota aquesta
trajectòria passant, també, per la possibilitat d’haver patit algun tipus de
maltractament dins el marc familiar. Ha estat, realment, un personatge
controvertit que ha donat força joc a la nostra trobada. Cosa que ens fa
plantejar i lloar la coherència descriptiva de la psicologia del personatge (i
dels personatges, en general) per part de l’autor de la novel·la, John
Williams.
He esmentat a l’inici d’aquest resum (que ja hauria
d’anar tancant) les nombroses lectures i/o capes temàtiques que conté l’obra.
Hi ha qui ha defensat la idea que ens trobem davant d’un cant a la solitud. Per
contra alguna clubaire ha considerat, com he dit més amunt, que la novel·la ens
planteja les diferents formes d’amor. D’altres han valorat en especial el tema
que planteja sobre la no comunicació i com aquests silencis acaben enterbolint
les relacions. També s’ha remarcat que Stoner
es converteix, a través de la narració de la vida del seu protagonista, en una
anàlisi de la societat americana en l’època en què té lloc l’acció, remarcant
com a teló de fons les conseqüències i seqüeles de les dues grans guerres. Però
potser la consideració que ha agafat més força ha estat la que defineix la
novel·la com una reflexió del significat de la vida, amb una clara influència
de l’existencialisme.
I tot plegat amb unes descripcions belles i
treballades, tant dels ambients i dels paisatges com dels personatges,
físicament i gestual; amb un lèxic precís, acurat, però alhora proper. Stoner és una novel·la que ens duu
àvidament cap a un final de gran sensibilitat, d’aquells que es recorden per
damunt de moltes altres lectures, alhora que dibuixat, mitjançant les paraules,
amb una magnífica plasticitat. Una obra que paga la pena llegir i, sobretot,
compartir en un club de lectura.
Bones festes!
L’autor
Escriptor estatunidenc (1922-1994), ja de ben
jove va demostrar el seu talent vers l’escriptura i la interpretació. Malgrat
això va deixar els estudis en acabar el primer curs universitari i va entrar a
col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es
va allistar a l’exèrcit de l’aire. Durant els dos anys i mig que va passar com
a sergent a l’Índia i Birmània, va aprofitar per escriure un esborrany del que
seria la seva primera novel·la: Nothing But the Night.
De nou a casa va aconseguir-ne la publicació
(1948) i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar, va
obtenir un títol de postgrau, i on va tornar, anys més tard, com a professor.
Aquest va ser el punt de partida d’una gran activitat cultural, tant en el
terreny de la docència com de l’escriptura.
Es va convertir en l’editor de la revista
literària de la universitat, va crear un programa d’escriptura creativa
universitària i va formar part de l’equip docent fins a la jubilació (1985).
Durant aquest temps va publicar dos llibres de poemes (The broken Landscape
i The Necessary Lie) i tres novel·les: Butcher’s Crossing (1960), Stoner (1965), i August
(1973, guanyadora del National Book Award d’aquell mateix any).
Després de jubilar-se es va traslladar amb la
seva dona a Arkansas, i amb la seva mort va deixar una cinquena novel·la
inacabada (The Sleep Of Reason). En morir i com a reconeixement a la
tasca efectuada, el seus col·legues van donar en memòria seva un manuscrit medieval
a la biblioteca de la Universitat.
L’obra
Stoner, publicada per primer cop el 1965, ha estat una novel·la
justificadament venerada per la crítica americana (i internacional). Però en el
cas de la crítica americana cal valorar que, en la història que ens mostra
aquesta obra, s’hi reflecteixen moltes de les inquietuds de l’anomenada
“Generació perduda”. I com a exemple podríem esmentar la densa malenconia que
impregna Stoner, un tret paradigmàtic
d’aquest grup d’escriptors a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la
posterior crisi econòmica del 29, i la promulgació de la llei seca.
La novel·la ens explica la vida de William Stoner, fill de grangers que,
per decisió paterna, el 1910 s’inscriu a la Universitat de Missouri per
estudiar a l’Escola d’Agricultura i així poder aplicar el que aprengui, en el
futur, a la granja. Però Stoner haurà de cursar, també, Literatura anglesa,
assignatura que d’entrada porta amb problemes fins al dia en què s’enfronta a
un sonet de Shakespeare. Aquest serà el detonant del seu interès creixent per
la literatura i, sota la tutela del professor Archer Sloaner, s’hi anirà
endinsant i modificarà els plans d’estudi, de manera que anys més tard rebrà el
títol de Doctor en Filosofia i començarà a exercir com a professor.
Entremig veurem passar l’esclat i les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial, les repercussions en el món universitari, la Segona Guerra Mundial i
de nou la influència que exerceix en el microcosmos de la universitat. A nivell
personal Stoner coneixerà una noia amb qui, un cop convertida en la seva
esposa, viurà el fracàs del matrimoni. Però també l’acompanyarem en el seu amor
per la filla, la posterior troballa de l’amor pur que creia ja inexistent,
l’amistat amb alguns companys i, per contra, l’animadversió d’altres
col·legues.
Èxits i fracassos, somnis i desil·lusions, la vida sencera d’Stoner
passarà per davant els nostres ulls pàgina rere pàgina. L’autor, John Williams,
ho fa amb un estil directe i aparentment senzill, dotat de passatges de gran
bellesa descriptiva i d’escenes emotivament corprenedores. I en arribar al
final de la vida d’Stoner nosaltres, els lectors, podem preguntar-nos si ha
estat una existència grisa o, pel contrari, ben plena.
Sílvia Romero
(desembre 2019)
