La pell girada, de Tessa Julià
Tertúlia de divendres 27 de febrer de 2021
De nou una sessió del Club de lectura Tardes literàries que ha hagut de celebrar-se per videoconferència. Però a la trobada d’aquest mes de febrer comptàvem amb l’assistència de l’autora del llibre llegit, Tessa Julià, que ha accedit a participar en la tertúlia al voltant de la seva novel·la La pell girada. Cosa que li volem agrair perquè per a nosaltres ha significat un plaer, un luxe, i un gran enriquiment.
En una primera ronda de valoracions (opinions que l’autora ha anat responent una a una per matisar aspectes o contestar dubtes i/o preguntes) hem pogut constatar que la lectura de La pell girada ha satisfet al cent per cent el grup. I a partir d’aquesta consideració positiva hem anat treballant els diversos temes aportats per les clubaires.
Una de les qüestions que hem comentat a bastament ha estat sobre el personatge de l’Eulàlia i la seva decisió, en iniciar-se la novel·la, de confessar el secret que ha estat amagant al llarg de tota la vida. Algunes de les lectores han copsat perfectament que tot plegat obeeix a la conseqüència directe de la mort de Marcel (que també trobem just a l’inici de la novel·la), però malgrat aquesta comprensió no acabaven d’entendre’n la necessitat. Per contra, i com sol passar en les tertúlies de clubs de lectura, altres clubaires opinaven que aquesta mort és el reactiu que duu Eulàlia a plantejar-se trencar amb el silenci, però també a reflexionar al voltant d’altres facetes de la seva vida que no acaben de funcionar.
L’autora, tot responent a aquests comentaris, ha esmentat diversos aspectes de la cuina de l’escriptura treballada en la recreació del personatge, de manera que hem pogut apreciar que Eulàlia pot semblar contradictòria, per a alguns lectors, en algunes de les decisions que pren, però que aquest és precisament un dels puntals en què se sosté el personatge, que en tot moment pretén mostrar-nos aquesta característica polièdrica del comportament de l’ésser humà. Alhora, també ha remarcat que ben sovint, a la vida real, ens trobem davant la necessitat d’haver-nos de decidir quasi sense temps per reflexionar, d’haver-nos de decidir en una immediatesa que devora la capacitat d’anàlisi; i aquestes situacions, després, és possible que ens vagin passant factura al llarg de tota la vida. Com és el cas d’Eulàlia, quan la veiem revisitar el seu passat i ens adonem que en alguna ocasió no va tenir temps per planificar amb calma allò que realment volia o pretenia.
Allunyant-nos una mica d’aquesta temàtica del caràcter d’Eulàlia, també ens hem aturat a comentar l’apreciació lectora del personatge de Pere, el marit d’Eulàlia. I de nou els posicionaments han estat diversos: algunes clubaires el consideren un pobre home, d’altres el valoren com a víctima d’una situació, encara d’altres veus l’han criticat per algunes actituds que pren al llarg de la narració. I, evidentment, una menció a part s’ha fet cap a dos personatges importantíssims de la vida de la protagonista: Marcel, el detonant de la història que llegirem i que va ser l’antiga parella d’Eulàlia, i sobretot Lluc, el fill que tot d’una ha d’enfrontar-se a una nova realitat en conèixer una part del passat de la mare que fins al moment li havia estat silenciada.
L’actitud de Lluc, el rebuig inicial i l’assossegament posterior, els dubtes a l’hora de jutjar la mare, la sensació de pèrdua que s’instal·la en ell, han estat algunes de les matèries que més ens han interessat i de les qual l’autora ens n’ha parlat detalladament. I en la mateixa línia també ens ha comentat com s’havia produït el naixement i aparició d’un personatge amb el qual en un inici no hi comptava en especial, i que en canvi es converteix en un dels que crea més empatia amb el lector, malgrat ser secundari: la Lola. En aquest cas Tessa Julià ens ha matisat que alguns dels trets d’aquest caràcter que tant ha complagut les lectores estan basats en una persona de la vida real de l’autora.
Tot plegat ens ha dut, de nou, a tenir el privilegi de conèixer la cuina de l’escriptura de Tessa Julià, que ens ha parlat del seu sistema de treball, del mètode amb el qual crea i recrea els personatges... i ens ha explicat quines van ser les primeres temptatives tècniques de l’escriptura de la novel·la i com aquestes van derivar en el plantejament estructural que ens presenta en el llibre i que tant ha fet gaudir les clubaires.
Quant a les temàtiques que apareixen, s’ha fet especial esment en tot el que va significar el moviment de renovació pedagògica, que queda perfectament reflectit a La pell girada, alhora que hem comentat anècdotes diverses al voltant de l’època a què ens trasllada l’evocació que fa la protagonista i que és, tal com de fet s’indica a la ressenya, l’educació rígida i religiosa dels 50, el despertar de les consciències del 60, i les lluites i revoltes dels 70.
S’ha destacat especialment, també, l’encert de l’autora en obrir i tancar la novel·la amb les mateixes paraules, mostrant-nos així la idea de cicle vital que es pot despendre del viatge iniciàtic durant el qual hem acompanyat Eulàlia, la protagonista. És un recurs estilístic que ha estat valorat ben positivament.
Abans de cloure la tertúlia hem fet un exercici de reflexió mitjançant el qual hem intentat establir, cadascuna de nosaltres, quin era el tema central de la novel·la i quin altre subtema volíem destacar d’entre els diversos que apareixen al llarg de la lectura. I amb paraules diferents hem convingut a considerar que el gran tema que trobem a La pell girada es mou al voltant del viatge iniciàtic d’Eulàlia esmentat abans i la seva capacitat de reaccionar en un moment donat de la vida, quan sembla que alguns pilars s’enrunen. Mentre que el subtema triat, de manera general, per part del club, gira al voltant de tots els canvis socials, polítics i culturals que apreciem com a teló de fons de la història narrada.
En resum: una trobada rica i interessant, i un plaer haver-la pogut compartir amb l’autora, Tessa Julià.
Unes paraules de l’autora, Tessa Julià
Divendres vint-i-set de febrer vaig assistir al club de lectura “Tardes literàries” de la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, amb l’alegria de retrobar-me amb la conductora del club, l’escriptora Sílvia Romero.
El club havia llegit la meva novel·la “La pell girada”.
Sempre és una bona experiència, però en aquest cas, i malgrat d’haver-ho fet a través d’un programa d’ordinador, va ser una hora i mitja plena de participació i complicitats amb les lectores. En primer lloc em va alegrar que la història els hi agradés. He de dir que em va sorprendre com cada lectora interpretava de manera diferent el viatge iniciàtic de l’Eulàlia, la gran mentida, les seves renúncies, les seves pors i vicissituds, i les reaccions dels personatges. I aquestes diferents interpretacions, amb un fons comú, són les que enriqueixen la novel·la més enllà del moment en què es publica. És fantàstic!
També ens vam enriolar o enyorar recordant cançons i moments viscuts comuns per totes de la dècada del setanta.
Les lectores van fer grans aportacions (sempre i en cada club, aprenc alguna cosa) que em van fer oblidar, per un moment, que era davant de la pantalla de l’ordinador. Gràcies a totes.
L’autora
En l’àmbit de la docència ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen Encetar l’escriure; Avaluació a parvulari; Propostes pràctiques per analitzar materials curriculars i Educación Primaria. Área de Lengua castellana. I en el món del teatre ha exercit com a actriu, com a ajudant de direcció, i com a guionista.
En el món literari ha publicat obres de literatura infantil: Em vaig casar amb els meus pares (2013), Un secret a les butxaques (2013), No sense tu (2016) i Refugiada (2017). El 2014 va publicar la seva primera novel·la per adults, El cosidor d’errades, amb l’Editorial Gregal, obra que el 2011 havia rebut un accèssit del Premi Fiter i Rossell de novel·la atorgat pel Govern d’Andorra. I el novembre de 2018 publica la novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, La pell girada.
Més recentment ha participat amb un relat en el recull d’autoria compartida El costat fosc de l’obrador, que aplega tretze narracions de gènere negre.
L’obra
En la novel·la la veu narradora ens ubica en l’any 2011, i a partir d’aquí va desgranant el que passa en el present i també el record de tota una vida: infantesa, joventut, edat adulta... Però de retruc, aquesta narració del passat ens plasma un mosaic molt detallat de tots els fets històrics que van tenir lloc al llarg d’aquests anys: l’educació rígida i religiosa dels 50, el despertar de les consciències dels anys 60, les lluites i revoltes dels 70...
Qui ens parla és Eulàlia Sellarés, la protagonista, i ho fa en primera persona i en present, deixant el temps verbal en passat per als fragments o passatges a què ens aboquen els records. És aquest un treball complet, literàriament parlant, que fa una mirada endins de l’individu i de l’època històrica que l’envolta i que no tenim pas tan lluny, nosaltres. Hi trobem, a més de la història d’Eulàlia Sellarés, refranys i frases fetes d’aquella època rígida i moralitzant; hi trobem música, i podem apreciar la seva evolució i la presència que té en alguns moments de les nostres vides; hi trobem títols de pel·lícules que han deixat petjada; hi trobem referències literàries...
I en arribar al final de la lectura l’autora clou la història amb una perfecta i precisa paràbola.
Sílvia Romero
(febrer 2021)
