Cinc cèntims de la tertúlia del passat dijous...
EL CELLER de Noah Gordon
L’autor ha declarat més d’un cop que aquesta novel·la és el seu homenatge a la nostra terra, als nostres costums i tradicions. I això es nota.
El protagonista triat és Josep Álvarez, fill de viticultors que en començar la novel·la treballa les vinyes d’un propietari francès, en Mendes, qui li ensenya tot el que sap a Languedoc, un poble francès. “Mendes le había enseñado lo que el vino podia llegar a ser”.
L’època on se situa l’acció: finals del segle XIX . Quan el Josep s’assabenta de la mort del seu pare, torna al seu poble, Santa Eulàlia (un poble inventat que es pot situar perfectament al Penedès) i decideix quedar-s’hi per treballar les terres, ja que el seu germà gran Donat (l’hereu de les terres) treballa en una fàbrica. Un cop instal·lat al poble es retroba amb amics i coneguts (el Nivaldo, la Marimar i el seu fill Francesc, etc), i ens assabentem de la situació en què es va veure embolicat, situació greu que el va fer fugir a França. Per tant, l’autor ens descriu el recorregut geogràfic i vital del protagonista.
Temes que van sortir a la conversa:
El protagonista té una evolució molt positiva, tot li va molt bé malgrat les dificultats en què es troba implicat, des de les personals fins a les històriques. De totes les situacions, encara que siguin adverses, en treu un aprenentatge; és una mena d’oda a la superació personal. Això fa que la lectura sigui poc exigent; és molt fàcil de llegir i seguir. Sens dubte, és una història amable i optimista.
També comentem els agraïments finals, paraules que ens mostren tota la feina que hi ha darrere, és a dir, tota la documentació que ha hagut de fer (històrica i política de finals del segle XIX a Espanya i a Catalunya), i tot el tema relacionat amb la producció del vi. Fins i tot de tradicions tan pròpies com el món casteller, imatge que serveix com a nucli integrador, com a símbol de la unió del habitants del poble de Santa Eulàlia.
També comentem que l’autor fa bones descripcions, tot i que de vegades no acabar d’emocionar: “Una planta que podía hundirse en aquella tierra seca y pedregosa hasta que sus raíces lograran chupar y tragar la exigua humedad que hubiera retenido la tierra”. (...) “Luego, en el andén de la estación, Josep observo con nervios cómo se acercaba la locomotora, que se les echó encima como si fuera un dragón increíblemente estridente, eructando nubes”.
Un altre aspecte que ens crida l’atenció és el paper de les dones que apareixen al llibre. És interessant la manera com les mostra: són fortes, tenen veu pròpia i les idees clares. Potser en aquella època no tenien un paper tan rellevant, en l’àmbit públic, segurament destacaven més en l’àmbit privat, on eren figures essencials dels treballs de la terra.
En resum, El celler és una novel·la entretinguda que funciona bé i que recomanem sobretot per als qui no són lectors habituals ja que és una història lineal i perfecta per aconseguir crear lectors.
Com sempre, a la trobada de novembre aprenem molt sobre el tema del vi i en acabar, ens agafen ganes de tastar-ne. El proper any, n’aprendrem més perquè com diu en Noah a la novel·la: “Nunca se termina de aprender sobre vinos”.
Raquel Casas AgustíConductora del Club
