Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...
Por, de Stefan Zweig
(traducció: Joan Fontcuberta)
Tertúlia de divendres 28 de gener de 2022
Apassionant. Amb aquesta paraula queda definida la trobada del Club de lectura Tardes literàries del mes de gener al voltant de la novel·la Por, de Stefan Zweig. Ha estat una d’aquelles sessions en què el torn de paraula anava d’una clubaire a l’altra sense repòs, perquè tothom hi volia dir la seva, tothom hi tenia un detall per matisar, tothom plantejava una nova perspectiva per analitzar el joc psicològic que trobem entre les pàgines d’aquesta novel·la curta.
Gran part de la tertúlia ha girat al voltant de dos personatges: per una banda Irene, la protagonista, i per l’altra banda Fritz, el seu home.
D’ella s’ha remarcat el seu caràcter dèbil, la facilitat que té per deixar-se dur, per submergir-se cada vegada més en el remolí d’angoixa que se l’emporta fins que la por és l’emoció que la domina. Però de la mateixa manera que algunes clubaires han criticat negativament aquesta feblesa, d’altres l’han excusat tot argüint l’època en què cal contextualitzar la narració i, com a conseqüència directa, el fet que Irene tampoc no tenia gaires més alternatives per sortir-se’n.
Referent a aquesta època en què s’ubica l’acció i que cal situar en la contemporaneïtat del mateix Zweig, cal remarcar que malgrat quedar-nos prou allunyada i ben diferenciada quant a costums i educació, no s’ha fet gens feixuga ni carrinclona. Tots les clubaires han considerat que la situació que se’ns mostra a Por és perfectament extrapolable als nostres dies, tot i que, evidentment, les reaccions serien unes altres.
Referent al personatge del marit, el que per damunt de tot s’ha remarcat ha estat el seu, tal com l’hem anomenat, cinisme. Un cinisme que, entre altres aspectes, el que ens mostra és la consciència que té, com a home, de ser clarament qui té el poder, qui domina, qui pot moure els fils dels esdeveniments i controlar la situació. Tot i que, també cal esmentar-ho, algunes clubaires han entès els seus actes com un intent d’ajudar la seva dona, un intent de treure-la d’un camí que no era l’adequat.
Més enllà d’aquests dos personatges el gran tema que ha amarat la trobada ha estat el del paper de la dona en la societat que ens descriu l’autor, i que, com he comentat més amunt, es correspon a la societat a què pertanyia Stefan Zweig. Algunes han vist una motivació crítica, d’altres només una intencionalitat de retratar allò que coneix. Sigui com sigui, el que ressalta en llegir la novel·la és que el gran motiu pel qual esclata tot el conflicte, que és l’adulteri, no té rellevància dins la història que se’ns explica; és només un punt de partida per mostrar un seguit de reaccions, sentiments i reflexions que ens permeten aprofundir en la psicologia dels dos personatges esmentats.
A més del sentiment de la por, el que sobretot hem considerat que cal tenir ben present com a element que va filant la narració és l’angoixa; una angoixa que es trasllada, segons hem pogut constatar, al lector, que se sent envaït per aquesta teranyina que no li permet tenir capacitat de reacció. I si posem damunt la taula altres matèries que van sorgint al llarg de la lectura, caldria esmentar la hipocresia de la societat, el sentiment de culpa, el xantatge, la necessitat de la confessió...
I tot plegat Stefan Zweig ho aconsegueix, com en tantes altres obres, amb un posicionament narratiu que no emet judicis, i amb una narrativa que no s’entreté en subtrames innecessàries, que dedica el focus de l’atenció al nus real del conflicte i al seu desenvolupament, provocant que el lector se senti lligat a aquella història i no la pugui deixar. Per a moltes de les clubaires Por es pot qualificar de petita obra mestra.
En definitiva, com sempre que es programa una novel·la d’aquest autor en un club de lectura, una magnífica manera de començar aquest 2022.
L’autor
El 1912 inicia la seva relació amb l’escriptora Friederike Maria von Winternitz, que, per aquest motiu, abandona el seu marit. En esclatar la I Guerra Mundial es refugien a Suïssa. Allà es representa la seva obra Jeremias, on blasma la guerra, i entra en contacte amb un altre escriptor pacifista també exiliat: Romain Rolland. En acabar la guerra s’instal·len a Salzburg: és l’època més fecunda de la seva vida d’escriptor i casa seva esdevé lloc de trobada dels principals artistes de l’Europa dels anys 20.
Però el 1934 l’etapa d’èxit i brillantor entra en zona obscura: abandonen Salzburg perquè pressent que Hitler acabarà amb la independència d’Àustria. Un cop instal·lats a Anglaterra es divorcia per casar-se amb la seva jove secretària: Lotte Altmann.
El 1940 la parella emigra als EEUU, i més tard al Brasil. La fatiga de la vida nòmada i l’enfonsament de les seves esperances vers un món fonamentat en la cultura i la comprensió humana, l’indueixen a cercar la fugida i el repòs en la mort. Així, amb la seva esposa Lotte Altmann, se suïciden a Petròpolis (Brasil) el 23 de febrer de 1942.
L’obra
La protagonista, Irene Wagner, una dona feliçment casada i amb dues filles, gaudeix d’una vida acomodada. Però aquest benestar li ocasiona tedi, avorriment, i en un moment donat, més per distracció que per passió, inicia una relació amb un jove pianista; un afer que la desperta de nou a la vida, fins que un dia, en sortir d’una d’aquestes cites, una dona li fa xantatge a canvi de silenci.
A partir d’aquest moment Irene Wagner anirà caient en un estat de nerviosisme creixent, començarà a dubtar de tot i de tothom, i tindrà por: una por terrible a perdre-ho tot. Perquè malgrat que el conflicte literari és l’adulteri, el que la novel·la ens mostra són les conseqüències, morals i econòmiques, de ser descoberta.
Per tant: de quina por ens està parlant, realment, Stefan Zweig? Quin és el paper que desenvolupa, al voltant d’aquesta emoció, el marit de la protagonista?
Altres dades:
Sílvia Romero
(gener 2022)
