dilluns, 25 d’abril de 2022

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de l'última trobada...

GERMÀ DE GEL. Alicia Kopf

A la trobada d’abril del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, hem llegit i comentat Germà de gel (L’Altra Editorial, 2016) de l’escriptora Alicia Kopf, novel·la que va rebre el premi Documenta de l’any 2015 i també el XVII Premi Llibreter al 2016.

Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), és llicenciada en Belles Arts i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va publicar el seu primer llibre de relats Maneres de (no) entrar a casa el 2011 gràcies a una Beca Girona Kreas. Va presentar l’exposició individual Seal Sounds Under The Floor el 2013 a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com ara Pis(o) Pilot(o) al CCCB (2015), Nonument a la Capella dels Àngels del MACBA (2014), Fugues dins el cicle de Sala d’Art Jove FAQ a la Fundació Tàpies (2013), entre d’altres. Ha rebut reconeixements com el premi GAC-DKV a la millor exposició de l’any en galeria realitzada per un/a artista jove (2015), o el d’investigació artística de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2013). Actualment col·labora amb la UOC. El seu web és www.aliciakopf.net.

Germà de gel és un llibre diferent i original escrit de forma intimista.

Es tracta del diari d’una jove que té un germà autista. És el diari de recerca d’una dona que s’obsessiona per la història polar (“Escriure és el verí i és la cura”; “Molts exploradors han mort intentant anar a regions on d’altres van afirmar erròniament haver estat). És la història del seu germà, un home congelat (“El meu germà és un home atrapat en el gel (...) La discapacitat és bàsicament el que impedeix a un individu ser autosuficient”). És la història de l’origen de la congelació de les relacions familiars (“... els objectes duren més que els sentiments”). És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l’un i l’altre. I és també el viatge interior de l’autora.

Tots aquests elements els organitza com si fos un dietari de tres parts on barreja la seva passió per les grans aventures polars d’Scott i Amundsen, la vida diària del seu germà i la seva família, la feina (o feines), les relacions sentimentals i, finalment, un desitjat viatge a Islàndia.

Per conèixer una mica més aquesta escriptora, podeu mirar una entrevista que li van fer AQUÍ.

- Temes que van sortir a la conversa:

Com a resum, comentem que estem davant d’una història de pensaments i sentiments. Tot i que al principi ens arriba la fredor de la narració, ja que és així com se sent la narradora, aquest gel es va trencant i va deixant pas a les emocions. Això es veu, per exemple, quan la protagonista parla del germà (anomenat M), una figura que tot i no ser el protagonista, està present tota l’estona. “Tenir un fill així, no ens enganyem, és dur per a la meva mare. Crec que de vegades se sent culpable (...) Entre ells dos, la meva mare i el meu germà (...) s’ha generat una certa interdependència. (...) Així doncs, ella és una conqueridora polar i arrossega el meu germà en un trineu”.

Arrel d’aquesta atenció tan gran que necessita el germà, la protagonista queda desatesa perquè la mare es cuida del noi contínuament, per tant, haurà d’aprendre a espavilar-se sola des de ben joveneta.

D’altra banda, el seus pares es divorcien de seguida i la bona relació que tenia amb son pare també es refreda: “... néixer em sembla com signar un contracte sense haver-ne llegit les clàusules. Créixer és anar-les descobrint a poc a poc. Algunes són meravelloses, d’altres són terribles”.

Encara que el tema de la discapacitat, de l’autisme en aquest cas, sembla un tema delicat, l’autora ho fa fàcil i emotiu. Es veu des del començament l’amor que li té al seu germà gran: “Quan no hi som, i no té ningú a qui preguntar, es deu sentir tan desorientat com jo cada vegada que he acabat una relació sentimental. Perquè com passa amb l’amor, el seu centre no és del tot dins seu sinó que una part queda a fora, en els altres”.

Al principi de la lectura, potser costa una mica entrar-hi, a la història, per aquesta fredor de la narradora, una persona introvertida, freda, que no estableix llaços amb les persones, o li costa mantenir-los perquè no mostra gaire els sentiments, sempre ho fa de forma controlada: “Perquè la meva presència havia de ser més lleugera, no donar més maldecaps. I es va acabar establint una fina capa de glaç entre jo i els altres; és així com el gel va entrar en mi”.

Triar un personatge amb una discapacitat intel·lectual és una aposta arriscada i valenta. Tot i que vam pensar una estona en títols amb aquest perfil de personatges no ens en van venir al cap gaires. Un dels més entranyables seria la novel·la Les Demeurées (Las retrasadas) de l’escriptora Jeanne Benameur.

Per aquest motiu aplaudim la originalitat i la bona feina que ha aconseguit amb aquesta novel·la, al final de la qual descobrim que el germà no és de gel.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club