Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols
Tertúlia de divendres 29 d’abril de 2022
Sigui per l’arribada del bon temps, o per la celebració que implica poder fer una trobada de club de lectura sense l’obligatorietat de la mascareta (que ja en teníem ganes), o sigui, sobretot, per la novel·la que comentàvem a la tertúlia de les Tardes literàries del mes d’abril, la qüestió és que la sessió ha estat d’allò més participativa, viva, interessant i enriquidora.
Tal com fem de manera habitual, totes i cadascuna de nosaltres hem valorat, en un inici i de forma genèrica, la lectura. I en acabar aquesta primera ronda d’opinions ja teníem una idea aproximada dels temes que havien cridat més l’atenció i, per tant, on se centraria la tertúlia i debat.
La novel·la ha impactat de maneres diferents en les clubaires. A algunes els ha arribat amb gran intensitat tot el procés que Paula, la protagonista i narradora d’aquesta història, duu a terme al voltant del dol. En altres casos l’empatia vers el personatge no s’ha produït amb tanta vivesa i la història narrada no ha provocat el mateix interès; fins i tot, en alguns casos, han considerat que alguns passatges o episodis de la narració eren un pèl repetitius. Però el que absolutament totes han lloat és el pols narratiu de l’autora, Marta Orriols, que ens ofereix una novel·la intimista escrita amb bellesa, encert, i elegància.
Més enllà d’aquestes consideracions generals, un dels aspectes que han sorgit a debat ha estat el caràcter del personatge, una psicologia que per a algunes lectores denotava certa immaduresa, per a d’altres una clara inseguretat davant la vida, i , per contra, en alguns casos han defensat certa valentia per part de Paula (per exemple quan va a parlar amb Carla) o, curiosament, cert egoisme (aquí són uns quants els passatges que s’han remarcat).
De l’evolució de la protagonista i de les seves relacions, hi ha diversos aspectes en els quals ens hem aturat. Per exemple, ha agradat en especial el subtil canvi que es produeix en la comunió comunicativa entre ella i el pare. De la figura del pare, un home mig apagat en vida a causa de la seva viduïtat, també n’hem parlat àmpliament: estima la filla, la nena òrfena que sempre trobarà a faltar la mare, però no sap com mostrar aquest seu amor, i ho fa de les maneres més dispars i curioses. Potser no encertades al cent per cent, però el que queda ben clar al llarg de la lectura de la novel·la és que, malgrat aquesta malaptesa per mostrar els sentiments, el que sí aconsegueix crear aquest home vers la filla és un ferm lligam d’amor.
També hem comentat la figura del petit Mahavir, un pacient de Paula (ella és neonatòloga) que es debat entre la vida i la mort i que esdevé una clara metàfora de la lluita que ella, l’esmentada Paula, durà a terme per superar el dol per la mort del seu company, en Mauro. De fet, fins i tot hem considerat que el simbolisme que es crea entre la situació de Mahavir i la de Paula, funciona molt millor que no pas la metàfora que s’estableix entre el títol, aquest “aprendre a parlar amb les plantes”, i la història narrada. És ben cert que al llarg de la novel·la es fan diverses referències a aquestes plantes, a la seva evolució... però hem trobat que es queda en pinzellada i no acaba de potenciar el joc a què ens aboca.
Però he esmentat el dol, i evidentment aquest ha estat el gran tema que ha ocupat la nostra tertúlia i, fins i tot, quan el deixàvem de banda per comentar altres matèries, hi tornàvem, indefectiblement. Un dol que en aparença neix quan Paula perd Mauro, però que es complica encara més del que ja és de complex i complicat un dol perquè ella, poc abans de perdre la seva parella, s’assabenta d’una notícia inesperada que també li provoca neguit, o ràbia... I per si encara no fos prou, el que podem copsar, amb la lectura de la novel·la, és que Paula també fa ara el seu procés de dol per la mare difunta, ja que en aquella època, essent ella una nena, no va poder comptar amb les eines necessàries per enfrontar-se a aquest buit.
Són molts més els temes que hem anat tractant, com podria ser la manera de dedicar-se en cos i ànima a la seva professió; o el personatge tan ben trobat de la Pili, la seva companya de feina: una dona sàvia; o fins i tot la relació que manté amb Quim, a qui coneix en un aeroport; o el personatge peculiar de Thomas, el seu veí... Com dic, són molts més els temes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia, però en definitiva el que podríem concloure és que Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la que provoca debat, intercanvi d’opinions, controvèrsia... i això és el que busquem, entre d’altres aspectes, en els clubs de lectura.
L’autora
Es va donar a conèixer en el món literari amb la publicació del recull de contes Anatomia de les distàncies curtes (2016), amb el qual va aconseguir un notable èxit de crítica i públic. Amb aquest recull de contes ja construïa el gruix de temàtiques que formen l’eix narratiu de la seva escriptura: l’amor i la renúncia, el dolor i el desig, l’oblit i la pèrdua... Tot plegat exposat en base a imatges senzilles i petits gestos que, en realitat, condensen i apleguen grans emocions.
Un parell d’anys més tard publica la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (2018), obra que comentarem en el nostre Club de lectura. Amb ella va ser mereixedora del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018 i es va convertir en un dels títols més venuts de l’any.
És autora del blog No puc dormir, i col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació culturals, com les revistes digitals Catorze.cat i Núvol. A més d’aquestes activitats també treballa, ocasionalment, com a lectora editorial, i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (2018), tot encarregant-se de la tria de contes publicats en aquest volum.
De la seva narrativa la crítica en destaca el “retrat de la complexitat de les relacions humanes en base a una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional”.
L’obra
Des d’aquest punt de partida la novel·la ens desgrana tot el procés de dol que viu Paula, però no només enfocant endavant i mostrant-nos les seves emocions, actituds, comportaments, decisions... sinó que viatjarem amb la protagonista cap al passat i a poc a poc anirem descobrint tot el que ha estat la seva vida.
D’aquesta manera sabrem que ja de menuda va viure una altra terrible pèrdua: la mort de la mare. I veurem com el pare es va fer càrrec d’ella amb més silencis que paraules, amb més intel·lecte que mostres d’afecte; cosa que no significa que no l’estimés. També entrarem en la seva vida de parella amb Mauro: com es van conèixer, com va avançar la relació, com gestionaven el seu dia a dia, quins eren els temes en què coincidien al cent per cent i en quins altres s’enfrontaven perquè tenien plantejaments de vida diferents.
La novel·la, narrada en una primera persona que es correspon amb la veu de Paula, està estructurada en tres apartats que podríem definir com a presentació, nus i desenllaç. En el primer, “Abans”, molt breument ens exposa la seva situació just abans de l’accident. En el tercer, “Després”, també molt breu, ens tanca alguns serrells de la narració que hem estat llegint. I la part del mig, construïda en base a 18 capítols, es converteix en el gruix de la història i al llarg de les seves pàgines anirem oscil·lant entre el present i el passat de Paula.
Narrada des d’un punt de vista profundament intimista, la novel·la treballa les emocions i els sentiments des dels petits gestos, des dels petits detalls. I ho fa amb gran delicadesa.
Altres dades:
• Marta Orriols a la Viquipèdia
• Aprendre a parlar amb les plantes a la revista digital Llegir.cat
• Aprendre a parlar amb les plantes a El Matí Digital
• Entrevista a Marta Orriols al setmanari El Temps
• Entrevista a Marta Orriols al Més 324
• Marta Orriols al Catàleg Aladí
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
(abril 2022)
www.silviaromeroolea.weebly.com
(abril 2022)
