Cinc cèntims de la trobada del passat 17 de novembre...
El sorteig, de Pilar de los Hielos
La sessió d’enguany de les Tardes literàries compta amb la presència de l’autora del llibre que comentarem, Pilar de los Hielos, guanyadora del VII Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres, creat i presidit per qui va ser molts anys la conductora d’aquest club, l’escriptora i amiga Sílvia Romero.
En aquesta novel·la breu, la primera que escriu en català –tot un repte per a l’autora, nascuda a Saragossa, que sempre ho ha fet en castellà- es parteix de la mort accidental del protagonista, un lladre i bon vivant francès que aterra a Redoltes del Penedès, un poblet de nom fictici, a finals del s.XIX, i aconsegueix fer estralls entre les dones. Fugint de la justícia, es refugia a l’interior d’una de les grans botes en fermentació d’en Dionís Vinyals, reconegut propietari d’un celler, i allà acaba els seus dies, això sí, donant al vi que en sorgeix un bouquet i una consistència inigualables. Produït aquest fet, amb tan excel·lent resultat, el vi Le Pillard, nom escaient, acabarà essent la marca de prestigi de la població. Això sí, any rere any caldrà una víctima propiciatòria que singularitzi el producte.
I aquí l’humor negre, i la imaginació desfermada de l’autora, atrapen les lectores, que no paren de fer-li preguntes sobre el què, el com i el per què. L’escaiença del títol, El sorteig, fa que la Pilar ens reveli una de les fonts d’inspiració, la llegenda de Sant Jordi, on cada any els habitants de Montblanc havien d’escollir una víctima per alimentar el drac i salvar la resta de la població. Malgrat les diferències, aquí són les forces vives del poble les qui s’ocupen d’organitzar el sorteig on s’escull la víctima fins que, a la llarga, toparan amb la història del caçador caçat.
Hi ha qui ho relaciona amb el conte La loteria, de Shirley Jackson, de qui es va llegir la seva novel·la Sempre hem viscut al castell, i parlem també dels sorteigs sacrificials, on recomano una lectura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, publicada pòstumament, i que també hi al·ludeix. El nom de la rosa, d’Umberto Eco, amb les seves morts esglaonades, també conté l’ofegament d’un monjo en una bota, en aquest cas sense cap referència al vi resultant.
Altres aspectes que han estat comentats i del gust de tothom són l’ús de refranys escaients en cada capítol, la bona tensió i gràcia de les diferents històries que es proposen, el ritme narratiu i l’adequació de l’argument i del llenguatge al propòsit central d’aquesta novel·la breu, que és entretenir-nos, situar-nos en un marc proper, de vinyes i de vins, pels volts de l’època de la fil·loxera –que s’esmenta, però no s’explica, com agraeix també alguna lectora- i, en conclusió, fer-nos reflexionar amb humor sobre el sentit profund de l’existència humana i de les conseqüències dels nostres actes: un dels quals –senzill, però no pas menor- és reunir-nos un cop al mes a compartir lectures, opinions i vivències a l’entorn d’un llibre.
I si pot ser en companyia d’una autora plena d’humor i perspicàcia, com la Pilar de los Hielos, i d’un vi blanc del Penedès elaborat amb gust i ofici, com el que ens ha ofert la Biblioteca Manuel de Pedrolo a través del circuit de Biblioteques amb D.O., doncs encara millor.
Maria Rosa Nogué
Conductora del club
