Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada d'ahir...

Antiga llum, John Banville

La sessió d’avui se celebra en l’anomenat “dia de la salut”, ja que quan no ens toca la loteria solem recórrer al tòpic “almenys que tinguem salut!”. I això és el que desitgem per a tothom en aquestes properes festes, i ho celebrem amb uns bombonets per animar la sessió.

Una sessió on la gran majoria de lectores de les Tardes Literàries s’ha esforçat a assistir i a participar, malgrat ser una data una mica inconvenient i malgrat també –ai las!- haver-se tractat d’una novel·la que en general ha quallat molt poc, revelant-se l’estil narratiu tan particular de John Banville, la tria temàtica i el desenvolupament argumental en general com una lectura que, en el millor dels casos, s’ha valorat positivament pel que fa a la qualitat de l’estil i el talent literari, mentre que a l’altre extrem de l’arc s’ha qualificat reiteradament de prolixa, pesada i indefinida en els seus propòsits.

Dividida en dues parts, aquesta novel·la planteja el protagonista en una situació de declivi professional i humà. Morta la seva filla per suïcidi, després d’anys de patir una malaltia mental, i desesperada la seva dona amb el record de la Cass, l’Alexander es refugia en el record del seu primer amor d’adolescència, el seu gran amor, el de la sra. Gray, que –estant casada- el va introduir en el sexe i en va fer el seu amant quan ella tenia 35 anys i ell, de 15, era el millor amic del seu fill Billy. La relació amorosa, molt apassionada, d’aquesta parella que fa l’amor en tota mena de racons amagats de la vista del món, ens remet a la situació de la pel·lícula El Graduat, però amb una edat menor del protagonista, que vorejaria la situació de l’abús per part de la dona major d’edat. La seva confusió, posterior tristesa, ràbia i desencís –quan ella se’n va del poble- s’explica per la seva immaduresa, mentre que en canvi, més tard, sabrem que ella estava malalta de càncer i la fugida sexual es podia interpretar com una reclamació del goig de la vida, quan ja res no li importa.

I tanmateix, encara que sigui un abús, acaba essent el millor record de tota la seva vida. En la tertúlia van apareixent, espontàniament, aquests diferents temes i visions de la novel·la; una lectora recorda com la seva mare, vídua, li donava la mà al fill quan no podia dormir; una altra parla de la filla de la sra. Gray, monja i fumadora; una altra evoca el viatge que fan a Itàlia amb l’estrella de cinema que, en realitat, podria ser la filla del protagonista, tan deprimida que també intenta suïcidar-se.

Llum i foscor, però més aviat foscor, que autor, protagonista i, perquè no, lectores, cerquem àvidament d’aclarir, per a la qual cosa ens il·lumina extraordinàriament l’esment que es fa de la llum de les estrelles mortes, que ja no hi són i a pesar d’això ens segueixen guiant en la nit de la vida. Com els éssers estimats que ja no hi són. Com els records que desaparegueren o que vam transformar com ens va convenir, sense adonar-nos-en.

I, finalment, acabo demanant a les estimades lectores quins llibres els han agradat, quins títols les han fet gaudir i somriure. Me n’enduc un full ple. Seguirem llegint!

Maria Rosa Nogué Almirall, 22-12-2023

Conductora del Club