Ràbia. Sebastià Alzamora
La darrera trobada de l’any del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ va ser molt especial perquè vam rebre l’autor de la novel·la que vam llegir: en Sebastià Alzamora ens va visitar per xerrar de Ràbia (Edicions Proa, 2022), obra guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2022.
De què va Ràbia? Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista (“Bellavista, platja i balneari, era el racó de l’oci dels europeus joves, pobres i borratxos, i també dels europeus vells, rics i viciosos”), en una illa mediterrània sense nom que podem identificar amb Mallorca, per exemple. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Mentre l’home intenta assumir aquest fet, i d’altres, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran algunes guspires de bellesa i d’amistat autèntica.
Podeu llegir-ne el començament AQUÍ.
Temes que van sortir a la conversa:
El primer que ens va comentar l’autor va ser la intenció de la novel·la: volia fer el retrat d’una zona turística; els llocs turístics són llocs sense memòria i és com si només existís el present. Concretament es va inspirar en la zona més turística de Mallorca, s’Arenal, un lloc degradat pel turisme i que qualsevol lector pot identificar. De seguida ens va dir que allò que narra, l’enverinament de la gossa, és un fet que li va passar a ell i que, com a la història, mai no va saber del cert qui havia estat el culpable, tot i que t’ho pots imaginar. Però la idea original no va ser l’enverinament, sinó que tenia ganes d’escriure una novel·la sobre el nostre temps.
Un altre aspecte que volia destacar és la crispació ambiental que es percep dia a dia, d’aquí ve el títol que fa referència a la malaltia del gossos però sobretot a l’agressivitat que desprenen algunes persones i que ens genera impotència: “Ens vam posar a recer del menyspreu del món i del mal que fan els homes”, diu a la novel·la. Aquesta polisèmia de la paraula dona molt de joc al relat.
La relació del protagonista amb la gossa és molt especial i important, li diem. I que ens han agradat molt els personatges, també el Paco, el veterinari. El Sebastià ens informa que aquesta història està construïda amb material de proximitat, és a dir, a partir de persones que coneix, que existeixen i que l’han inspirat per a crear alguns dels personatges. Per altra banda, hi ha novel·les en les quals cal fer molta recerca; una novel·la no és una assaig, una novel·la és contar una història, va afirmar.
Un altre element que comentem és que hi ha un contrast entre la realitat interna del protagonista i la realitat externa que l’envolta. I destaquem que, malgrat els fets dramàtics, la seva escriptura és lluminosa i que encara que el protagonista estigui sol, quan té un problema apareix l’ajuda, o sigui, els amics per donar-li un cop de mà.
També vam aprofitar per xerrar de temes variats d’actualitat i per dir-li com ens havia agradat la història de Ràbia, sobretot per les múltiples capes de lectura que desplega.
Abans de marxar, ens vam fer una foto de família amb tots/es els/es assistents i li vam agrair moltíssim la visita i que ens dediqués el seu temps; sens dubte serà una xerrada (i una lectura) que no oblidarem.
Per últim, podeu mirar aquesta entrevista on en Sebastià parla de la novel·la.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
