Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia de maig...

L’olor del desig, de David Cirici

Ens reunim novament, en la penúltima sessió del nostre club –a l’última comptarem amb la presència del propi autor, David Cirici- per comentar una novel·la que, segons se’ns diu ja a la contraportada, neix com la fusió de dues històries prèvies: una sobre un noi invident, i una altra sobre Picasso i la seva estada al castell de Vauvenarga (1959-61).

Les lectores comencen valorant molt positivament aquesta novel·la, on des del principi assistim a l’estranyesa d’un xicot que, per culpa d’un accident de bicicleta, perd la seva mare. En la recerca i troballa del cos de la dona és quan ens adonem que el noi és cec, i aleshores tota la novel·la adquireix un nou significat.

Opinem que tota la part corresponent a reflectir amb realisme el dia a dia d’un noi cec de naixement –l’André, el protagonista- està tractada amb una cura extraordinària, per a la qual l’autor de ben segur s’ha hagut d’assessorar i documentar. Les lectores valoren la gran exactitud amb què es mostra un món que en general ens és aliè, i on la manca d’un sentit primordial, com la vista, exacerba els altres sentits, singularment l’oïda, l’olfacte, el tacte i el gust. Així, el noi acabarà treballant de perfumista a la ciutat de Grasse –vila visitada per una de les lectores, que ens conta la seva experiència.

Justament, la trobada amb Picasso vindrà donada per la casualitat que el pare del protagonista faci de jardiner al castell on s’hostatja, i el gran pintor conversarà amb el noi cec no pas en termes de compassió o de llàstima, sinó de curiositat profunda per com es veuen les coses si no es poden veure, per com es pot imaginar sense veure les imatges. André viurà amb molta il·lusió aquest contacte amb un pintor tan ple de curiositat humana, i la transmetrà a la seva professora, Céline, amb qui viu una apassionada relació d’amor gràcies, en part, al fet que Picasso l’encoratja.

La professora, casada i molt més gran que el noi, però apassionada, jove i vital, no té obstacles per fer-li de Pigmalió i junts s’estimen sense reserves, fins que esclata l’escàndol. Aquesta relació no ha estat tant del gust de les clubaires, que han opinat que potser no calia, o que fins i tot la professora hauria hagut de de veure que no estava bé tenir relacions sexuals amb un noi menor d’edat i discapacitat. Tanmateix, és la història d’amor de la novel·la i també està narrada amb molt detall i sensibilitat, fins al punt que entenem l’atracció entre ambdós, per bé que potser no la compartim o aprovem.

Altres aspectes de la novel·la, com el model edípic que pot suposar la pèrdua prematura de la mare, l’ésser que millor entenia l’André, o també l’evolució del pare, que de ser molt distant acaba esdevenint el millor defensor del seu fill, també són objecte de comentari de la nostra tertúlia. Parlem, així mateix, sobre el sexisme –si s’hagués tractat d’una relació desigual on l’home fos més gran, potser no estranyaria tant-, l’ambigüitat del personatge de Picasso, que aquí apareix com un home ple de vitalitat i curiositat, molt amable amb un noi cec, mentre que en realitat fou molt egoista i possiblement maltractador amb les seves amants, i sobre el tipus de novel·la que estem llegint, que en la majoria de casos ha estat ben valorada, però que segons d’altres lectores, té un toc de novel·la juvenil pel fet que tot passa d’una manera molt espontània i directa, poc aprofundida o reflexiva.

Totes plegades creiem que serà molt interessant tenir l’oportunitat de preguntar-ho i comentar-ho a l’autor, David Cirici, en ocasió de la seva propera visita, ja per celebrar la cloenda del curs.

Maria Rosa Nogué Almirall, juny 2024